{"id":12416,"date":"2015-02-03T11:24:01","date_gmt":"2015-02-03T09:24:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12416"},"modified":"2015-02-03T11:24:39","modified_gmt":"2015-02-03T09:24:39","slug":"alex-masllorens-en-mans-dels-independents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/alex-masllorens-en-mans-dels-independents\/","title":{"rendered":"\u00c0lex Masllorens: En mans dels independents?"},"content":{"rendered":"

\"ciutadans\"Pasqual Maragall<\/strong> sempre va ser favorable a una cosa que ara, de cop i volta, sembla haver-se posat de moda: confiar que persones que no militen en els partits puguin fer aportacions tant o m\u00e9s interessants als equips de govern o als grups parlamentaris que els \u201cmilitants d’escalaf\u00f3\u201d; i de passada, afegir aire fresc i credibilitat a les institucions pol\u00edtiques. Una difer\u00e8ncia potser \u00e9s que avui aquesta captaci\u00f3 d’independents la fan els dirigents m\u00e9s per obligaci\u00f3 i amb l’acceptaci\u00f3 resignada dels aparells que no pas per convenciment real. Maragall<\/strong> ho va tenir sempre clar i ho va defensar aferrissadament davant uns coreligionaris que nom\u00e9s hi van estar d’acord mentre no van tenir cap altra opci\u00f3. Una de les aportacions de Pasqual Maragall<\/strong> a la pol\u00edtica va ser el convenciment que s’estaven generant noves exig\u00e8ncies i noves din\u00e0miques i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, calia buscar altres formes i altres respostes als reptes que s’estaven plantejant. Ell mateix va preferir, en un moment determinat, sotmetre’s amb dignitat a la ingesti\u00f3 de la cicuta que li havien preparat des del seu propi partit abans que renunciar a la seva visi\u00f3 de la pol\u00edtica i al seu projecte de ciutat i de pa\u00eds. Va perdre una batalla interna contra l’anquilosat\u00a0star system<\/em>\u00a0del PSC<\/strong>, per\u00f2 el temps i la seva tenacitat van tornar a col\u00b7locar-lo en una posici\u00f3 de for\u00e7a relativa per aspirar a la presid\u00e8ncia de la Generalitat. En realitat, van anar a buscar-lo a Roma els mateixos que l’havien defenestrat, conven\u00e7uts que amb ell era possible guanyar Jordi Pujol<\/strong> i que sense ell el pujolisme trobaria un relleu i es mantindria en el poder.<\/p>\n

Des d’aquesta posici\u00f3, Maragall<\/strong> va inventar Ciutadans pel Canvi<\/strong> i va aconseguir una cosa inimaginable en aquell moment en qualsevol partit pol\u00edtic: dels 50 diputats que van sortir escollits en la seva llista a l’octubre del 1999 (el millor resultat del PSC<\/strong> des del 1980 fins avui mateix), 15 eren independents procedents d’activitats i experi\u00e8ncies professionals molt variades.<\/p>\n

No pretenc analitzar en aquest article la contribuci\u00f3 de Ciutadans pel Canvi<\/strong> a una nova visi\u00f3 de la pol\u00edtica, amb un peu dins i un altre fora de les institucions i els partits, i amb un compliment estricte del comprom\u00eds de no romandre en el Parlament m\u00e9s de dues legislatures. Per\u00f2 s\u00ed que em sembla que, vist des de la perspectiva que d\u00f3na el pas del temps, tamb\u00e9 en aquest aspecte Maragall<\/strong> es va avan\u00e7ar al seu temps. Avui podem comprovar com alguns partits estan negociant fins i tot quin d’ells podr\u00e0 \u201capropiar-se\u201d dels independents suposadament de m\u00e9s prestigi social per enriquir la seva candidatura electoral. I ha arribat a parlar-se de la possible exist\u00e8ncia d’un partit del president, experiment que, si no he ent\u00e8s malament, consistiria que la llista an\u00e9s encap\u00e7alada pel l\u00edder d’una coalici\u00f3 (i actual president) i composta despr\u00e9s \u00fanicament (o gaireb\u00e9) per persones alienes al partit, com a referents socials m\u00e9s o menys indiscutits. Salvant les dist\u00e0ncies del moment i de l’objectiu \u00faltim declarat de la presentaci\u00f3 d’una candidatura com aquesta, se m’acut que en el fons fins i tot aquesta f\u00f3rmula t\u00e9 a veure, finalment, amb la idea subjacent en la creaci\u00f3 de Ciutadans pel Canvi<\/strong>. \u00c9s a dir, la necessitat de superar la politiqueria i la partitocr\u00e0cia que tant de mal han fet a la Pol\u00edtica, amb maj\u00fascules, i la implicaci\u00f3 de sectors de poblaci\u00f3 capa\u00e7os i preparats per donar un cop de m\u00e0, en un moment transcendent, a una classe pol\u00edtica que no ha fet m\u00e9s que embolicar-se en un bon garbuix.<\/p>\n

D’alguna manera, l’aparici\u00f3 i el previsible auge de partits de la gent que s’enfronten a la casta t\u00e9 a veure amb aquella visi\u00f3 maragalliana de la pol\u00edtica. \u00c9s un fenomen que els mateixos partits pol\u00edtics podrien haver evitat si haguessin estat m\u00e9s atents a aquelles premonicions i si haguessin actuat amb m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia i sensibilitat davant del que estava passant el seu voltant; i si haguessin compr\u00e8s que calia reformar-se i modificar algunes regles del sistema per fer-lo m\u00e9s obert, m\u00e9s transparent i m\u00e9s democr\u00e0tic. S’haurien fet un favor a ells mateixos i, per descomptat, a tots els altres, estalviant-nos tamb\u00e9 la vergonya que es fessin evidents algunes indec\u00e8ncies.<\/p>\n

Conv\u00e9 aclarir, malgrat aix\u00f2, que entre la proposta maragalliana de desprofessionalitzar en part la pol\u00edtica i al mateix temps refor\u00e7ar les institucions amb persones independents amb un determinat bagatge professional, i la pretensi\u00f3 actual d’alguns de deixar-la nom\u00e9s o principalment en mans d’activistes, hi ha un tros. I m\u00e9s si l’experiment apareix de sobte i no pot garantir una m\u00ednima cohesi\u00f3 interna per falta del debat necessari, ni la posada en ordre de les idees i els programes ni el m\u00ednim recorregut en com\u00fa que cal. I les presses, per regla general, solen jugar males passades quan es tracta de dur a terme alguna acci\u00f3 realment important.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pasqual Maragall sempre va ser favorable a una cosa que ara, de cop i volta, sembla haver-se posat de moda: confiar que persones que no militen en els partits puguin fer aportacions tant o m\u00e9s interessants als equips de govern o als grups parlamentaris que els \u201cmilitants d’escalaf\u00f3\u201d; i de passada, afegir aire fresc i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12416","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12416","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12416"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12419,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12416\/revisions\/12419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}