{"id":12412,"date":"2015-02-02T11:47:01","date_gmt":"2015-02-02T09:47:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12412"},"modified":"2015-02-02T11:47:01","modified_gmt":"2015-02-02T09:47:01","slug":"entrevista-a-anton-costas-la-desigualtat-assassina-la-democracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-anton-costas-la-desigualtat-assassina-la-democracia\/","title":{"rendered":"Entrevista a Ant\u00f3n Costas: \u201cLa desigualtat assassina la democr\u00e0cia\u201d"},"content":{"rendered":"
\"anton_costas\"Vost\u00e8 ha afirmat que la desigualtat assassina la democr\u00e0cia.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
I no nom\u00e9s assassina la democr\u00e0cia, sin\u00f3 tamb\u00e9 el capitalisme! En tot cas, afecta la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 aquest \u00e9s un sistema pol\u00edtic que es recolza en el criteri de la igualtat pol\u00edtica, especialment. Una persona, un vot. Al marge de si \u00e9s ric o pobre.<\/div>\n
<\/div>\n
I aix\u00ed afecta tamb\u00e9 la pol\u00edtica?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed, perqu\u00e8, entre altres coses, els pobres voten menys. I, en segon lloc, els rics tenen una capacitat d’influ\u00e8ncia en la pol\u00edtica molt m\u00e9s gran, en relaci\u00f3 amb el nombre de vots que representen.<\/div>\n
<\/div>\n
Deia al principi que tamb\u00e9 afecta el capitalisme?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed, \u00e9s cert. Assassina el mateix capitalisme, i aix\u00f2 pot sorprendre, perqu\u00e8 cal relacionar-ho amb el consum de les classes mitjanes i baixes; pensi que, perqu\u00e8 hi hagi capacitat de compra, hi ha d’haver ingressos proporcionals.<\/div>\n
<\/div>\n
I a Espanya?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El que \u00e9s intrigant, per\u00f2, \u00e9s per qu\u00e8, aplicant a gaireb\u00e9 tot Europa la mateixa pol\u00edtica d’austeritat \u2013mala pol\u00edtica, afegeixo\u2013, els resultats a Espanya s\u00f3n esfere\u00efdors. Jo sempre dic que el deteriorament de la desigualtat a Espanya des del 2008 \u00e9s de tanta intensitat que a vegades he dubtat si les dades estaven b\u00e9, perqu\u00e8 em negava a creure que es pugui deteriorar de tal manera.<\/div>\n
<\/div>\n
On \u00e9s el problema?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s intrigant, s\u00ed. El programa social despla\u00e7a recursos cap amunt. Aix\u00ed que els aturats en edat madura i els jubilats estem molt ben protegits \u2013o relativament, si vol\u2013, per\u00f2 aquells que estan a baix i que van quedar sense feina, i que sostenen el sistema de cara al futur, no tenen cap ajut. I el sistema fiscal fa el mateix: si tens ingressos alts, tens renda suficient per desgravar. A m\u00e9s renda, m\u00e9s et beneficia el sistema. En canvi, als de baix, res.<\/div>\n
<\/div>\n
I aix\u00ed tot es desequilibra.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
La desigualtat trenca el flux d’ingressos i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, afecta el consum, i tamb\u00e9 fa l’economia m\u00e9s vol\u00e0til i maniacodepressiva.<\/div>\n
<\/div>\n
Si l’economia pot ser maniacodepressiva, quin paper hi jugarien els economistes? Potser es van creure que la seva era una ci\u00e8ncia exacta? Ho dic perqu\u00e8, d’exacta, vistos els resultats, no en t\u00e9 res de res.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Una de les acusacions que se’ns pot fer als economistes \u00e9s que, al comen\u00e7ament de la primera d\u00e8cada d’aquest segle, entre el 2002 i el 2006, la professi\u00f3 va arribar a creure que els cicles econ\u00f2mics havien desaparegut; \u00e9s a dir, que l’economia havia deixat de ser maniacodepressiva i ens hav\u00edem convertit en una esp\u00e8cie de psiquiatres de l’economia, i la tract\u00e0vem com a pacient. Ens vam creure, per posar un exemple, que ten\u00edem un pacient bipolar i que el pod\u00edem regular perqu\u00e8 no tingu\u00e9s recaigudes!<\/div>\n
<\/div>\n
Doncs va tenir defensors, l’anomenada nova economia!<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed, i fins i tot un economista prestigi\u00f3s i premi Nobel, Robert Lucas, va arribar a afirmar que mai m\u00e9s hi hauria cicles econ\u00f2mics! B\u00e9, potser a partir d’ara els premis Nobel, si m\u00e9s no els d’Economia, s’hauran de donar com si es tract\u00e9s d’un carnet per punts; aix\u00ed, en funci\u00f3 de les bajanades que diguin els podran treure punts.<\/div>\n
<\/div>\n
Arrog\u00e0ncia!<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Els economistes vam entrar en una etapa d’arrog\u00e0ncia, s\u00ed. I aix\u00f2 ja ho vaig dir en un dels meus llibres,\u00a0La torre de la arrogancia<\/i>\u00a0(2012) \u2013escrit conjuntament amb Xos\u00e9 Carlos Arias\u2013. Durant els anys noranta del segle passat i els primers anys d’aquest segle, els economistes vam pensar que ja ten\u00edem prou coneixement per mantenir l’economia en una situaci\u00f3 de creixement constant, sostingut al llarg del temps!<\/div>\n
<\/div>\n
En tot cas, abans del 2008, s\u00ed que podem parlar d’un per\u00edode d’estabilitat.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Durant part dels vuitanta, l’economia mundial va viure una etapa de relativa estabilitat, que es va allargar 20 anys; no hi va haver una gran inflaci\u00f3, la qual pr\u00e0cticament havia desaparegut, i els tipus d’inter\u00e8s eren relativament baixos. Aquella era una percepci\u00f3 d’estabilitat, tot i que els salaris es desplomaven, per\u00f2 aix\u00f2 era tapat pel cr\u00e8dit. Miri, \u00e9s com si un sism\u00f2leg, despr\u00e9s d’observar que una zona molt activa fa d\u00e8cades que est\u00e0 tranquil\u00b7la, afirm\u00e9s que la Terra ja s’ha estabilitzat i que mai m\u00e9s hi haur\u00e0 un terratr\u00e8mol! En economia, l’estabilitat porta a la inestabilitat. A per\u00edodes m\u00e9s llargs d’estabilitat, m\u00e9s durs i llargs seran els d’inestabilitat. No es pot perdre la percepci\u00f3 de risc, com veu. La nova economia promulgava que finalment s’havien estabilitzat els cicles, i no era aix\u00ed. Com veu, la magnitud d’aquesta afirmaci\u00f3 arrogant era tremenda. Per cert, pensi en el teorema de Thomas: \u201cSi hom defineix una situaci\u00f3 com a real, les seves conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n reals!\u201d<\/div>\n
<\/div>\n
Abans parlava de la caiguda dels salaris. Hi poden fer alguna cosa, els governs?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Els governs no poden actuar amb els salaris, per\u00f2 tenen mecanisme compensatoris, com ara el cr\u00e8dit. I aix\u00f2 s’ha tradu\u00eft en tres grans onades de cr\u00e8dit. Per\u00f2 el cr\u00e8dit s’ha de pagar. Quan s’arriba a un punt en qu\u00e8 es percep que l’endeutament a cr\u00e8dit no es pot pagar, l’economia es desploma. Aix\u00ed, i amb aquest escenari, es passa m\u00e9s bruscament de fases d’euf\u00f2ria, amb un cr\u00e8dit abundant per\u00f2 amb ingressos baixos, a una depressi\u00f3 quan el cr\u00e8dit desapareix.<\/div>\n
<\/div>\n
Les pol\u00edtiques anomenades d’austeritat han contribu\u00eft a la desigualtat?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Sense cap mena de dubte! Si b\u00e9 \u00e9s cert que molt m\u00e9s en uns pa\u00efsos que en d’altres, aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert. Jo he estat molt cr\u00edtic amb l’austeritat des de maig del 2010, quan precisament l’Estat espanyol va ser protagonista d’aquest canvi terrible, arran de l’aparici\u00f3, si la recorda, de la situaci\u00f3 grega. La meva cr\u00edtica \u00e9s d’abast macroecon\u00f2mic, no com una virtut personal.<\/div>\n
<\/div>\n
Quins efectes t\u00e9, doncs, l’austeritat en aquests termes, tenint clar que del macro es passa al micro?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Miri, hi ha un exemple molt clar: l’economia \u00e9s com un avi\u00f3 amb dos grans motors. L’un \u00e9s el sector privat, que \u00e9s el consum i la inversi\u00f3, i l’altre \u00e9s el sector p\u00fablic, amb el seu consum i inversi\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Volem amb dos motors i si tots dos funcionen no hi ha problema. Arriba la crisi. Qu\u00e8 passa?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Quan arriba la crisi, i si l’economia est\u00e0 b\u00e9, el motor del sector privat \u00e9s gaireb\u00e9 capa\u00e7 de mantenir el sistema en velocitat i altura de creuer. Per\u00f2 quan arriba una crisi com la del 2008, que provoca la desaparici\u00f3 del cr\u00e8dit del sector privat, aquest s’ha de posar a estalviar, i aix\u00f2 vol dir deixar de consumir per tornar el cr\u00e8dit. En aquell moment, l’avi\u00f3 posa el morro cap avall.<\/div>\n
<\/div>\n
Cau en picat!<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Exactament! Si quan tenim l’avi\u00f3 en caiguda lliure el que fas \u00e9s, a m\u00e9s, desactivar l’altre del sector p\u00fablic per austeritat, no cal ser economista per entendre que s’estavellar\u00e0; en termes macroecon\u00f2mics, el que s’ha fet \u00e9s desactivar el segon motor quan el primer ja estava parat.<\/div>\n
<\/div>\n
Com va anar el proc\u00e9s?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00f2 es va fer el 2008. El 2009, tots recordem que va n\u00e9ixer el G-20, i per fer qu\u00e8? Doncs per adonar-se que cal posar en marxa el motor del sector p\u00fablic. I el 2009, i a Espanya el 2010, l’avi\u00f3 ja havia enfilat el morro cap amunt, que no vol dir sortir de la crisi ni dels seus efectes. Els Estats Units van seguir mantenint el motor del sector p\u00fablic en marxa, igual que el Regne Unit i la Xina. Nom\u00e9s a Europa, i alg\u00fa ho haur\u00e0 d’explicar, es t\u00e9 la idea, el 2010, de tornar a desactivar aquest motor sense tenir en compte com est\u00e0 el sector privat. Miri, Europa es va ficar, ella sola, en una segona recessi\u00f3 que ja no t\u00e9 res a veure amb la crisi, sin\u00f3 amb una mala gesti\u00f3, que es diu austeritat. Per cert, als Estats Units van fer tots els possibles per salvar els llocs de treball, mentre que a Europa el que es va fer \u00e9s tots els possibles per salvar l’euro. Les coses han anat canviant. Miri, el Banc Central Europeu, fins fa poc \u2013ara amb Mario Draghi ha canviat\u2013, i dit amb termes col\u00b7loquials i sense voler ofendre ning\u00fa, era com un banc de sang gestionat per testimonis de Jehov\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
Ning\u00fa ho va advertir?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed, com ara jo mateix. En el meu cas, no vaig ser capa\u00e7 de conv\u00e8ncer coneguts del govern. Arribats a aquest punt, ja vaig comen\u00e7ar a fer servir exemples b\u00edblics!<\/div>\n
<\/div>\n
No em digui!<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
S\u00ed. Miri, a mi amb l’austeritat em passa igual que a sant Agust\u00ed, en el seu llibre\u00a0Confessions<\/i>, quan diu: \u201cSenyor, senyor! Concedeix-me la castedat… Per\u00f2 no ara mateix.\u201d A mi em passava el mateix, en el sentit que no volia l’austeritat, en termes macroecon\u00f2mics, ara mateix. L’austeritat ha estat un error impressionant avui reconegut pel Fons Monetari Internacional.<\/div>\n
<\/div>\n
A Europa gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos la van practicar, empesos per Alemanya.<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Els alemanys no \u00e9s que siguin malvats, no. Alemanya es comporta com un prestador, de fet \u00e9s el gran prestador. I el que volen els prestadors \u00e9s que els tornis tot el cr\u00e8dit, independentment que puguis fer-ho o no. I el que volen \u00e9s que la inflaci\u00f3 sigui zero, i si \u00e9s negativa millor. Els alemanys es comporten de manera racional.<\/div>\n
<\/div>\n
I el 2015, com es presenta?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Penso que es generaran llocs de treball, no dic quins, i que l’economia rebotar\u00e0 \u2013esperem que no sigui el rebot del gat mort, que deia el meu mestre Fabi\u00e0 Estap\u00e9\u2013, per\u00f2 ens falten els ingressos de les classes mitjanes per tenir un consum de manera sostinguda. \u00c9s possible que estiguem davant d’un rebot d’un a dos anys, per\u00f2 el risc continua existint.<\/div>\n
<\/div>\n
Entrevista de Joan Trillas per a El Punt Avui<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vost\u00e8 ha afirmat que la desigualtat assassina la democr\u00e0cia. I no nom\u00e9s assassina la democr\u00e0cia, sin\u00f3 tamb\u00e9 el capitalisme! En tot cas, afecta la democr\u00e0cia, perqu\u00e8 aquest \u00e9s un sistema pol\u00edtic que es recolza en el criteri de la igualtat pol\u00edtica, especialment. Una persona, un vot. Al marge de si \u00e9s ric o pobre. I …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-12412","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12412","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12412"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12412\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12414,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12412\/revisions\/12414"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12412"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12412"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12412"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}