{"id":12409,"date":"2015-02-02T11:14:25","date_gmt":"2015-02-02T09:14:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12409"},"modified":"2015-02-02T13:08:51","modified_gmt":"2015-02-02T11:08:51","slug":"entrevista-a-axel-honneth-per-canviar-alguna-cosa-calen-partits-europeus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-axel-honneth-per-canviar-alguna-cosa-calen-partits-europeus\/","title":{"rendered":"Entrevista a Axel Honneth: \u201cPer canviar alguna cosa, calen partits europeus\u201d"},"content":{"rendered":"

\"axel_honneth\"El cicle de confer\u00e8ncies del Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB) que va encetar el prestigi\u00f3s fil\u00f2sof i soci\u00f2leg Axel Honneth (Essen, Alemanya, 1949),\u00a0Prendre la paraula<\/i>, est\u00e0 dedicat a revisar i repensar el significat de conceptes pol\u00edtics clau. El primer concepte, del qual va parlar Honneth, va ser el de llibertat.<\/p>\n

El significat de \u2018llibertat’ ha canviat del segle XX a ara?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Les idees m\u00e9s importants sobre la llibertat que tenim avui van ser inventades molt abans. El que potser no tenim \u00e9s una comprensi\u00f3 completa de la llibertat. En tenim algunes idees sobre les aplicacions, per\u00f2 no la plena noci\u00f3. Els grans conceptes moderns de llibertat ja eren aqu\u00ed al segle XIX. Tot el que ha vingut despr\u00e9s han estat nous reptes, noves formes d’aplicaci\u00f3 i vies d’entendre-la.<\/div>\n
<\/div>\n
L’evoluci\u00f3 potser no ha anat tan lluny?<\/strong><\/div>\n
Hi ha hagut un progr\u00e9s, per\u00f2 s’ha focalitzat en una millor comprensi\u00f3 de les implicacions de les promeses de llibertat. Per exemple, el proc\u00e9s d’aplicaci\u00f3 de drets legals creix en termes d’inclusi\u00f3, per incloure m\u00e9s grups de ciutadans, i en termes d’especialitzaci\u00f3. Ara tenim drets especials per a les cultures minorit\u00e0ries, per a les diferents generacions, etc.<\/div>\n
<\/div>\n
Quins aspectes de la llibertat han quedat poc desenvolupats o encallats?<\/strong><\/div>\n
Els perills que veig s\u00f3n els que amenacen la llibertat social, aquell tipus de llibertat que no es pot aconseguir sol, sin\u00f3 de manera col\u00b7lectiva, actuant tots junts o els uns per als altres. Hi ha una tend\u00e8ncia avui en la nostra societat a ignorar o oblidar la import\u00e0ncia de la llibertat col\u00b7lectiva. Segurament perqu\u00e8 tendim a interpretar la nostra vida quotidiana sobretot i nom\u00e9s en termes positius o negatius. Per exemple, tendim a subestimar que el mercat origin\u00e0riament estava fet per ser una instituci\u00f3 social. El mercat era reconegut com una instituci\u00f3 en qu\u00e8 tothom participava i podia satisfer de manera igual les seves necessitats i desitjos. Avui la concepci\u00f3 \u00e9s del tot diferent. Avui el mercat \u00e9s l’epicentre d’una competici\u00f3 dels interessos privats. Est\u00e0 en risc la correcta comprensi\u00f3 de certes institucions, a causa de la por de la llibertat social. I aix\u00f2 tamb\u00e9 posa en risc les relacions personals. Tendim a entendre les relacions amb els altres, d’amistat o d’amor, en termes de llibertat negativa. Hem perdut capacitat d’apreciar una experi\u00e8ncia concreta i connectar-nos-hi.<\/div>\n
<\/div>\n
La crisi econ\u00f2mica i les pol\u00edtiques d’austeritat impedeixen l’acci\u00f3 de la llibertat pol\u00edtica?<\/strong><\/div>\n
Tenim un mercat radicalment desregulat, sobretot en el sector financer, que est\u00e0 fora de control. S’ha oblidat la funci\u00f3 primig\u00e8nia d’aquest mercat financer. Hem perdut la idea per la qual era bo. Ara \u00e9s all\u00e0 nom\u00e9s per als interessos d’alguns especuladors, i la societat en dep\u00e8n. Per tant, no podem entendre aquest mercat com una instituci\u00f3 que garanteixi la llibertat social, el veiem com una instituci\u00f3 al servei dels interessos privats.<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest caos financer \u00e9s un obstacle per al normal funcionament dels governs?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
La veritable q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com els governs pol\u00edtics poden tornar a guanyar poder per sobre dels mercats financers. L’han de tornar a guanyar. El 90% de la poblaci\u00f3 i fins i tot les elits pol\u00edtiques hi estan d’acord. Encara que no s\u00f3c especialista econ\u00f2mic, crec que hi ha d’haver instruments pol\u00edtics per ser m\u00e9s independent del mercat financer, com l’increment dels impostos perqu\u00e8 l’Estat tingui m\u00e9s diners, un control pol\u00edtic de l’especulaci\u00f3 financera i invertir en sectors productius per estimular l’economia.<\/div>\n
<\/div>\n
Quina \u00e9s la seva opini\u00f3 amb relaci\u00f3 a certes reaccions a l’austeritat com ara Syriza i Podem? S\u00f3n una alternativa o hi veu populisme?<\/strong><\/div>\n
Crec que no \u00e9s simple populisme, estan prenent una dimensi\u00f3 real. La situaci\u00f3 d’un atur tan alt \u00e9s molt arriscada i molt negativa per a la poblaci\u00f3, i \u00f2bviament la gent de Gr\u00e8cia ha viscut de manera molt directa les pol\u00edtiques d’austeritat. Est\u00e0 comen\u00e7ant a emergir seriosament el patiment i el cansament de la poblaci\u00f3 i l’intent d’articular tot aix\u00f2. A Gr\u00e8cia hi ha hagut una violaci\u00f3 de la dignitat d’una societat democr\u00e0tica. S’ha sentit tractada pels membres de la Uni\u00f3 Europea com un nen dolent. Aix\u00f2 \u00e9s una devaluaci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Tot plegat incrementa les ganes d’un canvi a Europa, i Alemanya hauria de reaccionar. Merkel ha de veure que les pol\u00edtiques que ha impulsat estan resultant hostils per a molts membres de la Uni\u00f3 Europea. No puc jutjar Podem, perqu\u00e8 no conec exactament quina relaci\u00f3 estableix amb la Uni\u00f3 Europea.<\/div>\n
<\/div>\n
Igualment, aquests dos partits s\u00f3n una nova via per renovar el discurs de l’esquerra?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s molt aviat per jutjar-ho. Primer de tot, jo no crec en els partits nacionals, en el moviment que neixi o surti nom\u00e9s d’un estat nacional. Hem d’aconseguir una soluci\u00f3 per al futur i penso que necessitem partits europeus, un moviment europeu.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s possible en l’Europa actual?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Jo no s\u00f3c pessimista sobre aix\u00f2. \u00c9s dif\u00edcil, segur. Pressuposa alguna cosa que no tenim, almenys en els f\u00f2rums p\u00fablics europeus. Haur\u00edem de comen\u00e7ar per implantar-ho als nostres pa\u00efsos. Per fer-ho cal un cert realisme en relaci\u00f3 amb la llengua i acceptar que l’angl\u00e8s \u00e9s la llengua vehicular, la dominant, en la qual ens podr\u00edem comunicar tots. Aix\u00f2 seria una precondici\u00f3 per construir alguna cosa comuna, democr\u00e0tica. Els pa\u00efsos integrants tindrien les seves diferents lleng\u00fces de cultura, per\u00f2 necessitem una llengua a Europa. Tamb\u00e9 serien necessaris diaris i televisions transnacionals, en angl\u00e8s. La meva esperan\u00e7a \u00e9s que es desenvolupin aquests canvis en els estaments p\u00fablics de cada pa\u00eds i aleshores es puguin crear tamb\u00e9 els moviments europeus i de partits, no centrats o no lluitant nom\u00e9s en un pa\u00eds concret. Els estats nacionals delimiten el marge de maniobra dels partits, que no s\u00f3n l’eina definitiva de canvi. El seu poder \u00e9s molt limitat. Necessitem la companyia d’altres partits i moviments per arribar a ser m\u00e9s forts, per canviar alguna cosa a Europa, per canviar l’agenda pol\u00edtica.<\/div>\n
<\/div>\n
Ara, despr\u00e9s dels atacs a Par\u00eds, Europa sembla que t\u00e9 moltes tensions. Aquests atacs, i la reacci\u00f3 posterior als atacs, poden amena\u00e7ar les llibertats ciutadanes?<\/strong><\/div>\n
\u00c9s un moment de moltes paradoxes, a causa dels esdeveniments dels \u00faltims tres o quatre anys. En lloc d’incrementar la cohesi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea han portat cap a una certa renacionalitzaci\u00f3. Ara els atacs a Fran\u00e7a podrien portar el revifament d’un esperit europeu, per\u00f2 em sembla que porten l’efecte de reinventar la naci\u00f3 francesa. L’objectiu hauria de ser limitar els estats per, en canvi, desenvolupar les estructures supranacionals. Ara b\u00e9, el que est\u00e0 passant \u00e9s que les mesures van en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, cap a una renacionalitzaci\u00f3 d’Europa. Hi ha l’exemple d’Anglaterra, que \u00e9s molt clar. Ara ho veus a Fran\u00e7a o fins i tot a Gr\u00e8cia. \u00c9s un moment molt arriscat. Els governs d’Europa han de fer tot el que estigui al seu abast per evitar la reinvenci\u00f3 dels nacionalismes. Aix\u00f2 vol dir prendre mesures. La poblaci\u00f3 dels diversos pa\u00efsos ha de tenir la impressi\u00f3 que tots s\u00f3n membres iguals de la Uni\u00f3 Europea. Amb els atacs a Fran\u00e7a, la manifestaci\u00f3 amb diversos mandataris europeus demostrava que Fran\u00e7a no estava sola. Hem d’anar m\u00e9s cap a aquesta direcci\u00f3. Tamb\u00e9 cap a pol\u00edtiques econ\u00f2miques de respecte, no d’imposici\u00f3, que acaben tenint l’efecte contrari, de descomposici\u00f3 d’Europa.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2 la Uni\u00f3 Europea sembla molt lluny d’aquest objectiu que manifesta…<\/strong><\/div>\n
Em sembla que hi va haver un error del president franc\u00e8s, de tractar els atacs com una q\u00fcesti\u00f3 nacional. Hollande va dir que era un atac al cor de la naci\u00f3. Hauria estat millor dir que era un atac a les nostres regles, a les regles europees. Perqu\u00e8 Europa t\u00e9 una regulaci\u00f3 sobre la llibertat d’expressi\u00f3. Segurament Hollande hi va veure una oportunitat per recosir la Rep\u00fablica contra el dolor. Per\u00f2 \u00e9s un moviment perill\u00f3s, perqu\u00e8 Fran\u00e7a \u00e9s un d’aquests estats en qu\u00e8 les forces de la renacionalitzaci\u00f3 i les forces de la disgregaci\u00f3 de la naci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s iguals.<\/div>\n
<\/div>\n
Els atacs a Fran\u00e7a poden comportar la mateixa reacci\u00f3 que van tenir els atacs de l’11 de setembre als Estats Units, amb m\u00e9s control o menys drets civils?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
No, em sembla que a Europa s’\u00e9s prou conscient de la import\u00e0ncia dels drets civils i les llibertats, i crec que tindrem m\u00e9s precauci\u00f3 sobre quins instruments utilitzar en la lluita contra el terror. Espero que els nostres serveis secrets estiguin m\u00e9s sota control i que els nostres pol\u00edtics estiguin m\u00e9s interessats a garantir els drets, les llibertats civils.<\/div>\n
<\/div>\n
A Catalunya ara hi ha un proc\u00e9s pol\u00edtic sobre la independ\u00e8ncia del pa\u00eds. Aqu\u00ed hi ha el sentiment que Espanya no respecta les singularitats de Catalunya com ara la llengua i la cultura. Creu que en aquesta Europa hi ha lloc per a un nou estat?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Jo no tinc gaires simpaties envers la creaci\u00f3 d’un nou estat nacional. En aquest moment, crec que \u00e9s necessari desconstruir les estructures nacionals. De cara al futur, caldr\u00e0 una altra mena d’unitat pol\u00edtica. Per exemple, en un nivell m\u00e9s regional o democr\u00e0tic. Cal afinar les eines institucionals m\u00e9s en el sentit d’una nova configuraci\u00f3 de les unions a Europa. El poder de les nacions estat ser\u00e0 limitat, i el poder pol\u00edtic d’altres unions a Europa s’incrementar\u00e0. Crec que Catalunya pot trobar un lloc aqu\u00ed i pot ser una soluci\u00f3 millor que la formaci\u00f3 d’un estat nacional en un moment en qu\u00e8 Europa hauria d’escollir la via de desconstruir els estats.<\/div>\n
<\/div>\n
Entrevista d’Anna Ballbona per a El Punt Avui<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cicle de confer\u00e8ncies del Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB) que va encetar el prestigi\u00f3s fil\u00f2sof i soci\u00f2leg Axel Honneth (Essen, Alemanya, 1949),\u00a0Prendre la paraula, est\u00e0 dedicat a revisar i repensar el significat de conceptes pol\u00edtics clau. El primer concepte, del qual va parlar Honneth, va ser el de llibertat. El significat de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-12409","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12409","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12409"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12409\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12415,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12409\/revisions\/12415"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12409"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12409"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12409"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}