{"id":12388,"date":"2015-01-29T13:08:33","date_gmt":"2015-01-29T11:08:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12388"},"modified":"2015-01-29T13:08:33","modified_gmt":"2015-01-29T11:08:33","slug":"borja-de-riquer-i-permanyer-justicia-per-lluis-companys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-i-permanyer-justicia-per-lluis-companys\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer i Permanyer: Just\u00edcia per Llu\u00eds Companys"},"content":{"rendered":"

\"lluis-companys\"El 15 d’octubre vinent far\u00e0 75 anys que el president de la Generalitat Llu\u00eds Companys<\/strong> va ser afusellat al castell de Montju\u00efc.\u00a0Companys ha estat, i encara \u00e9s, un personatge bastant pol\u00e8mic, at\u00e8s que la seva actuaci\u00f3, sobretot durant la Guerra Civil, ha estat objecte de discussions apassionades i no sempre molt rigoroses.\u00a0Si fins l’any 1936 les dretes catalana i espanyola havien manifestat un notable menyspreu cap a la seva persona, en acabar la guerra l’odiaven profundament al considerar-lo un c\u00f2mplice dels assassinats de la reraguarda.\u00a0Per a elles, Companys<\/strong> era un revolucionari m\u00e9s.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 a la fi de la guerra, dins del m\u00f3n de les esquerres, Companys<\/strong> era una figura pol\u00e8mica i alguns el censuraven per haver-se mostrat poc ferm davant els excessos revolucionaris.\u00a0La seva ignominiosa execuci\u00f3 va servir, per\u00f2, per rescatar a la seva persona d’aquests debats apassionats i per col\u00b7locar-lo en un altre i menys discutit lloc: era l’autoritat republicana m\u00e9s destacada afusellada pel general Franco, era “el president m\u00e0rtir” de Catalunya.<\/p>\n

Llu\u00eds Companys<\/strong> va formar part d’aquella generaci\u00f3 de l’esquerra catalana de comen\u00e7aments del segle XX que es va enfrontar a un triple repte pol\u00edtic: catalanitzar el republicanisme, desvincula de l’espanyolisme que representava el lerrouxisme;\u00a0republicanizar el catalanisme, davant la influ\u00e8ncia conservadora i mon\u00e0rquica de la Lliga Regionalista;\u00a0i polititzar l’obrerisme, fent-lo participar en la vida pol\u00edtica i electoral.\u00a0Tot i ser considerat poc catalanista pels sectors m\u00e9s nacionalistes, Companys va ser des d’abril de 1931 la segona autoritat de Catalunya.\u00a0Va fer d’home pont amb Madrid, com a cap de la minoria parlamentaria catalana que va defensar l’Estatut de 1932 i com ef\u00edmer ministre de Marina del Govern Aza\u00f1a a mitjan 1933. I tamb\u00e9 es va reafirmar com a segon home del nou r\u00e8gim i d’Esquerra Republicana, convertint- en el primer president del Parlament catal\u00e0 i el successor de Francesc Maci\u00e0 a la presid\u00e8ncia de la Generalitat.<\/p>\n

Companys<\/strong> va ser el gran protagonista dels Fets d’Octubre de 1934, uns fets sovint mal interpretats.\u00a0All\u00f2 no va ser un intent de secessi\u00f3 de Catalunya, sin\u00f3 de regenerar la rep\u00fablica, apel\u00b7lant a l’esperit del 14 d’abril de 1931. Va ser una revolta il\u00b7legal contra un govern leg\u00edtim, certament.\u00a0Per\u00f2 en ell hi havia les dretes antirepublicanes de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil Robles, un pol\u00edtic que llavors mirava m\u00e9s cap Dollfuss, Hitler o Mussolini que cap Chamberlain o Deladier.Recents estudis sobre aquests fets assenyalen la necessitat de emmarcar-los en l’agitada Europa d’aleshores.\u00a0\u00c9s convenient recordar que als sis mesos d’arribar democr\u00e0ticament al poder Adolf Hitler ja actuava com un dictador.<\/p>\n

Fracassada la revolta, Companys<\/strong> va ser jutjat, condemnat, empresonat al penal del Port de Santa Maria i alliberat gr\u00e0cies a la vict\u00f2ria de les esquerres al febrer de 1936. El seu retorn triomfal a Barcelona va mostrar que era el pol\u00edtic catal\u00e0 m\u00e9s popular fins i tot entre les esquerres espanyoles.<\/p>\n

El 19 juliol 1936 va dirigir la defensa de la legalitat republicana davant els militars colpistes, per\u00f2 l’endem\u00e0 es va veure desbordat pels esdeveniments i es va trobar amb una inesperada revoluci\u00f3 social.\u00a0Davant aquesta dram\u00e0tica cru\u00eflla el president Companys tenia tres opcions: abandonar el poder i deixar-ho tot en mans dels revolucionaris, per la qual cosa hauria passat a la hist\u00f2ria com un irresponsable;\u00a0intentar desarmar als comit\u00e8s, provocant un violent conflicte dins de la mateixa Catalunya amb dubtoses possibilitats de guanyar;\u00a0o buscar restablir la legalitat a base de pactar amb els revolucionaris.\u00a0Crec que molta gent no ha considerat massa aquest dram\u00e0tic dilema: \u00bfqu\u00e8 hauria fet vost\u00e8 si hagu\u00e9s estat en el seu lloc ?;\u00a0\u00bfQuina de les opcions era la preferible, o la menys dolenta?\u00a0Llu\u00eds Companys es va inclinar per defensar, per sobre de tot, la legalitat republicana, que era contra la qual anava la rebel\u00b7li\u00f3 militar.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 implicava, com a mal menor, haver de pactar amb els revolucionaris i acceptar moltes de les seves imposicions.\u00a0Es va esfor\u00e7ar, com pocs, en frenar la viol\u00e8ncia gratu\u00efta deslligada, va salvar un munt de vides, va haver de frenar alguns dels seus i va aconseguir recuperar a poc a poc el control de la situaci\u00f3.\u00a0Serien ben pocs els que van comprendre llavors les dificultats i sacrificis que aix\u00f2 va suposar.\u00a0L’any 1939, ja a Fran\u00e7a com a president d’un govern derrotat, Companys va ser objecte de retrets fins i tot per part d’alguns dels seus col\u00b7laboradors.\u00a0Es va negar a abandonar a la seva sort al seu fill malalt i no va voler fugir de la Fran\u00e7a ocupada pels nazis, que el van detenir i van lliurar a les autoritats franquistes.<\/p>\n

Segurament aquest any es publicaran m\u00e9s estudis sobre Companys i continuar\u00e0 el debat sobre la seva actuaci\u00f3, esperem que en termes rigorosos i desapassionats.\u00a0Ara b\u00e9, seria inacceptable que 75 anys despr\u00e9s de la seva ignomini\u00f3s consell de guerra, la just\u00edcia espanyola segu\u00eds negant-se a declarar nul\u00b7la aquella farsa.\u00a0Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de voluntat pol\u00edtica, ja que els jutges estan obligats a aplicar les lleis, per\u00f2 resulta que a Espanya, a difer\u00e8ncia de la majoria dels pa\u00efsos democr\u00e0tics, segueix admetent que el marc jur\u00eddic en qu\u00e8 van actuar els consells de guerra franquistes era legal.\u00a0Si aquest any l’Estat espanyol, que \u00e9s a qui li correspon, no anul\u00b7la el proc\u00e9s a Llu\u00eds Companys, ser\u00e0 una nova mostra de la baixa qualitat de la democr\u00e0cia espanyola.\u00a0\u00bfHauran de ser les institucions catalanes que, per dignitat, el esmenin quan tinguin atribucions per fer-ho?<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 15 d’octubre vinent far\u00e0 75 anys que el president de la Generalitat Llu\u00eds Companys va ser afusellat al castell de Montju\u00efc.\u00a0Companys ha estat, i encara \u00e9s, un personatge bastant pol\u00e8mic, at\u00e8s que la seva actuaci\u00f3, sobretot durant la Guerra Civil, ha estat objecte de discussions apassionades i no sempre molt rigoroses.\u00a0Si fins l’any 1936 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12388","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12388","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12388"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12388\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12390,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12388\/revisions\/12390"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12388"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12388"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12388"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}