{"id":12381,"date":"2015-01-28T17:59:58","date_gmt":"2015-01-28T15:59:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12381"},"modified":"2015-01-28T18:00:39","modified_gmt":"2015-01-28T16:00:39","slug":"oriol-bartomeus-mes-llicons-gregues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-mes-llicons-gregues\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: M\u00e9s lli\u00e7ons gregues"},"content":{"rendered":"
\"Syriza-fuerza-mayor-intencion-Grecia_EDIIMA20140918_0705_13\"El fet pol\u00edticament rellevant de les eleccions d’ahir a Gr\u00e8cia \u00e9s que Syriza<\/strong>, que havia despla\u00e7at els socialistes del PASOK<\/strong> com a alternativa a la dreta a les eleccions de\u00a02012<\/a>, ha aconseguit guanyar la majoria i formar\u00e0 el nou govern. Tots aquells que deien que no era possible, que el vot a Syriza<\/strong> era la manifestaci\u00f3 d\u2019un moment, de l\u2019esbravament, que nom\u00e9s expressava la r\u00e0bia i que es fondria en pocs mesos (la teoria del souffl\u00e9, que serveix per a tot), que mai no arribaria a ser majoria, que era massa radical, que nom\u00e9s guanyaria si se \u201ccentrava\u201d… Tots els que havien escrit i teoritzat en aquests termes ara es justifiquen dient que el cas grec \u00e9s molt particular, que all\u00e0 les pol\u00edtiques d\u2019austeritat han estat molt dures, o que la societat grega no \u00e9s prou \u201cmadura\u201d, o fins i tot (els m\u00e9s llegits) que encara no s\u2019ha superat la guerra civil entre comunistes i anti comunistes.<\/div>\n
<\/div>\n
Doncs s\u2019equivoquen, com s\u2019equivocaven abans. Gr\u00e8cia no \u00e9s nom\u00e9s Gr\u00e8cia. \u00c9s un cas particular (com tots) d\u2019un moviment d\u2019abast europeu (si no mundial): el reempla\u00e7ament dels principals partits de l\u2019esquerra (socialistes i socialdem\u00f2crates) per forces noves. Que sigui un moviment d\u2019abast europeu no vol dir que el que ha passat a Gr\u00e8cia passi fil per randa a tots els pa\u00efsos d\u2019Europa. La tend\u00e8ncia comuna existeix arreu, per\u00f2 pren perfils diferents en funci\u00f3 d\u2019elements particulars. Entre aquests, el sistema electoral, la solidesa interna dels partits socialistes, el que hagin estat o no al govern durant els anys de la crisi, o altres elements de conjuntura (el lideratge, per exemple, o la solidesa del sistema pol\u00edtic i la posici\u00f3 geogr\u00e0fica, si s\u2019est\u00e0 a l\u2019\u00f2rbita alemanya o a la perif\u00e8ria Sud).<\/div>\n
<\/div>\n
En qualsevol cas, el que ha passat a Gr\u00e8cia posa de manifest algunes coses que cal tenir en compte:<\/div>\n
<\/div>\n
– Les eleccions se segueixen guanyant al centre… per\u00f2 el centre ja no \u00e9s el mateix.<\/div>\n
<\/div>\n
–\u00a0Els partits pol\u00edtics han d\u2019oferir aixopluc i un horitz\u00f3… si volen sobreviure.<\/div>\n
<\/div>\n
– L\u2019austeritat \u00e9s moralment injusta… per\u00f2 el que l\u2019ha matat \u00e9s que \u00e9s inefica\u00e7.<\/div>\n
<\/div>\n
– La pol\u00edtica ha de decidir si \u00e9s el bra\u00e7 executor del poder econ\u00f2mic… o la representant dels interessos dels ciutadans.<\/div>\n
<\/div>\n
Veient el que ha passat a Gr\u00e8cia hom t\u00e9 la temptaci\u00f3 de pensar que els grecs s\u2019han tornat bojos, que s\u2019han radicalitzat i han perdut el senderi. Per\u00f2 no, l\u2019electorat grec no s\u2019ha mogut cap a l\u2019extrema esquerra. De fet, l\u2019electorat no es mou gaire, el que es mouen s\u00f3n els partits (aquesta \u00e9s una de les m\u00e0ximes del mestre Isidre Molas que, com la majoria, el temps tossudament demostra i torna a demostrar).\u00a0Els grecs segueixen all\u00e0 on eren fa tres anys, o en fa deu, o en fa trenta. Les posicions dels electors en els eixos ideol\u00f2gics es mouen a velocitat tect\u00f2nica, \u00e9s a dir molt lentament, impulsades pel relleu generacional m\u00e9s que pels canvis de majories. Ara b\u00e9, que els electors es mantinguin en el mateix lloc no implica que les seves prefer\u00e8ncies siguin les mateixes any rere any. Al contrari. Segurament, el que ha passat a Gr\u00e8cia \u00e9s que una part significativa d\u2019electors del centreesquerra i el centre han vist en Tsipras i Syriza l\u2019opci\u00f3 que millor responia a les seves demandes.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s el mateix que passa a Espanya. S\u2019ha mogut el cos electoral amb la irrupci\u00f3 de Podemos? No gens. I doncs? Doncs una part important dels electors del centreesquerra i el centre, sense moure\u2019s de lloc, han variat la seva intenci\u00f3 de vot. S\u2019han radicalitzat? No, simplement han trobat en Podemos una oferta que els ha semblat m\u00e9s atractiva que les que hi havia abans.<\/div>\n
<\/div>\n
Els espais que decideixen les eleccions segueixen sent els mateixos (en el cas espanyol el centreesquerra i el centre), per\u00f2 la demanda s\u2019ha \u201cendurit\u201d respecte de fa uns anys. Si als noranta els partits havien de difuminar els seus contorns i fer ofertes vagues i descolorides per aconseguir els favors dels votants, ara aquests mateixos votants, sense moure\u2019s, exigeixen als partits ofertes m\u00e9s concretes i \u201cradicals\u201d (\u00e9s a dir, definides i clares). El centre segueix sent l\u2019espai decisiu, per\u00f2 els electors del centre ja no compren cares maques i esl\u00f2gans eteris.<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00ed com ha canviat la demanda, l\u2019oferta ha de canviar. I si no canvia, els consumidors-votants optaran per productes que els semblin m\u00e9s atractius (com ha passat a Gr\u00e8cia). La crisi ha canviat d\u2019arrel la manera de fer pol\u00edtica electoral a tota Europa. Els viatges al centre i les terceres vies han deixat pas a les ofertes m\u00e9s contundents. Els votants s\u2019han tornat m\u00e9s exigents, precisament perqu\u00e8 la seva situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complicada i no estan per promeses endolcides d\u2019un futur on tots serem rics i viurem feli\u00e7os. La crisi ha esmicolat la utopia neoliberal del progr\u00e9s infinit i ha obligat els partits a arremangar-se i enfonsar les mans al llot.<\/div>\n
<\/div>\n
Tanmateix, les in\u00e8rcies de molts anys de m\u00e0rqueting insubstancial s\u00f3n dif\u00edcils de redre\u00e7ar. I aquest est\u00e0 sent el problema principal dels socialdem\u00f2crates arreu d\u2019Europa. La crisi els ha enxampat amb el perfil difuminat i no han sabut definir un horitz\u00f3 per oferir-lo a aquells que s\u2019han vist al costat perdedor (la majoria, votants seus). Sense un horitz\u00f3 clar per oferir, els socialdem\u00f2crates han quedat atrapats en la simple gesti\u00f3 d\u2019una pol\u00edtica de dretes, que els est\u00e0 provocant l\u2019aband\u00f3 d\u2019una part substancial del seu electorat, que busca aixopluc en propostes m\u00e9s definides (a l\u2019esquerra o al nacionalisme, o als dos alhora).<\/div>\n
<\/div>\n
\u00c9s evident que si les pol\u00edtiques d\u2019austeritat empreses per combatre la crisi haguessin tingut efecte, res d\u2019aix\u00f2 no hauria passat. El moviment cap a l\u2019esquerra de l\u2019elector mig grec no es deu a criteris morals sobre la just\u00edcia o injust\u00edcia de l\u2019austericidi ordenat per la troika. \u00c9s clar que fer pagar tothom els excessos i els riscos dels actors financers \u00e9s moralment injust. Socialitzar les p\u00e8rdues dels bancs i caixes alemanys i francesos en les seves inversions immobili\u00e0ries (a Gr\u00e8cia o a Fuengirola) i fer pagar els plats trencats als Estats corresponents ratlla l\u2019estafa. Per\u00f2 no \u00e9s per q\u00fcestions \u00e8tiques que els ciutadans (majorit\u00e0riament) estan donant l\u2019esquena a aquestes pol\u00edtiques, sin\u00f3 per la seva incapacitat de donar la volta a les condicions de vida de la majoria d\u2019aquests ciutadans.<\/div>\n
<\/div>\n
Segurament, si el r\u00e8gim salvatge al que han estat sotmesos els grecs els hagu\u00e9s proporcionat algun guany (o fins i tot l\u2019expectativa d\u2019un guany a curt o mig termini), no s\u2019haurien decantat tan massivament per Tsipras. El problema \u00e9s que, passats cinc anys, \u00e9s m\u00e9s que evident que les pol\u00edtiques d\u2019austeritat no serveixen per millorar la situaci\u00f3 prec\u00e0ria en qu\u00e8 la crisi ha deixat les classes mitges de tot el continent. Precisament perqu\u00e8 l\u2019austeritat no tenia com a objectiu principal aix\u00f2, sin\u00f3 el retorn dels cr\u00e8dits a les entitats financeres enxampades per l\u2019esclat de la bombolla.<\/div>\n
<\/div>\n
I aqu\u00ed \u00e9s on hi ha el moll de l\u2019os. En aquesta crisi, l\u2019acci\u00f3 dels poders p\u00fablics ha anat m\u00e9s encaminada a satisfer els interessos del sector financer que a vetllar pels de la ciutadania. Ambd\u00f3s interessos eren compatibles (no sense estrid\u00e8ncies) abans de 2008, per\u00f2 despr\u00e9s s\u2019han fet dram\u00e0ticament incompatibles. El pacte t\u00e0cit ha saltat pels aires i l\u2019Estat (tots els Estats) ha hagut de triar partit. I ho ha fet, i tant que ho ha fet. Fins i tot la \u201ctotpoderosa\u201d canceller Merkel ha actuat m\u00e9s com una comercial dels bancs alemanys que com la defensora dels ciutadans alemanys. Els resultats d’ahir a Gr\u00e8cia s’expliquen tamb\u00e9 en aquesta clau. Semblaria que els electors comencen a ser conscients del seu poder. I aix\u00f2 \u00e9s nou. I revolucionari. I no ha fet m\u00e9s que comen\u00e7ar.<\/div>\n
<\/div>\n

<\/p>\n

Bloc d’Oriol Bartomeus<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El fet pol\u00edticament rellevant de les eleccions d’ahir a Gr\u00e8cia \u00e9s que Syriza, que havia despla\u00e7at els socialistes del PASOK com a alternativa a la dreta a les eleccions de\u00a02012, ha aconseguit guanyar la majoria i formar\u00e0 el nou govern. Tots aquells que deien que no era possible, que el vot a Syriza era la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12381"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12384,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12381\/revisions\/12384"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}