{"id":12376,"date":"2015-01-27T07:25:54","date_gmt":"2015-01-27T05:25:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12376"},"modified":"2015-01-28T11:31:55","modified_gmt":"2015-01-28T09:31:55","slug":"gentil-puig-terrorisme-o-islamisme-radical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gentil-puig-terrorisme-o-islamisme-radical\/","title":{"rendered":"Gentil Puig: Terrorisme o Islamisme radical?"},"content":{"rendered":"

\"llibertat\"Despr\u00e9s dels tr\u00e0gics esdeveniments de l\u2019atemptat de \u201cCharlie Hebdo\u201d del 7 de gener, i de la manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria i excepcional de Par\u00eds, de l\u201911 de gener passat, una pol\u00e8mica inevitable i esperada, a vegades cruent, entorn dels temes de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, d\u2019una banda, i del terrorisme, de l\u2019altra, s\u2019ha desfermat en el m\u00f3n sencer. Per a tractar d\u2019entendre l\u2019essencial d\u2019aquestes q\u00fcestions molt complexes, escric aquestes ratlles que m\u2019ajudaran potser a ordenar les meves pr\u00f2pies reflexions.<\/p>\n

El tema del terrorisme<\/b><\/p>\n

Les causes s\u00f3n m\u00faltiples i hist\u00f2riques, i no les citar\u00e9, perqu\u00e8 sempre hi ha el perill d\u2019oblidar-ne una o altra. D\u2019entrada, nom\u00e9s vull centrar-me en una q\u00fcesti\u00f3, la que fa refer\u00e8ncia a la qualificaci\u00f3 dels fets, que fa el president Fran\u00e7ois Hollande, de terrorisme, i que d\u2019altres personalitats del seu propi entorn, i sobretot de l\u2019oposici\u00f3 de dretes, fent un pas m\u00e9s, qualifiquen, sense embuts, d\u2019islamisme radical.<\/p>\n

Per qu\u00e8 doncs la prud\u00e8ncia del president Hollande ? I per qu\u00e8 la den\u00fancia m\u00e9s precisa i categ\u00f2rica dels altres ? \u00c9s el primer dilema que voldria tractar d\u2019entendre. Suposo que Fran\u00e7ois Hollande sap molt b\u00e9 que cada paraula que pronuncia \u00e9s escoltada i ressentida, no nom\u00e9s pels seixanta sis milions de ciutadans francesos, sin\u00f3 sobretot i especialment, per cinc o sis milions dels seus conciutadans que s\u00f3n alhora francesos i musulmans. I continuo suposant que el president, no els vol, de cap manera contrariar o menystenir, sin\u00f3 entendre, conv\u00e8ncer i guanyar. No vol atribuir als terroristes el qualificatiu d\u2019islamisme, fins i tot radical, perqu\u00e8, per a ell, no s\u00f3n islamistes sin\u00f3 primer de tot, i fonamentalment terroristes.<\/p>\n

Tot i sabent, d\u2019altra banda, perfectament, que Daech, a cavall de S\u00edria i Irak, predica una mena d\u2019emirat falsament i bojament anomenat islamista, per\u00f2 realment terrorista i criminal, i en primer lloc, per als propis musulmans. Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fons que, musulmans i no-musulmans, no hem acabat d\u2019aclarir ni d\u2019entendre. On comen\u00e7a i on acaba el terror i on comen\u00e7a i on acaba l\u2019Islam?<\/p>\n

Dit aix\u00f2, no he dit res que pugui satisfer aquells que volen fer un pas m\u00e9s endavant, posant etiquetes m\u00e9s precises i qualificatius perillosos, que poden satisfer la gran majoria dels ciutadans, per\u00f2 que, de fet, no ajuden gens, tot el contrari, a la presa de consci\u00e8ncia urgent i necess\u00e0ria dels ciutadans musulmans ells mateixos.<\/p>\n

Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Que correspon ara, als propis ciutadans musulmans de lluitar, ells tamb\u00e9, contra el perill que els amena\u00e7a des de l\u2019interior, o des de la perif\u00e8ria, contra aquells que utilitzen el nom de llur religi\u00f3, per matar infants i musulmans inocents. Conec amics musulmans dem\u00f2crates a la facultat de lletres \u201cLa Manouba\u201d de la Universitat de Tun\u00eds, que lluiten, en primera fila, cada dia, contra salafistes i wahhabistes[1]<\/a> a les aules i sobre el campus universitari.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la lluita que, ara, tots ells, han de dur a terme per a excloure el c\u00e0ncer que els amena\u00e7a directament (els croats i infidels som nom\u00e9s una excusa par a ells). \u00c9s urgent que l\u2019islam de Fran\u00e7a s\u2019estructuri ell mateix, sense interfer\u00e8ncies d\u2019altres pa\u00efsos, i que pugui formar i controlar els seus propis imams, com ho fan cat\u00f2lics, protestants i jueus. En aquesta lluita, nosaltres, dem\u00f2crates occidentals, hem de ser solidaris, i deixar-nos d\u2019etiquetes confuses, perqu\u00e8 tots nosaltres, sense excepcions, som en la mateixa barca de l\u2019humanisme i la democr\u00e0cia contra la b\u00e0rbaria i la bogeria. Quan una noia musulmana clama: \u201cNo, en nom meu !\u201d<\/i> Ho ha dit tot, o quan una altra jove afirma que \u201cNo en podem dir islamistes perqu\u00e8 els terroristes no tenen cap identitat ni nacional, ni religiosa. Els terroristes s\u00f3n nom\u00e9s criminals\u201d [2]<\/b><\/a>. <\/i>Sembla prou clar.<\/p>\n

Es pot pensar tamb\u00e9 que la societat francesa ella mateixa ha generat en el seu propi si, un \u201ccos estranger\u201d que \u00e9s aquest grup \u00ednfim de joves educats a Fran\u00e7a i que ara s\u2019han convertit en djihadistes i terroristes, d\u2019anada i de tornada de S\u00edria i de Daech. I, si \u00e9s cert, que Fran\u00e7a ha reeixit, malgrat tot, a integrar (no dic assimilar), amb dificultats, una gran majoria de musulmans que es consideren ara, ells mateixos, i s\u00f3n (a vegades) ciutadans francesos, tamb\u00e9 \u00e9s cert que, una minoria (que alguns especialistes anomenen, \u201cjoves desestructurats\u201d) fa trontollar tot l\u2019edifici de conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica. No hi ha dubte que un \u201ccos estranger\u201d ha aparegut a Fran\u00e7a i tamb\u00e9 a Europa, i ara, cal mirar-lo de molt a prop, i extreure\u2019n totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. Qui coneix aquests joves? Com esdevenen djihadistes? Quin tractament poden rebre? Quina col\u00b7laboraci\u00f3 europea, tenint en compte que cap estat no t\u00e9 la mateixa concepci\u00f3 de la seguretat?<\/p>\n

D\u2019altra banda, hauria de quedar molt clar que la lluita antiterrorista dels estats occidentals no \u00e9s, ni de bon tros, suficient per a erradicar un fen\u00f2men molt profund, que \u00e9s fortament arrelat i organitzat en certes zones neur\u00e0lgiques del m\u00f3n, que serveixen de plataforma a un terrorisme mundialitzat. Aquest disposa de mitjans humans i financers enormes que escapen ara per ara a tot control. La nebulosa del terrorisme (m\u00e9s de 20 organitzacions a tot el m\u00f3n), diguem-ne salafistes[3]<\/a>, \u00e9s una terranyina mundial que es val de la nostra enorme ignor\u00e0ncia, i de les nostres grans febleses i divisions.<\/p>\n

Una la prova de la nostra divisi\u00f3 la tenim amb les declaracions, no \u00fanicament de Marine Le Pen que diu que, no cal impedir que els \u201cdjihadistes isl\u00e0mics\u201d se\u2019n vagin, sin\u00f3 sobretot que no tornim, (\u00e9s a dir que vagin on vulguin per\u00f2 no pas a Fran\u00e7a…), sin\u00f3 tamb\u00e9 del diputat UMP, Eric Ciotti, que ha declarat que, per les eleccions presidencials de 2017, el dilema ser\u00e0, segons ell, la relaci\u00f3 a establir entre la Rep\u00fablica i l\u2019Islam. Com es veu la q\u00fcesti\u00f3, no est\u00e0 gens clarificada i encara menys resolta. Caldr\u00e0 continuar debatent, amb uns i altres, contra uns i altres. Mai no ha d\u2019aturar-se el debat democr\u00e0tic. I aquest debat hauria de girar entorn de \u201cl\u2019islam des Lumi\u00e8res\u201d <\/i>contra l\u2019obscurantisme, i tamb\u00e9 entorn del tema de la llibertat d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n

El tema de la llibertat d\u2019expressi\u00f3<\/b><\/p>\n

Pel que fa precisament al debat i al tema de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, aquest \u00e9s el segon tema que proposava a debat, pel qual hi ha tamb\u00e9 tantes coses a dir, i nom\u00e9s es pot apuntar algunes idees b\u00e0siques. Perqu\u00e8 a la llibertat se li fa dir tot i el seu contrari. Potser val la pena de citar per comen\u00e7ar l\u2019opini\u00f3 recentment formulada pel Comit\u00e9 per la Llibertat d\u2019Expressi\u00f3 de la Universitat de Chicago <\/i>que diu:\u201dLa llibertat no es pot reprimir sota el pretext que les idees presentades <\/i>(aqu\u00ed les de Charlie Hebdo) s\u00f3n percebudes per algunes persones o, fins i tot, per la majoria, com a insultants, imprudents, immorals o mal formulades. Correspon als individus o membres de la Universitat, i no pas a aquesta com a instituci\u00f3, de jutjar per ells mateixos i de traduir aquests judicis en actes, per\u00f2 sense ofegar mai o suprimir la paraula de l\u2019altre, sin\u00f3 tractant d\u2019expressar amb vigor i obertament les idees contra lesquals s\u00f3n oposats <\/i>[4]<\/a>.<\/i> El debat democr\u00e0tic i sempre el debat i nom\u00e9s el debat.<\/p>\n

Aquells que pensen o diuen que, de fet, hi ha l\u00edmits a la llibertat (all\u00f2 on comen\u00e7a la teva llibertat s\u2019acaba la meva o vice versa) no haurien de confondre, d\u2019una banda, l\u2019\u00fas de la llibertat de moviments i de respecte de cadasc\u00fa en la vida quotidiana, amb, d\u2019altra banda, la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i de creaci\u00f3 que, per definici\u00f3, mai no pot tenir cap l\u00edmit. Tot \u00e9s doncs saber de qu\u00e8 parlem, quan ens referim a la llibertat. En aquest darrer sentit, no si val el \u201cs\u00ed, per\u00f2…\u201d. No hi ha cap per\u00f2. Aaron Barlow de la Universitat de Nova York diu que, a la llum dels darrers esdeveniments de Par\u00eds, ell s\u2019ha anat convertint en\u201cun absolutista de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 (…) si obriu una porta a la restricci\u00f3 de la paraula, tots sabem el que pot passar despr\u00e9s…\u201d [5]<\/b><\/a>.<\/i><\/p>\n

Comprenc perfectament que aquesta radicalitat de la concepci\u00f3 de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 pugui ofensar, o no sigui clarament ni f\u00e0cilment entesa per tothom, i que no solament molts musulmans no l\u2019entenguin, sin\u00f3 que, fins i tot, el papa progressista Francesc, tampoc no l\u2019acabi d\u2019acceptar f\u00e0cilment. Potser que mai com fins ara, la q\u00fcesti\u00f3 de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, no s\u2019havia plantejat amb tanta cruesa i radicalitat.<\/p>\n

Morir per haver volgut riure de tot i de tothom, mai no ens hi hav\u00edem trobat. Ni a Atocha, ni a Londres, ni a Brussel\u00b7les. L\u2019horror pot ser m\u00e9s o menys vast o intens. Per\u00f2 aqu\u00ed l\u2019assassinat pren una nova dimensi\u00f3 simb\u00f2lica dins l\u2019horror. \u00c9s l\u2019atac a una concepci\u00f3 radical de la llibertat. La llibertat dels llibertaris. Nosaltres mateixos, som massa sovint acostumats a posar-hi tants l\u00edmits, di\u00e0riament que, per aix\u00f2, l\u2019atac sofert, molta gent pot pensar que s\u2019ho han ben merescut. Oblidant per\u00f2 que un llapis lliure, no \u00e9s mai una kalaxnikov de sang. Ara aquesta q\u00fcesti\u00f3 essencial hauria de triturar i atormentar totes les nostres consci\u00e8ncies. N\u2019hi ha per morir de riure ? Potser per aix\u00f2, la consci\u00e8ncia mundial s\u2019ha mobilitzat l\u201911 de gener de 2015, de Rep\u00fablica a Nation,<\/i> com mai s\u2019havia fet fins ara, ni a Atocha, ni a Londres ni a Brussel\u00b7les. Seria la primera guerra civil i sorda de les societats multiculturals obertes?<\/p>\n

Hem d\u2019inventar una nova politizaci\u00f3, una nova lluita de les idees per tal que els dibuixants i humoristes, que han acompanyat la nostra joventut, Georges Wolinski, Jean Cabut alias Cabu, St\u00e9phane Charbonnier alias Charb, Bernard Verlhac alias Tignous, Philippe Honor\u00e9, i l\u2019economista i humanista, Bernard Maris, no hagin mort en va.<\/p>\n

\n
\n

[1]<\/a> St\u00e9phane Lacroix, Les islamistes saoudiens, Une insurrection manqu\u00e9e<\/i>, \u00e9d. PUF, 2010<\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/a> Nouvel Observateur n\u00fam. 2619, p.76<\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/a> Ariane Bonzon: http:\/\/arianebonzon.fr<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/a> OBS oc p. 53<\/i><\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/a> ibidem p. 53<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s dels tr\u00e0gics esdeveniments de l\u2019atemptat de \u201cCharlie Hebdo\u201d del 7 de gener, i de la manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria i excepcional de Par\u00eds, de l\u201911 de gener passat, una pol\u00e8mica inevitable i esperada, a vegades cruent, entorn dels temes de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, d\u2019una banda, i del terrorisme, de l\u2019altra, s\u2019ha desfermat en el m\u00f3n sencer. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12376","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12376","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12376"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12376\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12380,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12376\/revisions\/12380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}