{"id":12370,"date":"2015-01-26T13:19:08","date_gmt":"2015-01-26T11:19:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12370"},"modified":"2015-01-26T13:19:08","modified_gmt":"2015-01-26T11:19:08","slug":"victor-lapuente-gine-i-rocio-martinez-sampere-el-cel-haura-desperar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/victor-lapuente-gine-i-rocio-martinez-sampere-el-cel-haura-desperar\/","title":{"rendered":"V\u00edctor Lapuente Gin\u00e9 i Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere: El cel haur\u00e0 d’esperar"},"content":{"rendered":"

\"cel\"Molts dels creients socialdem\u00f2crates recorren a l’insult, al menyspreu o la indignaci\u00f3 davant dels que tamb\u00e9 volen al\u00e7ar la bandera del canvi i la just\u00edcia social.\u00a0Fins i tot a risc de semblar heretges, no ens sembla la millor manera d’encarar el que \u00e9s avui un fet: cada dia m\u00e9s gent dels nostres entorns ens diu que votar\u00e0 a Podem<\/strong>.\u00a0I no \u00e9s perqu\u00e8 s’hagin tornat uns radicals, ni perqu\u00e8 no pensin -com pensaven ja abans- que el m\u00f3n \u00e9s complex i les solucions tamb\u00e9.\u00a0Tampoc perqu\u00e8 hagin tret la pols cartells de l\u00edders dubtosament democr\u00e0tics similars als quals, per cert, la generaci\u00f3 de la Transici\u00f3 s\u00ed que tenia en el seu sal\u00f3.\u00a0No \u00e9s res d’aix\u00f2.\u00a0Votaran a Podem<\/strong> perqu\u00e8 emocionalment estan indignats amb tots els responsables d’un sistema que veuen corcat i d’un pacte social cosit a la Transici\u00f3 que ha saltat pels aires.\u00a0I s’han conven\u00e7ut que, at\u00e8s que ning\u00fa t\u00e9 credibilitat, Podem<\/strong> \u00e9s el revulsiu m\u00e9s racional per regenerar un sistema de partits i institucions caduc, que tothom diu que canviar\u00e0 per\u00f2 que ning\u00fa canvia.<\/p>\n

La pol\u00edtica ha de guanyar cr\u00e8dit propi m\u00e9s que llevar-li l’adversari.\u00a0Amb el que la socialdemocr\u00e0cia perdr\u00e0 si es dedica a ser valor de refugi i cau en el parany de contraposar ra\u00f3 a emoci\u00f3: una allau de propostes que no molesten, per\u00f2 tampoc il\u00b7lusionen.\u00a0No ens referim a vendre la il\u00b7lusi\u00f3 de les grans proclames, d’una “sacsejada democr\u00e0tica” o “d’assaltar el cel”. Ens referim a vendre la il\u00b7lusi\u00f3 de l’\u00fanica revoluci\u00f3 que en democr\u00e0cia funciona: la del canvi progressiu.\u00a0Una revoluci\u00f3 de les petites coses capa\u00e7 de generar, alhora, il\u00b7lusi\u00f3 i credibilitat.\u00a0Una pol\u00edtica amb sentit i subst\u00e0ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 aut\u00e8ntica;\u00a0\u00e9s a dir, amb tantes contradiccions i incerteses com t\u00e9 la vida mateixa.\u00a0Que tant en caps com en mitjans, surti de la zona de confort.<\/p>\n

Perqu\u00e8 dir que el nostre fi \u00e9s la regeneraci\u00f3, el creixement o el manteniment de l’Estat de benestar;\u00a0prometre m\u00e9s drets en m\u00e9s lleis o apel\u00b7lar a la igualtat o la transpar\u00e8ncia, admetem-ho, no vol dir ja res.\u00a0I configura aquesta manera tan espanyola de fer pol\u00edtica: “Hola.\u00a0Votin-me! Solucionar\u00e9 els seus problemes.\u00a0Estic a favor del bo i en contra del que \u00e9s dolent”.<\/p>\n

El centreesquerra radicalment reformista hauria de fer un programa amb tants\u00a0nos<\/em>\u00a0com\u00a0s\u00eds,<\/em>\u00a0que defugi de les solucions aparents.\u00a0Podem deixar de parlar tant de contund\u00e8ncia amb els corruptes i comen\u00e7ar a proposar canvis en les institucions que evitin, per exemple, el desviament de costos de les obres p\u00fabliques?\u00a0Podem deixar de parlar tant de bolcar muntanyes de dades a la web i comen\u00e7ar a obrir la cambra cuirassada de la presa de decisions perqu\u00e8, per exemple, es pugui saber en temps real a quina empresa compra l’Administraci\u00f3 el paper d’oficina?\u00a0Podem deixar de parlar tant d’impostos progressius (EUA \u00e9s el pa\u00eds amb el sistema impositiu m\u00e9s progressiu del m\u00f3n i no \u00e9s precisament un model d’igualtat) i comen\u00e7ar a parlar de com es reparteix la despesa?\u00a0Podem comen\u00e7ar a parlar que no tenim la f\u00f3rmula -ni dep\u00e8n nom\u00e9s d’Espanya- per crear tota l’ocupaci\u00f3 que falta?\u00a0I que segurament tindr\u00e0 m\u00e9s a veure amb e lworksharing<\/em>\u00a0que amb derogar o aprovar una llei?\u00a0Podem deixar de parlar tant de la divisi\u00f3 entre empresaris i treballadors i comen\u00e7ar a parlar de ser productors i consumidors alhora, de Uber i Airbnb?\u00a0Podem deixar de parlar tant de despolititzaci\u00f3 i comen\u00e7ar a treure els membres dels nostres partits de les institucions falsament independents?\u00a0Podem dir que la immoralitat que els rics siguin avui m\u00e9s rics es soluciona no nom\u00e9s que paguin m\u00e9s sin\u00f3 controlant el seu acc\u00e9s al\u00a0BOE?<\/em>\u00a0Podem deixar de sacralitzar les llistes cremallera que posen a una dona de dos per\u00f2 no solucionen un problema que \u00e9s de repartiment del poder?\u00a0Podem acceptar que mentre el\u00a0n\u00famero dos<\/em>\u00a0de cada partit sigui el secretari d’organitzaci\u00f3 les estructures quedaran immunes al canvi?… Volem enfrontar-nos a aquests fantasmes o preferim el confort de les frases fetes de sempre?\u00a0I si aquesta vegada no serveixen?<\/p>\n

En un m\u00f3n mancat de certeses i sobrat de complexitat, \u00e9s m\u00e9s efectiu plantejar interrogants suggerents i acceptar l’autenticitat del “dep\u00e8n” de prometre (falses) respostes lineals.\u00a0No podem fabular sobre governar una col\u00b7lectivitat sense contradiccions.<\/p>\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s en el qu\u00e8, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el com, cal abandonar la zona de confort.\u00a0Perqu\u00e8, si b\u00e9 \u00e9s cert que necessitem molta m\u00e9s contund\u00e8ncia contra els abusos d’un mal repartiment del poder i unes elits m\u00e9s meritocr\u00e0tiques i representatives que resistencialistes, instal\u00b7lar-se en una simple narrativa contra els poderosos serveix de poc.\u00a0Altres formacions “sense motxilla”, sigui Podem<\/strong> sigui Ciutadans<\/strong>, sempre semblaran m\u00e9s convincents en el combat.\u00a0El PSOE<\/strong> no pot ser innovador en la guerra, per\u00f2 ho pot ser en la pau.\u00a0En aquesta estrat\u00e8gia t\u00e9 marge i models a seguir. Doncs si alguna cosa hem apr\u00e8s comparant pa\u00efsos en tot tipus d’indicadors \u00e9s que el cel no s’invaeix, sin\u00f3 per consens.\u00a0Aquells llocs, com Dinamarca, on esquerres i dretes -o empresaris i treballadors, castes i descastados- han entrat hist\u00f2ricament en din\u00e0miques consensuals tenen m\u00e9s renda per c\u00e0pita, un creixement econ\u00f2mic m\u00e9s sostenible i respectu\u00f3s amb el medi ambient, m\u00e9s igualtat (econ\u00f2mica, d’oportunitats o de g\u00e8nere), m\u00e9s satisfacci\u00f3 general amb la vida, protegeixen millor els drets b\u00e0sics dels seus ciutadans -de sanitat a educaci\u00f3 passant per tota mena de drets civils i socials- i s\u00f3n els m\u00e9s generosos en ajuda al desenvolupament m\u00e9s enll\u00e0 de les seves fronteres.\u00a0M\u00e9s emprenedors, m\u00e9s rics, m\u00e9s progressistes i m\u00e9s solidaris.<\/p>\n

Amb aix\u00f2 no volem dir que Dinamarca o els pa\u00efsos n\u00f2rdics en general siguin societats perfectes.\u00a0Pateixen incomptables problemes.\u00a0Per\u00f2, parafrasejant Churchill, s\u00ed que podem dir que, des d’un punt de vista progressista, Dinamarca \u00e9s la pitjor societat del m\u00f3n amb l’excepci\u00f3 de totes les que han existit mai.\u00a0Si la pol\u00edtica \u00e9s l’art de fer feli\u00e7os -o menys infeli\u00e7os- als ciutadans, no coneixem pol\u00edtica que ho hagi aconseguit millor que les pol\u00edtiques de consens socialdem\u00f2crata.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la trista paradoxa \u00e9s que, mentre l’evid\u00e8ncia indica que el major progr\u00e9s hum\u00e0 s’ha assolit sota aquesta pol\u00edtica de consens socialdem\u00f2crata, no hi ha res m\u00e9s desprestigiat avui dia que el consens, percebut com un repartiment de poder per no canviar res.\u00a0Tampoc la paraula socialdemocr\u00e0cia gaudeix de bona salut i nom\u00e9s s’escriu ja despr\u00e9s de la locuci\u00f3 “la crisi de”.\u00a0Per\u00f2 en aix\u00f2 ha residit hist\u00f2ricament la for\u00e7a de la socialdemocr\u00e0cia: en sortir amb una resposta original en els seus moments m\u00e9s baixos, quan m\u00e9s incompatibles semblaven l’economia de mercat i la just\u00edcia social;\u00a0a trencar amb in\u00e8rcies adquirides per buscar una societat, a mitj\u00e0 i llarg termini, m\u00e9s justa.<\/p>\n

Els socialdem\u00f2crates n\u00f2rdics, tan admirats ara per Pablo Iglesias<\/strong>, han tingut \u00e8xit perqu\u00e8 han fet just el que ell li recrimina a Pedro S\u00e1nchez<\/strong>: “Estar perduts” en relaci\u00f3 a pol\u00edtiques concretes -en lloc de ser dogm\u00e0tics- i “no saber si pactaran o no “amb partits de la dreta -en lloc de mantenir-se purs-.\u00a0Per contra, els socialistes francesos, els grecs, els italians, i fins i tot els alemanys, han estat m\u00e9s fidels a les ess\u00e8ncies, de la reforma laboral a l’administrativa.\u00a0Aix\u00ed els va.<\/p>\n

Sense aix\u00f2, sense dubtar, sense atrevir-se, sense arriscar noves solucions m\u00e9s enll\u00e0 dels titulars, la socialdemocr\u00e0cia quedar\u00e0 redu\u00efda a ser mera espectadora d’aquesta \u00e8pica b\u00edblica en qu\u00e8 molts volen convertir la pol\u00edtica en temps de crisi: la just\u00edcia po\u00e8tica dels David contra els Goliat. Mentrestant, el cel haur\u00e0 d’esperar.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molts dels creients socialdem\u00f2crates recorren a l’insult, al menyspreu o la indignaci\u00f3 davant dels que tamb\u00e9 volen al\u00e7ar la bandera del canvi i la just\u00edcia social.\u00a0Fins i tot a risc de semblar heretges, no ens sembla la millor manera d’encarar el que \u00e9s avui un fet: cada dia m\u00e9s gent dels nostres entorns ens diu …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12370","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12370","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12370"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12370\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12372,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12370\/revisions\/12372"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12370"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12370"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}