{"id":12352,"date":"2015-01-22T11:53:01","date_gmt":"2015-01-22T09:53:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12352"},"modified":"2015-01-22T11:53:01","modified_gmt":"2015-01-22T09:53:01","slug":"andreu-mayayo-doncs-ara-si-que-toca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-mayayo-doncs-ara-si-que-toca\/","title":{"rendered":"Andreu Mayayo: Doncs ara s\u00ed que toca"},"content":{"rendered":"

\"pujol\"De quina her\u00e8ncia em parles, Jordi?\u201d. Jordi Pujol i Soley<\/strong> (Barcelona, 1930), acompanyat de la seva esposa i de tres fills, haur\u00e0 de respondre a aquesta pregunta punyent \u2014que li va etzibar fa uns mesos la seva germana Maria\u2014 dimarts vinent davant la jutgessa. No \u00e9s un tema privat o familiar. Es tracta del primer expresident de la Generalitat que passar\u00e0 pels jutjats imputat per uns delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals comesos durant m\u00e9s de 30 anys, incl\u00f2s el llarg per\u00edode del seu mandat.<\/p>\n

L\u2019epicentre del terratr\u00e8mol cal situar-lo en la gent m\u00e9s propera a l\u2019expresident i el mateix partit. El periodista Francesc-Marc \u00c1lvaro, al llibre\u00a0Ara s\u00ed que toca<\/em>\u00a0(P\u00f2rtic), posa l\u2019exemple de Maria Ant\u00f2nia Canad\u00e9s, la mare del diputat Carles Campuzano, que no se\u2019n sabia avenir i plorava desconsoladament perqu\u00e8 tot un m\u00f3n se li havia ensorrat: \u201cI qu\u00e8 far\u00e9 ara amb les fotografies on ell [Pujol] surt amb el Carles?\u201d. L\u2019historiador Joan B. Culla, que se les sap totes, va tardar gaireb\u00e9 un mes a obrir boca en un article titulat\u00a0L\u2019enigma i el greuge<\/em>. Despr\u00e9s de repassar amb escreix la seva relaci\u00f3 estreta amb l\u2019expresident, no va dubtar a concloure, en un rampell de sinceritat: \u201cSegueixo sense entendre res\u201d.<\/p>\n

Als historiadors ens agrada treballar sobre per\u00edodes tancats o personatges morts. I el\u00a0cas Pujol<\/em>\u00a0ens d\u00f3na la ra\u00f3. La seva biografia comen\u00e7a, de deb\u00f2, el divendres 25 de juliol del 2014. El relat de les seves\u00a0Mem\u00f2ries<\/em>\u00a0(Proa) \u00e9s paper mullat, i tamb\u00e9 un frau moral als lectors, a banda d\u2019una clatellada al periodista Manuel Cuy\u00e0s, que durant sis anys es va fer c\u00e0rrec de posar-les negre sobre blanc i que, tot seguit, va publicar un article prou colpidor: \u201cAix\u00f2 em passa perqu\u00e8 s\u00f3c m\u00e9s burro del que tothom es pensa\u201d.<\/p>\n

A l\u2019espera dels resultats de les noves recerques historiogr\u00e0fiques, els periodistes es van posar a treballar de valent tot seguit, fins i tot a l\u2019agost. Llu\u00eds Bassets, responsable de l\u2019edici\u00f3 a Catalunya d\u2019aquest diari i que signa el pr\u00f2leg en la data emblem\u00e0tica de la Diada Nacional, ofereix un veritable full de ruta de l\u2019ascens i la caiguda del mite de Pujol i encap\u00e7ala\u00a0La gran vergonya<\/em>\u00a0(Columna) amb una cita impagable de Maquiavel: \u201cUn pr\u00edncep que vulgui fer grans coses necessita aprendre a enganyar\u201d. \u00c1lvaro aprofita l\u2019avinentesa per treure la pols al seu reeixit\u00a0Ara s\u00ed que toca!<\/em>\u00a0i hi afegeix tres cap\u00edtols que no desmereixen el que va ser una de les an\u00e0lisis m\u00e9s brillants de la successi\u00f3 de Pujol.<\/p>\n

F\u00e8lix Mart\u00ednez i Jordi Oliveres, per la seva banda, fan \u00fas tamb\u00e9 dels seus llibres anteriors per publicar\u00a0\u00bfQui\u00e9n es Jordi Pujol? (Debate),<\/em>\u00a0amb un annex imprescindible dels papers de Banca Catalana, que posen el dit a la nafra en l\u2019origen de la famosa her\u00e8ncia no declarada. Despr\u00e9s d\u2019estrenar-se en el passat amb un retrat amable de Josep Maria Cort\u00e9s,Los yuppies de Pujol llegan a la cima<\/em>\u00a0(Artur Mas, incl\u00f2s), l\u2019editorial Econom\u00eda Digital continua ambPujol KO<\/em>, on autors diversos parlen del \u201cpostpujolisme\u201d. En aquesta obra, el periodista Xavier Salvador obre el seu text amb una altra cita de Maquiavel: \u201cLos hombres olvidan con mayor rapidez la muerte de su padre que la p\u00e9rdida de su patrimonio\u201d. Toni Sala no \u00e9s un periodista sin\u00f3 un excel\u00b7lent professor i escriptor que va publicar un dietari en el seu blog, esperonat pels amics i lectors:\u00a0El cas pujol. Reflexions sobre el terreny<\/em>\u00a0(L\u2019Altra Editorial). De tot plegat, en surt un retrat molt complet sobre la traject\u00f2ria i la cosmovisi\u00f3 de Pujol i el seu entorn.<\/p>\n

Una fam\u00edlia catalana.<\/strong>\u00a0Mart\u00ednez i Oliveres expliquen amb detall la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un mes, el de juliol del 2014, que va significar un abans i un despr\u00e9s a la vida de la fam\u00edlia Pujol Ferrusola i, ben segur, en la vida col\u00b7lectiva de Catalunya. Tot comen\u00e7a el dissabte 12 de juliol, quan Pujol<\/strong> i Marta Ferrusola<\/strong> convoquen una reuni\u00f3 familiar al xalet que el seu fill Josep t\u00e9 a la localitat francesa de la Tor de Carol. Hi assisteixen el matrimoni i els set fills amb les respectives parelles, Merc\u00e8 Giron\u00e8s, l\u2019ex de l\u2019hereu, inclosa.<\/p>\n

Feia dies que Pujol<\/strong> s\u2019havia recl\u00f2s a la casa del seu fill, amo\u00efnat per les informacions period\u00edstiques que posaven el focus en el trasllat de diners de la seva esposa i de quatre fills d\u2019un compte d\u2019Andbank a la BPA (Banca Privada d\u2019Andorra). Aconsellat pel prestigi\u00f3s penalista Crist\u00f3bal Martell, Pujol<\/strong> va comunicar a la fam\u00edlia que convenia fer tres coses amb dilig\u00e8ncia: regularitzar els diners que tenien a la BPA; que el fill Oriol renunci\u00e9s a tots els c\u00e0rrecs en el partit i a l\u2019acta de parlamentari, i, cosa que va deixar bocabadats els presents, que despr\u00e9s de tots els tr\u00e0mits faria una declaraci\u00f3 p\u00fablica confessant l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquests diners a l\u2019estranger des del lluny\u00e0 1980 sense regularitzar.<\/p>\n

El mateix dilluns 14 es van fer els tr\u00e0mits de regularitzaci\u00f3 dels diners, i l\u2019hereu pol\u00edtic de Pujol<\/strong> i totpoder\u00f3s secretari general de CDC<\/strong>, que s\u2019havia aferrat a l\u2019esc\u00f3 durant 16 mesos despr\u00e9s de ser imputat pel\u00a0cas ITV<\/em>, s\u2019acomiadava en un tres i no res del partit i del Parlament a trav\u00e9s d\u2019un breu comunicat.<\/p>\n

Els advocats defensors van descartar la intervenci\u00f3 del CNI (els serveis secrets espanyols) i van donar per bona la informaci\u00f3 que apuntava l\u2019origen de la filtraci\u00f3 banc\u00e0ria al despit d\u2019un empleat. D\u2019aqu\u00ed la ra\u00f3 per la qual els Pujol van presentar un querella contra Andbank i la BPA, ja que, a parer de Mart\u00ednez i Oliveres, \u201csalvar la imagen de expresident ya no era el objetivo, sus abogados intentavan anular la prueba para evitarle el trago judicial\u201d.<\/p>\n

Pujol<\/strong>, a difer\u00e8ncia del seu relat memorial\u00edstic, on el pa\u00eds estava per sobre de tot, de la fam\u00edlia i el patrimoni, optava per fer de\u00a0pater familias<\/em>\u00a0per evitar la via penal i reduir tot l\u2019embolic a una simple infracci\u00f3 administrativa. Tenir diners a l\u2019estranger sense declarar \u00e9s lleig, per\u00f2 no \u00e9s cap delicte, a tot estirar podien ser objecte de frau fiscal. Tanmateix, en el cas de Pujol<\/strong> el c\u00e0stig no est\u00e0 al Codi Penal sin\u00f3 als llibres d\u2019hist\u00f2ria. Bassets cita el jutge i escriptor proper al m\u00f3n nacionalista, Pon\u00e7 Feliu, que dispara a boca de can\u00f3: \u201c[Jordi Pujol] no passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com a defraudador fiscal; passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com a tra\u00efdor a Catalunya\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, poden passar a la hist\u00f2ria com a delinq\u00fcents Llu\u00eds Prenafeta<\/strong> i Maci\u00e0 Alavedra<\/strong>, bons amics de la fam\u00edlia i, sobretot, mans dreta i esquerra de Pujol a la Generalitat. Va ser Marta Ferrusola<\/strong> qui va\u00a0patrocinar<\/em>\u00a0Prenafeta al c\u00e0rrec de secretari de la Presid\u00e8ncia, que ocuparia durant la d\u00e8cada dels vuitanta. Prenafeta faria de padr\u00ed professional i pol\u00edtic de Jordi Pujol Ferrusola a l\u2019empresa familiar Tipel, al costat d\u2019un jove ambici\u00f3s anomenat Artur Mas<\/strong>. Mart\u00ednez i Oliveres es refereixen a Prenafeta<\/strong> com \u201cel nexo entre la fam\u00edlia Pujol<\/strong> y el denominado sector negocios de CDC<\/strong>, uno de cuyos miembros m\u00e1s destacados es Maci\u00e0 Alavedra\u201d, el qual prendria el relleu de Prenafeta com a \u201cinterlocutor con la burgues\u00eda catalana ante el pujolismo (…) y con personalidades que acabar\u00edan por revelarse como el alma del hampa barcelonesa de cuello blanco\u201d.<\/p>\n

La confessi\u00f3: el mitj\u00e0 \u00e9s el missatge.<\/strong>\u00a0Tots els autors analitzen amb detall el comunicat de Pujol<\/strong> fet p\u00fablic el divendres 25 de juliol. De fet, com escriu Bassets<\/strong>, \u201csense autoinculpaci\u00f3 no hi hauria cas\u201d. La confessi\u00f3 \u00e9s el missatge que deixa orfes la meitat de catalans i indignats a tots plegats. No hi ha la possibilitat de carregar els neulers a l\u2019adversari, rec\u00f3rrer al victimisme, donar espai al dubte o empescar-se alguna justificaci\u00f3. I menys d\u2019una persona que havia assumit el paper de referent moral i donava lli\u00e7ons dia s\u00ed dia tamb\u00e9. Una persona que havia sentenciat en les seves mem\u00f2ries, tal com recorda Bassets<\/strong>: \u201cLa pol\u00edtica o t\u00e9 un fonament \u00e8tic o \u00e9s un simple mercadeig de gent espavilada\u201d.<\/p>\n

\u00c1lvaro tamb\u00e9 parla d\u2019un \u201ccomunicat no gaire ben escrit\u201d. Sala subratlla que \u201cl\u2019\u00faltima frase est\u00e0 massa mal redactada per poder-la entendre amb certesa\u201d. De fet, costa recon\u00e8ixer l\u2019expresident en una prosa feixuga, i tot fa pensar en l\u2019adre\u00e7ador de la defensa jur\u00eddica. L\u2019escriptor empordan\u00e8s l\u2019encerta quan escriu: \u201cDemana que la confessi\u00f3 serveixi per reparar el mal ocasionat i, a m\u00e9s a m\u00e9s, d\u2019expiaci\u00f3 personal. Ras i curt: que la confessi\u00f3 l\u2019exculpi davant de si mateix i repari tant com pugui un mal ja fet. El mal, per\u00f2, era la confessi\u00f3 mateixa\u201d.<\/p>\n

La confessi\u00f3 amagava el pecat original: l\u2019origen dels diners, el fam\u00f3s testaferro i fins i tot la mateixa quantitat. Mart\u00ednez i Oliveres no dubten: de Banca Catalana, i, en concret, de la Fundaci\u00f3 Catalana, on s\u2019aixoplugaven les accions de la fam\u00edlia Pujol. Els autors afirmen: \u201cDos a\u00f1os despu\u00e9s de la intervenci\u00f3n, en 1984, el Banco de Vizcaya se adjudic\u00f3 los restos de Banca Catalana, y pudo compensar a Pujol en el extranjero con una cantidad que constuir\u00eda la mitad del saldo inicial con el que Marta Ferrusola abri\u00f3 su famosa cuenta andorrana\u201d.<\/p>\n

Jordi Pujol: t\u00f2tem i tab\u00fa.<\/strong>\u00a0Pujol<\/strong>, ben segur, no passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com el millor president del pa\u00eds. Tanmateix, ning\u00fa pot negar el seu lideratge durant una pila d\u2019anys. Pujol ha deixat petja, com li agrada dir, i molt profunda. \u00c1lvaro el defineix com un \u201ct\u00f2tem\u201d. Bassets afirma que \u201cla q\u00fcesti\u00f3 important en Pujol<\/strong> no \u00e9s el patriotisme, sin\u00f3 el poder\u201d i formula una hip\u00f2tesi suggeridora: \u201cCatalunya \u00e9s el nom de la voluntat de poder que Jordi Pujol<\/strong> va descobrir entre els vint i trenta anys, probablement despr\u00e9s del 1953, en sortir d\u2019una profunda crisi religiosa\u201d. Als historiadors se\u2019ns ha girat feina.<\/p>\n

Bassets fila encara m\u00e9s prim: \u201cCom a pol\u00edtic [Pujol] pertany al tipus divisiu, \u00e9s a dir, dels que decanten definitivament la gent a favor o en contra seu, per\u00f2 no deixen gaireb\u00e9 a ning\u00fa indiferent. Entre aquestes personalitats propenses a magnetismes colossals i a suscitar odis sarra\u00efns hi trobem Margaret Thatcher o Ronald Reagan, amb els quals coincideix en la data de l\u2019arribada al poder i la seva obsessi\u00f3 antiesquerranista\u201d.<\/p>\n

Pujol<\/strong> va tenir EL PA\u00cdS sense consideraci\u00f3 i subscripci\u00f3, malgrat que les accions que tenia com a fundador del diari li van reportar durant anys rendiments ben sucosos. Bassets recorda la frase lapid\u00e0ria amb la qual acostumava a saludar-lo (\u201cVost\u00e8 ja sap que no el llegeixo des de fa molts anys\u201d) i que esdevingu\u00e9 una consigna per a les successives administracions convergents.<\/p>\n

El president Pujol<\/strong> sempre va passar de puntetes per l\u2019afer Banca Catalana, quan no s\u2019embolcallava amb la bandera tot identificant-se amb el pa\u00eds. El lema\u00a0Pujol = Catalunya<\/em>\u00a0venia de lluny i aniria m\u00e9s lluny encara. Banca Catalana esdevingu\u00e9 (encara avui) el tab\u00fa del pujolisme. Quan hom censura els pol\u00edtics de fer muts i a la g\u00e0bia sobre aquest cas, o del reguitzell de corrupteles de CiU, conv\u00e9 recordar, com fa Bassets, que el portaveu socialista Llu\u00eds Armet va demanar, per aquest afer, la dimissi\u00f3 de Pujol en seu parlament\u00e0ria, i que el dirigent del PSUC Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, un dels que el coneixia m\u00e9s b\u00e9 des que eren petits, va deixar anar unes paraules prof\u00e8tiques: \u201cVost\u00e8, senyor Pujol, no \u00e9s que cometi errors, \u00e9s que vost\u00e8 \u00e9s un error, un error hist\u00f2ric, no s\u00e9 de quina dimensi\u00f3, per\u00f2 un error\u201d. Ara se\u2019n sap, la dimensi\u00f3.<\/p>\n

La resoluci\u00f3 del cas Banca Catalana, subratlla Bassets, \u201cno tan sols va girar full a les responsabilitats de Pujol<\/strong> en la fallida de la instituci\u00f3, sin\u00f3 que va posar els fonaments de la Catalunya corcada per la corrupci\u00f3 que ara s\u2019ha destapat\u201d. Mart\u00ednez i Oliveres hi sumen l\u2019operaci\u00f3 Roca<\/em>\u00a0de 1986 \u201cy su cuestionable financiaci\u00f3n\u201d, o la relaci\u00f3 de la Generalitat i CDC amb la ind\u00fastria del joc, \u201cespecialmente con Casinos de Catalunya-Inverama, que acab\u00f3 estallando como el primer caso de financiaci\u00f3n ilegal de partidos en Espa\u00f1a\u201d.<\/p>\n

Mas: heroi per accident<\/strong>. Cort\u00e9s destaca la vocaci\u00f3 pol\u00edtica tardana del\u00a0yuppie<\/em>\u00a0Artur Mas<\/strong>, noi de casa bona i \u201cnacionalista de viernes por la tarde\u201d, que va comen\u00e7ar a treballar de ben jove a la Generalitat convertint-se \u201cen un bur\u00f3crata; un trabajador mon\u00f3tono, aparentemente aburrido, un hombre discreto de traje gris; uno de los que trabajan bien y nunca rompen un plato\u201d.<\/p>\n

\u00c1lvaro, que batejar\u00e0 Mas<\/strong> com \u201cun heroi per accident\u201d, descriu l\u2019altra cara de la seva personalitat: \u201cMas era i \u00e9s herm\u00e8tic, desconfiat i dif\u00edcil a l\u2019hora de treballar en equip. Molts pocs saben realment qu\u00e8 pensa o qu\u00e8 far\u00e0. (…) Mas \u00e9s fidel als que li fan costat i li costa molt prescindir dels que s\u2019han jugat la pell per la seva carrera (…) i tendeix a considerar els abandonaments dels seus col\u00b7laboradors (com ara Llu\u00eds Recoder) com una mena de tra\u00efcions\u201d.<\/p>\n

Mart\u00ednez i Oliveres resumeixen for\u00e7a b\u00e9 l\u2019opini\u00f3 de tots respecte a l\u2019ascens de Mas<\/strong> al lideratge convergent: \u201cTodo parece indicar que el papel que Pujol<\/strong> reservaba para Mas era de regente, a la espera de que Oriol Pujol<\/strong> pudiera sucederle en la presidencia de la Generalitat en una suerte de monarqu\u00eda civil\u201d. \u00c1lvaro abona tamb\u00e9 aquesta tesi i explicita com Pujol dedicava moltes hores a promocionar el seu fill incansablement entre persones del m\u00f3n empresarial i financer catal\u00e0 i de Madrid i, sense venir a tomb, en les seves aparicions freq\u00fcents a TV3: \u201c\u00c9s un chico que tiene muchas cualidades, es trabajador, tiene una gran pasi\u00f3n por Catalu\u00f1a, que ha heredado de m\u00ed, y est\u00e1 dispuesto a dedicarle el tiempo y la vida. Es un patriota\u201d (La Vanguardia<\/em>, 17-7-2007).<\/p>\n

En la llarga travessia del desert, Mas<\/strong>, apunta \u00c1lvaro, \u201ces va anar allunyant progressivament de Jordi Pujol<\/strong> i de la seva fam\u00edlia, tot i mantenir una bona relaci\u00f3 personal i pol\u00edtica amb Oriol Pujol\u201d. Mas forjaria el seu lideratge, dins i fora del partit, a l\u2019oposici\u00f3. En aquest sentit, Salvador data la primera topada amb la fam\u00edlia el 2003, quan \u201cMas le pide a Germ\u00e0 Gord\u00f3 que saque a Jordi Pujol Ferrusola<\/strong> de todo aquello en lo que est\u00e9 (…) en la interlocuci\u00f3n del partido ante los patriotas financiadores\u201d. Gord\u00f3, aleshores gerent del partit, executar\u00e0 les ordres de Mas<\/strong> i esdevindr\u00e0 un dels seus col\u00b7laboradors m\u00e9s lleials.<\/p>\n

Tot amb tot, Oriol Pujol ser\u00e0 elegit secretari general de CDC<\/strong> el 2012, i tothom donava per fet que era el relleu natural en el lideratge del partit que havia fundat i dirigit amb m\u00e0 de ferro el seu pare com si fos la seva empresa. Tot fa pensar, doncs, que el paper de Jordi Pujol en aquests darrers deu anys en la direcci\u00f3 de CDC i en el m\u00f3n nacionalista ha estat molt m\u00e9s que el de simple gerro xin\u00e8s.<\/p>\n

A aquest heroi per accident no li agrada la pol\u00edtica, a parer d\u2019\u00c1lvaro. Li agraden la gesti\u00f3 i l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, fins i tot t\u00e9 un alt sentit institucional, per\u00f2 no la pol\u00edtica. Mas<\/strong> no \u00e9s, doncs, el t\u00edpic pol\u00edtic, perqu\u00e8 segons l\u2019analista, \u201cli falta cinisme i li sobra rigor\u201d, unes caracter\u00edstiques, tanmateix, que li donen avantatge per liderar el pa\u00eds en l\u2019hora gran: \u201cLi ha tocat escriure \u2014si pot\u2014 la gran hist\u00f2ria\u201d. En aquestes darreres setmanes, Artur Mas ha presentat uns pressupostos menys rigorosos i, en aquest darrers dies, ha tornat a fugir d\u2019estudi afirmant que \u201cel\u00a0cas Pujol<\/em>\u00a0afecta \u00fanicament una fam\u00edlia\u201d. Potser, ara s\u00ed, hagi esdevingut un pol\u00edtic de ra\u00e7a.<\/p>\n

La secessi\u00f3: viatge a \u00cdtaca.<\/strong>\u00a0L\u2019ombra allargada del\u00a0cas Pujol<\/em>afectar\u00e0 negativament Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya<\/strong>. Bassets afirma que \u201cla confessi\u00f3 culmina els deu dies m\u00e9s foscos i m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria de Converg\u00e8ncia, dels quals surt un partit transformat i ferit, amb una expl\u00edcita voluntat de refundaci\u00f3\u201d. De fet, hi ha qui pensa que la d\u00e8ria de la \u201cllista de pa\u00eds o del president\u201d \u00e9s una maniobra pol\u00edtica per desempallegar-se d\u2019una marca electoral (CiU) cada cop m\u00e9s associada a la corrupci\u00f3. Tanmateix, hi ha disparitat d\u2019opinions entre els autors respecte a si tamb\u00e9 enfosquir\u00e0 el proc\u00e9s secessionista. \u00c1lvaro \u00e9s contundent: \u201cLa Diada del 2014 va deixar clar que el\u00a0cas Pujol<\/em>, a efectes del sobiranisme en general, ja estava amortitzat i formava part del passat m\u00e9s que del present\u201d.<\/p>\n

Sala reflexiona al voltant de la massiva manifestaci\u00f3, i conclou: \u201cNo \u00e9s que el catalanisme hagi superat el\u00a0cas Pujol<\/em>, sin\u00f3 que, quan va petar l\u2019esc\u00e0ndol, ja havia superat les mis\u00e8ries de la Segona Restauraci\u00f3\u201d (en refer\u00e8ncia a la Catalunya aut\u00f2noma sorgida de la Transici\u00f3 a la democr\u00e0cia). Sala destaca que l\u2019\u00fanica bandera no nacionalista que va veure en la reeixida V va ser un gran drap negre amb l\u2019emblema dels pirates. Dos ossos blancs encreuats i, a sobre, la cara de Jordi Pujol, la qual cosa el fa subratllar \u201cl\u2019absoluta impossibilitat que hi particip\u00e9s el president m\u00e9s llarg de la Generalitat, ni cap membre de la seva fam\u00edlia\u201d. El 9-N, conv\u00e9 recordar, va anar a votar de bracet amb la seva esposa.<\/p>\n

Tot sovint el bosc atape\u00eft de la bona gent que anhela la independ\u00e8ncia per construir un pa\u00eds m\u00e9s net, m\u00e9s just i millor amaga els arbres dels pirates que volen continuar remenant les cireres o, com diu Bassets, \u201cvolen tenir m\u00e9s poder i fer-se m\u00e9s rics, i ho volen fer en una Catalunya independent\u201d. Aix\u00ed doncs, per a altres autors, el vaixell del proc\u00e9s de transici\u00f3 nacional que havia salpat cap a l\u2019\u00cdtaca \u00e8pica de Kavafis, amb la banda sonora de Llu\u00eds Llach inclosa, ha embarrancat a la Sic\u00edlia mafiosa. Curiosament, una de les societats d\u2019Oleguer Pujol, domiciliada al parad\u00eds fiscal de l\u2019illa de Jersey, duu el nom de The Itaca Investement Trust.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De quina her\u00e8ncia em parles, Jordi?\u201d. Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930), acompanyat de la seva esposa i de tres fills, haur\u00e0 de respondre a aquesta pregunta punyent \u2014que li va etzibar fa uns mesos la seva germana Maria\u2014 dimarts vinent davant la jutgessa. No \u00e9s un tema privat o familiar. Es tracta del primer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12352","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12352","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12352"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12352\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12354,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12352\/revisions\/12354"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12352"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12352"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12352"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}