![\"bauman\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/bauman-300x150.jpg\")
La superficialitat de la multiculturalitat, la submissi\u00f3 a les lleis del mercat que exclouen als m\u00e9s humils i els converteixen en “p\u00e0ries” del progr\u00e9s socio-tecnol\u00f2gic, la humiliaci\u00f3 dels altres. Aquestes s\u00f3n les principals causes que la mirada vertical de Zygmunt Bauman detecta en els esdeveniments a Par\u00eds.<\/p>\n
El fil\u00f2sof i soci\u00f2leg polon\u00e8s-brit\u00e0nic d’origen jueu \u00e9s un gran int\u00e8rpret de la modernitat, que dilueix les complicades estructures de la nostra vida en un continu “l\u00edquid”. “L’assassinat pol\u00edtic \u00e9s una forma de viol\u00e8ncia directament relacionada amb els antagonismes humans dif\u00edcils d’eradicar”, diu Bauman al Corriere della Sera<\/i>.<\/p>\n
En qu\u00e8 \u00e9s diferencia la viol\u00e8ncia pol\u00edtica dirigida contra Charlie Hebdo de les altres? <\/strong><\/p>\n Cal destacar una primera difer\u00e8ncia amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 que van estar dirigits no contra personatges coneguts o per retre comptes pels crims, sin\u00f3 contra els s\u00edmbols del poder econ\u00f2mic i militar, el World Trade Center i el Pent\u00e0gon. En abordar objectius de gran valor medi\u00e0tic, l’assalt del 7 de gener de 2015 reflecteix m\u00e9s aviat la consci\u00e8ncia p\u00fablica d’un canvi gradual del poder real als llocs on es creen les opinions.<\/p>\n A m\u00e9s, l’atac contra el diari va ser concebut com un acte de venjan\u00e7a “personal” en voga despr\u00e9s de la fatwa de l’aiatol\u00b7l\u00e0 Khomeini el 1989 contra Salman Rushdie pels seus Versos Sat\u00e0nics. Si a l\u201911 de setembre de 2001 es va “despersonalitzar” \u00a0la viol\u00e8ncia pol\u00edtica, tractant de causar el major nombre de v\u00edctimes i cridant l’atenci\u00f3, el 7 de gener va ser una resposta a la desinstitucionalitzaci\u00f3 i la individualitzaci\u00f3 de la condici\u00f3 humana a la nostra societat. En aquest context, els que fabriquen i distribueixen la informaci\u00f3 es converteixen en els protagonistes del drama de la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n Una conviv\u00e8ncia amena\u00e7ada per l’alienaci\u00f3 que les minories \u00e8tniques i religioses sovint experimenten en les societats fragmentades. Com encaixa el respecte a l’Islam en aquest mecanisme? La trag\u00e8dia de Par\u00eds, paradigma de la ciutat dels valors occidentals, obre un nou cap\u00edtol en la centen\u00e0ria guerra entre civilitzacions i religions? <\/strong><\/p>\n Les lectures d\u2019aquests \u00faltims dies que es centren en el conflicte entre el cristianisme i l’Islam contenen una mica de veritat, per\u00f2 no poden abastar la totalitat d’un fenomen complex. L’element decisiu en la comprensi\u00f3 de la nova din\u00e0mica s’ha de trobar, al meu entendre, en un m\u00f3n de di\u00e0spores. El ve\u00ed amb qui compartim carrers, instal\u00b7lacions p\u00fabliques, escoles i llocs de treball era ahir encara un estranger lluny\u00e0. Una proximitat desestabilitzadora \u00a0ja que no sabem qu\u00e8 podem esperar. I, al contrari del que passa a la dimensi\u00f3 virtual i a les xarxes “socials”, no \u00e9s possible esborrar o ignorar amb un clic les difer\u00e8ncies gaireb\u00e9 massa reals i irreconciliables amb el nostre punt de punt de vista.<\/p>\n Les respostes que hem ordit fins ara no han tingut \u00e8xit. Un multiculturalisme superficial, una fascinaci\u00f3 per la diversitat ha enva\u00eft les nostres vides, que es tradueix en un gust per la cuina \u00e8tnica o pels festivals de diumenge, coquetejos amb un simple toc d’exotisme. Les\u00a0 variants del consumisme global en el moment de Facebook. Un sistema que reconeix la legitimitat de les cultures diferents a la nostra, per\u00f2 ignora o nega tot el que tenen de sagrat i no negociable. Aquesta falta d’un aut\u00e8ntic respecte \u00e9s profundament humiliant.<\/p>\n Una humiliaci\u00f3 que pot convertir la situaci\u00f3 social en explosiva?<\/strong><\/p>\n \u00c9s caracter\u00edstic de la humiliaci\u00f3 cercar una forma d’absoluci\u00f3 o reparaci\u00f3. Quan aix\u00f2 passa, ens trobem que els l\u00edmits entre els que humilien i els que s\u00f3n humiliats solapen les fronteres entre els privilegiats i els dominats. Vivim en un camp de mines sense ser capa\u00e7os de predir la seg\u00fcent explosi\u00f3.<\/p>\n En aquest sentit, la novel\u00b7la de Michel Houellebecq que va sortir a la venda a Fran\u00e7a el dia de l’atac, Submissi\u00f3<\/i>, tenia ra\u00f3? <\/strong><\/p>\n Submissi\u00f3<\/i> \u00e9s la segona gran dist\u00f2pia [hist\u00f2ria de ficci\u00f3 que descriu un m\u00f3n ut\u00f2pic fosc] de Houellebecq despr\u00e9s de La possibilitat d’una illa<\/i>. En aquest llibre, Mohammed Ben Abbes [del partit Fraternitat Musulmana] aconseguia guanyar les eleccions \u00a0presidencials franceses del 2022 bra\u00e7 a bra\u00e7 amb Marine Le Pen. Una mica lluny que passi. Podria ser prof\u00e8tic si no som capa\u00e7os de revertir el curs d\u2019una hist\u00f2ria que ha tra\u00eft les esperances de llibertat i igualtat pregonada per la democr\u00e0cia.<\/p>\n Estem presenciant el sorgiment d’un sentiment anti-democr\u00e0tic a tot Europa, una secessi\u00f3 en massa d\u2019una nova plaga que convergeix amb els extrems de l’espectre pol\u00edtic, atrets per la promesa de l’autocr\u00e0cia. La paraula del Profeta reuneix sota la seva bandera els humiliats, els marginats, els exclosos, els assedegats de venjan\u00e7a.<\/p>\n Quina resposta es pot donar? Vost\u00e8 sost\u00e9 que la for\u00e7a de la moral resideix en la llibertat conscient del “jo”, no en el poder coercitiu del “nosaltres” impersonal. El ref\u00fas al fonamentalisme sorgeix d’all\u00e0? <\/strong><\/p>\n En la seva primera Exhortaci\u00f3 apost\u00f2lica: Evangelii Gaudium<\/i> (24 de novembre del 2013) el Papa Francesc va posar el dit a la m\u00e9s gran submissi\u00f3, la nostra capitulaci\u00f3 davant un capitalisme llicenci\u00f3s, desenfrenat, cec a la mis\u00e8ria humana. No trobar\u00e0s una resposta m\u00e9s profunda i completa a aquesta pregunta. El pont\u00edfex va denunciar aquesta cultura de “p\u00e0ria”, que va m\u00e9s enll\u00e0 de l’explotaci\u00f3 i desterra a poblacions senceres dels aven\u00e7os del benestar, de les masses que estan no simplement oprimides i marginades sin\u00f3 reprimides “fora” de la comunitat, “fora” de la societat. Aix\u00f2 \u00e9s absolutament inacceptable i cal oposar-s’hi.<\/p>\n