{"id":12310,"date":"2015-01-17T13:33:46","date_gmt":"2015-01-17T11:33:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12310"},"modified":"2015-01-17T13:35:08","modified_gmt":"2015-01-17T11:35:08","slug":"josep-lluis-sureda-igualtat-i-diversitat-en-el-problema-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-lluis-sureda-igualtat-i-diversitat-en-el-problema-catala\/","title":{"rendered":"Josep Llu\u00eds Sureda: Igualtat i diversitat en el problema catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"gent\"Un jurista tan eminent, l\u00facid i experimentat com Francisco Rubio Llorente<\/strong>, que entre altres acompliments va ser president del Consell d’Estat, advertia fa poc a\u00a0La Vanguardia<\/em>\u00a0(2014.09.29) que “seria injust parlar nom\u00e9s dels desprop\u00f2sits del Govern de la Generalitat, perqu\u00e8 desprop\u00f2sit \u00e9s tamb\u00e9 la reacci\u00f3 del Govern d’Espanya”. No cometr\u00e9 la gosadia de glossar els desprop\u00f2sits jur\u00eddics d’uns i altres, que bons glosadors tenen, per\u00f2 subratllo que Rubio Llorente<\/strong>, en aquesta ocasi\u00f3 i en articles posteriors, sost\u00e9 que el problema catal\u00e0 no \u00e9s un problema jur\u00eddic, ni pot solucionar-se -sin\u00f3 m\u00e9s aviat complicar-se- per la via de la seva judicialitzaci\u00f3, en qu\u00e8 gasta energies el Govern espanyol. El problema catal\u00e0 \u00e9s un problema pol\u00edtic la soluci\u00f3, inexorablement, nom\u00e9s pot arribar per la via de la reforma de l’encadenament de Catalunya amb la resta d’Espanya plasmat en la Constituci\u00f3 de 1978, enfilada que ja ha donat de si tot el que podia donar despr\u00e9s de la progressiva recentralitzaci\u00f3 d’alguns dels seus baules.<\/p>\n

Siguin quins siguin els desprop\u00f2sits del Govern de la Generalitat, l’in\u00e8dit a tenir en compte \u00e9s que la ciutadania catalana va fer patent, amb una rotunditat cada vegada m\u00e9s robusta, el seu profund malestar, primer davant la situaci\u00f3 creada i despr\u00e9s davant la insensibilitat a aix\u00f2 del Govern presidit per Mariano Rajoy<\/strong>.<\/p>\n

El 10 de juliol de 2010, el malestar es va manifestar, de manera pac\u00edfica i silenciosa, davant la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya de 2006, dictada en el mes de juny.\u00a0Despla\u00e7at a l’oposici\u00f3 el 2004, el Partit Popular<\/strong> liderat per Mariano Rajoy<\/strong>, que aglutina des del nacionalisme espanyolista m\u00e9s ranci fins a la dreta m\u00e9s moderna, va desencadenar una campanya contra la reforma de l’Estatut catal\u00e0, incloent la promoci\u00f3 del boicot als productes originaris de Catalunya .\u00a0Entrat en vigor l’Estatut a l’agost de 2006, la campanya es va traduir en la presentaci\u00f3 d’un recurs d’inconstitucionalitat adm\u00e8s a tr\u00e0mit al mes de setembre.\u00a0En contrast amb aquesta rapidesa, anys de dilacions i maniobres internes i externes que afectaven la composici\u00f3 del tribunal que havia de resoldre precedir a la sent\u00e8ncia, que va acollir el substancial del recurs.\u00a0Amb aix\u00f2, probablement quedar\u00e0 per a la hist\u00f2ria com el punt final lloc al deteriorament progressiu sofert pel enfilada Catalunya \/ Espanya de la Constituci\u00f3 de 1978. Un Tribunal Constitucional, sacsejat per lluites pol\u00edtiques netament partidistes, va poder corregir el 2010 l’Estatut de 2006, l’elaboraci\u00f3 del qual havia obtingut successivament el vot favorable del Parlament de Catalunya i del Congr\u00e9s de Diputats (diputats que, segons la Constituci\u00f3, representen el poble espanyol en qu\u00e8 resideix la sobirania nacional) i que, al seu torn, havia estat ratificat pels ciutadans catalans.\u00a0El sol fet que tal aberraci\u00f3 fos possible clamava per la urgent modificaci\u00f3 del procediment constitucional d’aprovaci\u00f3 dels estatuts d’autonomia.<\/p>\n

A aquesta poderosa motivaci\u00f3 del malestar ciutad\u00e0 es va sumar la indifer\u00e8ncia que faria gala i virtut el Govern presidit per Mariano Rajoy<\/strong>, despr\u00e9s de guanyar les eleccions de novembre de 2011 amb majoria absoluta.\u00a0La indifer\u00e8ncia va prosseguir despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 de la Diada de 2012, expressi\u00f3 rotunda de l’amplitud que anava aconseguint el malestar ciutad\u00e0;\u00a0amb tal for\u00e7a que Artur Mas<\/strong> es va sentir impel\u00b7lit a posar-se al capdavant de l’independentisme, tot i sortir elegit el novembre de 2010 amb el programa de CiU<\/strong> que remetia al catalanisme pol\u00edtic moderat corresponent al perfil dominant en la seva milit\u00e0ncia i entre els ciutadans el vot dels qual atrau.\u00a0Mariano Rajoy<\/strong> va seguir sense donar-se per assabentat i, arg\u00fcint que la seva obligaci\u00f3 era respectar les lleis i al seu cap la Constituci\u00f3, va respondre amb la judicialitzaci\u00f3 del problema.\u00a0Sota aquesta amena\u00e7a va arribar la jornada del 9-N de 2014, en qu\u00e8 2,3 milions de ciutadans van considerar obligat dipositar una papereta que sabien vana per assolir les seves aspiracions, dins d’una urna que tamb\u00e9 sabien inn\u00f2cua per a aix\u00f2.\u00a0Aquesta exhibici\u00f3 de civisme va demostrar, segons Mariano Rajoy<\/strong>, que “nom\u00e9s” un ter\u00e7 dels votants catalans recolzava l’opci\u00f3 independentista, com si un suport d’aquesta magnitud fos cosa menyspreable per a qui exerceix la responsabilitat del Govern d’Espanya.La judicialitzaci\u00f3 ha deixat pel cam\u00ed la dimissi\u00f3 del fiscal general de l’Estat, i nom\u00e9s resta esperar pl\u00e0cidament que el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya, m\u00e9s tard que aviat, fabriqui o no nous m\u00e0rtirs de l’independentisme catal\u00e0.<\/p>\n

Aquesta perspectiva preocupant no \u00e9s ast\u00facia de governant que confia que el pas del temps pot resoldre els problemes, doncs Mariano Rajoy<\/strong>, en un recent missatge, ha recordat que els governs tenen com a missi\u00f3 resoldre problemes, no crear-los.\u00a0\u00c9s la seva proposta davant el problema catal\u00e0, basada tant en la convicci\u00f3 roque\u00f1a que res s’ha de reformar a la Constituci\u00f3 com a una governan\u00e7a di\u00e0ria que mereix com a m\u00ednim el qualificatiu de poc amable amb els ciutadans catalans.\u00a0Dues actuacions que afecten Catalunya i les illes Balears il\u00b7lustren aquest \u00faltim punt.\u00a0Una, que afecta a l’idioma, element molt sensible i important en el pacte constitucional de 1978, va alterar el sistema escolar de les dues comunitats amb mesures que semblen ideades per originar un conflicte ling\u00fc\u00edstic on mai havia existit.\u00a0Una altra, una proposta de distribuci\u00f3 de la inversi\u00f3 p\u00fablica entre comunitats aut\u00f2nomes per al 2015 que, en inversi\u00f3 p\u00fablica per habitant, deixa a les illes Balears en l’\u00faltim lloc que ja venien ocupant, malgrat un increment simb\u00f2lic;\u00a0i deixa a Catalunya en l’\u00faltim lloc de les comunitats peninsulars, maltractada amb la xifra m\u00e9s baixa en 17 anys i amb la retallada relatiu.\u00a0Actuacions que poc contribuiran a apaivagar el malestar de Catalunya, on conviuen catalans d’origen i catalans d’adopci\u00f3, tan pac\u00edficament que s’ha pogut veure a Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, d’origen andal\u00fas, exercir amb absoluta normalitat el seu mandat com a president de la Generalitat.<\/p>\n

El moll de les campanyes del PP<\/strong>, amb Mariano Rajoy<\/strong> de l\u00edder, primer a l’oposici\u00f3 i despr\u00e9s des del Govern, \u00e9s la difusi\u00f3 d’un estat passional contra la Catalunya victimista i insolid\u00e0ria, imatge inspirada en l’error dels pol\u00edtics catalans que esgrimeixen el espoli sofert apel\u00b7lant a l’anomenat d\u00e8ficit fiscal.\u00a0Sobre la naturalesa d’aquest error he escrit anys enrere i no \u00e9s el moment de tornar-hi.\u00a0Al costat dels impostos i taxes fiscals, Catalunya nom\u00e9s ha de reivindicar una redistribuci\u00f3 m\u00e9s equilibrada del seu rendiment entre l’Administraci\u00f3 Central i el conjunt de les comunitats aut\u00f2nomes, i si aix\u00f2 escau, la correcci\u00f3 de privilegis que suposarien una compet\u00e8ncia deslleial des d’altres comunitats.\u00a0\u00c9s al costat de la despesa p\u00fablica on es produeix la gran injust\u00edcia amb Catalunya, els ciutadans, que s\u00f3n els que paguen impostos i taxes, tenen dret a serveis p\u00fablics d’educaci\u00f3, sanitat i assist\u00e8ncia social ia infraestructures de nivell igual al dels ciutadans de altres comunitats.\u00a0L’actual discriminaci\u00f3 que es tradueix, a t\u00edtol d’exemple, en majors pagaments a col\u00b7legis concertats, assegurances sanit\u00e0ries o peatges d’autopista, perjudica sobretot als ciutadans de rendes m\u00e9s baixes que tamb\u00e9 hi ha a Catalunya.<\/p>\n

En el seu missatge de cap d’any, la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana D\u00edaz<\/strong>, ha insistit que “el reconeixement de la diversitat no pot ser excusa ni per privilegis ni per discriminacions”.\u00a0Paraules dictades pel sentit com\u00fa i constitucionalment impecables.\u00a0El reconeixement de la diversitat, inscrit en l’article 2 de la Constituci\u00f3, que distingeix entre les nacionalitats i les regions que integren la unitat d’Espanya, no pot emparar privilegis.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 admet en un altre article l’exist\u00e8ncia de “difer\u00e8ncies entre els Estatuts de les diferents Comunitats Aut\u00f2nomes” i disposa que aquestes difer\u00e8ncies “no podran implicar, en cap cas, privilegis econ\u00f2mics i socials” (art. 138).\u00a0Susana D\u00edaz<\/strong> proclama tamb\u00e9 en el seu missatge que Andalusia \u00e9s la Comunitat que “amb m\u00e9s coratge i determinaci\u00f3 est\u00e0 apostant per la igualtat entre tots els ciutadans del nostre pa\u00eds, visquin on visquin”.\u00a0Sens dubte, la igualtat ha d’abastar a tots els ciutadans, sigui quina sigui la comunitat en qu\u00e8 resideixin i, a m\u00e9s, ha de respectar la diversitat: tractar igual a dues situacions diferents seria tan injust com tractar diferent a dues situacions iguals.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un jurista tan eminent, l\u00facid i experimentat com Francisco Rubio Llorente, que entre altres acompliments va ser president del Consell d’Estat, advertia fa poc a\u00a0La Vanguardia\u00a0(2014.09.29) que “seria injust parlar nom\u00e9s dels desprop\u00f2sits del Govern de la Generalitat, perqu\u00e8 desprop\u00f2sit \u00e9s tamb\u00e9 la reacci\u00f3 del Govern d’Espanya”. No cometr\u00e9 la gosadia de glossar els desprop\u00f2sits …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12310","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12310"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12312,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12310\/revisions\/12312"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}