{"id":12286,"date":"2015-01-16T11:52:27","date_gmt":"2015-01-16T09:52:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12286"},"modified":"2015-01-16T11:52:27","modified_gmt":"2015-01-16T09:52:27","slug":"enric-juliana-moment-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-moment-catala\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Moment catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"domino\"Breu retrat del moment pol\u00edtic catal\u00e0.\u00a0CDC<\/strong>, el principal partit de govern des de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el mar\u00e7 de 1980, va morir sense morir el 25 de juliol del 2014, quan Jordi Pujol<\/strong> va confessar la seva fortuna a l’estranger en ple enfonsament moral del sistema de partits de la transici\u00f3 .\u00a0Es va confirmar llavors la imperiosa necessitat de nou subjecte pol\u00edtic capa\u00e7 de donar continu\u00eftat a l’efica\u00e7 hegemonisme de la f\u00f3rmula CiU<\/strong>.\u00a0Una for\u00e7a amb capit\u00e0, nous oficials, fort ariet i flancs resistents.\u00a0Capit\u00e0: Artur Mas<\/strong>, fins que digui prou.\u00a0Nous oficials: independents amb notorietat p\u00fablica.\u00a0Ariet: determinaci\u00f3 sobiranista. Flancs forts: m\u00e9s accent social i absorci\u00f3 de les demandes de ‘nova pol\u00edtica’, especialment populars entre els joves.<\/p>\n

Una ‘nova’ for\u00e7a pol\u00edtica sense el vell moderantisme autonomista, per superar la caiguda dels Pujol<\/strong> i el desgast de la crisi.\u00a0Una reagrupaci\u00f3 de forces.\u00a0All\u00f2 que els francesos anomenen un“rassemblement”.<\/em>\u00a0En catal\u00e0,\u00a0“reagrupament”.<\/em>\u00a0Diguem-ne, per ara, el\u00a0Partit del President.\u00a0<\/em>M’explico.\u00a0Partit del President,<\/em>\u00a0perqu\u00e8 en aquesta primera, la refundaci\u00f3 de CDC<\/strong> dep\u00e8n b\u00e0sicament de l’autoritat i de la capacitat de resist\u00e8ncia d’Artur Mas<\/strong>, un home a qui, segons confessi\u00f3 pr\u00f2pia, la pol\u00edtica no li ha acabat d’entusiasmar.\u00a0Mas<\/strong> no viu a l’interior de la passi\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0\u00c9s un home educat a l’escola francesa amb mentalitat de directiu i amb un fort sentit del deure respecte als objectius tra\u00e7ats.\u00a0Si es compromet a una cosa, ha de realitzar-la.\u00a0\u00c9s resistent.\u00a0No est\u00e0 educat per al frac\u00e0s.<\/p>\n

La mort en vida de CDC<\/strong> tamb\u00e9 va ser, al juliol, un fort est\u00edmul per a la idea un bloc alternatiu de centreesquerra, durant anys teoritzat, amb diferents accents, pels\u00a0germans Maragall,\u00a0<\/em>socialistes, i els professors\u00a0Enric Mar\u00edn<\/em>\u00a0i\u00a0Joan Manuel Tresserras,<\/em>\u00a0vinculats a l’independentisme republic\u00e0.\u00a0Els dos governs tripartits del per\u00edode 2004-2010 van intentar caminar en aquesta direcci\u00f3, sobretot el govern de Pasqual Maragall<\/strong>, per\u00f2 els va esclatar l’Estatut i la crisi econ\u00f2mica a les mans.\u00a0La llavor, per\u00f2, va ser sembrada.\u00a0Una CiU<\/strong> d’esquerra-centre.\u00a0Un bloc hegem\u00f2nic que ara pivotaria voltant d’ERC<\/strong>, despr\u00e9s l’eclipsi del PSC<\/strong>.\u00a0Esquerra<\/strong> i els maragallistes que han abandonat el PSC<\/strong>, emulant l’alian\u00e7a ERC<\/strong>–Uni\u00f3 Socialista<\/strong> dels anys trenta.\u00a0Sumar, sumar i fer el salt a les eleccions municipals de maig, fins desbordar la rovellada CiU<\/strong>.\u00a0Per a aix\u00f2 calia que Artur<\/strong> Mar<\/strong> fracass\u00e9s el passat 9 de novembre, en una legislatura de fort\u00edssim desgast.<\/p>\n

Com que Catalunya t\u00e9 molt de Little Italy -ho he escrit ja en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3-, podr\u00edem dir que els dos projectes persegueixen, a llarg termini i amb divisa sobiranista, la creaci\u00f3 d’un gran Partit Democr\u00e0tic catal\u00e0: una for\u00e7a hegem\u00f2nica d’amplis confins.\u00a0La versi\u00f3 propulsada per CDC<\/strong> tindria m\u00e9s centre.\u00a0La d’ERC<\/strong>, una mica m\u00e9s d’esquerra.\u00a0At\u00e8s que no hi ha pugna m\u00e9s refinada que la que s’expressa en forma de col\u00b7laboraci\u00f3, el \u200b\u200bproc\u00e9s de decantaci\u00f3 compta amb dues c\u00e0meres arbitrals:\u00a0l’Assemblea Nacional Catalana<\/em>\u00a0i\u00a0\u00d2mnium.<\/em>\u00a0I un p\u00fablic molt mobilitzat: un bloc social de m\u00e9s dos milions de persones, sobre un cens electoral de cinc milions.<\/p>\n

Cooperaci\u00f3, pugna i il\u00b7lusi\u00f3.\u00a0Aquesta dial\u00e8ctica explica els pics d’euf\u00f2ria dels \u00faltims tres anys i el bucle depressiu de les \u00faltimes setmanes, que semblava haver noquejat l’anomenat\u00a0‘proc\u00e9s’.<\/em>\u00a0El succ\u00e9s del 9 de novembre, la consulta a mitges, la consulta informal, va tenir una forta projecci\u00f3 en l’opini\u00f3 p\u00fablica, per\u00f2 va marcar un l\u00edmit.\u00a0Van acudir a votar 2,4 milions de persones i 1,8 milions ho van fer a favor de la independ\u00e8ncia.\u00a0\u00c9s un contingent social molt gran -i molt movilitzat-, per\u00f2 no la incontestable majoria de Catalunya.\u00a0El 9-N va dibuixar un l\u00edmit i la sorprenent projecci\u00f3 de Podem en les enquestes, a partir del mes d’octubre, va comen\u00e7ar a esbossar la possibilitat d’un Parlament ingovernable, si les eleccions anomenades plebiscit\u00e0ries eren immediates.<\/p>\n

El recent acord Artur Mas\u00a0<\/strong>– Oriol Junqueras<\/strong>\u00a0adapta l’espessa pugna entre tots dos a les noves condicions del terreny.\u00a0T\u00e0cticament, guanya Mas<\/strong>.\u00a0Obt\u00e9 vuit mesos per gestar el Partit del President, l’embri\u00f3 de la necess\u00e0ria refundaci\u00f3 de CDC<\/strong>.\u00a0S’assegura l’aprovaci\u00f3 del pressupost del 2015. Bloqueja la possibilitat d’un front de totes les esquerres a les eleccions municipals, amb la conseg\u00fcent avantatge per a Converg\u00e8ncia<\/strong> a la ciutat de Barcelona.\u00a0Deixa a la coalici\u00f3 ERC<\/strong>–maragallistes<\/strong> davant d’una dif\u00edcil frontera amb la impetuosa CUP<\/strong>, el podem catal\u00e0 que va n\u00e9ixer abans que Podem, encara que d’una manera diferent: la CUP<\/strong> \u00e9s m\u00e9s comunit\u00e0ria, m\u00e9s enganxada al terreny, m\u00e9s franciscana i ideol\u00f2gicament m\u00e9s radical.\u00a0Evita -Artur Mas- ser el primer en obrir els col\u00b7legis electorals en plena expansi\u00f3 demosc\u00f2pica del Podem<\/strong> de Pablo Iglesias<\/strong>, impulsat ara pel rebuf grec.\u00a0Evita, en definitiva, el risc d’unes eleccions greco-catalanes.\u00a0I comen\u00e7a a preparar, amb argument, les eleccions generals del mes de novembre.\u00a0Aquest \u00faltim aspecte crec que \u00e9s de gran import\u00e0ncia.\u00a0Els catalans acudiran a les urnes el 27 de setembre prenent posici\u00f3 davant el nou Parlament espanyol, la composici\u00f3 del qual es decidir\u00e0 al cap de dos mesos.<\/p>\n

\u00c9s dens el moment catal\u00e0, per\u00f2 no donin res per mort o acabat.\u00a0El moment Catalunya forma part del reajustament general de la pol\u00edtica espanyola.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Breu retrat del moment pol\u00edtic catal\u00e0.\u00a0CDC, el principal partit de govern des de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el mar\u00e7 de 1980, va morir sense morir el 25 de juliol del 2014, quan Jordi Pujol va confessar la seva fortuna a l’estranger en ple enfonsament moral del sistema de partits de la transici\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12286","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12286","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12286"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12286\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12288,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12286\/revisions\/12288"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}