{"id":12284,"date":"2015-01-16T11:40:20","date_gmt":"2015-01-16T09:40:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12284"},"modified":"2015-01-16T11:40:20","modified_gmt":"2015-01-16T09:40:20","slug":"lluis-bassets-i-aquest-conte-sha-acabat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-i-aquest-conte-sha-acabat\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: I aquest conte s\u2019ha acabat"},"content":{"rendered":"

\"conte\"El relat \u00e9s l’important. Avan\u00e7a i ven\u00e7 qui t\u00e9 relat i perd qui es queda sense. Durant almenys quatre anys ens han explicat un \u00fanic conte. El de la Transici\u00f3 ja va quedar vell. Per no parlar del de l’Espanya que es va modernitzar i gaireb\u00e9 va arribar al G-7, tal com ens ho va explicar Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>. Ha tornat el conte de sempre, el de la vella Espanya, la de la sabata i l’espardenya, i s’ha esfilagarsat en canvi el relat de l’Espanya plural i tolerant, en la qual per primera\u00a0vegada convivien en pau i harmonia els vells pobles i lleng\u00fces, desmentit per boicots, campanyes de firmes, sent\u00e8ncies del Constitucional i al final, per la polaritzaci\u00f3 i la divisi\u00f3 entre independentistes i unionistes. El conte d’Espanya tornava a acabar malament i per aix\u00f2 sorgien altres contes meravellosos.<\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com va cr\u00e9ixer aquest nou conte, potent, ben assajat, des de baix i des de dalt, amb micromecenatge i amb pressupost p\u00fablic, com era el que Catalunya es declararia independent \u2013”tenim pressa”, deien\u2013 i que seria ara, de seguida. En dates assenyalades, a m\u00e9s: el 2014 del tricentenari d’aquell 1714 de la Nova Planta que va passar com una piconadora sobre la llengua i unes institucions medievals en les quals els historiadors m\u00e9s perspica\u00e7os han vist un incipient sistema parlamentari a l’anglesa, ofegat\u00a0in nuce<\/em>\u00a0pel centralisme borb\u00f2nic. O, a tot estirar, el primer 23 d’abril de l’any seg\u00fcent, l’actual 2015. I que es produiria gaireb\u00e9 autom\u00e0ticament, a l’estil d’una m\u00e0quina expenedora: vost\u00e8 tira les monedes d’una forta voluntat popular degudament organitzada i manifestada a les urnes i cau immediatament una bombollejant, dol\u00e7a i fresca independ\u00e8ncia que deixa satisfets els que la gaudeixen, desconcertats els que la rebutgen i meravellats a tots per la capacitat catalana per produir miracles hist\u00f2rics.<\/p>\n

El final del conte \u00e9s conegut. Hi ha un gos i un gat, que s\u00f3n Mas<\/strong> i Junqueras<\/strong>: no importa per a l’argument entrar en m\u00e9s detalls sobre qui de tots dos \u00e9s fel\u00ed i qui c\u00e0nid, perqu\u00e8 n’hi ha prou amb assenyalar, com ha vist tothom i especialment els seus partidaris, que es comporten com a gos i gat. S\u00f3n gos i gat. El conte s’ha acabat per moltes raons. En primer lloc, perqu\u00e8 el contacontes que \u00e9s la hist\u00f2ria ens est\u00e0 explicant tres contes m\u00e9s que interfereixen en el conte \u00fanic vigent fins fa ben poc temps. En segon lloc perqu\u00e8 el relat de la independ\u00e8ncia s’ha revelat finalment que era el que \u00e9s sempre el conte pol\u00edtic: una simple i brutal baralla pel poder.<\/p>\n

Tots aquests contes, curiositat de la hist\u00f2ria, comencen per P, com Podem<\/strong>, la for\u00e7a que desorganitza primer el mapa espanyol i despr\u00e9s, sense ni tan sols l\u00edders, fa el mateix amb el catal\u00e0. Aquest conte li diu a Artur Mas<\/strong> que tamb\u00e9 ell \u00e9s casta. Li llan\u00e7a a la cara el\u00a0cas Pujol<\/em>\u00a0i li refrega a Esquerra<\/strong> el seu zel escass\u00edssim en la depuraci\u00f3 de responsabilitats pol\u00edtiques per l’esc\u00e0ndol que afecta l’expresident i\u00a0 tota la seva fam\u00edlia. Recorda a tothom, tamb\u00e9 a Iniciativa per Catalunya<\/strong>, que l’eix dreta i esquerra encara existeix i que els fervorins sobiranistes no han d’ocultar les retallades i les actituds antisocials. I fins i tot rememora per a \u00fas dels seus partidaris catalans i tamb\u00e9 del que queda del socialisme catal\u00e0 quant val l’impacte d’alg\u00fa que vol emular Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> a la Catalunya metropolitana.<\/p>\n

La segona P ja ha sortit i \u00e9s la confessi\u00f3 de Pujol<\/strong>. No havia d’afectar el proc\u00e9s, \u00e9s clar que no, i aix\u00ed es va poder comprovar en el seg\u00fcent 11-S. Per\u00f2 ha estat la pedra a la sabata dels acords entre Mas<\/strong> i Junqueras<\/strong> i ho continuar\u00e0 sent. Fins i tot pot ser que creixi i es faci cada vegada m\u00e9s inc\u00f2moda. Certament ho \u00e9s saber que Oriol Pujol<\/strong>, encara nominalment n\u00famero dos de Converg\u00e8ncia<\/strong> fins a meitat de juliol passat, s’hagi negat a declarar davant del jutge pel seu cas de corrupci\u00f3 en el mateix moment en qu\u00e8 Mas<\/strong> i Junqueras<\/strong> estaven a punt de tornar a aconseguir un dels seus molts acords hist\u00f2rics de la temporada. Aquest conte desf\u00e0 el sortilegi d’un altre conte, el que els catalans \u00e9rem especials, diferents, millors, en definitiva.<\/p>\n

La tercera P \u00e9s la pitjor de totes i \u00e9s el relat que, desgraciadament, trenca m\u00e9s en sec amb els contes de fades, el catal\u00e0, l’espanyol i l’europeu. Par\u00eds i les seves matances, de caricaturistes i de francesos d’identitat jueva, ens recorda als catalans el caire de les llibertats que de deb\u00f2 estan amena\u00e7ades a Catalunya en particular i a Europa, Espanya inclosa, en general. No les amena\u00e7a\u00a0Madrid<\/em>\u00a0ni el PP<\/strong>, per cert. No s\u00f3n col\u00b7lectives ni nacionals, sin\u00f3 molt m\u00e9s apreciables i concretes: s\u00f3n individuals, pol\u00edtiques, de consci\u00e8ncia, d’expressi\u00f3, dret a la vida incl\u00f2s. \u00c9s la llibertat, sencera, maj\u00fascula, la germana de la fraternitat i de la igualtat en la rep\u00fablica dels valors europea i occidental. \u00c9s dif\u00edcil en aquest moment del segle XXI i de la globalitat avariada seguir amb el conte de les velles nacions del segle XIX amb el qual ens han atabalat els uns i els altres en els \u00faltims quatre anys.<\/p>\n

Arribem aix\u00ed al quart conte, el conte del poder que se’ns explicava disfressat de conte d’emancipaci\u00f3 nacional. Ho ha reconegut amb paraules precises un intel\u00b7lectual independentista dels m\u00e9s encesos, com H\u00e9ctor L\u00f3pez Bofill<\/strong>, en formular al diari\u00a0El Punt\/Avui,<\/em>\u00a0el portaveu period\u00edstic m\u00e9s conspicu del proc\u00e9s, dos dubtes transcendentals: \u201cLa veritable intenci\u00f3 de Mas<\/strong> \u00e9s assolir la independ\u00e8ncia o instrumentalitzar l’ambici\u00f3 independentista per mantenir-se en el poder? La voluntat d’ERC<\/strong> \u00e9s consumar la secessi\u00f3 o guanyar unes eleccions auton\u00f2miques i embastar un nou govern d’esquerres que, aquesta vegada s\u00ed, provoqui la desintegraci\u00f3 de CiU<\/strong> (a difer\u00e8ncia de la temptativa fracassada que van suposar els tripartits en aquest sentit)?\u201d.<\/p>\n

Amb quatre contes en compet\u00e8ncia i un, el fins ara conte \u00fanic, revelat com a conte pel poder, tot ser\u00e0 diferent. El proc\u00e9s segueix en la mesura en qu\u00e8 els seus protagonistes han preferit no matar-lo. Per\u00f2 s’ha esquerdat. L’esquerda est\u00e0 a la vista de tothom, inclosos els sobiranistes m\u00e9s fervents. Els seus dirigents saben que la independ\u00e8ncia que han anat venent durant quatre anys de pesada campanya i de relat \u00fanic \u00e9s un conte de fades. Aix\u00f2 no vol dir que el seu programa independentista no pugui obtenir un suport molt ampli en les eleccions del 27 de setembre, ni tan sols que no pugui obtenir la majoria. El que \u00e9s segur \u00e9s que no hi haur\u00e0 majories per a aventures. Els que tenien pressa val m\u00e9s que s’asseguin. Els que creien en automatismes f\u00e0cils, val m\u00e9s que revisin les seves equacions infal\u00b7libles. Els que esperaven miracles de la internacionalitzaci\u00f3 i lectures audaces del dret internacional, val m\u00e9s que tornin als llibres,\u00a0think tanks<\/em>\u00a0i seminaris universitaris.<\/p>\n

El que quedar\u00e0 \u00e9s el que hi havia i el que havia de quedar. Hi ha una opini\u00f3 independentista que s’ha eixamplat fins a un l\u00edmit que molt dif\u00edcilment pot continuar creixent, amb la seva plusmarca en el 9-N, amb la qual es poden fer moltes coses, per\u00f2 no la independ\u00e8ncia segons els plans precipitats dels seus dirigents. Es pot intentar, a l’estil quebequ\u00e8s o escoc\u00e8s i despr\u00e9s de demostrar, cosa ara dubtosa, que existeix efectivament una majoria a favor de la independ\u00e8ncia, la celebraci\u00f3 d’una consulta dins de la llei i en perfecta negociaci\u00f3 amb totes les parts, \u00e9s a dir, refer el cam\u00ed que s’ha fet malament i unilateralment fins ara. Es pot defensar l’actual nivell d’autogovern de l’erosi\u00f3 que est\u00e0 patint com a efecte de la crisi i tamb\u00e9 de l’acci\u00f3 governamental del PP<\/strong>. Es pot negociar un increment dels sostres d’autogovern. Per\u00f2 no es pot declarar la independ\u00e8ncia a dia cert i unilateralment ni es pot mantenir la ciutadania sencera penjant d’un fil durant anys i a m\u00e9s sense fer ni brot a l’hora de governar.<\/p>\n

No hi ha relat d’Espanya, \u00e9s veritat. El de Catalunya t\u00e9 la consist\u00e8ncia que hem vist. I l’\u00fanic que ens valdria, el relat d’Europa, est\u00e0 en perill. Caldr\u00e0 optar i espavilar, si \u00e9s que en som capa\u00e7os. Per\u00f2 en tot cas, abans cal tenir les coses clares i saber que el conte s’ha acabat amb el gos i el gat, com diu la cl\u00e0usula final dels contes tradicionals en catal\u00e0:\u00a0\u201cVet aqu\u00ed un gos, vet aqu\u00ed un gat, aquest conte s\u2019ha acabat!\u201d<\/em>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El relat \u00e9s l’important. Avan\u00e7a i ven\u00e7 qui t\u00e9 relat i perd qui es queda sense. Durant almenys quatre anys ens han explicat un \u00fanic conte. El de la Transici\u00f3 ja va quedar vell. Per no parlar del de l’Espanya que es va modernitzar i gaireb\u00e9 va arribar al G-7, tal com ens ho va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-12284","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12285,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12284\/revisions\/12285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}