{"id":12280,"date":"2015-01-16T11:35:13","date_gmt":"2015-01-16T09:35:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12280"},"modified":"2015-01-16T11:35:44","modified_gmt":"2015-01-16T09:35:44","slug":"carles-geli-un-parell-dhores-mes-amb-castellet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-geli-un-parell-dhores-mes-amb-castellet\/","title":{"rendered":"Carles Geli: Un parell d’hores m\u00e9s amb Castellet"},"content":{"rendered":"

\"castellet\"“El sentimentalisme c\u00f2smic que ens envolta \u00e9s un dels xantatges gratu\u00efts m\u00e9s insuportables”, sostenia Josep Maria Castellet<\/strong>, el mateix que admetia: “M’he constru\u00eft amb els altres”, recordant, sobretot, a la generaci\u00f3 dels cinquanta (els Garc\u00eda hortol\u00e0, Barral, Gabriel Ferrater…), per\u00f2 tamb\u00e9 els que havien treballat o lluitat o pensat o discutit, o simplement compartit, algun moment amb ell.\u00a0Uns 150 d’aquests\u00a0altres<\/em>\u00a0van aconseguir ahir al Teatre Romea de Barcelona, \u200b\u200bgaireb\u00e9 a l’any de la seva mort, el\u00a09 gener 2014<\/a>, l’exercici espiritista (davant el qual hagu\u00e9s esgrimit la seva blanca dentadura sota el nas aguilenc) de\u00a0convocar<\/em>\u00a0un parell d’hores i provocar la il\u00b7lusi\u00f3 que seguia un temps m\u00e9s entre ells.<\/p>\n

Potser la primera culpa era la d’aquesta fotografia d’un Castellet amb barba sense bigoti, puny a la barbeta, somrient, com donant la benvinguda als assistents.\u00a0Hi havia col\u00b7legues editors, des veterans (entre els -ai- pocs, Jorge Herralde) als quals es van formar sota la seva \u00e8gida filiforme (Pilar Beltr\u00e1n, Isabel Obiols, Eug\u00e8nia Broggi, Josep Lluch…);\u00a0gestors del\u00a0m\u00e9tier<\/em>(Xavier Mallafr\u00e9, exdirector general de Grup 62, N\u00faria Cabut\u00ed, directora general de Penguin Random House …);\u00a0gent de la cultura (Robert Saladrigas, Xavier Rubert de Vent\u00f3s, Ventura Pons, Carles Canut i Borja Sitj\u00e0, director de la fundaci\u00f3 i del Teatre Romea, respectivament…), llibreters (Llu\u00eds Morral, de Laie), i d’aquesta societat civil sobre la qual tantes vegades va reflexionar (Muriel Casals, presidenta d’\u00d2mnium Cultural).<\/p>\n

Potser el primer encert va ser escoltar la ironia brit\u00e0nica (i el gran estil literari) de Castellet<\/strong> qui, en la veu de l’actor Joan Carreras, va evocar l’episodi en qu\u00e8 Espriu va haver d’absentar-se de la taula despr\u00e9s de contemplar, horroritzat, com D\u00e1maso Alonso aixafava 1 mosca en la seva pr\u00f2pia calba amb un prec\u00eds cop de tovall\u00f3, episodi que va recollir aquell en un cr\u00edptic vers.\u00a0Va ser a Gandia, el 1959, i Castellet<\/strong> ja havia donat senyals de ser “un dels intel\u00b7lectuals de m\u00e9s projecci\u00f3 internacional i cr\u00edtic de refer\u00e8ncia d’avantguarda”, segons el va retratar l’estudi\u00f3s Jordi Amat<\/strong>.\u00a0I aix\u00f2 que li quedaven cinc anys per entrar a Edicions 62 i “crear el cat\u00e0leg m\u00e9s complet i universal potser del m\u00f3n”, com va plasmar el president del consell d’administraci\u00f3 del grup, Josep Ramoneda, un patrimoni i her\u00e8ncia “cultural, pol\u00edtica i moral que Grup 62 t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de conservar “, va deixar anar en un t\u00e0cit missatge al Grup Planeta, avui accionista majorit\u00e0ria del segell.<\/p>\n

“No, Castellet<\/strong> no estava en la resist\u00e8ncia cultural catalana dels anys 40 i 50, la seva oposici\u00f3 la va fer des incubadores oficials per\u00f2 la seva aportaci\u00f3 al sistema literari catal\u00e0 encara no es valora prou”, va reivindicar Amat; com tamb\u00e9 va reclamar Michi Strausfeld, amiga alemanya des de 1972, representant de l’editorial Suhrkamp a Espanya, amb el seu universalisme (“li semblava indigne que la cultura catalana es tanqu\u00e9s en si mateixa”) i el seu somni no conf\u00e9s de “ser conseller de Cultura de la Generalitat, impossible perqu\u00e8 no tenia el tiquet del partit guanyador”.<\/p>\n

Mentre\u00a0Castellet s’autoretratava<\/a>\u00a0a partir d’entrevistes televisives (“l’insomni m’ha fet llegir, molt, massa”, “la cultura catalana ser\u00e0 pluriforme”; “hi ha poc pont, poca curiositat m\u00fatua, entre Catalunya i Espanya”) o apuntava el seu perfil a partir de les seves lectures preferides (Riba, Gabriel Ferrater o Rodoreda, des de la veu de l’actriu \u00c0ngels Bassas), un que s\u00ed que t\u00e9 tiquet, el conseller Ferran Mascarell, s’ha mostrat afectat: el coneixia des de 1976 i d’ell va aprendre, va dir amb paraules de l’editor, “que la cultura vertebra una naci\u00f3 i que \u00e9s m\u00e9s important el pacte que el sectarisme partidista”.\u00a0Tenia, va dir, la sensaci\u00f3 que Castellet<\/strong> hi era. Aquest, des de la pantalla, comentava referint-se a amics i morts: “La p\u00e8rdua d’ells tamb\u00e9 ho era de mi mateix”.\u00a0Id\u00e8ntica sensaci\u00f3 la que va deixar ahir ell en aquests\u00a0altres.<\/em><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“El sentimentalisme c\u00f2smic que ens envolta \u00e9s un dels xantatges gratu\u00efts m\u00e9s insuportables”, sostenia Josep Maria Castellet, el mateix que admetia: “M’he constru\u00eft amb els altres”, recordant, sobretot, a la generaci\u00f3 dels cinquanta (els Garc\u00eda hortol\u00e0, Barral, Gabriel Ferrater…), per\u00f2 tamb\u00e9 els que havien treballat o lluitat o pensat o discutit, o simplement compartit, algun …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-12280","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12280"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12282,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12280\/revisions\/12282"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}