{"id":12249,"date":"2015-01-10T11:25:53","date_gmt":"2015-01-10T09:25:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12249"},"modified":"2015-01-10T11:25:53","modified_gmt":"2015-01-10T09:25:53","slug":"david-lizoain-el-sindrome-destocolm-de-la-socialdemocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/david-lizoain-el-sindrome-destocolm-de-la-socialdemocracia\/","title":{"rendered":"David Lizoain: El s\u00edndrome d\u2019Estocolm de la socialdemocr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9369\" alt=\"cadena\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/cadena-300x195.jpg\" width=\"300\" height=\"195\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/cadena-300x195.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/cadena.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Els darrers manuals d\u2019estrat\u00e8gies socialdem\u00f2crates s\u00f3n tristament familiars: en primer lloc, fan una campanya d&#8217;est\u00edmul de la demanda i \/o de fi de l&#8217;austeritat. En segon lloc, en cas de guanyar (normalment pel m\u00e9s estret dels marges), de sobte descobreixen l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una s\u00e8rie de limitacions que fan dif\u00edcil, si no impossible, dur a terme el programa original. En tercer lloc, surten del pas durant uns anys abans de la capitulaci\u00f3 i el nomenament d&#8217;un govern tecnocr\u00e0tic m\u00e9s acceptable per als gustos neoliberals. Finalment, es preparen per una derrota electoral contundent a les mans dels votants frustrats i decebuts. Aquest gui\u00f3 ja s&#8217;ha desenvolupat a Hongria, Gr\u00e8cia i Espanya; el govern de <strong>Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> va cam\u00ed de proporcionar un altre exemple espectacular.<\/p>\n<p>No t\u00e9 per qu\u00e8 ser aix\u00ed. Per\u00f2 la combinaci\u00f3 de primer negar l&#8217;exist\u00e8ncia de restriccions (per exemple, el funcionament del BCE, el pacte fiscal europeu, les majories pol\u00edtiques a Europa, etc.), per poc despr\u00e9s justificar la seva exist\u00e8ncia, \u00e9s passar de ser ximple a ser pat\u00e8tic. No obstant aix\u00f2, el gui\u00f3 seguit per l&#8217;ex ministre de Finances de Francois Hollande i marcador de l\u2019actual posici\u00f3 a la Comissi\u00f3 Europea,\u00a0<b>Pierre Moscovici<\/b>, \u00e9s encara pitjor. Aquest desembre,\u00a0<b>Moscovici<\/b>\u00a0va anar a Atenes per interferir en els assumptes interns de Gr\u00e8cia en el paper de proc\u00f2nsol Europeu i posar obstacles en el cam\u00ed de Syriza.<\/p>\n<p>El seu missatge consistia en una vigorosa defensa de l&#8217;status quo disfressada de preocupaci\u00f3 paternalista: o manteniu el rumb de la &#8220;responsabilitat fiscal i les altres reformes estructurals&#8221; o us enfrontareu a les conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00a0<b>Moscovici<\/b>\u00a0va arribar a dir que el preu que es pagaria per desafiar Berl\u00edn-Brussel\u00b7les-Frankfurt seria que sempre poden empitjorar les coses. D&#8217;aqu\u00ed les amenaces d&#8217;expulsar Gr\u00e8cia de l&#8217;euro que es murmuraven a les ombres.<\/p>\n<p><b>Moscovici<\/b>\u00a0va fer un argument contrafactual gaireb\u00e9 risible, que suggeria que &#8220;sense la solidaritat europea Gr\u00e8cia hauria estat en una situaci\u00f3 encara pitjor&#8221;. Aquesta \u00e9s una proposta dif\u00edcil d&#8217;empassar, ja que si els seus \u00fanics amics s\u00f3n la Troica, vost\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s que suficients enemics.<\/p>\n<p>Les institucions europees fent xantatge als governs desobedients i a l\u2019electorat no \u00e9s, per desgr\u00e0cia res de nou; per\u00f2 \u00e9s especialment desagradable veure al socialdem\u00f2crata m\u00e9s veter\u00e0 amb una cartera econ\u00f2mica a la Comissi\u00f3 dedicat a aquest comportament. No podria haver-hi una manifestaci\u00f3 m\u00e9s clara de la fallida intel\u00b7lectual del punt de vista que representa.<\/p>\n<p><b>Moscovici<\/b>\u00a0aconsella quietisme pol\u00edtic amb la veu fastiguejada i c\u00ednica de l&#8217;experi\u00e8ncia: perqu\u00e8 ho hem intentat i hem fracassat, sabem que \u00e9s millor no intentar-ho en absolut. Per\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0, perqu\u00e8 ha comen\u00e7at a identificar-se amb els que han tingut la possibilitat de segrestar l\u2019Europa social: Si ho intentes, treballarem activament per assegurar-nos que fallis. Aix\u00f2 equival a una capitulaci\u00f3 escandalosa. Els socialdem\u00f2crates han apr\u00e8s l&#8217;amarga lli\u00e7\u00f3 que &#8220;l\u2019anti-austeritat en un sol pa\u00eds&#8221; estar\u00e0 plena de dificultats. Per\u00f2 aqu\u00ed no segueix que la resposta ha de ser un compliment a contracor de la l\u00ednia neoliberal; aquesta conclusi\u00f3 \u00e9s totalment incorrecte. M\u00e9s aviat, la lluita pol\u00edtica s&#8217;ha de centrar en el canvi de les institucions europees que imposen aquestes restriccions estrictes, en la reestructuraci\u00f3 dels deutes excessius i dur a terme una agenda social m\u00e9s igualit\u00e0ria.<\/p>\n<p>\u00c9s vergony\u00f3s haver d&#8217;assenyalar que els progressistes de tot Europa haurien de fer campanya perqu\u00e8 Syriza tingui \u00e8xit, no col\u00b7laborar amb aquells que desitgen que fallin. La situaci\u00f3 a Gr\u00e8cia fa f\u00e0cil veure que la major amena\u00e7a per a la democr\u00e0cia a Europa \u00e9s que segueixi regnant la seva creaci\u00f3, l&#8217;\u00fanica resposta a una rebel\u00b7li\u00f3 contra l&#8217;austeritat ser\u00e0 la de tractar de suprimir la democr\u00e0cia. Quan un electorat repudia l&#8217;status quo, l\u2019ignorar tindr\u00e0 un preu a la legitimitat de les institucions europees.\u00a0<b>Moscovici<\/b>\u00a0representa la complicitat amb una ordre europea d&#8217;estancament econ\u00f2mic, l&#8217;austeritat perpetuada, la retirada de la democr\u00e0tica, i el racisme rastrer. Aquesta \u00e9s la direcci\u00f3 actual d&#8217;Europa. Mentre que la socialdemocr\u00e0cia es contenti amb exercir el paper de soci menor en aquest estat de coses, la situaci\u00f3 seguir\u00e0 empitjorant. Clarament, no ajuda a que l&#8217;actor m\u00e9s fort en la socialdemocr\u00e0cia europea (l&#8217;SPD alemany) tingui tamb\u00e9 el m\u00e9s ferm suport del major obstacle per a la socialdemocr\u00e0cia europea (Angela Merkel).<\/p>\n<p>Continuar apuntalant els conservadors neoliberals a tot Europa en nom de l&#8217;estabilitat i l&#8217;ordre nom\u00e9s far\u00e0 que les coses empitjorin pol\u00edticament amb el temps, perqu\u00e8 aquesta alian\u00e7a centrista no est\u00e0 comportant legitimitat ni en l\u2019entrada ni en la sortida. Els partits socialdem\u00f2crates seguiran reduint-se. Aquest \u00e9s un escenari de somnambulisme cap a un socialisme a l&#8217;estil Craxi, content amb els beneficis associats dels que representen una quota del 10-15% de l&#8217;electorat que alg\u00fa necessita per governar.<\/p>\n<p>L&#8217;alternativa, per descomptat, \u00e9s rebutjar la subordinaci\u00f3 pol\u00edtica estructural existent i embarcar-se en la tasca molt m\u00e9s dif\u00edcil d&#8217;ajudar a construir majories progressistes a tota Europa. La m\u00e9s terrible ironia \u00e9s que Hollande podria haver estat el precursor d&#8217;un nou tipus de majoria progressista a Europa. Ho va fer per guanyar, per poc, enmig d&#8217;una recessi\u00f3 econ\u00f2mica amb una coalici\u00f3 que inclou comunistes, verds, liberals i centristes contra un president que atenia als rics i compla\u00efa a la dreta xen\u00f2foba.<\/p>\n<p>Ara, Hollande est\u00e0 en cam\u00ed de crear una situaci\u00f3 en qu\u00e8 l&#8217;electorat progressista haur\u00e0 de mobilitzar-se darrere de Sarkozy per parar Marine Le Pen. Aix\u00f2 \u00e9s com es veu una fallida total.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.socialeurope.eu\/2015\/01\/stockholm-syndrome-social-democracy\/\" target=\"_blank\">Social Europe<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els darrers manuals d\u2019estrat\u00e8gies socialdem\u00f2crates s\u00f3n tristament familiars: en primer lloc, fan una campanya d&#8217;est\u00edmul de la demanda i \/o de fi de l&#8217;austeritat. En segon lloc, en cas de guanyar (normalment pel m\u00e9s estret dels marges), de sobte descobreixen l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una s\u00e8rie de limitacions que fan dif\u00edcil, si no impossible, dur a terme el &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-12249","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12249"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12250,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12249\/revisions\/12250"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}