{"id":12176,"date":"2014-12-19T11:31:12","date_gmt":"2014-12-19T09:31:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12176"},"modified":"2014-12-19T12:34:52","modified_gmt":"2014-12-19T10:34:52","slug":"josep-m-alvarez-manuel-gallardo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-m-alvarez-manuel-gallardo\/","title":{"rendered":"Josep M. \u00c0lvarez: Manuel Gallardo"},"content":{"rendered":"

\"gallardo\"Manuel Gallardo<\/strong> era sindicalista.\u00a0Sembla una obvietat.\u00a0No ho \u00e9s.\u00a0No un sindicalista qualsevol.\u00a0I no tant per les responsabilitats que va assumir a la SEAT o a la federaci\u00f3 metal\u00b7l\u00fargica de la UGT de Catalunya.\u00a0Sin\u00f3 perqu\u00e8 en ell es concentrava aquesta saviesa que nom\u00e9s \u00e9s possible adquirir a base d’experi\u00e8ncia i intel\u00b7lig\u00e8ncia.\u00a0Gallardo<\/strong> era un sindicalista d’aquests que saben interpretar a la perfecci\u00f3 les aspiracions dels treballadors i les treballadores, les seves necessitats, el seu estat d’\u00e0nim i tamb\u00e9 els seus l\u00edmits.\u00a0Un dirigent d’aquells que saben que els \u00e8xits neixen de la perfecta combinaci\u00f3 de la determinaci\u00f3 en els objectius i la generositat en la seva negociaci\u00f3.\u00a0Dels que saben que no hi ha acord sense pressi\u00f3, ni pressi\u00f3 sense sacrifici.\u00a0I que els bons acords s\u00f3n els que s’han treballat de forma gaireb\u00e9 ritual.\u00a0El meu company Gallardo<\/strong> manejava els tempos com ning\u00fa.\u00a0Sabia quan calia estr\u00e8nyer i quan era recomanable cedir.<\/p>\n

Era un sindicalista dels que pensen que els treballadors i les treballadores s\u00f3n empresa com ho \u00e9s la direcci\u00f3.\u00a0Molt allunyat d’aquells que per principis i de manera infantil entenen que el perjudici de l’empresa \u00e9s el benefici del treballador, Gallardo<\/strong> negociava durament el repartiment de les plusv\u00e0lues, per utilitzar termes cl\u00e0ssics, alhora que era capa\u00e7 d’assumir un repartiment just de els sacrificis quan el futur d’una f\u00e0brica estava en joc.\u00a0Per aix\u00f2 s’entenia a la perfecci\u00f3 amb els sindicalistes de l’IG Metall, el sindicat metal\u00b7l\u00fargic alemany, del qual sempre portava la ins\u00edgnia.\u00a0El seu grau de connexi\u00f3 amb ells era molt important i em consta que la seva p\u00e8rdua tamb\u00e9 ha estat molt sentida pels sindicalistes alemanys, amb els quals va col\u00b7laborar intensament en la Volkswagen.<\/p>\n

El meu amic Manuel Gallardo era de la vella escola, per qu\u00e8 no dir-ho.\u00a0D’aquells ugetistes que no entenien el comprom\u00eds sindical sense el comprom\u00eds pol\u00edtic en el seu partit, el de tota la vida.\u00a0Aix\u00f2 s\u00ed, allunyat de qualsevol sectarisme est\u00e8ril.\u00a0La seva capacitat per dialogar i per entendre amb altres maneres de pensar i altres interessos, de vegades molt contraposats, era prodigiosa.\u00a0Sabia trobar aquell lloc com\u00fa per consolidar un pas endavant que don\u00e9s amb la soluci\u00f3 a un conflicte.Com ning\u00fa, sabia situar els objectius compartits i minimitzar les difer\u00e8ncies per arribar a acords.Perqu\u00e8 Manuel Gallardo<\/strong> era una persona d’alts ideals per\u00f2 rabiosament aferrat a la realitat.\u00a0Un pragm\u00e0tic que sabia que a la meta s’arriba avan\u00e7ant i que no s’arriba amb dreceres ni sense la corresponent inversi\u00f3 col\u00b7lectiva en forma d’esfor\u00e7.<\/p>\n

Si abans he dit que Gallardo<\/strong> era de la vella escola, era un cl\u00e0ssic, ara afirmo que va ser un innovador en el terreny de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva.\u00a0Li van tocar viure moments molt dif\u00edcils al capdavant del comit\u00e8 de la SEAT i tamb\u00e9 li va tocar viure la primera onada de deslocalitzacions quan les empreses abandonaven el pa\u00eds simplement perqu\u00e8 els salaris i els impostos eren molt m\u00e9s baixos en altres pa\u00efsos.\u00a0Gallardo<\/strong> va ser el que va comen\u00e7ar a negociar els contractes relleu a la SEAT, que despr\u00e9s s’han est\u00e8s a altres empreses i sectors, aix\u00ed com les bosses d’hores per flexibilitzar la jornada en funci\u00f3 de les necessitats de producci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 va ser capa\u00e7 d’imposar plans socials de formaci\u00f3 i recol\u00b7locaci\u00f3 a aquelles empreses que decidien abaixar la persiana a Catalunya per ubicar-se en altres realitats econ\u00f2miques.<\/p>\n

Gallardo<\/strong> era un tipus savi, combatiu i dialogant.\u00a0Intel\u00b7ligent i comprom\u00e8s.\u00a0Un cabal de vitalitat i optimisme en uns temps en qu\u00e8 val tant la seva experi\u00e8ncia acumulada com el convenciment que si un cop ho aconseguim, ho podem tornar a fer.\u00a0Aquest era Gallardo<\/strong>, el meu estimat company Gallardo<\/strong>.<\/p>\n

Bloc de Josep M. \u00c0lvarez<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Manuel Gallardo era sindicalista.\u00a0Sembla una obvietat.\u00a0No ho \u00e9s.\u00a0No un sindicalista qualsevol.\u00a0I no tant per les responsabilitats que va assumir a la SEAT o a la federaci\u00f3 metal\u00b7l\u00fargica de la UGT de Catalunya.\u00a0Sin\u00f3 perqu\u00e8 en ell es concentrava aquesta saviesa que nom\u00e9s \u00e9s possible adquirir a base d’experi\u00e8ncia i intel\u00b7lig\u00e8ncia.\u00a0Gallardo era un sindicalista d’aquests que saben …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12176"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12176\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12178,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12176\/revisions\/12178"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}