{"id":12153,"date":"2014-12-16T16:39:59","date_gmt":"2014-12-16T14:39:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12153"},"modified":"2014-12-16T18:53:31","modified_gmt":"2014-12-16T16:53:31","slug":"rocio-martinez-sampere-una-proposta-innovadora-de-model-de-financament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rocio-martinez-sampere-una-proposta-innovadora-de-model-de-financament\/","title":{"rendered":"Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere: Una proposta innovadora de model de finan\u00e7ament"},"content":{"rendered":"

\"bitlletseuros\"Des de l\u2019inici de la democr\u00e0cia i la recuperaci\u00f3 de l\u2019autogovern, Catalunya ha negociat i acordat set pactes fiscals o models de finan\u00e7ament.
\nTots han significat una millora respecte a l\u2019anterior per\u00f2 cap, acceptem-ho, ha estat el model definitiu i solucionador de tots els nostres problemes -encara que un r\u00e0pid rep\u00e0s a l\u2019hemeroteca demostra que aix\u00ed van ser titllats pels seus negociadors, es diguin Mas<\/strong> i Aznar<\/strong> o Castells<\/strong> i Zapatero<\/strong>. La prova m\u00e9s evident del que estic afirmant \u00e9s que a dia d\u2019avui no hi ha cap grup pol\u00edtic del plural parlament catal\u00e0 que defensi quedar-nos amb el model de finan\u00e7ament avui vigent.<\/p>\n

Hi ha la percepci\u00f3 confirmada per totes les enquestes que una majoria de catalans creuen que el finan\u00e7ament del govern de Catalunya no \u00e9s nom\u00e9s insuficient sin\u00f3 que \u00e9s injust. Hi ha gent que afirma \u2013no tota, no ens equivoquem- que s\u2019ha tornat recentment independentista per aquest motiu. Com tamb\u00e9 gent que afirma que un nou pacte amb Espanya t\u00e9 en la q\u00fcesti\u00f3 del finan\u00e7ament un dels elements clau. Fa tan sols dos anys CIU<\/strong> advocava per un pacte fiscal com el desllorigador de molts dels problemes. \u00c9s en aquest sentit que definir una proposta sobre finan\u00e7ament segueix essent quelcom important en el debat pol\u00edtic catal\u00e0 i espanyol; sobretot per la credibilitat dels que defensen la bondat del pacte per sobre de la ruptura.<\/p>\n

El model de finan\u00e7ament \u00e9s un tema pol\u00edtic. Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un tema t\u00e8cnicament complex i en el debat p\u00fablic s\u2019acostumen a confondre i barrejar conceptes. D\u00e8ficit fiscal i (mal) model de finan\u00e7ament s\u2019equiparen encara que no estiguin sempre relacionats (la inversi\u00f3 de l\u2019AVE a Figueres per posar un exemple, disminueix el d\u00e8ficit fiscal sense tocar el model de finan\u00e7ament). O tamb\u00e9 la confusi\u00f3 sobre les bondats del sistema de concert enfront del de repartiment (r\u00e8gim com\u00fa) quan sabem que els majors recursos del sistema de concert venen per com est\u00e0 definit i calculat el cupo m\u00e9s que no pas pel r\u00e8gim en si mateix (podem imaginar perfectament un sistema de concert que obtingui per la CCAA menors recursos: 60 (100-40 de cupo) que un model de repartiment 30-70 per la CCAA per posar un exemple senzill, i fictici).<\/p>\n

Per tant, tot i les complicacions, no \u00e9s tant preocupant definir t\u00e8cnicament un bon (i just) model de finan\u00e7ament. Les possibilitats s\u00f3n m\u00faltiples i les f\u00f3rmules tamb\u00e9. Per\u00f2 com deia \u00e9s un tema pol\u00edtic. B\u00e0sicament pol\u00edtic. I l\u2019experi\u00e8ncia de tots aquests anys pactant models de finan\u00e7ament ens d\u00f3na dues lli\u00e7ons pol\u00edtiques importants que s\u00f3n les que crec que haur\u00edem de tenir en compte a l\u2019hora de definir una proposta. En primer lloc sabem que no hi ha hagut mai un model de finan\u00e7ament on alguna CC.AA surti perdent. Aix\u00f2 implica que el govern central ha de posar recursos addicionals per compensar a les CC.AA \u2018perdedores\u2019 (12.000 milions d\u2019euros va afegir Salgado en el darrer model). En segon lloc tamb\u00e9 sabem que el que distorsiona els resultats i la just\u00edcia del model \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia de fons complementaris (com el fons de competitivitat) i que \u00e9s justament en el repartiment d\u2019aquests fons on el govern central pot \u2013impunement- incomplir…i de fet ho fa reiteradament.<\/p>\n

La proposta que va efectuar el primer secretari del PSC<\/strong> Miquel<\/strong> Iceta<\/strong> t\u00e9 en compte aquestes restriccions ja que proposa un despla\u00e7ament del recursos del govern central a les CC.AA (en aquest cas amb un quitament del deute auton\u00f2mic enlloc de recursos addicionals) i un blindatge constitucional de la ordinalitat i per tant de la just\u00edcia del sistema.<\/p>\n

\u00c9s certament una proposta possible per\u00f2 no exempta de dificultats. Sabem que la ordinalitat constitucional aixecar\u00e0 urtic\u00e0ria en llocs on els seus vots s\u00f3n necessaris per aprovar-la. El percentatge de deute del govern central \u00e9s avui ja tant elevat que un quitament de deute auton\u00f2mic significatiu no \u00e9s senzill.<\/p>\n

Per aix\u00f2 conv\u00e9 (ara que estan tan de moda els plans B) plantejar-se altres possibilitats. Una de molt obvia seria una bilateral entre Catalunya i Espanya, amb una disposici\u00f3 addicional a la constituci\u00f3 tal i com t\u00e9 per exemple el pa\u00eds basc. Una altra de m\u00e9s atrevida i innovadora \u00e9s el que jo anomeno federalisme del poder. Perqu\u00e8 si quelcom est\u00e0 mal distribu\u00eft a Espanya \u00e9s el poder, el poder de poder decidir. Es necessita una redistribuci\u00f3 del poder ciutadana i territorial. Fixem-nos, si quelcom s\u2019ha incomplert de l\u2019Estatut, m\u00e9s que els diners, \u00e9s el poder. Haurem rebut menys del que ens tocava pel fons de competitivitat, s\u00ed, per\u00f2 el que no han ni comen\u00e7at a desplegar \u00e9s el consorci entre l\u2019ag\u00e8ncia tributaria estatal i la catalana! El poder no es toca!<\/p>\n

Per aix\u00f2 crec que podria funcionar un nou model de finan\u00e7ament que tingu\u00e9s en compte aquesta restricci\u00f3 de facto. La m\u00e9s real. La que ocasiona m\u00e9s problemes. Aix\u00f2 definiria un model que enlloc de post-repartiment (on l\u2019estat central recapta i despr\u00e9s distribueix a les CC.AA segons la f\u00f3rmula definida en el model de finan\u00e7ament) fos un model de repartiment a l\u2019origen. Entre subjectes que es reconeixen pol\u00edticament. \u00c9s adir, un model on les CC.AA tingu\u00e9ssim el poder per definir i recaptar amb les seves ag\u00e8ncies tribut\u00e0ries uns impostos al 100% amb els que dur a terme les seves compet\u00e8ncies i les seves decisions i el govern central tingu\u00e9s el poder per definir i recaptar al 100% uns altres impostos amb els que dur a terme les seves compet\u00e8ncies i la solidaritat amb les CC.AA que la necessitin. Imaginem-nos, per posar un exemple, que Catalunya i la seva ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria recaptessin i tinguessin capacitat normativa sobre tots els impostos directes (IRPF, IP, ISD…) i que el govern central i la seva ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria recaptessin IVA i IS. Aquest model no nom\u00e9s seria transparent i clarificat, seria responsable de les seves opcions fiscals (les seves decisions), evitaria incompliments, i deixaria la solidaritat com un tema vertical entre govern central i CC.AA i no com una discussi\u00f3 horitzontal entre CC.AA. T\u00e9 a m\u00e9s a m\u00e9s un benefici afegit: es podria implementar r\u00e0pidament sense esperar recursos addicionals ni modificacions constitucionals.<\/p>\n

\u00c9s un model nou de veritat, de concepci\u00f3. Un model que capgira les l\u00f2giques amb les que venim treballant des de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. Plantegem-ho. Explorem-ho. Innovem. Perqu\u00e8 potser aquesta segona transici\u00f3 que tots diem voler va m\u00e9s de fer les coses diferents que no de seguir fent el mateix una mica millor.<\/p>\n

Article publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de l\u2019inici de la democr\u00e0cia i la recuperaci\u00f3 de l\u2019autogovern, Catalunya ha negociat i acordat set pactes fiscals o models de finan\u00e7ament. Tots han significat una millora respecte a l\u2019anterior per\u00f2 cap, acceptem-ho, ha estat el model definitiu i solucionador de tots els nostres problemes -encara que un r\u00e0pid rep\u00e0s a l\u2019hemeroteca demostra que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[82],"class_list":["post-12153","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12153","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12153"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12153\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12156,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12153\/revisions\/12156"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}