{"id":12150,"date":"2014-12-16T11:31:31","date_gmt":"2014-12-16T09:31:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12150"},"modified":"2014-12-16T11:31:31","modified_gmt":"2014-12-16T09:31:31","slug":"carlos-jimenez-villarejo-cap-a-una-espanya-social-i-federal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlos-jimenez-villarejo-cap-a-una-espanya-social-i-federal\/","title":{"rendered":"Carlos Jim\u00e9nez Villarejo: Cap a una Espanya social i federal"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-11418\" alt=\"gent\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/gent-300x199.jpg\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/gent-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/gent.jpg 849w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La imposici\u00f3 d\u2019un Estat unitari i centralista s\u2019ha demostrat inefica\u00e7 i inviable per governar l\u2019Espanya plural formada per diverses identitats, tradicions i territoris amb voluntat d\u2019autogovern. La Espanya de les Autonomies ha fet progressar a Espanya en els \u00faltims anys com en cap altre per\u00edode en la historia, per\u00f2 necessita desenvolupar-se cap a un Estat federal que permeti el m\u00e0xima autogovern de les parts i un veritable govern compartit, si vol donar una resposta eficient a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Per\u00f2 el federalisme a Espanya no s\u2019ha ent\u00e8s com uni\u00f3 en la diversitat sin\u00f3 com separaci\u00f3.<\/p>\n<p>La democr\u00e0cia espanyola, en el moment complex de la Transici\u00f3, no es va fer federal i es repudi\u00e0 tant nom com etiqueta perqu\u00e8 les seves resson\u00e0ncies hist\u00f2riques semblaven negatives i enigm\u00e0tiques. Ning\u00fa sabia massa ben b\u00e9 qu\u00e8 era un sistema federal, per aix\u00f2 la Constituci\u00f3 va propiciar una forma d\u2019autonomisme, amb connotacions t\u00edmides i vergonyantment semi federals. Avui aquesta estructura d\u2019Estat apareix com a problem\u00e0tica i fins i tot com a causa de mals col\u00b7lectius d\u2019Espanya i de Catalunya. La dreta m\u00e9s uniformista sospita dels excessos descentralitzadors que, diuen, han donat lloc al sistema anomenat Estat de les Autonomies, amb flaire federal; l\u2019 independentisme nacionalista qualifica el mateix Estat de poc descentralitzat i l\u2019 assenyala com l\u2019origen d\u2019una opressi\u00f3 constant i frustrant per a les aspiracions col\u00b7lectives de les respectives nacions.<\/p>\n<p>Ambdues opcions no sembla que admetin cap alternativa v\u00e0lida i menyspreen conjuntament el federalisme com a consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, com a \u00e8tica compartida i com a forma de pactar la conviv\u00e8ncia de les parts de l\u2019Estat, que el federalisme considera substancialment iguals i substancialment lligades a les seves singularitats. L\u2019 instrument per revitalitzar una alternativa real i possible \u00fanicament \u00e9s el federalisme, estretament lligat al catalanisme pol\u00edtic en altres moments hist\u00f2rics, que ara hem d\u2019enriquir amb les raons i sentiments del present; escau per tant, reformular i actualitzar els acords expl\u00edcits i les complicitats t\u00e0cites que van dotar de sentit a l\u2019Estat de les Autonomies fa m\u00e9s de trenta anys i que ara demanen una dimensi\u00f3 plena i intensament federal. Avui dia segueix sent la soluci\u00f3 pr\u00e0ctica i pol\u00edtica m\u00e9s raonable per controlar les tensions internes i explotar les sinergies del present. Tot aix\u00f2 en el si d\u2019una Europa Federal en la qual el federalisme garanteixi la pluralitat i el protagonisme de ciutadans i ciutadanes, nacions i regions, per tal de contrapesar i limitar el de les tecnoetructures governants i administratives i el predomini aclaparador dels estats, enlloc de les nacions, les cultures \u00a0i els pobles.<\/p>\n<p>El federalisme que constru\u00efm i volem compartir no \u00e9s una proposta de moderaci\u00f3 ni de prud\u00e8ncia; no \u00e9s la bandera envellida i caduca de la resignaci\u00f3 ni de la rutina. \u00c9s exactament tot el contrari: la valentia avui rau en cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre els reis nus, tant el del somni recentralitzador i involucionista com el del somni de la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 cap dels dos pot prometre ni garantir una forma de prosperitat econ\u00f2mica, social i cultural m\u00e9s alta que l\u2019 aconseguida fins que va explotar la insolid\u00e0ria crisi oberta fa set anys, encara mal guarida i que, com sempre, segueix carregant fonamentalment sobre els sectors m\u00e9s desprotegits i menys responsables de la seva aparici\u00f3.<\/p>\n<p>El federalisme harmonitza les difer\u00e8ncies territorials d\u2019un mateix Estat perqu\u00e8 neix d\u2019una \u00e8tica de la fraternitat solid\u00e0ria: aspira a neutralitzar les dist\u00e0ncies econ\u00f2miques i socials i a distribuir de forma m\u00e9s justa i equilibrada tant les compet\u00e8ncies com els beneficis. Gran part de l\u2019 independentisme catal\u00e0 neix com a estrat\u00e8gia d\u2019autoprotecci\u00f3 contra la crisi, com a escut de defensa contra l\u2019auxili econ\u00f2mic a altres regions espanyoles a les quals s\u2019acusa de beneficiar-se amb la riquesa robada als catalans. Invertir aquesta l\u00f2gica significa reprendre el federalisme com a \u00e8tica d\u2019una esquerra solid\u00e0ria que aspira a no deixar tirats als qui tenen menys.<\/p>\n<p>El federalisme en si mateix no \u00e9s de dretes ni d\u2019esquerres, per\u00f2 en l\u2019Espanya i la Catalunya d\u2019avui \u00e9s una opci\u00f3 d\u2019esquerres perqu\u00e8 no es resigna a afavorir a la societat m\u00e9s potent per a que sigui m\u00e9s prepotent en perjudici de la societat m\u00e9s pobra, que davalla fins esdevenir miserable. Per aquest motiu la bandera del federalisme avui va lligada a les aspiracions d\u2019una esquerra, encara massa feble en tota Europa. Per aix\u00f2, frenar el frau fiscal \u00e9s una lluita federal; tallar la corrupci\u00f3, consentida estructuralment, \u00e9s una lluita federal; la protecci\u00f3 i transformaci\u00f3 de l\u2019Estat del Benestar \u00e9s una lluita federal; l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019una nova llei de partits i el seu finan\u00e7ament i d\u2019una nova llei electoral (a Catalunya, vergonya d\u00f3na recordar-ho, de la seva primera i pr\u00f2pia llei electoral, pendent fa 34 anys per l\u2019enfrontament partidista dels grups parlamentaris ) s\u00f3n tamb\u00e9 lluites federals. Aquets s\u00f3n alguns dels v\u00edmets b\u00e0sics d\u2019un projecte federal per al moment present.<\/p>\n<p>Cap d\u2019aquestes mesures pot ser una proposta accidental i menor d\u2019un programa pol\u00edtic. L\u2019esquerra ha de subratllar el significat pol\u00edtic i social del federalisme com a instrument per harmonitzar les difer\u00e8ncies de fam\u00edlia, de classe i d\u2019 horitzons vitals: per tal que la igualtat d\u2019oportunitats dels ciutadans no segueixi sent ret\u00f2rica; per tal que el frau a Hisenda comenci a condemnar-se com pecat insolidari capital, nom\u00e9s perdonable amb la restituci\u00f3; per tal qu\u00e8 la percepci\u00f3 d\u2019una solidaritat activa de l\u2019Estat amb els m\u00e9s desfavorits trobi la seva expressi\u00f3 en una Espanya social i federal.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/lamentable.org\/cap-a-una-espanya-social-i-federal\/#more-21333\" target=\"_blank\">La Lamentable<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La imposici\u00f3 d\u2019un Estat unitari i centralista s\u2019ha demostrat inefica\u00e7 i inviable per governar l\u2019Espanya plural formada per diverses identitats, tradicions i territoris amb voluntat d\u2019autogovern. La Espanya de les Autonomies ha fet progressar a Espanya en els \u00faltims anys com en cap altre per\u00edode en la historia, per\u00f2 necessita desenvolupar-se cap a un Estat &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12150","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12150"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12150\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12151,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12150\/revisions\/12151"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}