{"id":12145,"date":"2014-12-15T11:24:21","date_gmt":"2014-12-15T09:24:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12145"},"modified":"2014-12-15T11:24:21","modified_gmt":"2014-12-15T09:24:21","slug":"milagros-perez-oliva-incerteses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-incerteses\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Incerteses"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12146\" alt=\"incertesa\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/incertesa-300x198.jpg\" width=\"300\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/incertesa-300x198.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/incertesa-1024x677.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Qualsevol que tingui m\u00e9s de 40 anys haur\u00e0 fet alguna vegada el c\u00e0lcul d&#8217;imaginar quina edat tindria i com seria la seva vida l&#8217;any 2000. Jo recordo haver imaginat la volta del mil\u00b7lenni com una cosa molt, molt llunyana.\u00a0Ja fa 14 anys que ho celebrem i ara em sembla tamb\u00e9 una data llunyana, per\u00f2 en el passat.\u00a0Per\u00f2 necessitem posar fites en el futur per poder imaginar i tractar aix\u00ed de conquerir-lo.\u00a0El proper \u00e9s el 2050. Com ser\u00e0 el m\u00f3n i la nostra vida quan arribem a la meitat d&#8217;aquest segle XXI? En les \u00faltimes setmanes he tingut l&#8217;oportunitat de submergir-me en l&#8217;interessant exercici de prospecci\u00f3 que ha estat el cicle\u00a0<em>Futurs,<\/em>\u00a0organitzat per la Fundaci\u00f3 La Caixa i l&#8217;Ateneu de Barcelona.\u00a0Desenvolupar\u00e9 al meu blog els detalls de les grans tend\u00e8ncies que s&#8217;albiren, per\u00f2 ara els exposar\u00e9 algunes de les idees transversals que es van repetir en els debats.<\/p>\n<p>La primera \u00e9s que l&#8217;experi\u00e8ncia vital m\u00e9s com\u00fa en les pr\u00f2ximes d\u00e8cades ser\u00e0 -el est\u00e0 sent ja- la incertesa.\u00a0Per\u00f2 no una incertesa derivada de la conjuntura econ\u00f2mica adversa, que pot canviar, sin\u00f3 de les transformacions profundes derivades del canvi d&#8217;\u00e8poca que estem vivint. Una les caracter\u00edstiques de la qual ser\u00e0 l&#8217;acceleraci\u00f3 dels temps i dels processos, cosa que ja \u00e9s visible en molts \u00e0mbits.\u00a0Internet permet el somni del cervell de cervells, \u00e9s a dir, un cervell col\u00b7lectiu interconnectat en temps real, el que en si mateix \u00e9s ja un factor extraordinari d&#8217;acceleraci\u00f3.\u00a0Quan va comen\u00e7ar la seva carrera, l&#8217;investigador <strong>Manel Esteller<\/strong> revisava les novetats de la seva \u00e0rea un cop a la setmana.\u00a0Ara ho fa constantment. Treballar en xarxa obliga a qualsevol cient\u00edfic a situar-se en cada moment en el punt en qu\u00e8 es troba el que ha arribat m\u00e9s lluny.\u00a0Aix\u00f2 fa que la frontera del coneixement s&#8217;expandeixi a gran velocitat.<\/p>\n<p>Haurem d&#8217;adaptar-nos doncs a l&#8217;experi\u00e8ncia de canvi accelerat i aprendre a gestionar la complexitat en condicions d&#8217;incertesa, cosa que no va ser f\u00e0cil venint d&#8217;una cultura que valora per sobre de tot la seguretat i que necessita anticipar-se i tenir-ho tot controlat.\u00a0Aquest tipus de canvis ens descol\u00b7loquen.\u00a0Per aix\u00f2 la nostra relaci\u00f3 amb el futur \u00e9s ara, com va apuntar el fil\u00f2sof<strong> Daniel Innerarity<\/strong>, m\u00e9s de precauci\u00f3 que d&#8217;esperan\u00e7a.<\/p>\n<p>El malestar per un futur que es percep incert \u00e9s transversal i afecta tant els joves com a les generacions m\u00e9s grans.\u00a0Despr\u00e9s d&#8217;haver experimentat l&#8217;ascensor social i haver lluitat per consolidar-lo, de sobte es troben que moltes coses que donaven per certes han deixat de ser-ho.\u00a0Entre elles, la idea que el progr\u00e9s \u00e9s una l\u00ednia sempre ascendent.\u00a0Ara sabem que es pot retrocedir, per exemple en benestar i protecci\u00f3 social.\u00a0I tamb\u00e9 s&#8217;ha ensorrat la creen\u00e7a que les conquestes socials eren irreversibles doncs en un marc democr\u00e0tic sempre tindrien el suport de la majoria.\u00a0Sobre aix\u00f2, l&#8217;economista <strong>Ant\u00f3n Costas<\/strong> va deixar en l&#8217;aire la seg\u00fcent paradoxa: si l&#8217;inter\u00e8s objectiu de la immensa majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s preservar aquestes conquestes i desenvolupar pol\u00edtiques beneficioses per al conjunt de la societat -per exemple les d&#8217;igualtat- com \u00e9s possible que vivint en democr\u00e0cia, les decisions que prenen els governs elegits siguin justament les que perjudiquen la majoria?<\/p>\n<p>La relaci\u00f3 entre desigualtat i democr\u00e0cia apar\u00e8ixer nombroses vegades.\u00a0Les desigualtats socials ja creixien abans de la crisi, per\u00f2 aquesta les ha engrandit.\u00a0S\u00f3n moltes les veus que alerten que la concentraci\u00f3 de riquesa per part d&#8217;unes minoria cada vegada m\u00e9s redu\u00efdes i m\u00e9s poderoses soscava els fonaments mateixos de la democr\u00e0cia.\u00a0Si el que importa a la immensa majoria ja no es decideix realment a trav\u00e9s de les urnes, el que tindrem ser\u00e0 una democr\u00e0cia fict\u00edcia incapa\u00e7 d&#8217;atendre l&#8217;inter\u00e8s general.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 la idea del creixement il\u00b7limitat est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3.\u00a0Tenim capacitat per seguir creixent, i de fet, es d\u00f3na per segur que la tercera revoluci\u00f3 industrial augmentar\u00e0 molt la productivitat gr\u00e0cies a la robotitzaci\u00f3 dels processos productius ia la digitalitzaci\u00f3 de moltes tasques.<\/p>\n<p>L&#8217;economista <strong>Jock Martin<\/strong> va estimar que el 2050 la productivitat haur\u00e0 augmentat un 300% respecte de 2010. Per\u00f2 es necessitar\u00e0 menys for\u00e7a de treball, encara que m\u00e9s qualificada, la qual cosa plantejar\u00e0 un nou dilema: si no hi ha feina per a tots, qu\u00e8 distribu\u00efm, el treball o la riquesa?\u00a0O no hi haur\u00e0 repartiment?\u00a0En qualsevol cas, podem produir i consumir m\u00e9s, per\u00f2 \u00bfpodr\u00e0 el planeta suportar un model de creixement com el que tenim?Molts economistes, entre ells <strong>Lurdes Bener\u00eda<\/strong>, pensen que no i que cal revisar els fonaments mateixos de la teoria econ\u00f2mica perqu\u00e8 porten impl\u00edcit un model que \u00e9s del tot insostenible.<\/p>\n<p>Una darrera q\u00fcesti\u00f3: si ni l&#8217;economia ni la pol\u00edtica van ser capa\u00e7os de preveure ni evitar una crisi que va comen\u00e7ar sent financera i localitzada als Estats Units i va acabar sent de tota l&#8217;economia i global com podem confiar que els mateixos que van errar encertaran ara en les receptes per superar-la?\u00a0\u00c9s prudent deixar el nostre futur a les seves mans?\u00a0Del que es deriva una altra q\u00fcesti\u00f3 transcendental: la necessitat d&#8217;una governan\u00e7a global.\u00a0La major part dels problemes que hem d&#8217;afrontar d&#8217;aqu\u00ed a 2050 transcendeixen la capacitat de decisi\u00f3 de l&#8217;Estat naci\u00f3 i requereixen mecanismes globals de decisi\u00f3 que no tenim.\u00a0I aquesta \u00e9s, ara mateix, la mare totes les incerteses.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/12\/13\/catalunya\/1418500966_373512.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Qualsevol que tingui m\u00e9s de 40 anys haur\u00e0 fet alguna vegada el c\u00e0lcul d&#8217;imaginar quina edat tindria i com seria la seva vida l&#8217;any 2000. Jo recordo haver imaginat la volta del mil\u00b7lenni com una cosa molt, molt llunyana.\u00a0Ja fa 14 anys que ho celebrem i ara em sembla tamb\u00e9 una data llunyana, per\u00f2 en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12145","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12145"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12147,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12145\/revisions\/12147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}