{"id":12141,"date":"2014-12-14T07:34:05","date_gmt":"2014-12-14T05:34:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12141"},"modified":"2014-12-14T12:38:02","modified_gmt":"2014-12-14T10:38:02","slug":"enric-juliana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Ha mort Joan Barril"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12142\" alt=\"joanbarril\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/joanbarril-300x207.jpg\" width=\"300\" height=\"207\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/joanbarril-300x207.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/joanbarril.jpg 550w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Ha mort <strong>Joan Barril<\/strong>. Ahir a la nit vaig saber que s&#8217;estava acabant i vaig tenir un sotrac.<\/p>\n<p>Ens vam con\u00e8ixer l&#8217;any 1983 a la revista &#8216;El M\u00f3n&#8217;, un setmanari en catal\u00e0 -nacional catal\u00e0, per\u00f2 no nacionalista- que va intentar seguir, amb claus m\u00e9s socialdem\u00f2crates i barcelonines, el cam\u00ed que havia iniciat la revista &#8216;Arreu&#8217; a finals dels setanta. Quan va sortir &#8216;El M\u00f3n&#8217; encara no havien nascut ni TV3, ni Catalunya R\u00e0dio, ni existia la redacci\u00f3 de Barcelona d&#8217;El Pa\u00eds, i encara faltaven anys per a les edicions en catal\u00e0 d&#8217;El Peri\u00f3dico i La Vanguardia. Jo tornava al periodisme de Barcelona despr\u00e9s d&#8217;un anys molt intensos i pol\u00edtics a la meva ciutat, Badalona, en els que vaig aprendre molt i vaig tenir la sort de no prendre mal. Vaig assistir en directe i en primera fila a l&#8217;autodestrucci\u00f3 del PSUC amb vint-i-quatre anys: tota una lli\u00e7\u00f3 de vida.<\/p>\n<p>Jo tornava a Barcelona com un nen amb sabates noves, amb una mentalitat molt pol\u00edtica -potser massa- , amb molts deures pendents, i en Joan em va ensenyar algunes coses importants, sense dictar lli\u00e7\u00f3. Me les va ensenyar parlant, escrivint i rient. En Joan comen\u00e7ava a ser un columnista admirat. Escrivia b\u00e9, molt b\u00e9. I el que \u00e9s m\u00e9s important, escrivia amb alegria. D&#8217;ell vaig aprendre que escriure \u00e9s una manera de celebrar la vida, tamb\u00e9 quan hom parla de coses fosques i complicades. Joan Barril va ser el gran cronista barcelon\u00ed dels anys que podr\u00edem anomenar ol\u00edmpics. Meitat dels vuitanta, meitat dels noranta. El cronista d&#8217;un gran moment c\u00edvic. Va destacar a les p\u00e0gines d&#8217;El Pa\u00eds a Catalunya, com a brillant restaurador del genere de la cr\u00f2nica, que la premsa catalana havia perdut. Anant b\u00e9 les coses, tots tenim el nostre &#8216;moment&#8217; i aquell fou el gran moment Barril. Titulava amb molta gr\u00e0cia, escrivia amb una enorme agilitat. Era feli\u00e7 i transmetia la seva felicitat al lector. Recordo un titular genial, en ocasi\u00f3 de la visita de Mijail Gorbatxev a Barcelona, despr\u00e9s de l&#8217;anada oficial a Madrid. (Pasqual Maragall havia aconseguit una certa bicapitalitat, i totes les grans visites d&#8217;Estat a Espanya tenien una darrera jornada a Barcelona). Els sovi\u00e8tics van ser una mica freds amb Jordi Pujol, en un moment en el que el nacionalisme catal\u00e0 s&#8217;havia enamorat de la met\u00e0fora lituana: &#8220;Nosaltres som com Litu\u00e0nia, per\u00f2 Espanya no \u00e9s la URSS&#8221;, solia dir Pujol. El president, murri, volia ser litu\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 volia sortir a la foto al costat de Gorbatxev, en aquell moment gran estrella de la pol\u00edtica mundial. Hi va haver fredor. &#8220;Quien siembra Vytautas, recoge Landsbergis&#8217;, va titular Barril, jugant amb el nom Vytautas Landsbergis, primer president litu\u00e0 despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Era genial en Joan, per\u00f2 la pol\u00edtica no fou, veritablement, la seva gran passi\u00f3. Hi havia alguna cosa de la pol\u00edtica que se li escapava. I no pas per manca de comprensi\u00f3. La pol\u00edtica obliga a viure el m\u00f3n d&#8217;una manera molt cerebral. La pol\u00edtica, en el millor i m\u00e9s nobles dels casos, \u00e9s c\u00e0lcul i hip\u00f2tesi continua. La pol\u00edtica tendeix a allunyar la mirada de la Vida, i en Joan, per damunt de tot, estimava la Vida. Tots els diaris de Barcelona el van voler tenir i al cap d &#8216;un temps va fer un salt interessant a la r\u00e0dio. L&#8217;\u00faltima vegada que ens vam veure va ser a Madrid, ara fa un any, als estudis de Catalunya R\u00e0dio. Cordial i alegre, com sempre, em va semblar llegir en la seva mirada un deix de tristesa. Entre l&#8217;\u00e0nima d&#8217;en Joan Barril i l&#8217;esperit de l&#8217;\u00e8poca -de l&#8217;\u00e8poca actual, vull dir- hi havia una contradicci\u00f3 potser insalvable. Una contradicci\u00f3 potser mortal. Ahir a la tarda vaig tenir un sotrac. El pas del temps. La roda del temps. Ad\u00e9u, amic.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/julianaricart\/posts\/10203423761010370\" target=\"_blank\">Facebook<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ha mort Joan Barril. Ahir a la nit vaig saber que s&#8217;estava acabant i vaig tenir un sotrac. Ens vam con\u00e8ixer l&#8217;any 1983 a la revista &#8216;El M\u00f3n&#8217;, un setmanari en catal\u00e0 -nacional catal\u00e0, per\u00f2 no nacionalista- que va intentar seguir, amb claus m\u00e9s socialdem\u00f2crates i barcelonines, el cam\u00ed que havia iniciat la revista &#8216;Arreu&#8217; &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12141","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12141","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12141"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12141\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12144,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12141\/revisions\/12144"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12141"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12141"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12141"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}