![\"canada\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/canada-300x150.jpg\")
El 1995 es va celebrar un refer\u00e8ndum sobre el futur pol\u00edtic del Quebec.\u00a0El Govern canadenc va menysprear la seva legitimitat, i per tant va renunciar a debatre sobre les regles del joc de la votaci\u00f3.\u00a0Va atorgar innecess\u00e0riament al sobiranisme un monopoli dial\u00e8ctic.\u00a0El resultat va ser una pregunta confusa i tramposa, on el “s\u00ed” va treure un 49,42% dels vots.<\/p>\n
La doctrina de la claredat n\u00e9ixer al Canad\u00e0 arran de l’ambig\u00fcitat de la pregunta i del resultat ajustat de l’1995. Per\u00f2 tamb\u00e9 va servir per corregir l’error del Govern de no entrar en el debat.\u00a0A Espanya, la hist\u00f2ria es repeteix.\u00a0El Govern uneix la neglig\u00e8ncia a la prepot\u00e8ncia.\u00a0Per aix\u00f2 conv\u00e9 aprofundir sobre el que suposa i aporta la doctrina de la claredat.<\/p>\n
En principi, \u00e9s senzill.\u00a0Despr\u00e9s del refer\u00e8ndum de 1995, el Tribunal Suprem canadenc dictaminar que per legitimar unes negociacions sobre una secessi\u00f3 eren indispensables dues condicions: una pregunta clara i una majoria clara.\u00a0El tribunal va deixar en mans dels actors pol\u00edtics la definici\u00f3 dels tres conceptes (la pregunta, la majoria i el marc de les negociacions).<\/p>\n
El Govern canadenc va reaccionar amb una llei de claredat, anunciant que ells portarien la veu cantant en cada \u00e0mbit.\u00a0El Govern del Quebec va reaccionar amb la seva pr\u00f2pia llei, totalment contr\u00e0ria.\u00a0Aquestes lleis contraposades no han resolt la q\u00fcesti\u00f3 de fons;\u00a0cap Govern pot bloquejar l’altre.\u00a0Han d’arribar a acords.<\/p>\n
La doctrina del Suprem canadenc diu que els drets democr\u00e0tics suposen deures constitucionals, i viceversa. Serveix per facilitar els pactes, no per legitimar les imposicions.\u00a0Descarta per com una prov\u00edncia es pugui imposar despr\u00e9s d’una votaci\u00f3 (una ruptura unilateral) com que el Govern central pugui ignorar un mandat democr\u00e0tic clarament expressat (l’immobilisme).<\/p>\n
Per aix\u00f2, la llei canadenca (una obra de falcons, molts d’ells del Quebec) reconeix que “el Govern de qualsevol prov\u00edncia del Canad\u00e0 t\u00e9 el dret de consultar la seva poblaci\u00f3 sobre qualsevol assumpte i t\u00e9 el dret de formular la forma de la pregunta del refer\u00e8ndum”.\u00a0A canvi, el Govern federal afirma, amb ra\u00f3, la legitimitat del seu paper.\u00a0Aix\u00ed, la claredat del proc\u00e9s serveix com a fonament dels pactes.<\/p>\n
Aquesta claredat \u00e9s necess\u00e0ria, per\u00f2 insuficient.\u00a0Deia James Madison que “si els homes fossin \u00e0ngels, cap Govern seria necessari”.\u00a0Com no ho s\u00f3n, “l’ambici\u00f3 ha de servir per contrarestar l’ambici\u00f3”.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s l’ess\u00e8ncia d’un sistema federal, basat en un repartiment de sobirania.\u00a0Per resoldre els conflictes, no es tracta de bones paraules o de promeses ambig\u00fces, sin\u00f3 de blindar compet\u00e8ncies.<\/p>\n
Si es pret\u00e9n importar una mica de Canad\u00e0, l’important \u00e9s el federalisme, no la claredat.\u00a0Sense la sobirania compartida, no hi ha garanties suficients. I llavors la claredat esdev\u00e9 un eufemisme per a la imposici\u00f3.\u00a0Aix\u00f2 ho demostra constantment el Govern de Rajoy, que parla clar, per\u00f2 es mant\u00e9 sord.\u00a0A canvi, el domini d’Artur Mas<\/strong> de l’eufemisme ens recorda que una manca de claredat tamb\u00e9 \u00e9s senyal d’una falta de bona fe.<\/p>\n Ara mateix, ni l’actitud de negaci\u00f3 constant que emana del Partit Popular<\/strong> i altres actors a Madrid, ni la idea estesa entre molts catalans que Espanya no t\u00e9 res a veure amb ells, aporta aquest respecte mutu.\u00a0El federalisme \u00e9s una forma d’inocular el sistema pol\u00edtic dels capricis transitoris;\u00a0obliga al reconeixement.<\/p>\n En el fons, les dues actituds -la negaci\u00f3 i l’unilateralisme- s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda.\u00a0Ambdues suposen una ren\u00fancia tr\u00e0gica de la pol\u00edtica, en donar per fet la impossibilitat d’una soluci\u00f3 pactada.\u00a0A sobre, atempten contra el sentit com\u00fa;\u00a0fins a la independ\u00e8ncia s’hauria de pactar. I recon\u00e8ixer Catalunya com un subjecte pol\u00edtic (en un marc europeu de sobirania compartida) \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil de recon\u00e8ixer a Catalunya com un Estat independent.\u00a0Perdre en debats escol\u00e0stics i caducs sobre la sobirania i la naci\u00f3 suposa un greu error.\u00a0Sobretot vist des de l’\u00f2ptica canadenca.<\/p>\n Durant m\u00e9s de 25 anys, les institucions canadenques no van ser capa\u00e7os de recon\u00e8ixer el fet diferencial del Quebec.\u00a0Al final, un Govern encap\u00e7alat per conservadors recon\u00e8ixer al Quebec com una naci\u00f3.\u00a0Les conseq\u00fc\u00e8ncies eren pr\u00e0cticament nul\u00b7les.\u00a0Sense obtenir un reconeixement expl\u00edcit, i sense disposar d’un “Estat propi”, Quebec sempre ha tingut una mica millor;garanties democr\u00e0tiques en un marc federal.<\/p>\n Per aix\u00f2, la condici\u00f3 sine qua non d’una sortida pactada consisteix en un reconeixement mutu entre les institucions espanyoles i catalanes.\u00a0Toca que tots dos es reconeguin com a subjectes pol\u00edtics leg\u00edtims, i que els seus governants tenen el mateix deure de vetllar pel benestar de la ciutadania.<\/p>\n Aquest reconeixement nom\u00e9s es pot materialitzar a trav\u00e9s d’una reforma federal que aporti drets democr\u00e0tics, per\u00f2 tamb\u00e9 deures constitucionals.El reconeixement ha de ser mutu.\u00a0Si es descarta la negaci\u00f3, l’unilateralisme haur\u00e0 de renunciar.\u00a0Perqu\u00e8 quedi clar: el pacte de m\u00ednims democr\u00e0tic no pot ser altre que pactar qu\u00e8 s’ha de pactar.<\/p>\n