{"id":12110,"date":"2014-12-11T11:14:04","date_gmt":"2014-12-11T09:14:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12110"},"modified":"2014-12-12T12:09:03","modified_gmt":"2014-12-12T10:09:03","slug":"entrevista-a-josep-maria-valles-no-es-pot-desvincular-desafeccio-de-la-politica-representativa-de-la-situacio-socioeconomica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-josep-maria-valles-no-es-pot-desvincular-desafeccio-de-la-politica-representativa-de-la-situacio-socioeconomica\/","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Maria Vall\u00e8s: \u201cNo es pot desvincular desafecci\u00f3 de la pol\u00edtica representativa de la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica\u201d"},"content":{"rendered":"

\"josep-maria-valles\"Josep Maria Vall\u00e8s (Barcelona, 1940) \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de ci\u00e8ncia pol\u00edtica a la UAB. Amb anterioritat havia estat deg\u00e0 de la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la mateixa universitat i rector, president de l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Ciencia Pol\u00edtica y de la Administraci\u00f3n (AECPA) i president de l\u2019Institut d\u2019Avaluaci\u00f3 Pol\u00edtica (Iv\u00e0lua). Membre fundador de l\u2019associaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica Ciutadans pel Canvi, en va ser president entre els anys 1999 i 2006, i fou diputat i Conseller de Just\u00edcia de la Generalitat de Catalunya en el govern de Pasqual Maragall.<\/em><\/p>\n

Des de fa anys, els mitjans parlen constantment de la desafecci\u00f3 per la pol\u00edtica, que s\u2019ha agreujat pels efectes de la devastadora crisi econ\u00f2mica que estem vivint. Fins a quin punt aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed i quines dades ens fan corroborar que no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 conjuntural, sin\u00f3 que marquen un punt d\u2019inflexi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Ja fa molts anys que en totes les democr\u00e0cies representatives es parla del concepte de desafecci\u00f3 aplicat a la pol\u00edtica institucional. Els primers estudis sobre el fenomen daten de finals dels anys 1980, tot i que a casa nostra va arribar m\u00e9s tard, i la crisi l\u2019ha incrementat respecte la pol\u00edtica institucional o convencional: s\u2019ha pres m\u00e9s consci\u00e8ncia d\u2019una certa impot\u00e8ncia del sistema pol\u00edtic per prendre decisions importants, b\u00e0sicament en mat\u00e8ria econ\u00f2mica i social. M\u00e9s recentment, no obstant, hi ha hagut un repunt en l\u2019inter\u00e8s per la pol\u00edtica, si b\u00e9 la consci\u00e8ncia que moltes decisions s\u2019han despla\u00e7at de l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica institucional als grans poders f\u00e0ctics ha generat encara m\u00e9s allunyament de la pol\u00edtica institucional. Abans la desafecci\u00f3 venia causada sobretot de la queixa sobre la qualitat de la classe pol\u00edtica i el seu allunyament progressiu de la ciutadania, i arrel de la crisi s\u2019ha centrat tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit socioecon\u00f2mic.<\/p>\n

S\u00ed que \u00e9s cert que la participaci\u00f3 en les eleccions ha anat minvant, de manera progressiva en les democr\u00e0cies consolidades, per\u00f2 a les darreres eleccions catalanes va superar el 70%. O al refer\u00e8ndum per la independ\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia ha superat el 80%\u2026<\/strong><\/p>\n

La tend\u00e8ncia general en la majoria de pa\u00efsos, per\u00f2, ha estat a la baixa. Si b\u00e9 hi ha hagut moments on la participaci\u00f3 ha remuntat com, per exemple, les eleccions legislatives de 2004 (sota el context dels atemptats de l\u201911M), o les darreres eleccions catalanes (centrades en el tema de la independ\u00e8ncia), la tend\u00e8ncia general no ha estat aquesta.<\/p>\n

Hi ha qui atribueix aquesta tend\u00e8ncia al canvi generacional: les generacions europees que van votar per primer cop a partir dels anys cinquanta tenien molt arrelat el valor del vot com a obligaci\u00f3 c\u00edvica, at\u00e8s que l\u2019havien heretat de la lluita de les generacions anteriors. A partir dels anys 1970s, per\u00f2, el perfil del primer votant \u00e9s menys conven\u00e7ut, menys fidel a les tradicions de partit o orientaci\u00f3 pol\u00edtica, i fa \u00fas del seu vot com i quan li conv\u00e9. L\u00f2gicament que trobem moments de repunt com aquests, per\u00f2 s\u00f3n conjunturals: les noves generacions ja no veuen el vot com a quelcom que cal practicar sempre que se\u2019n t\u00e9 oportunitat.<\/p>\n

Hi ha qui parla d\u2019una relaci\u00f3 causal entre la desafecci\u00f3 i el creixement de l\u2019independentisme. Fins a quin punt aquest obeeix a un descontentament? M\u00e9s que el deteriorament de les relacions amb l\u2019estat?<\/strong><\/p>\n

Establir una relaci\u00f3 causal em sembla exagerat. El nou independentisme t\u00e9 un component de protesta \u00e9s cert. D\u2019una protesta gen\u00e8rica contra l\u2019estat i contra determinats grups pol\u00edtics dirigents, contra la crisi que fa que altres utopies alternatives s\u2019hagin afeblit o pr\u00e0cticament evaporat. La independ\u00e8ncia es converteix, doncs, en una mena d\u2019\u201dutopia disponible\u201d, com assenyala Marina Subirats: <\/a>ja que no tenim cap alternativa prou atractiva a m\u00e0, provem-la a veure qu\u00e8 passa. Des d\u2019aquesta visi\u00f3 podem dir que el creixement de l\u2019independentisme es deu en part a una component de protesta i descontentament.<\/p>\n

Com es pot reduir la desafecci\u00f3 dels ciutadans amb les institucions? Quines mesures actuacions, per puntuals que siguin, podrien contribuir a retornar a la ciutadania la confian\u00e7a? \u00c9s possible que Catalunya esdevingui un sistema pol\u00edtic m\u00e9s deliberatiu com a f\u00f3rmula per generar confian\u00e7a?<\/strong><\/p>\n

El meu punt de vista \u00e9s que no es pot separar desafecci\u00f3 de la pol\u00edtica representativa de la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica. I que, per tant, aquelles mesures que es puguin prendre en l\u2019\u00e0mbit institucional per restaurar una certa adhesi\u00f3 a la pol\u00edtica tal com l\u2019entenem no poden anar separades de pol\u00edtiques redistributives equitatives en l\u2019\u00e0mbit socioecon\u00f2mic. Si tan sols considerem reformes de car\u00e0cter institucional i simult\u00e0niament promovem o estimulem pol\u00edtiques que acaben conduint a la desigualtat i a la marginaci\u00f3 de molts sectors de la societat estem fent una feina contradict\u00f2ria, perqu\u00e8 s\u2019acaben inhibint de la participaci\u00f3 aquelles persones en pitjors condicions de vida. Les persones amb majors nivells d\u2019educaci\u00f3 i m\u00e9s recursos s\u2019acaben mobilitzant sempre m\u00e9s que aquells que es veuen menys dotats per a ser actius en la vida social i econ\u00f2mica.<\/p>\n

Si no es promou la just\u00edcia social en diversos \u00e0mbits (educaci\u00f3, habitatge, ocupaci\u00f3), doncs, no acabarem de superar el problema de la desafecci\u00f3 per m\u00e9s mesures de canvi institucional que es puguin promoure en un sistema institucional que s\u2019ha demostrat obsolet. La llista \u00e9s llargu\u00edssima (canvi dels sistema electoral, nous mecanismes de representaci\u00f3, un major control de la corrupci\u00f3, transpar\u00e8ncia, limitaci\u00f3 de mandats, etc.), i molts cops parlem de canvis que s\u00f3n indispensables, per\u00f2 cal que vagin acompanyats d\u2019altres pol\u00edtiques. Qui est\u00e0 en condicions de participar en un consell de participaci\u00f3 ciutadana quan est\u00e0 pendent d\u2019un desnonament o de pagar la sanitat?<\/p>\n

En el seu moment, vost\u00e8 va ser un dels principals impulsors de l\u2019associaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica Ciutadans pel Canvi (CpC). Un dels eixos centrals de la formaci\u00f3 era \u2013tot just ara fa quinze anys- la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. Vist en perspectiva, creu que el discurs de la seva formaci\u00f3 \u2013 que va arribar a obtenir 16 diputats l\u2019any 1999- ha influ\u00eft en la pol\u00edtica catalana? Quin llegat creu que n\u2019ha quedat?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, el principal impulsor del projecte va ser Pasqual Maragall, i \u00e9s una prova m\u00e9s de la seva intu\u00efci\u00f3 sobre com anirien les coses i qu\u00e8 calia canviar. Des de CpC cerc\u00e0vem una nova manera d\u2019intervenir en pol\u00edtica per part de gent no professional. Una altra q\u00fcesti\u00f3 que Maragall considerava necess\u00e0ria era revisar les relacions entre Catalunya i Espanya.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que una s\u00e8rie de gent vam deixar les nostres ocupacions durant un temps limitat, amb el comprom\u00eds de no fer de la pol\u00edtica una carrera professional i en consulta permanent amb tots els associats. Potser vam n\u00e9ixer abans de temps. Per exemple, vam comen\u00e7ar a utilitzar les noves tecnologies per comunicar-nos entre nosaltres, sent dels primers en disposar d\u2019una web i d\u2019una circular electr\u00f2nica. Vam fer de precursors encara que no domin\u00e0vem les possibilitats de les noves tecnologies. Avui en dia, quan sents parlar per exemple de com determinades organitzacions utilitzen els mecanismes deliberatius de manera electr\u00f2nica, comentem que all\u00f2 era el que hav\u00edem intentat modestament, per\u00f2 llavors hi havia circumst\u00e0ncies que feien que no s\u2019entengu\u00e9s o no acab\u00e9s de funcionar. Els observadors pol\u00edtics del moment ens veien una mica extravagants i els partits es van sentir inc\u00f2modes. Un cop apartat Maragall de la pol\u00edtica, vam decidir que havent tancat una etapa i no sabent com continuar, era millor dissoldre\u2019ns per tal de no perpetuar la organitzaci\u00f3 per in\u00e8rcia, tot cedint el relleu a nous actors.<\/p>\n

I, si ens permet una pregunta personal, mai es va trobar al llarg de la seva carrera pol\u00edtica en el \u201cconflicte d\u2019interessos\u201d entre els seu rol d\u2019expert en ci\u00e8ncia pol\u00edtica i el discurs i el rol de pol\u00edtic?<\/strong><\/p>\n

Conflicte? Conflicte, no. Per\u00f2 s\u00ed algun contrast des de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 en la vida pol\u00edtica et fa descobrir coses que, en analitzar-la des de fora, un tendeix a deixar en segon terme per\u00f2 acaben resultant fonamentals en la presa de decisions. Per exemple, les relacions i tarann\u00e0s personals. El factor hum\u00e0, que els analistes a vegades no consideren perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil de calcular des de fora, t\u00e9 el seu impacte important. De vegades et trobes amb conting\u00e8ncies vinculades al temperament personal que poden desviar un programa molt ben mil\u2022limetrat. Si se\u2019m permet l\u2019exageraci\u00f3, com deia el mariscal alemany Helmut von Moltke, \u201cels plans de l\u2019estat major queden desfets en el moment que s\u2019entra en contacte amb l\u2019enemic\u201d. L\u2019exemple potser \u00e9s exagerat, per\u00f2 a vegades es tendeix a deixar de banda elements imprevistos i conting\u00e8ncies relacionades amb el factor hum\u00e0.<\/p>\n

L\u2019altra experi\u00e8ncia \u00e9s el paper invasiu dels mitjans de comunicaci\u00f3: com es produeix en la pr\u00e0ctica el que ja sabem en la teoria. Sense oblidar el seu paper d\u2019expressi\u00f3 cr\u00edtica, a vegades arriben a tal grau d\u2019intrusivitat i simbiosi amb la vida pol\u00edtica que acaben provocant que els dirigents pol\u00edtics els dediquin moltes m\u00e9s hores que no pas a estudiar dossiers o a coordinar i impulsar la feina dels seus col\u2022laboradors. Si el dirigent pol\u00edtic no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019esquivar aquesta mena de teranyina medi\u00e0tica pot acabar conduint-lo a aquesta superficialitat pol\u00edtica de la qual tothom es queixa. \u00c9s a dir, si s\u2019acaba subjugant el ritme pol\u00edtic a determinar quin \u00e9s el titular que els mitjans compraran l\u2019endem\u00e0, perilla la coher\u00e8ncia de les actuacions pol\u00edtiques. Perqu\u00e8 una bona pol\u00edtica que pugui tenir impacte en la societat no es pot valorar en 24 hores, per suposat, per\u00f2 de vegades tampoc en tres anys. Deixar-se endur per aquesta pressi\u00f3 pot acabar generant incoher\u00e8ncia en les l\u00ednies pol\u00edtiques d\u2019alg\u00fa que es proposa governar i no nom\u00e9s sobreviure.<\/p>\n

Podeu llegir la resta de l’entrevista d’Alba Esp\u00edlez i Marcel Planagum\u00e0 a la\u00a0Revista del Col\u00b7legi de Polit\u00f2legs i Soci\u00f2legs de Catalunya<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Maria Vall\u00e8s (Barcelona, 1940) \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de ci\u00e8ncia pol\u00edtica a la UAB. Amb anterioritat havia estat deg\u00e0 de la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la mateixa universitat i rector, president de l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Ciencia Pol\u00edtica y de la Administraci\u00f3n (AECPA) i president de l\u2019Institut d\u2019Avaluaci\u00f3 Pol\u00edtica (Iv\u00e0lua). Membre fundador de l\u2019associaci\u00f3 c\u00edvico-pol\u00edtica …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-12110","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12110","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12110"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12110\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12112,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12110\/revisions\/12112"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12110"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12110"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12110"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}