![\"miqueliceta\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/miqueliceta-300x169.jpg\")
Confer\u00e8ncia de Miquel Iceta pronunciada a les Drassanes de Barcelona el 10 de desembre de 2014<\/p>\nConfer\u00e8ncia de Miquel Iceta pronunciada a les Drassanes de Barcelona el 10 de desembre de 2014<\/p>\n
\u201cCATALUNYA 2015. EL CANVI QUE NECESSITEM\u201d<\/strong><\/p>\n Molt bona tarda, senyores i senyors, amigues i amics,<\/p>\n Vull agrair de tot cor la vostra pres\u00e8ncia en un acte en el que compartir\u00e9 amb vosaltres i, a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3, amb els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, les meves reflexions sobre l\u2019actual moment pol\u00edtic i sobre les prioritats que haurien de guiar l\u2019actuaci\u00f3 dels dirigents pol\u00edtics i dels poders p\u00fablics en els propers anys.<\/p>\n Comen\u00e7o amb una primera afirmaci\u00f3 rotunda.<\/p>\n Sense menystenir el problema de les relacions entre Catalunya i la resta d\u2019Espanya, que \u00e9s greu, el\u00a0principal problema<\/strong>\u00a0del nostre pa\u00eds \u00e9s en aquests moments l\u2019atur massiu, el fort\u00edssim increment de les desigualtats i de la pobresa, i la manca d\u2019oportunitats, especialment per als m\u00e9s joves i els aturats de llarga durada.<\/p>\n Aquest \u00e9s el problema m\u00e9s important de Catalunya\u00a0i no \u00e9s precisament del que m\u00e9s se\u2019n parla<\/strong>.<\/p>\n \u00c9s m\u00e9s, a vegades sembla totalment absent. I aix\u00f2 no pot seguir aix\u00ed. Si no parlem dels problemes, els problemes no desapareixen. Segueixen i s\u2019agreugen. Si no parlem dels problemes de la gent, la ciutadania creu amb ra\u00f3 que la pol\u00edtica serveix de ben poc.<\/p>\n I aquest \u00e9s el primer dels canvis que necessitem: orientar l\u2019acci\u00f3 de govern i el debat pol\u00edtic a la resoluci\u00f3 dels problemes de la gent.<\/p>\n El segon dels canvis \u00e9s aixecar una mica la vista.<\/p>\n El monotema i l\u2019obsessiva observaci\u00f3 del nostre melic tendeix a marejar-nos i, sobretot, ens priva de copsar la realitat en totes les seves dimensions.<\/p>\n Realment, \u00e9s dif\u00edcil trobar en les darreres d\u00e8cades una altra etapa hist\u00f2rica com l\u2019actual, tenyida de tants reptes, de tantes incerteses pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i socials, a Catalunya, a Espanya, a Europa i a la resta del m\u00f3n.<\/p>\n El m\u00f3n est\u00e0 canviant. Molt i molt r\u00e0pidament. Sembla ben b\u00e9 que s\u2019est\u00e0 gestant un d\u2019aquells canvis de paradigma pol\u00edtic i econ\u00f2mic que es produeixen cada molts anys.<\/p>\n Idealment i de manera resumida, la nova arquitectura pol\u00edtica i institucional resultant d\u2019aquest profund canvi hauria de:<\/p>\n Arreu del m\u00f3n, especialment als pa\u00efsos avan\u00e7ats, impressiona comprovar com la reflexi\u00f3 sobre aquests formidables reptes i incerteses ha desencadenat un allau de debats intel\u00b7lectuals i enceses discussions pol\u00edtiques.<\/p>\n Malauradament, el nostre pa\u00eds, Catalunya,\u00a0n\u2019\u00e9s una not\u00f2ria excepci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Ho ha escrit recentment el professor Ant\u00f3n Costas: \u201c(\u2026) avui la pol\u00edtica catalana est\u00e0 entotsolada. Com a la novel\u00b7la de Juan Mars\u00e9, est\u00e0 tancada amb una \u00fanica joguina, aliena a aquestes transformacions tecnol\u00f2giques i econ\u00f2miques. Es replega de manera poruga i proteccionista sobre si mateixa\u201d.<\/p>\n En la meva opini\u00f3, aquest replegament i la dedicaci\u00f3 de tanta energia col\u00b7lectiva, pol\u00edtica i medi\u00e0tica al proc\u00e9s independentista est\u00e0 erosionant, poc a poc, per\u00f2 de forma inexorable, la qualitat de la pol\u00edtica i de les institucions catalanes.<\/p>\n A continuaci\u00f3, esmentar\u00e9 algunes de les abs\u00e8ncies m\u00e9s preocupants en el debat p\u00fablic del nostre pa\u00eds.<\/p>\n A Catalunya, per exemple, es parla poc o gens de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019Europa i de la possibilitat molt real que el nostre continent caigui en una tercera recessi\u00f3 o s\u2019instal\u00b7li en un llarg per\u00edode d\u2019estancament, escenari que contrasta, ara per ara, amb la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica dels EEUU.<\/p>\n Una tercera recessi\u00f3 tindria efectes devastadors sobre la poblaci\u00f3, sobre els sectors socials m\u00e9s febles, els exclosos, treballadors i classes mitjanes, i sobre el conjunt de la nostra economia.<\/p>\n La setmana passada, el Banc Central Europeu va revisar a la baixa les previsions de creixement per al 2014 i per al 2015 en el conjunt de l\u2019\u00c0rea Euro; i el seu president, Mario Draghi, va agitar el temut fantasma de la deflaci\u00f3.<\/p>\n B\u00e9 sigui per la manca d\u2019una uni\u00f3 fiscal, b\u00e9 sigui per un deficient disseny institucional, el cert \u00e9s que ni la vacil\u00b7lant pol\u00edtica monet\u00e0ria d\u2019expansi\u00f3 quantitativa (Quantitative Easing<\/em>) del Banc Central Europeu ni el t\u00edmid \u201cpla Juncker\u201d d\u2019est\u00edmul fiscal no aconseguiran impulsar significativament l\u2019activitat econ\u00f2mica a Europa en el curt termini. Clarament, l\u2019economia europea t\u00e9 greus problemes, tant per la banda de la demanda com per la banda de l\u2019oferta, que els socialistes creiem que cal abordar de manera molt m\u00e9s auda\u00e7.<\/p>\n Permeteu-me una petita an\u00e8cdota. La setmana passada vaig ser a Brusel\u00b7les per pronunciar una confer\u00e8ncia sobre la proposta federal dels socialistes. Al final de la confer\u00e8ncia vaig poder saludar Ximo Puig, candidat socialista a la presid\u00e8ncia de la Generalitat valenciana i, aix\u00ed ho espero, futur president. Com era evident que no havia anat a Brusel\u00b7les per assistir a la meva confer\u00e8ncia li vaig preguntar, \u201cXimo, i tu qu\u00e8 hi fas aqu\u00ed?\u201d I em va respondre: \u201cHe vingut a esbrinar com afectar\u00e0 als sectors econ\u00f2mics valencians el Tractat Transatl\u00e0ntic entre la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units, i per veure quin tipus de projectes poden ajustar-se millor al Pla Juncker\u201d. Em fa l\u2019efecte que el govern de Catalunya fa massa temps que, per desgr\u00e0cia, no t\u00e9 al cap aquestes q\u00fcestions que s\u00f3n les que realment importen.<\/p>\n Segueixo, a Catalunya, per exemple, es parla poc o gens de les conseq\u00fc\u00e8ncies geopol\u00edtiques i econ\u00f2miques, singularment per a la Uni\u00f3 Europea, del conflicte b\u00e8l\u00b7lic a Ucra\u00efna i de la pol\u00edtica exterior de la R\u00fassia de Vladimir Putin.<\/p>\n Ara potser alguns que em senten, pensaran, qu\u00e8 diu aquest? Ucra\u00efna? R\u00fassia? Mireu, l\u2019altra dia a Lleida en una reuni\u00f3 amb el sector agroalimentari em comentaven l\u2019afectaci\u00f3 del boicot comercial rus a la fruita europea, per\u00f2 aix\u00f2 no sembla formar part del debat p\u00fablic catal\u00e0.<\/p>\n El fet \u00e9s que l\u2019economia ucra\u00efnesa es troba al caire de l\u2019abisme, amb un descens del PIB real del 10% enguany, i nom\u00e9s s\u2019evitar\u00e0 el col\u00b7lapse econ\u00f2mic si Occident augmenta significativament la seva ajuda financera els propers mesos.<\/p>\n Bastant inquietant \u00e9s, tamb\u00e9, la situaci\u00f3 de l\u2019economia russa, castigada per la pronunciada baixada del preu del petroli i les sancions imposades per la Uni\u00f3 Europea i els EEUU. Una recessi\u00f3 perllongada a R\u00fassia i un hipot\u00e8tic\u00a0default<\/em>\u00a0del deute rus durant els propers anys podrien tenir conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles, que amb seguretat afectarien Catalunya i la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n A Catalunya, per exemple, es parla poc o gens de l\u2019imparable increment de les desigualtats en la majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n. Fa mesos, Oxfam va denunciar que\u00a0les 85 persones m\u00e9s riques del m\u00f3n posseeixen la mateixa riquesa que el 50% de la poblaci\u00f3 mundial m\u00e9s pobre, \u00e9s a dir, que 3.500 milions de persones<\/strong>.<\/p>\n I fa pocs dies, l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT) advertia que Espanya \u00e9s el pa\u00eds desenvolupat en qu\u00e8 m\u00e9s han crescut les desigualtats des de l\u2019inici de la crisi econ\u00f2mica, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019exorbitant escalada de l\u2019atur. I qui diu Espanya, diu Catalunya.<\/p>\n Per revertir aquesta perillosa tend\u00e8ncia, que est\u00e0 fent trontollar els pilars sobre els que s\u2019edifica la legitimitat del sistema democr\u00e0tic, del \u201ccontracte social\u201d i de l\u2019economia de mercat,\u00a0a Espanya i a Catalunya s\u00f3n imprescindibles dues coses<\/strong>:<\/p>\n – creixement econ\u00f2mic<\/p>\n – i una profunda reforma fiscal, com la que proposem els socialistes, que augmenti substancialment els ingressos p\u00fablics i la progressivitat efectiva del sistema tributari.<\/p>\n A Catalunya, en fi, es parla poc o gens de les perspectives econ\u00f2miques del nostre pa\u00eds i de la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019un llarg, injust i dolor\u00f3s proc\u00e9s d\u2019ajust macroecon\u00f2mic, aguditzat per la impossibilitat de devaluar la moneda com en el passat, l\u2019economia es troba finalment en condicions de cr\u00e9ixer novament.<\/p>\n En efecte, hem recuperat competitivitat de manera significativa, tal i com ho demostra la positiva evoluci\u00f3 de les exportacions; hem passat d\u2019un insostenible d\u00e8ficit de balan\u00e7a de pagaments per compte corrent equivalent al 10% del PIB a un lleuger super\u00e0vit, imprescindible per reduir l\u2019endeutament extern; i despr\u00e9s de successives reformes del Govern espanyol, moltes desenes de milers de milions d\u2019euros dels contribuents injectats en les entitats financeres i la decisiva actuaci\u00f3 del BCE, tenim un sistema bancari m\u00e9s sanejat, que en els propers mesos hauria de relaxar (\u00a1per fi!) la restricci\u00f3 financera que ha estrangulat, mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 del cr\u00e8dit, les fam\u00edlies i, sobretot, les empreses des de l\u2019any 2008.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, la baixada de la prima de risc, la rebaixa de m\u00e9s de 5.000 milions d\u2019euros de la factura energ\u00e8tica que Espanya paga com a pa\u00eds fortament depenent, indu\u00efda per la caiguda del preu del petroli, i la depreciaci\u00f3 de l\u2019euro, s\u00f3n tres factors addicionals que contribuiran a impulsar l\u2019activitat econ\u00f2mica enguany i el 2015.<\/p>\n Des de la perspectiva de les retribucions als treballadors, considero que \u00e9s molt probable que la recuperaci\u00f3 de la competitivitat de l\u2019economia espanyola i catalana, duta a terme mitjan\u00e7ant el punyent proc\u00e9s de devaluaci\u00f3 interna, suggereix que la baixada de salaris ha tocat fons.<\/p>\n En els propers mesos i anys, per tant,\u00a0els salaris han d\u2019augmentar gradualment, la qual cosa, unida a la baixa inflaci\u00f3 i a la gradual reducci\u00f3 de la taxa d\u2019atur, far\u00e0 que les fam\u00edlies disposin d\u2019un poder adquisitiu apreciablement m\u00e9s alt.<\/strong><\/p>\n No obstant, far\u00edem b\u00e9 en no oblidar que les exagerades i equivocades pol\u00edtiques d\u2019austeritat a ultran\u00e7a imposades durant aquests anys per la Comissi\u00f3 Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, i aplicades amb devoci\u00f3 ideol\u00f2gica a casa nostra pels governs del PP i de CiU, no nom\u00e9s han prolongat la crisi econ\u00f2mica, sin\u00f3 que\u00a0han incrementat innecess\u00e0riament la pobresa, les desigualtats i el patiment de la gent<\/strong>.<\/p>\n D\u2019altra banda, conv\u00e9 destacar que existeixen tamb\u00e9 elements negatius que dificultaran que Catalunya i la resta d\u2019Espanya assoleixin taxes de creixement com les d\u2019abans de la crisi.<\/p>\n En primer lloc, l\u2019atonia econ\u00f2mica de pa\u00efsos com Alemanya i, sobretot, Fran\u00e7a i It\u00e0lia, juntament amb el risc de deflaci\u00f3 a Europa, representa un fre important.<\/p>\n En segon lloc, malgrat els apreciables aven\u00e7os en el proc\u00e9s de desendeutament de l\u2019economia espanyola, l\u2019stock<\/em>\u00a0de deute p\u00fablic i privat (incloent-hi el del sistema financer) continua sent immens: aproximadament un 300% del PIB, \u00e9s a dir, uns 600.000 M\u20ac en el cas de Catalunya; i aix\u00f2 inevitablement constitueix un pesat llast per al consum i la inversi\u00f3 de les fam\u00edlies, les empreses i el sector p\u00fablic.<\/p>\n Finalment, cal recordar que Catalunya i la resta d\u2019Espanya enfronten, en les properes d\u00e8cades, un perfil demogr\u00e0fic molt advers.<\/p>\n Una sola xifra \u00e9s suficientment eloq\u00fcent de la magnitud del problema: alguns experts ens alerten que, amb els actuals criteris d\u2019elegibilitat<\/em>, entre l\u2019any 2000 i l\u2019any 2040, la despesa p\u00fablica dedicada als ciutadans majors de 60 anys en els \u00e0mbits de salut, pensions i depend\u00e8ncia passar\u00e0 del 12,6% del PIB \u00a1al 33,1% del PIB!<\/p>\n En aquest sentit, sembla evident que Catalunya i la resta d\u2019Espanya hauran d\u2019assolir en els propers anys, de manera gradual, un nivell significativament superior d\u2019ingressos p\u00fablics en relaci\u00f3 al PIB, en l\u00ednia amb la mitjana de la Uni\u00f3 Europea, caminant per tant en direcci\u00f3 contraria a la darrera reforma fiscal del PP.<\/p>\n Convindria, en resum, que d\u2019aquestes q\u00fcestions\u00a0<\/strong>se\u2019n parl\u00e9s una mica m\u00e9s a Catalunya\u00a0<\/strong>si no volem perdre el tren del futur.<\/strong><\/p>\n S\u00f3c conscient que aquest no \u00e9s encara el moment de presentar una proposta electoral. Ja sabeu que els socialistes no v\u00e0rem compartir l\u2019avan\u00e7ament de les eleccions el 2012 i tampoc no compartim ara un possible avan\u00e7ament electoral que, d\u2019altra banda, sembla que, m\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica \u00e8pica i del soroll, nom\u00e9s dep\u00e8n de l\u2019acord entre el president Mas i Oriol Junqueras sobre com han de fer la llista o llistes electorals.<\/p>\n Sembla una broma per\u00f2 no ho \u00e9s.<\/p>\n Fa ja massa temps que els problemes reals dels catalans i les catalanes no s\u00f3n els que guien la pol\u00edtica.\u00a0I els pol\u00edtics han de resoldre problemes, no crear-ne de nous, que prou en tenim.<\/strong><\/p>\n El president Mas va anticipar les eleccions l\u2019any 2012 cercant una majoria excepcional i va perdre 12 escons. Ara tracta de dissoldre CDC en una proposta independentista per camuflar una altra patacada electoral que les enquestes m\u00e9s favorables a CiU situen en un descens de 10 diputats m\u00e9s.<\/p>\n Certament les eleccions del 2012 tampoc no van ser favorables al PSC, i les enquestes apunten a un nou descens si les eleccions se celebressin ara mateix.<\/p>\n Per\u00f2 precisament del que es tracta no \u00e9s de decidir els calendaris electorals en funci\u00f3 dels interessos d\u2019un o altre partit, o d\u2019una o una altra persona, sin\u00f3 de\u00a0servir els interessos dels catalans i les catalanes<\/strong>.<\/p>\n I d\u2019intentar esgotar les legislatures.<\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot, n\u2019hi ha m\u00e9s: la proposta d\u2019Artur Mas apunta a unes noves eleccions divuit mesos despr\u00e9s de les properes. O sigui que ens podr\u00edem trobar amb eleccions el 2015 i el 2017 que, juntament amb les de 2010 i 2012, serien quatre eleccions en menys de set anys.<\/p>\n I torna a parlar de convocar un refer\u00e8ndum pel qual la Generalitat no t\u00e9 compet\u00e8ncies! Estem atrapats en una n\u00f2ria que no para de donar voltes per\u00f2 que no ens porta enlloc.<\/p>\n Crec, honestament, que el president Mas ha situat la pol\u00edtica catalana en un carrer\u00f3 sense sortida, en una fugida endavant en la que no s\u2019ha assolit ni el pacte fiscal prom\u00e8s el 2012, ni la consulta desitjada el 2014. Una fugida endavant en la que ara se\u2019ns proposa un cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia que est\u00e0 tamb\u00e9 condemnat al frac\u00e0s.<\/p>\n I, amics i amigues, Catalunya no es pot permetre ni m\u00e9s fracassos ni perdre m\u00e9s el temps.<\/p>\n Per\u00f2 tampoc no vull deixar de recon\u00e8ixer errors i mancances dels socialistes, pels quals hem de demanar disculpes i fer prop\u00f2sit d\u2019esmena.<\/p>\n No v\u00e0rem veure venir la crisi econ\u00f2mica el 2008, ni v\u00e0rem saber afrontar-la amb efic\u00e0cia, ni v\u00e0rem fer-ho d\u2019acord amb els nostres valors i prioritats.<\/p>\n No v\u00e0rem saber tampoc oferir una alternativa clara al terrabastall causat per la Sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut el 2010, ni respondre amb celeritat al deteriorament de la pol\u00edtica causat pels esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3.<\/p>\n Com he dit al principi, l\u2019actual situaci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social \u00e9s d\u2019una extraordin\u00e0ria complexitat. Potser per aix\u00f2 \u00e9s el moment de aturar-nos una estona i reflexionar tots plegats abans d\u2019apretar a c\u00f3rrer cap a unes noves eleccions amb el risc de no resoldre res.<\/p>\n Com la cita de Thomas Mann que recordava Soledad Gallego-D\u00edaz en el seu article de diumenge a El Pa\u00eds: \u201cEl m\u00f3n no ha patit mai per un exc\u00e9s de ra\u00f3\u201d. En canvi, res no talla de forma m\u00e9s r\u00e0pida el di\u00e0leg i la conversa que les emocions.<\/p>\n I a la pol\u00edtica catalana hi ha un exc\u00e9s d\u2019emocions i un d\u00e8ficit de raons.<\/strong><\/p>\n El meu diagn\u00f2stic \u00e9s di\u00e0fan:<\/p>\n Crec que no hi ha soluci\u00f3 als problemes dels catalans si no es produeix un canvi de rumb de la pol\u00edtica catalana.<\/p>\n Cal abandonar el rumb de col\u00b7lisi\u00f3 que intenten acordar el president Mas i Oriol Junqueras pensant nom\u00e9s en un mili\u00f3 vuit-cents mil catalans, i potser ni tant sols en tots aquests.<\/p>\n Cal abandonar el rumb de col\u00b7lisi\u00f3 en el que compten amb l\u2019inestimable ajut del Partit Popular i el govern d\u2019Espanya presidit per Mariano Rajoy.<\/p>\n No hi ha soluci\u00f3 als nostres problemes que no passi per la via del di\u00e0leg, la negociaci\u00f3 i el pacte. I aix\u00f2 no \u00e9s la tercera via. \u00c9s la primera via. L\u2019\u00fanica via si m\u2019apuren.<\/p>\n \u00bfCom volem resoldre en democr\u00e0cia el conflicte entre interessos contradictoris? \u00bfCom volem conciliar diversos sentiments de pertinen\u00e7a? Deia Enric Juliana en el seu llibre \u201cLa Espa\u00f1a de los ping\u00fcinos\u201d: \u201cCuriosa paradoxa: se\u2019ns diu que el m\u00f3n va cap a la superposici\u00f3 dels sentiments de pertinen\u00e7a; se\u2019ns exigeixen flexibilitats de tot tipus, -flexibilitat mental, flexibilitat laboral, flexibilitat emocional- per a afrontar incerts reptes de futur, per\u00f2 la inflexibilitat ideol\u00f2gica i pol\u00edtica tendeix a apoderar-se de l\u2019espai p\u00fablic\u201d.<\/p>\n Els socialistes catalans hem mostrat de forma inequ\u00edvoca i reiterada la nostra disposici\u00f3 a arribar a acords. El darrer exemple ha estat l\u2019acord al que ha arribat el nostre candidat a l\u2019Alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, que permetr\u00e0 aprovar els pressupostos de l\u2019Ajuntament i l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019importants contrapartides socials pel que fa al preu del transport p\u00fablic, la construcci\u00f3 de noves escoles bressol i un pla de rescat per a persones en situaci\u00f3 d\u2019especial vulnerabilitat. Barcelona est\u00e0 d\u2019enhorabona!<\/p>\n Gr\u00e0cies, Jaume. En nom dels barcelonins i de tots els socialistes.<\/p>\n Els socialistes estem sempre disposats a ajudar a qui vulgui ser ajudat. Malauradament no \u00e9s el cas del govern de Catalunya que no demana mai ajuda sin\u00f3 adhesi\u00f3 incondicional. Adhesi\u00f3 incondicional a un full de ruta que no compartim en absolut.<\/p>\n Els presidents Mas i Rajoy semblen incapa\u00e7os, no s\u00e9 si \u00e9s que en realitat no saben, no volen o no poden, de dialogar per resoldre els problemes que tenim. El passat 30 de novembre els hi oferia un gui\u00f3 de cinc temes sobre els que seria imprescindible comen\u00e7ar a dialogar:<\/p>\n Permetin-me que m\u2019aturi uns instants, atesa la seva gran import\u00e0ncia, en el nou model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic. En el passat, totes les revisions dels successius models asseguraven que quan entrava en vigor un nou sistema de finan\u00e7ament totes les Comunitats Aut\u00f2nomes disposaven de m\u00e9s recursos p\u00fablics que amb el sistema anterior. Aix\u00f2 facilitava molt les negociacions i l\u2019acord, per\u00f2 no sembla que sigui possible en la conjuntura econ\u00f2mica i fiscal actual.<\/p>\n er aquesta ra\u00f3, per facilitar la discussi\u00f3 i l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un nou model de finan\u00e7ament auton\u00f2mic, i a banda d\u2019altres principis com l\u2019ordinalitat o una major corresponsabilitat fiscal,caldria contemplar la possibilitat que el govern espanyol assumeixi com a propi una part de l\u2019actual deute p\u00fablic de les Comunitats Aut\u00f2nomes,\u00a0mitjan\u00e7ant per exemple un quitament del deute p\u00fablic de les Comunitats amb el govern espanyol generat els darrers anys<\/strong>.<\/p>\n D\u2019aquesta manera totes les Comunitats Aut\u00f2nomes hi sortirien guanyant perqu\u00e8 passarien a tenir una situaci\u00f3 financera m\u00e9s sanejada i rebaixarien la seva despesa en concepte de pagament d\u2019interessos del deute.<\/p>\n \u00d2bviament, conv\u00e9 ser molt prudent i subratllar que caldria estudiar amb molta cura els detalls concrets per aplicar aquesta proposta de quitament, i particularment quin hauria de ser el percentatge del total del deute de les Comunitats Aut\u00f2nomes condonat i en quines condicions es produiria la condonaci\u00f3, per evitar que en el futur les Comunitats es comportin irresponsablement en la seva gesti\u00f3 pressupost\u00e0ria confiant que l\u2019Estat espanyol les rescatar\u00e0.<\/p>\n \u00c9s evident que en els respectius fulls de ruta dels presidents Mas i Rajoy no hi figura una negociaci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques i que, al final, els catalans i el conjunt dels espanyols som ostatges d\u2019aquest bloqueig.<\/p>\n I ja portem quatre anys perduts.<\/p>\n El resultat \u00e9s ben trist: cap nova compet\u00e8ncia, cap nova inversi\u00f3, cap nou projecte, cap nou acord que permeti avan\u00e7ar en cap terreny<\/strong>.<\/p>\n Els far\u00e9 una confessi\u00f3 personal: em van cridar molt l\u2019atenci\u00f3 els aplaudiments rebuts pel president Mas quan, el setembre de 2012, va tornar de Madrid explicant que no havia aconseguit el pacte fiscal. \u00bfDes de quan els catalans aplaudim els fracassos?<\/p>\n \u00c9s evident que la responsabilitat no era nom\u00e9s ni tan sols principalment seva per\u00f2, \u00bfaplaudiments? A sant de qu\u00e8?<\/p>\n Un altre canvi necessari \u00e9s renunciar a la vella t\u00e0ctica victimista de derivar als dem\u00e9s totes les responsabilitats com a f\u00f3rmula per defugir les pr\u00f2pies responsabilitats. Catalunya no s\u2019ho mereix i aix\u00ed no anem enlloc.<\/p>\n Com que el president ha fixat la independ\u00e8ncia com a \u00fanic objectiu \u00e9s ben dif\u00edcil que obtingui res a Madrid. Fixar la independ\u00e8ncia com a \u00fanic objectiu \u00e9s un error. Va ser un error fixar el 2014 com l\u2019any en que havia de passar tot. Va ser un error fer una declaraci\u00f3 de sobirania al Parlament. Va ser un error fixar unilateralment data i pregunta. Com tamb\u00e9 seria un greu error declarar unilateralment la independ\u00e8ncia.<\/p>\n A m\u00e9s, i ho dir\u00e9 sense embuts: la majoria de catalans no volem la independ\u00e8ncia.<\/p>\n Ja ho v\u00e0rem veure el passat 9 de novembre.<\/p>\n Molts no creiem en solucions m\u00e0giques als problemes, i la independ\u00e8ncia s\u2019ha presentat com a la soluci\u00f3 miraculosa a tots els problemes.<\/p>\n No volem trencar amb la resta d\u2019Espanya ni tampoc ens resignem a l\u2019immobilisme tronat i tossut de la dreta que \u00e9s el veritable enemic d\u2019un projecte espanyol compartit.<\/p>\n La independ\u00e8ncia ni la volem, ni ens conv\u00e9, ni tan sols sembla possible en el m\u00f3n d\u2019interdepend\u00e8ncies creixents i sobiranies compartides en el que vivim, en el si de la Uni\u00f3 Europea, que ha d\u2019avan\u00e7ar cap a una major integraci\u00f3 no cap a una major disgregaci\u00f3, i tots els seus Estats membres ho consideren aix\u00ed.<\/p>\n Molts estem conven\u00e7uts que hi ha una millor soluci\u00f3:\u00a0la reforma de l\u2019Estat per fer-lo m\u00e9s eficient i assegurar que defensa millor els interessos dels catalans<\/strong>\u00a0i no nom\u00e9s s\u2019ocupa dels sectors que, en paraules justes de Juan-Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol, \u201cconsideren l\u2019Estat una propietat privada i una societat d\u2019auxilis mutus per a l\u2019autosatisfacci\u00f3 dels seus propis interessos, prescindint d\u2019un projecte nacional inclusiu, i es resisteixen per tots els mitjans a un repartiment racional del poder pol\u00edtic que intenten monopolitzar\u201d. Uns sectors concentrats hist\u00f2ricament a Madrid.<\/p>\n La soluci\u00f3 federal, la reforma constitucional que proposem, haur\u00e0 de ser votada pels ciutadans. No hi haur\u00e0 soluci\u00f3 sense votaci\u00f3. I nosaltres volem que els catalans tinguin l\u2019oportunitat de votar en favor d\u2019un nou acord abans de plantejar-se la possibilitat de trencar amb la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n Estic segur que hi ha una majoria de catalans partidaris d\u2019un nou acord entre Catalunya i la resta d\u2019Espanya<\/strong>.<\/p>\n Ho diuen totes les enquestes. Si resolem el problema del reconeixement de la realitat nacional catalana i del car\u00e0cter pluricultural i pluriling\u00fce de l\u2019Estat, si som capa\u00e7os de garantir en plenitud l\u2019autogovern especialment pel que fa a les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de llengua, educaci\u00f3 i cultura, i si som capa\u00e7os d\u2019assolir un pacte fiscal solidari que preservi el principi d\u2019ordinalitat, \u00e9s a dir, que les Comunitats que transfereixen solid\u00e0riament fons a altres regions espanyoles no acabin obtenint menys recursos p\u00fablics que aquelles que els reben, si incorporem aquests elements a la proposta de reforma constitucional que sigui sotmesa a refer\u00e8ndum de la ciutadania, una \u00e0mplia majoria de catalans i catalanes hi donaran el seu suport.<\/p>\n N\u2019estic absolutament conven\u00e7ut.<\/strong><\/p>\n Tampoc no em cansar\u00e9 de repetir que la proposta de reforma constitucional que fem els socialistes t\u00e9 com a objectiu no nom\u00e9s abordar l\u2019encaix de Catalunya a la resta d\u2019Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 els problemes de l\u2019Estat de les Autonomies en el seu conjunt. En aquest sentit no \u00e9s sobrer recordar que els eixos b\u00e0sics de la nostra proposta de reforma federal s\u00f3n:<\/p>\n Tampoc est\u00e0 de m\u00e9s insistir en que la proposta independentista de Mas i Junqueras t\u00e9 un problema fonamental: al final pret\u00e9n assolir els seus objectius de forma unilateral.<\/p>\n I aquest \u00e9s un cam\u00ed impossible per modificar les fronteres o les relacions internes entre territoris en un Estat democr\u00e0tic membre de la Uni\u00f3 Europea, que garanteix constitucionalment el dret a l\u2019autonomia de les nacionalitats i regions que l\u2019integren.<\/p>\n No hi ha, ni hi haur\u00e0, una soluci\u00f3 unilateral.<\/p>\n Tothom sap que la independ\u00e8ncia nom\u00e9s ha estat viable en els processos de descolonitzaci\u00f3 o b\u00e9 quan hi ha hagut acord entre les parts (Tx\u00e8quia-Eslov\u00e0quia) o b\u00e9 quan ha tingut a veure amb l\u2019ensulsiada del bloc sovi\u00e8tic, cosa que ha propiciat un vast consens internacional. Cap d\u2019aquestes circumst\u00e0ncies no es d\u00f3na en el cas de Catalunya. I dir el contrari \u00e9s enganyar la gent.<\/p>\n Potser alg\u00fa pensa que demanar la independ\u00e8ncia \u00e9s la millor manera de negociar un nou estatus en el marc espanyol. Per\u00f2 cal dir-ho. Cal fer saber que aquesta \u00e9s la meta. Em poden dir: cal apuntar a 10 per obtenir 7 o 8. Aix\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid en una taula de negociaci\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s moralment inacceptable quan un responsable pol\u00edtic s\u2019adre\u00e7a a la ciutadania i no explica la veritat<\/strong>.<\/p>\n A la gent se li ha de dir la veritat. No se la pot engegar alegrement pel pedregar, amb els costos personals i col\u00b7lectius que aix\u00f2 li ha de reportar, amb els enormes riscs afegits, quan l\u2019objectiu real no \u00e9s el que s\u2019anuncia sin\u00f3 un altre. Quan l\u2019objectiu no \u00e9s \u201cde pa\u00eds\u201d, sin\u00f3 \u201cde partit\u201d.<\/p>\n L\u2019objectiu de veritat ha de ser anar a\u00a0una negociaci\u00f3<\/strong>. A for\u00e7ar una negociaci\u00f3. A aconseguir totes les pressions catalanes, espanyoles, europees i internacionals possibles per for\u00e7ar aquesta negociaci\u00f3, per superar definitivament els obstacles a un nou pacte entre Catalunya i la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n Jo crec que caldr\u00e0 esperar a derrotar a les urnes el PP en les properes eleccions generals, per\u00f2 el meu pron\u00f2stic \u00e9s que finalment es procedir\u00e0 a la reforma federal de la Constituci\u00f3, en el marc de la qual Catalunya trobar\u00e0 el lloc que li pertoca com a naci\u00f3.<\/p>\n De la mateixa manera que, m\u00e9s enll\u00e0 de la Catalunya estricta, la llengua catalana, en les seves diverses modalitats, ha de trobar tamb\u00e9, en l\u2019Estat espanyol, la seva defensa, la preservaci\u00f3 de la seva unitat i el suport per al seu ple desenvolupament. Com pel que fa a la cocapitalitat de Barcelona.<\/p>\n Aquesta \u00e9s l\u2019Espanya que volem. I facin-me cas: ho aconseguirem.<\/p>\n I no ser\u00e0 cap derrota, sin\u00f3 una gran vict\u00f2ria del poble de Catalunya, de la seva exig\u00e8ncia d\u2019autogovern, de l\u2019expressi\u00f3 plural de la seva identitat, de la seva cohesi\u00f3, de les seves mobilitzacions, de l\u2019enorme voluntat de canvi expressada de formes molt diverses.<\/p>\n En aquest punt, vull alertar contra l\u2019inadmissible intent d\u2019equiparar catalanisme amb independentisme. Potser aix\u00ed augmenta el nombre d\u2019independentistes, per\u00f2 tamb\u00e9 anir\u00e0 minvant la for\u00e7a integradora del catalanisme i tots plegats acabarem fent un molt mal negoci. Podem prendre mal. Molt de mal. Trencar la transversalitat del catalanisme perjudica el nostre pa\u00eds.<\/p>\n Els socialistes catalans seguim al mateix lloc de sempre, fidels a les nostres arrels catalanistes i federalistes. Sense enganyar la gent. Al capdavant quan es tracta realment d\u2019estar \u201cal servei d\u2019aquest poble\u201d i no al servei d\u2019un determinat projecte pol\u00edtic o fins i tot d\u2019un determinat projecte personal.<\/p>\n Hi som com sempre, amb voluntat de refor\u00e7ar les costures, d\u2019aproximar posicions, d\u2019evitar fractures afeblidores, perqu\u00e8 sabem que la naci\u00f3 \u00e9s el consens renovat de la ciutadania.<\/p>\n Sabem que les nacions, com les danses, es fan i es desfan. I no volem que Catalunya se\u2019ns desfaci a les mans, sigui per decandiment, a mans de les pol\u00edtiques austericides, sigui enduta per qualsevol febre insensata que la porti a la ruptura o a un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n Volem que el poble de Catalunya sigui cridat, no a cap entel\u00e8quia, no a cap falsa meta que alg\u00fa promou amb finalitats amagades, sin\u00f3 a una nova fita real que confirmi la seva unitat civil, que inclogui l\u2019anhel de tots els homes i dones que l\u2019habiten, de la Catalunya del camp i de la ciutat, de la Catalunya de les ciutats mitjanes i de la Catalunya metropolitana, de la gran pluralitat del poble, dels 7,5 milions de ciutadans i de ciutadanes, que apunti a horitzons de canvi, de just\u00edcia, de llibertat, d\u2019honestedat, de veritat.<\/p>\n I que aix\u00f2 generi un nou i potent comprom\u00eds col\u00b7lectiu.<\/p>\n Per aix\u00f2, no parem ni pararem de parlar amb tothom i d\u2019acostar sectors diversos a les posicions centrals del catalanisme social, del catalanisme federal, del catalanisme de la uni\u00f3 plurinacional a Espanya i a Europa.<\/p>\n La unitat civil \u00e9s la nostra vocaci\u00f3, absolutament contr\u00e0ria a qualsevol frontisme. Ha estat un dels principals serveis dels socialistes al poble de Catalunya en el passat. Ho ha recordat moltes vegades Antoni Puigverd en els seus articles. I ho ha de tornar a ser. Perqu\u00e8 als pobles els cal un grau suficient d\u2019unitat. I la unitat suficient, la genu\u00efna, no es la que conv\u00e9 a uns pocs en un moment donat, ni la que es plega sota els interessos d\u2019una determinada operaci\u00f3 pol\u00edtica o personal, sin\u00f3 la que s\u2019articula a partir de la pluralitat real de la societat catalana, de tots aquells sectors que se senten disposats a treballar per Catalunya.<\/p>\n Per\u00f2 siguem realistes: ben probablement ni Rajoy a la Moncloa ni el duet Mas-Junqueras dominant la pol\u00edtica catalana seran capa\u00e7os de trobar el desllorigador al problema.<\/p>\n I als socialistes correspon construir una alternativa tant en l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 com en l\u2019\u00e0mbit espanyol. La ciutadania haur\u00e0 de decidir a les urnes si vol canviar de rumb o la present deriva ja li est\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n Les properes eleccions generals, d\u2019aqu\u00ed a un any, ens proporcionaran una bona oportunitat per canviar de rumb, per evitar la col\u00b7lisi\u00f3. Una nova majoria presidida per Pedro S\u00e1nchez obrir\u00e0 definitivament el cam\u00ed a la reforma constitucional.<\/p>\n Per\u00f2, com ja he dit, el problema de l\u2019encaix de Catalunya a la resta d\u2019Espanya no esgota les q\u00fcestions sobre les que la pol\u00edtica catalana ha de canviar de rumb.<\/p>\n Quines s\u00f3n les prioritats que proposem els socialistes? No em cansar\u00e9 de repetir-les.<\/p>\n Primera, rellan\u00e7ar l\u2019economia i crear llocs de treball.<\/p>\n Segona, protegir l\u2019Estat del Benestar, la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fabliques i els serveis socials, erosionats per les retallades i les pol\u00edtiques dogm\u00e0tiques d\u2019austeritat i la desgana del govern d\u2019Artur Mas a l\u2019hora d\u2019administrar el dia a dia de la Generalitat.<\/p>\n Tercera, regenerar la democr\u00e0cia, netejar la pol\u00edtica, lluitar contra la corrupci\u00f3, assegurar la transpar\u00e8ncia i impulsar la lluita contra el frau fiscal. S\u00ed, corrupci\u00f3 zero.<\/p>\n I la quarta, cercar un nou acord amb la resta d\u2019Espanya que ens permeti votar. S\u00ed, votar. Votar de deb\u00f2.<\/p>\n Sens dubte el tema fonamental, i ho deia a l\u2019inici de la meva intervenci\u00f3, \u00e9s la necessitat de reactivar l\u2019economia, d\u2019impulsar la creaci\u00f3 de llocs de treball, de reduir les desigualtats i la pobresa, de crear oportunitats.<\/p>\n I aix\u00f2 implica\u00a0capgirar<\/strong>\u00a0les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i socials dominants avui a Catalunya, Espanya i Europa.<\/p>\n I per comen\u00e7ar necessitem el que no tenim en aquests moments a Catalunya.<\/p>\n No tenim ni l\u2019estabilitat pol\u00edtica\u00a0<\/strong>ni la seguretat jur\u00eddica imprescindibles.<\/strong><\/p>\n Ja n\u2019hi ha prou d\u2019estar sotmesos a les batzegades i improvisacions que es presenten com a carregades d\u2019\u00e8pica i d\u2019ast\u00facia. No estem disposats a contraposar democr\u00e0cia i Estat de dret.<\/p>\n No volem sofismes ni dreceres que no porten enlloc. La feina ben feta no coneix fronteres, per\u00f2 comen\u00e7a a casa. I la responsabilitat tamb\u00e9 comen\u00e7a en tots i cadascun de nosaltres. No podem posar en perill, fr\u00edvolament, inversions i llocs de treball pel fet d\u2019endinsar-nos en terra inc\u00f2gnita. No volem l\u2019\u00cdtaca a la que nom\u00e9s hi arriba un de sol, com a \u201cL\u2019Odissea\u201d d\u2019Homer. Volem anar ben lluny, per\u00f2 arribar-hi tots junts.<\/p>\n Per rellan\u00e7ar l\u2019economia hi ha coses a fer a escala europea, espanyola i catalana.<\/p>\n La crisi econ\u00f2mica ens ha portat a una situaci\u00f3 de veritable emerg\u00e8ncia social. L\u2019any 2013, 1.779.200 persones a Catalunya es trobaven en risc de pobresa o exclusi\u00f3 social, el 24,3% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n I les retallades han erosionat el nostre sistema de protecci\u00f3 social i la qualitat dels nostres serveis p\u00fablics.<\/p>\n Tenim llistes d\u2019espera sanit\u00e0ries m\u00e9s llargues. El temps d\u2019espera mig dels 14 procediments quir\u00fargics garantits s\u2019ha incrementat un 40%. Tenim 1.250 llits d\u2019hospital menys, 4.000 metges menys a l\u2019ICS i 15.000 professionals sanitaris menys a tot el sector. El pressupost per a l\u2019any que ve destina 0 euros a les escoles bressol. Ha disminu\u00eft en 10 punts la taxa de cobertura de les beques menjador. La despesa social ha retrocedit als nivells de 2004. \u00a110 anys de retroc\u00e9s!<\/p>\n No podem ni volem esperar al parad\u00eds de la independ\u00e8ncia per tenir una Catalunya amb m\u00e9s feina, on ning\u00fa no passi gana, tothom tingui un sostre i no et puguin tallar l\u2019aigua, la llum o el gas a causa de situacions de pobresa extrema.<\/p>\n Aquest \u00e9s el nostre comprom\u00eds.\u00a0S\u00ed, pobresa zero<\/strong>.<\/p>\n Ens cal un veritable pla de rescat social. Cap fam\u00edlia sense un ingr\u00e9s. Un pla integral per a eradicar la pobresa infantil. Acabar amb els desnonaments. Millorar l\u2019atenci\u00f3 a les persones amb depend\u00e8ncia. Potenciar l\u2019autonomia de les persones amb discapacitat. Col\u00b7laboraci\u00f3 amb les entitats socials del tercer sector<\/strong>.<\/p>\n I tamb\u00e9 lluitar per a l\u2019eradicaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p>\n Tampoc ens resignem a l\u2019erosi\u00f3 dels serveis p\u00fablics de salut i educaci\u00f3. Rebutgem la privatitzaci\u00f3 i la mercantilitzaci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica. Necessitem un pla de xoc per reduir les llistes d\u2019espera. Defensem la progressiva universalitzaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 de 0 a 3 anys. I la reforma de la Formaci\u00f3 Professional no pot esperar. Com tampoc no pot esperar la revisi\u00f3 del Pla d\u2019Energia.<\/p>\n En paraules de Luis Atienza en un recent article: \u201cCal revisar moltes coses per enfortir la igualtat d\u2019oportunitats, explorar els l\u00edmits de la capacitat redistributiva de la pol\u00edtica fiscal, combatre de forma ferotge l\u2019exclusi\u00f3 social i situar-nos en l\u2019avantguarda de la transpar\u00e8ncia i de la lluita contra la corrupci\u00f3\u201d.<\/p>\n Aquest \u00e9s l\u2019horitz\u00f3 permanent de la socialdemocr\u00e0cia.<\/p>\n Els socialistes volem construir una alternativa al voltant d\u2019aquests objectius. I estem disposats a col\u00b7laborar amb tots aquells i aquelles que els comparteixin. De la mateixa manera que estem disposats a donar el nostre suport a aquells que, sense necessitat de compartir el nostre projecte, estiguin disposats a treballar en positiu pel futur de Catalunya.<\/p>\n Per\u00f2 no podrem donar suport a pol\u00edtiques de curta volada, a acords puntuals que nom\u00e9s serveixin per guanyar temps i fer la viu viu, a convalidar pressupostos basats en fantasies irreals, a formar governs amb partits que es neguen als canvis, que bloquegen la reforma de l\u2019Estat que ha de ser de tots.<\/p>\n En aquest sentit, \u00bfcom volen que els socialistes donem suport a uns pressupostos que tothom sap que no es compliran? \u00a1Si ja l\u2019any passat contemplaven uns ingressos que tothom sabia que no es podrien complir! I aquest any, a m\u00e9s, es contemplen uns ingressos provinents de l\u2019Estat que nom\u00e9s podrien verificar-se a trav\u00e9s de la negociaci\u00f3 entre dos governs que fins ara nom\u00e9s saben dialogar a trav\u00e9s dels tribunals.<\/p>\n Volem un canvi profund de la pol\u00edtica catalana. Volem posar-la al servei dels ciutadans, volem que treballi per solucionar els problemes reals de la gent.<\/p>\n Acabo.<\/p>\n Res del que proposo \u00e9s gens f\u00e0cil. Requerir\u00e0 molt esfor\u00e7 i tenacitat. Un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu, que haur\u00e0 de ser just per ser suportable. Un esfor\u00e7 que comen\u00e7a per dir-nos els uns als altres la veritat.<\/p>\n Perqu\u00e8, en efecte, Catalunya ha de lluitar contra moltes depend\u00e8ncies.<\/p>\n La depend\u00e8ncia d\u2019unes estructures econ\u00f2miques i socials que generen desigualtats i pobresa perqu\u00e8 estan al servei d\u2019uns pocs. La depend\u00e8ncia d\u2019energies de risc i contaminants. La depend\u00e8ncia dels consumidors i usuaris en sectors oligopol\u00edstics. La depend\u00e8ncia de les futures generacions si esgotem els bens naturals o malmetem l\u2019entorn. La depend\u00e8ncia d\u2019una demografia adversa. La depend\u00e8ncia amb respecte de poders no democr\u00e0tics i de pr\u00e0ctiques corruptes o poc transparents. La depend\u00e8ncia del monotema i de la f\u00e0cil excusa que fa responsable de tot a Madrid.<\/p>\n No crec que res del que proposo sigui senzill.\u00a0Per\u00f2 s\u00ed que estic segur que val la pena<\/strong>. Que es tracta d\u2019un somni realitzable. Que pot sumar els anhels d\u2019una \u00e0mplia majoria.<\/p>\n A dia d\u2019avui encara no sabem quan seran les properes eleccions. El que s\u00ed els puc assegurar \u00e9s que, siguin quan siguin, trobaran el Partit Socialista preparat per afrontar-les, disposat a una batalla noble per construir la Catalunya lliure i segura, pr\u00f2spera i justa per la que el PSC porta treballant des de 1978. Ho farem amb una llista de socialistes i progressistes, de catalanistes i federalistes.<\/p>\n V\u00e0rem ser decisius en la conquesta de la democr\u00e0cia, en la recuperaci\u00f3 de l\u2019autonomia, en l\u2019impuls al municipalisme, en el canvi pol\u00edtic a Espanya que va contribuir a modernitzar-la, la va incorporar a Europa i va construir l\u2019Estat del benestar, en els governs d\u2019esquerres a Catalunya que van donar un formidable impuls a les inversions i a les pol\u00edtiques socials.<\/p>\n Volem tornar a ser decisius en aquesta cru\u00eflla pol\u00edtica.<\/p>\n I treballarem per mer\u00e8ixer la confian\u00e7a dels nostres conciutadans i conciutadanes per un projecte basat en dues idees centrals: la just\u00edcia social i l\u2019acord federal amb la resta d\u2019Espanya. Dos ideals als que no estem disposats a renunciar.<\/p>\n Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n