{"id":12097,"date":"2014-12-10T10:00:51","date_gmt":"2014-12-10T08:00:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12097"},"modified":"2014-12-10T11:05:35","modified_gmt":"2014-12-10T09:05:35","slug":"joan-majo-la-teoria-economica-i-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-la-teoria-economica-i-la-crisi\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: La teoria econ\u00f2mica i la crisi"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-4811\" alt=\"crisis\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/10\/crisis-300x225.png\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/10\/crisis-300x225.png 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/10\/crisis.png 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Sota el t\u00edtol\u00a0<em>L&#8217;ensenyament de l&#8217;economia,<\/em>\u00a0la Facultat d&#8217;Economia de la UB i la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch van organitzar la setmana passada un debat en qu\u00e8 van participar, a la taula, <strong>Ant\u00f3n Costas<\/strong>,<strong> Javier Andr\u00e9s<\/strong>, <strong>Joan Tugores<\/strong>, <strong>Javier San Juli\u00e1n<\/strong> i <strong>Alba Rold\u00e1n<\/strong>, i a la sala, algunes dotzenes de professors i alumnes de la facultat.\u00a0Fa poc, per presentar la seva nova\u00a0<em>Col\u00b7lecci\u00f3 d&#8217;Economia,<\/em>\u00a0RBA va organitzar una taula rodona amb<strong> Antoni Castells<\/strong>,<strong> Josep M. Bricall<\/strong>, <strong>Guillermo de la Dehesa<\/strong> i<strong> Emilio Ontiveros<\/strong>.\u00a0Des de la taula en un cas, i des de la sala en l&#8217;altre, vaig observar amb inter\u00e8s com els debats anaven lliscant cap a aquestes preguntes: per qu\u00e8 l&#8217;\u00faltima crisi (inicialment financera i americana, per\u00f2 finalment general i global) va apar\u00e8ixer d&#8217;una manera tan inesperada i brutal?\u00a0Qu\u00e8 va fallar?\u00a0Suposa aix\u00f2 una desqualificaci\u00f3 de les teories econ\u00f2miques que s&#8217;ensenyen a les universitats i apliquen els governs?\u00a0Exigeix \u200b\u200buna revisi\u00f3 de com s&#8217;ensenya l&#8217;economia o com es construeixen models i teories?<\/p>\n<p>Plantejades per economistes de prestigi, amb mentalitat oberta i esperit cr\u00edtic, aquestes preguntes s\u00f3n d&#8217;enorme inter\u00e8s i transcend\u00e8ncia.\u00a0Des d&#8217;un gran respecte, i admiraci\u00f3 en molts casos, pels economistes, destaco algunes de les meves conclusions:<\/p>\n<p><strong>1. Responsables.<\/strong>\u00a0Les responsabilitats sobre la crisi es poden repartir de forma molt \u00e0mplia, i arriben a molt\u00edssimes persones, encara que desgraciadament hi ha moltes m\u00e9s v\u00edctimes que responsables&#8230; Em centro en l&#8217;\u00e0rea de les teories econ\u00f2miques, els interessos econ\u00f2mics, i les decisions, o omissions, de pol\u00edtica econ\u00f2mica.\u00a0Penso que sovint els governs utilitzen en les seves decisions les teories econ\u00f2miques que m\u00e9s els convenen per defensar els interessos econ\u00f2mics que ells representen.La teoria econ\u00f2mica ha servit per posar el segell de qualitat cient\u00edfica a decisions que obe\u00efen a interessos, donant-los la imatge de bona gesti\u00f3.Quantes vegades hem sentit &#8220;aquesta \u00e9s l&#8217;\u00fanica alternativa correcta&#8221;, en lloc de &#8220;aquesta \u00e9s la que jo prefereixo&#8221;?\u00a0A les teories econ\u00f2miques, i a alguns centres de creaci\u00f3 de pensament econ\u00f2mic o empresarial, se&#8217;ls pot acusar, al costat d&#8217;altres molts, de col\u00b7laboradors necessaris i per tant responsables subsidiaris&#8230;<\/p>\n<p><strong>2. Opini\u00f3 p\u00fablica.<\/strong>\u00a0Cal preguntar-se per qu\u00e8 no van ser escoltades les opinions divergents, que n&#8217;hi va haver, de molts economistes que advertien dels errors que s&#8217;estaven cometent i anunciaven algunes coses que despr\u00e9s han passat.\u00a0Crec, en primer lloc, que no van ser suficients en el seu moment, i que a m\u00e9s les seves veus van quedar apagades per la resist\u00e8ncia a escoltar mentre la realitat immediata seguia sent molt beneficiosa per a gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n.\u00a0Les visions de curt termini dels governs i dels votants tenen una part de responsabilitat.<\/p>\n<p><strong>3. Ci\u00e8ncies naturals i ci\u00e8ncies socials.<\/strong>\u00a0Crec que tenim un problema de l\u00e8xic.\u00a0Ens equivoquem quan fem servir la paraula &#8220;ci\u00e8ncia&#8221; per a aquestes dues realitats pensant que significa el mateix en ambdues, \u00e9s a dir, que l&#8217;evid\u00e8ncia cient\u00edfica equival a la veritat.\u00a0\u00c9s molt m\u00e9s cert dir que &#8220;si tirem una pedra a l&#8217;aire tornar\u00e0 a caure&#8221;, que dir que &#8220;si baixen els impostos augmentar\u00e0 la inversi\u00f3 i el consum&#8221;.\u00a0Fins i tot en la f\u00edsica, especialment en la qu\u00e0ntica, hi ha el principi d&#8217;indeterminaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 en les ci\u00e8ncies socials ha la llibertat de les decisions personals, que significa un grau d&#8217;indeterminaci\u00f3 incomparablement major, i que obliga a separar clarament les lleis naturals de les lleis econ\u00f2miques, o no dir-lleis&#8230; Deixem-nos de lleis i parlem d&#8217;opcions , de teories i de probabilitats.<\/p>\n<p><strong>4. Models.<\/strong>\u00a0L&#8217;economia ha tingut aquests \u00faltims anys un gran component matem\u00e0tic.\u00a0En tot l&#8217;\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials, \u00e9s enormement \u00fatil treballar amb models.\u00a0Els models permeten confirmar les teories i donar-los validesa.\u00a0Per\u00f2 els models no s\u00f3n neutres;\u00a0es construeixen sobre la base de hip\u00f2tesis i per tant tenen uns prejudicis i sovint tamb\u00e9 uns components ideol\u00f2gics que els resten credibilitat.<\/p>\n<p>Un dels exemples m\u00e9s coneguts \u00e9s pensar que les persones actuen ben informades i aplicant la racionalitat, quan normalment la informaci\u00f3 \u00e9s escassa, excessiva o confusa, i l&#8217;actuaci\u00f3 t\u00e9 molts components emocionals&#8230; Tot aix\u00f2 obliga a acceptar la diversitat de les aproximacions, la pluralitat de les escoles ia prevenir-se contra el possible &#8220;pensament \u00fanic&#8221; que tant de mal ha fet en diferents \u00e8poques del segle passat.<\/p>\n<p><strong>5. Incentius i objectius.<\/strong>\u00a0L&#8217;activitat econ\u00f2mica t\u00e9 com objectiu millorar el benestar produint &#8220;valor real&#8221; per a les persones.\u00a0En el nostre sistema econ\u00f2mic, el benefici \u00e9s l&#8217;incentiu perqu\u00e8 funcioni i s&#8217;aconsegueixin aquests objectius.\u00a0Per qu\u00e8 estan permeses i incentivades fiscalment activitats que produeixen beneficis sense crear cap valor (especulaci\u00f3 financera, immobili\u00e0ria, energ\u00e8tica o aliment\u00e0ria)?\u00a0Pot ser que el creixement mal regulat d&#8217;aquestes activitats sigui el culpable dels errors observats?<\/p>\n<p>Penso que les l\u00facides aportacions que es van fer en aquests debats haurien, pel seu inter\u00e8s, sortir de l&#8217;\u00e0mbit tancat de la universitat i apropar-se m\u00e9s a l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 les teories econ\u00f2miques condicionen cada vegada m\u00e9s el nostre pensament ja que l&#8217;economia condiciona cada vegada m\u00e9s les nostres vides.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2014\/12\/09\/catalunya\/1418149905_291975.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sota el t\u00edtol\u00a0L&#8217;ensenyament de l&#8217;economia,\u00a0la Facultat d&#8217;Economia de la UB i la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch van organitzar la setmana passada un debat en qu\u00e8 van participar, a la taula, Ant\u00f3n Costas, Javier Andr\u00e9s, Joan Tugores, Javier San Juli\u00e1n i Alba Rold\u00e1n, i a la sala, algunes dotzenes de professors i alumnes de la facultat.\u00a0Fa poc, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12097","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12097"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12097\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12098,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12097\/revisions\/12098"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}