[2]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\nRevent\u00f3s<\/b> esdevingu\u00e9 un activ\u00edssim impulsor de contactes entre la UMD naixent i els grups de l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica; fou ell qui introdu\u00ed la UMD en el m\u00f3n de l\u2019oposici\u00f3 clandestina. Els facilit\u00e0 els primers contactes amb Joaqu\u00edn Ruiz Gim\u00e9nez<\/b>, a la casa d\u2019estiu d\u2019aquest a Palam\u00f3s, i amb Anton Ca\u00f1ellas<\/b>. Els pos\u00e0 tamb\u00e9 en contacte amb Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/b>, i, viatjant a Madrid, port\u00e0 Luis Otero<\/b> i Jes\u00fas Mart\u00edn-Consuegra<\/b> a fer el primer contacte de la UMD amb el PCE, en una reuni\u00f3 en una casa de la urbanitzaci\u00f3 Conde de Orgaz, a la qual assistiren Armando L\u00f3pez Salinas<\/b> i Sim\u00f3n S\u00e1nchez Montero<\/b>. Fou ell tamb\u00e9 qui els present\u00e0 Felipe Gonz\u00e1lez<\/b>, que es reun\u00ed per primera vegada amb els militars de la UMD en el pis de Robert Rivera<\/b> al carrer de Num\u00e0ncia de Barcelona, el gener de 1975,\u00a0 i torn\u00e0 a tenir amb ells, mesos despr\u00e9s, una llarga entrevista en una masia de Sant Climent de Llobregat. Revent\u00f3s organitz\u00e0 tamb\u00e9 el primer contacte de la UMD amb Nicol\u00e1s Redondo<\/b>, aleshores secretari de la UGT. F\u00e9u tamb\u00e9 altres gestions i encontres que ja no recordo.<\/p>\n
En tot cas, crec que basten aquestes dades per desfer el mite, alimentat retrospectivament, de la UMD com un fruit de la iniciativa pol\u00edtica del PCE. En l\u2019article que he esmentat de Juli\u00e1n Delgado<\/b>, aquest afirma que \u00abla UMD fou concebuda, organitzada, impulsada i dirigida per l\u2019aleshores comandant Juli<\/b> Busquets<\/b>. Trig\u00e0 anys a conscienciar un grup de militars amb dest\u00ed a la Ciutat Comtal i va saber elegir el moment perqu\u00e8 sorg\u00eds l\u2019organitzaci\u00f3, que fou quan es produ\u00efren tant les condicions objectives com el tena\u00e7 voluntarisme del seu<\/i> grup. Entre aquelles hi\u00a0 havia l\u2019esperit liberal i progressista de Barcelona que an\u00e0 penetrant en els oficials a trav\u00e9s de vinculacions familiars, socials i culturals<\/i>\u00bb. Alfons Quint\u00e0<\/b>, que fou amic de Busquets<\/b>, no \u00e9s menys rotund: \u00ab\u00c9s un fet indiscutible que la UMD va ser imaginada, concebuda, concretada i dirigida per aquest coronel d\u2019Estat Major, que tamb\u00e9 era catedr\u00e0tic de Sociologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i finalment fou diputat al parlament espanyol pel PSC. Si ell no hagu\u00e9s nascut, tampoc no hauria existit mai la UMD. Des de la fundaci\u00f3 de la UMD (31 d\u2019agost del 1974) a la seva autodissoluci\u00f3, per haver-se assolit la democr\u00e0cia (27 juny del 1977), en Juli<\/b> Busquets<\/b> en va ser el principal dirigent, exercint les seva responsabilitat amb ponderaci\u00f3 i amb un acord ampl\u00edssim<\/i>.\u00bb<\/p>\n
L\u2019aparen\u00e7a de Juli Busquets<\/b> enganyava. A primer cop d\u2019ull no tenia res de la imatge convencional del militar. En realitat, per\u00f2, era un militar de cap a peus, d\u2019una pe\u00e7a. Tenia exactament les caracter\u00edstiques que s\u2019esperen del bon soldat: el coratge, un sentit estricte de l\u2019honor i de la lleialtat a la paraula donada, la promptitud en la feina, un innat instint de conquesta en tots els \u00e0mbits de la vida, un \u00e0nim apassionat i bagarreur<\/i>. Per\u00f2 no mostrava f\u00e0cilment aquells trets del seu car\u00e0cter. A mi em feia pensar en el capit\u00e0 d\u2019artilleria T\u00faixin<\/b>, un dels personatges m\u00e9s simp\u00e0tics i m\u00e9s ben dibuixats de Guerra i pau, <\/i>que al comandament de la seva bateria de canons decideix la vict\u00f2ria russa a Sch\u00f6ngraben, per\u00f2 \u00e9s menyspreat pels seus superiors perqu\u00e8 \u00e9s d\u2019aspecte poc marcial i no beu ni fanfarroneja en els quartos de banderes. Els que hem fet la mili podem coincidir amb Tolstoi<\/b> en el fet que sovint s\u2019hi dona la correlaci\u00f3 inversa entre la petul\u00e0ncia casern\u00e0ria i el valor veritable. Busquets<\/b> cultivava la seva aparen\u00e7a paradoxal amb una certa ironia provocadora: un tarda, en el Congr\u00e9s dels Diputats, em va voler conv\u00e8ncer que calia suprimir el toc de diana en la vida di\u00e0ria de les casernes; bastava, em deia, que els soldats es posessin el despertador i acudissin puntualment al pati d\u2019armes. Vaig respondre-li que la meva breu experi\u00e8ncia de la mil\u00edcia m\u2019havia dut a la convicci\u00f3 incommovible que el \u00abquinto levanta<\/i>\u00bb era el fonament b\u00e0sic de la vida militar i que, si se cedia en aquest punt, tot se n\u2019aniria en orris. Em respongu\u00e9 amb una de les seves caracter\u00edstiques riallades de criatura entremaliada: no vaig tenir manera de saber si havia parlat seriosament.<\/p>\n
El 29 de juliol de 1975 es van produir les primeres detencions de membres de la UMD: la policia militar i la gu\u00e0rdia civil detingueren en els seus domicilis el comandant Luis Otero<\/b> i els capitans Jos\u00e9 Fortes<\/b>, Restituto Valero<\/b>, Ferm\u00edn<\/b> Ibarra<\/b>, Antonio Garc\u00eda M\u00e1rquez<\/b>, Fernando Reinlein<\/b>, Manuel Fern\u00e1ndez Lago<\/b> i Jos\u00e9 Ignacio Jim\u00e9nez<\/b>. En dies successius foren tamb\u00e9 detinguts Abel<\/b> Ruiz Cillero<\/b> i Jes\u00fas Mart\u00edn-Consuegra<\/b>. Juli Busquets<\/b> no fou detingut pel simple fet que era empresonat al penal d\u2019El Hacho, a Ceuta. Anys despr\u00e9s afirmava, no se si seriosament, que havia atret a les posicions de la UMD al comandant militar de la pres\u00f3. Tamb\u00e9 el comandant Julve<\/b> era aleshores empresonat, crec recordar que a El Ferrol (aleshores El Ferrol del Caudillo). Aix\u00ed, la repressi\u00f3 es concentr\u00e0 m\u00e9s en el grup de Madrid que en el de Barcelona, malgrat que aquest era el capdavanter i el m\u00e9s nombr\u00f3s.<\/p>\n
El 8 de mar\u00e7 de 1976, mort ja el dictador, s\u2019inici\u00e0 a les casernes de Hoyo de Manzanares el judici contra nou dels detinguts, que van ser condemnats a penes d\u2019entre dos anys i mig i vuit anys de pres\u00f3 i, en el cas de set dels acusats, a l\u2019expulsi\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit. Seguiren despr\u00e9s nous registres, detencions i altres mesures d\u2019intimidaci\u00f3, per tal d\u2019intentar paralitzar l\u2019expansi\u00f3 del moviment dels militars dem\u00f2crates. La UMD, per\u00f2, va continuar i els socialistes catalans segu\u00edrem col\u00b7laborant amb els seus responsables. La interpretaci\u00f3 que v\u00e0rem donar a aquella reacci\u00f3 repressiva del r\u00e8gim franquista era que aquest tenia p\u00e0nic a l\u2019expansi\u00f3 del moviment democr\u00e0tic a les guarnicions. Recordo que Revent\u00f3s hi veia tamb\u00e9 la m\u00e0 del generals Milans del Bosch<\/b> (despr\u00e9s colpista del 23-F de 1981) i Campano<\/b>, maniobrant contra Guti\u00e9rrez Mellado<\/b>, a qui volien presentar com l\u2019inspirador a l\u2019ombra de la UMD.<\/p>\n
Van haver de passar molts anys \u2014una vergonya\u2014 fins que el desembre del 2009 el govern espanyol aprov\u00e9s una declaraci\u00f3 institucional reconeixent el paper de la UMD i la repressi\u00f3 que el franquisme exerc\u00ed contra els qui en formaren part. El febrer de 2010, l\u2019aleshores ministra de Defensa, Carme<\/b> Chac\u00f3n<\/b>, els va lliurar la Creu del M\u00e8rit Militar, dient que \u00abtrenta-cinc anys \u00e9s un termini molt llarg per saldar un deute<\/i>\u00bb. I tant.<\/p>\n
![\"umd\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/umd-300x177.jpg\")
L\u2019MSC va ajudar a la constituci\u00f3 de la Uni\u00f3n Militar Democr\u00e1tica (UMD). La nostra col\u00b7laboraci\u00f3 amb els \u00ab\u00famedos\u00bb, com aix\u00ed els denomin\u00e0vem, fou estreta des dels inicis. Va ser a trav\u00e9s nostre que la naixent UMD va establir els seus contactes amb la resta de l’oposici\u00f3, primer a Catalunya i despr\u00e9s a Madrid. I vull creure que les nostres idees van ajudar a construir la plataforma program\u00e0tica del moviment. Les afinitats tenen una confirmaci\u00f3 en el fet que Juli Busquets<\/b>, que fou el primer impulsor de la UMD, esdevingu\u00e9 despr\u00e9s dirigent i parlamentari del nostre partit, al que s\u2019integraren diverses companyes dels militars del grup barcelon\u00ed de la UMD: Noem\u00ed Barja<\/b>, Pilar Suero<\/b>, Caridad<\/b> Ferr\u00e9<\/b> i Margarida Pi de la Serra<\/b>, que ara recordi.<\/p>\n