{"id":12071,"date":"2014-12-06T10:36:48","date_gmt":"2014-12-06T08:36:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12071"},"modified":"2014-12-06T10:36:48","modified_gmt":"2014-12-06T08:36:48","slug":"aniversari-de-la-constitucio-ara-ens-toca-a-nosaltres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/aniversari-de-la-constitucio-ara-ens-toca-a-nosaltres\/","title":{"rendered":"Aniversari de la Constituci\u00f3: \u201cAra ens toca a nosaltres\u201d"},"content":{"rendered":"

\"joves\"Molt abans que ells naixessin, la Transici\u00f3 va dibuixar les que encara s\u00f3n les l\u00ednies mestres del pa\u00eds en qu\u00e8 els toca viure i lluitar per obrir-se cam\u00ed. La Transici\u00f3 del 78 no \u00e9s la seva; va ser la dels seus pares o dels seus avis. Ara que se li veuen totes les costures, no per aix\u00f2 li perden el respecte: \u00abEs va fer el que es podia fer en aquell moment i en aquelles circumst\u00e0ncies\u00bb, coincideixen. Han transcorregut gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades, i aquest moment i aquestes circumst\u00e0ncies tampoc s\u00f3n gens f\u00e0cils. Per\u00f2 l\u2019Ariadna, el Jordi, el Jes\u00fas, la Patricia i l\u2019Eva, els cinc joves d\u2019entre 18 i 30 anys que van participar aquesta setmana en un debat organitzat per EL PERI\u00d3DICO<\/strong>, assumeixen la seva responsabilitat i el seu comprom\u00eds en el que, com aleshores, pot suposar el final d\u2019una etapa i el principi d\u2019una nova \u00e8poca: \u00abAra ens toca a nosaltres\u00bb. Les seves mirades, les seves propostes i els seus pron\u00f2stics s\u00f3n dispars, per\u00f2 hi ha unanimitat en la set de canvi. Comen\u00e7ant, de manera urgent i ineludible, per reformar la Constituci\u00f3.<\/p>\n

\u00abAra \u00e9s f\u00e0cil dir que la Transici\u00f3 hauria d\u2019haver-se fet d\u2019una altra manera, que \u00e9s el que jo penso\u00bb, obre foc Jes\u00fas Soler, barcelon\u00ed de 30 anys, enginyer de formaci\u00f3 per\u00f2 reconvertit en\u00a0teatrer. \u00ab<\/i>Eren temps molt dif\u00edcils, de por i incertesa, amb l\u2019Ex\u00e8rcit darrere gaireb\u00e9 apuntant amb la pistola\u00bb. \u00abGr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 de molta gent, en aquell moment va ser un avan\u00e7 que avui haur\u00edem d\u2019agrair m\u00e9s\u00bb, afegeix la gaireb\u00e9 publicista Patricia Sard\u00e0, de 21 anys i de Sant Boi. Tamb\u00e9 Jordi Comerma (25 anys, estudiant de Comunicaci\u00f3, entrenador de b\u00e0squet i dinamitzador cultural de Peralada) t\u00e9 un record per \u00aba les garrotades que es donaven en les manifestacions\u00bb de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n

FERIDES OBERTES:<\/strong>\u00a0Encara que el reconeixement dels m\u00e8rits de la Transici\u00f3 no suposa passar per alt les seves car\u00e8ncies. Es van obrir moltes portes i finestres, s\u00ed, per\u00f2 \u00abl\u2019aut\u00e8ntic poder, de profunda arrel antidemocr\u00e0tica, va saber adaptar-se al canvi, mantenir l\u2019statu quo\u00a0<\/i>i seguir repartint-se el past\u00eds. I van quedar ferides del franquisme per tancar. Ning\u00fa va ser jutjat pels crims de guerra i de la dictadura, ning\u00fa va demanar perd\u00f3 i desenes de milers de persones segueixen a les cunetes. La Transici\u00f3 no es pot considerar completada\u00bb, recorda el Jes\u00fas.<\/p>\n

La Patricia apunta a m\u00e9s al pes de la hist\u00f2ria, i a la falta de tradici\u00f3 democr\u00e0tica i d\u2019una cultura de participaci\u00f3 en pol\u00edtica en un pa\u00eds acostumat al caciquisme, a veure que uns manen i altres obeeixen, per explicar-se els d\u00e8ficits democr\u00e0tics. \u00abLa Transici\u00f3 es va quedar estancada i ens vam conformar amb aix\u00f2, amb el fet d\u2019anar a votar de tant en tant. I m\u00e9s o menys ens havia anat b\u00e9 fins fa cosa d\u2019uns anys, quan ens hem adonat que no, que aix\u00f2 no ens serveix\u00bb.<\/p>\n

CONSTITUCI\u00d3 \u00abOBSOLETA\u00bb:<\/strong> Aix\u00ed, als anomenem-los pecats originals, s\u2019hi ha sumat el desgast d\u2019aquestes quatre d\u00e8cades, accelerat els \u00faltims anys. \u00abLa Constituci\u00f3 est\u00e0 totalment obsoleta\u00bb, afirma amb contund\u00e8ncia Ariadna Pepi\u00f3 (29 anys, de Premi\u00e0 de Mar, en atur i a punt de graduar-se en Publicitat i Relacions P\u00fabliques). \u00abVa funcionar b\u00e9 per reintroduir la democr\u00e0cia a Espanya, per\u00f2 ha quedat antiquada\u00bb, coincideix Eva Llorens, barcelonina de 18 anys, estudiant de Dret. Una crisi econ\u00f2mica socialment devastadora, la caiguda en barrina de la confian\u00e7a en el sistema en general i en els pol\u00edtics en particular i l\u2019agreujament de la sempre latent tensi\u00f3 territorial han posat la Carta Magna contra les cordes i van esquerdant, un per un, els consensos de la Transici\u00f3. V\u00e9nen canvis, \u00bfno? Entre aquests joves hi ha coincid\u00e8ncia que s\u00ed i que fan molta falta, per\u00f2 no en l\u2019abast que creuen que puguin tenir.<\/p>\n

L\u2019Eva milita en el flanc entusiasta: \u00abVe una nova generaci\u00f3 de pol\u00edtics, com Pablo Iglesias i Pedro S\u00e1nchez, amb idees i aires diferents. Estic conven\u00e7uda que estem en un punt d\u2019inflexi\u00f3\u00bb, assegura. Tamb\u00e9 el Jordi: \u00abHi ha un moviment que per fi va de baix a dalt, que ara per ara canalitzen Podem a Espanya i l\u2019independentisme a Catalunya, i que far\u00e0 canviar moltes coses\u00bb.<\/p>\n

Per\u00f2 anem pel sector esc\u00e8ptic. El Jes\u00fas recorda que els poders econ\u00f2mics globals han despla\u00e7at la pol\u00edtica: \u00abNo s\u00e9 si el que es far\u00e0 no ser\u00e0 un simple maquillatge. Sortirem de la pitjor crisi del neoliberalisme amb una societat encara m\u00e9s capitalista neoliberal, amb menys drets i m\u00e9s desigualtat. Anem a pitjor, no s\u00f3c gens optimista\u00bb. La Patricia tem \u00abm\u00e9s del mateix\u00bb i una regeneraci\u00f3 \u00abde cara a la galeria\u00bb. I L\u2019Ariadna castiga Podem: \u00abEl pa\u00eds \u00e9s el que \u00e9s i per molt bona voluntat que hi posin, si arriben a governar dif\u00edcilment podran complir les seves promeses socials. Aix\u00f2 \u00e9s vendre fum\u00bb.<\/p>\n

Per aquests cinc joves no quedar\u00e0, sens dubte. Per\u00f2 tampoc hi ha entre ells unanimitat sobre si la seva generaci\u00f3 \u00e9s conscient de viure a les portes d\u2019un canvi d\u2019\u00e8poca, ni sobre el seu grau de comprom\u00eds pol\u00edtic. Sembla que la cosa va per barris, o m\u00e9s ben dit, per facultats. \u00abEstic envoltada de gent que lluita molt, que debat molt, que argumenta molt\u00bb, sost\u00e9 l\u2019Eva. \u00abTinc poques amigues amb qui pugui parlar de pol\u00edtica\u00bb, diu en canvi l\u2019Ariadna. \u00abHi ha poca consci\u00e8ncia social col\u00b7lectiva i molta resignaci\u00f3, acceptaci\u00f3 del que hi ha. \u2018A mi d\u2019aix\u00f2 no me\u2019n parlis, que jo el que vull \u00e9s ser feli\u00e7\u2019, et diuen\u00bb, afegeix la Patricia. \u00abCrec en la gent, crec que la gent t\u00e9 ganes de fer coses i pot fer-les. Per\u00f2 si no ens ho creiem no ho farem. Els joves hem d\u2019implicar-nos molt m\u00e9s, i educar-nos en l\u2019esperit cr\u00edtic, en el debat\u00bb, conclou el Jes\u00fas.<\/p>\n

TRIPLE CRISI:<\/strong> Debatut i aprovat queda, doncs, que davant la triple crisi del sistema \u2013pol\u00edtica, socioecon\u00f2mica i territorial\u2013, \u00e9s el moment d\u2019afrontar canvis profunds. Per\u00f2 s\u2019haur\u00e0 de veure quins i com, \u00e9s clar. Sobre Catalunya, hi ha acord en el fet que si a l\u2019Estatut no li haguessin\u00a0passat el ribot<\/i>\u00a0i amb un reconeixement de la plurinacionalitat de l\u2019Estat i una interpretaci\u00f3 menys restrictiva de la Constituci\u00f3 \u00abno haur\u00edem arribat fins aqu\u00ed\u00bb. I divisi\u00f3 d\u2019opinions, en canvi, sobre com sortir de l\u2019atzucac:, des de l\u2019aprofundiment asim\u00e8tric de l\u2019Estat de les autonomies fins a la independ\u00e8ncia, que el Jes\u00fas interpreta en clau inequ\u00edvocament regeneracionista: \u00abPer mi \u00e9s sobretot l\u2019oportunitat d\u2019un canvi, de construir un espai nou. Una Catalunya independent que segueixi sent el vedat dels Pujol i Millet no em val\u00bb.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s, a parer de tots, la mare dels ous: la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica i la moralitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica. \u00abLa clau \u00e9s fer participar la gent, que ens sentim part\u00edcips de les decisions que es prenguin, que ens sentim escoltats, que les preocupacions vinguin des de baix i les solucions tamb\u00e9\u00bb, desgrana el Jordi. I a partir d\u2019aqu\u00ed es desferma un diluvi de propostes i exig\u00e8ncies: democratitzaci\u00f3 dels partits amb estructures m\u00e9s participatives i aplicaci\u00f3 de les noves tecnologies, llistes obertes, tots els refer\u00e8ndums que facin falta, transpar\u00e8ncia en els partits i en el seu finan\u00e7ament i en l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica. I, \u00e9s clar, una aut\u00e8ntica separaci\u00f3 de poders. Tamb\u00e9 mesures revocat\u00f2ries: \u00abSi un pol\u00edtic incompleix la seva paraula, que hagi de deixar d\u2019exercir el seu c\u00e0rrec si la gent aix\u00ed ho decideix\u00bb, planteja el Jordi.<\/p>\n

I en el fragor de la tempesta no nom\u00e9s els pol\u00edtics, tamb\u00e9 els mitjans de comunicaci\u00f3, acabem xops: \u00abS\u00f3n empreses i els seus propietaris poden gestionar-les com vulguin, per\u00f2 el que no poden fer \u00e9s gestionar la realitat com vulguin. Perqu\u00e8 la democr\u00e0cia funcioni la gent ha d\u2019estar ben informada\u00bb, sost\u00e9 la Patricia.<\/p>\n

CONTRA EL CINISME:<\/strong> Esdeveniments a Catalunya a banda, les pr\u00f2ximes eleccions legislatives i una possible majoria que no inclogui el PP tindran la clau de la reforma constitucional, coincideixen tots. Una reforma \u00aben qu\u00e8 els ciutadans haurien de participar activament\u00bb, afirma l\u2019Ariadna. I que hauria de \u00abcarregar d\u2019\u00e8tica i moral l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica\u00bb, defensa un Jes\u00fas que s\u2019indigna al recordar la imatge de diputats populars rient mentre Pedro S\u00e1nchez parlava de malnutrici\u00f3 infantil: \u00abVa ser el pitjor acte de cinisme que he vist mai\u00bb. El Jordi afegeix una altra foto dolorosa i recent, la d\u2019un Senat des\u00e8rtic durant un ple sobre desnonaments.<\/p>\n

I s\u2019ha de mirar de preservar l\u2019Estat del benestar, \u00e9s clar. \u00ab\u00c9s una mica t\u00f2pic, per\u00f2 la desigualtat fa que els que tenen m\u00e9s encara tinguin m\u00e9s i els que tenen menys encara tinguin menys i puguin fer menys per tenir alguna cosa digna\u00bb, denuncia la Patricia. \u00abNo diguem que \u00e9s un t\u00f2pic, aix\u00f2 \u00e9s una trampa. No \u00e9s un t\u00f2pic, \u00e9s una realitat, i l\u2019hem de repetir tantes vegades com faci falta\u00bb, conclou el Jes\u00fas.<\/p>\n

Article de Josep Saur\u00ed publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molt abans que ells naixessin, la Transici\u00f3 va dibuixar les que encara s\u00f3n les l\u00ednies mestres del pa\u00eds en qu\u00e8 els toca viure i lluitar per obrir-se cam\u00ed. La Transici\u00f3 del 78 no \u00e9s la seva; va ser la dels seus pares o dels seus avis. Ara que se li veuen totes les costures, no …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12071","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12071"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12074,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12071\/revisions\/12074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}