![\"catesp\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/catesp-300x198.jpg\")
Ens va semblar, en iniciar-se el per\u00edode constitucional, que Espanya s\u2019obriria a una concepci\u00f3 d\u2019ella mateixa com el que \u00e9s realment; \u00e9s a dir, a la comprensi\u00f3 i el reconeixement de les cultures, lleng\u00fces i sentiments de les diferents nacions, a una superaci\u00f3 progressiva de l\u2019acci\u00f3 assimiladora i repressiva que en el passat s\u2019havia exercit en nom d\u2019un concepte d\u2019Espanya com a \u00fanica naci\u00f3 dominadora.<\/p>\n
Espanya! Si hi ha un concepte conf\u00fas, polis\u00e8mic i enverinat \u00e9s aquest. Josep Pallach<\/strong> va escriure a prop\u00f2sit d\u2019aix\u00f2 un article il\u00b7luminador: \u00abPels catalans el concepte d’Espanya no inclou la idea de naci\u00f3. De naci\u00f3 els homes nom\u00e9s en tenim una i la naci\u00f3 dels catalans \u00e9s Catalunya. (…) Espanya podria \u00e9sser el com\u00fa denominador de les nacions peninsulars. Els nostres escriptors cl\u00e0ssics ho anunciaven aix\u00ed. Qu\u00e8 ha passat perqu\u00e8 avui costi d\u2019acceptar aquesta denominaci\u00f3?Simplement que som conscients del que en podr\u00edem dir un ab\u00fas de confian\u00e7a (\u2026) El concepte d\u2019Espanya intenta\u2028 imposar-se d\u2019una altra manera. Com una\u2028 voluntat d\u2019imperi i d\u2019assimilaci\u00f3 de les nacions diverses a una sola. Aquesta voluntat imperial fracass\u00e0 (perqu\u00e8) fou incapa\u00e7 d’assimilar fortes personalitats nacionals com eren les de Portugal, Gal\u00edcia, Euskadi i Catalunya (…) I aix\u00ed estem avui. Amb un fort contingut emocional del mot Espanya que caldria \u201cdesemocionar\u201d quan volem emprar-lo, com creiem que cal fer-ho, per expressar el dest\u00ed fratern dels pobles peninsulars. Sabem que \u00e9s una empresa dif\u00edcil: el mot continua essent utilitzat per expressar una homogene\u00eftat fict\u00edcia que destrueix les realitats nacionals. Aix\u00f2 explica els \u201cmori Espanya\u201d dels nacionalismes peninsulars. Portugal, Gal\u00edcia, Euskadi, Catalunya, s\u00f3n pobles que tenen determinats lligams hist\u00f2rics, econ\u00f2mics, geogr\u00e0fics \u2014eIs costa \u00e9sser pobles \u00abespanyols\u00bb <\/i>car el mot cont\u00e9 c\u00e0rregues explosives i els nacionalistes pretenen que cal guardar-lo per designar la vasta zona peninsular (no \u00fanicament castellana) on l\u2019empresa assimiladora sembla haver reeixit.\u00bb[1]<\/sup><\/sup><\/a> Unes paraules semblants, molt m\u00e9s taxatives, les va escriure Joan Sales: \u00abSom espanyols com som europeus; ens en han fet la hist\u00f2ria i la geografia, que no podem pas esborrar capritxosament. Ni Franco ens ha de fer avorrir aquell nom ni Hitler aquest. Som espanyols; i ja que ho som, acceptem-ho amb orgull.<\/strong>\u00bb[2]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n Haurem de renunciar a aquests plantejaments? La \u00faltima temptativa \u2014no s\u00e9 si la darrera\u2014 d\u2019impulsar una concepci\u00f3 plurinacional d\u2019Espanya en qu\u00e8 Catalunya hi tingu\u00e9s un bon encaix fou la dels governs d\u2019Entesa a la Generalitat. Maragall<\/b>, amb els seus aliats, va emprendre una estrat\u00e8gia en aquest sentit, orientada a ampliar l\u2019autogovern catal\u00e0, amb el segon Estatut, i a generar una nova din\u00e0mica d\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i territorial de l\u2019Estat: va parlar d\u2019\u00abEspanya plural\u00bb i de bicapitalitat; de la necessitat de canviar la visi\u00f3 radial de les infraestructures a Espanya; d\u2019impulsar el corredor mediterrani i l\u2019euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia; va exigir just\u00edcia en les relacions fiscals entre Catalunya i Espanya; va demanar gestos forts de reconeixement simb\u00f2lic i pr\u00e0ctic del pluriling\u00fcisme. Montilla <\/strong>segu\u00ed la mateixa estrat\u00e8gia, que sempre fou duta a terme en el respecte estricte del marc constitucional. Les respostes s\u00f3n conegudes. La dreta espanyola s\u2019hi pos\u00e0 furiosament en contra.<\/p>\n A m\u00e9s de les campanyes catalan\u00f2fobes, de les recollides de signatures contra l\u2019Estatut, o de les campanyes de boicot contra productes catalans, all\u00f2 que retrospectivament m\u2019ha il\u00b7lustrat m\u00e9s sobre aquell per\u00edode \u00e9s la versi\u00f3 que ha donat Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar <\/strong>d\u2019una conversa amb Pasqual Maragall<\/strong>.<\/p>\n \u00abMaragall<\/strong>\u00bb, diu Aznar <\/strong>en les seves mem\u00f2ries, \u00abme explic\u00f3 que hab\u00eda que cambiar todo el planteamiento de las obras p\u00fablicas en Espa\u00f1a: en lugar de un AVE Madrid-Barcelona, hab\u00eda que construir un AVE Barcelona-Bilbao y otro Barcelona-Valencia, porque eso era lo justo y lo conveniente (…)\u00a0Me dijo que ten\u00eda que \u201caumentar el respeto y el reconocimiento a la lengua catalana\u201d. Le pregunt\u00e9: \u201c\u00bfY eso qu\u00e9 significa?\u201d. Maragall me contest\u00f3: \u201cPues que hay que respetarla m\u00e1s\u201d. \u201c\u00bfY eso en qu\u00e9 consiste?\u201d. \u201cEn respetarla m\u00e1s.\u201d As\u00ed termin\u00f3 nuestra conversaci\u00f3n.\u00a0Una conversaci\u00f3n circular, absurda, in\u00fatil, en la que Maragall no me dec\u00eda lo que realmente pretend\u00eda porque no me lo pod\u00eda decir (\u2026) Su verdadero planteamiento era \u201ccuatro a\u00f1os m\u00e1s de Aznar y hacemos que estalle Espa\u00f1a<\/strong>\u201d.\u00bb\u00a0[3]<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Quin relat m\u00e9s esgarrifosament simptom\u00e0tic! M\u00e9s que una \u00abconversa circular, absurda, in\u00fatil\u00bb all\u00f2 devia ser un di\u00e0leg de sords i el sord era Aznar<\/strong>, no sols impermeable sin\u00f3 frontalment bel\u00b7lic\u00f3s envers tot plantejament sobre el futur d\u2019Espanya que no coincid\u00eds amb el seu. Sarcasme petulant, sordesa i incomprensi\u00f3 absolutes, pors i prejudicis ancestrals.<\/p>\n La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l\u2019Estatut, les campanyes pol\u00edtiques i medi\u00e0tiques del nacionalisme espanyol fomentant la xenof\u00f2bia contra Catalunya; els continuats atacs furiosos contra el \u00abTripartit\u00bb i contra els seus protagonistes, que en alguns casos van prendre un car\u00e0cter de linxament moral; els silencis del m\u00f3n cultural i pol\u00edtic de les esquerres de fora de Catalunya, que van veure des del primer moment amb recel i ben escassa simpatia l\u2019exist\u00e8ncia dels governs d\u2019Entesa a la Generalitat, i van contribuir a difondre el mite d\u2019un Maragall <\/strong>il\u00b7luminat. A Espanya molts van pensar, amb una miopia notable, que el poble de Catalunya s\u2019empassaria aquell cop de porta hist\u00f2ric; que acceptaria resignadament que un Estatut aprovat pel Parlament, negociat en el Congr\u00e9s dels Diputats, votat per majoria en les Corts Generals i ratificat en refer\u00e8ndum pel poble de Catalunya, fos recorregut pel Partido Popular i declarat finalment anticonstitucional.<\/p>\n Molts ponts s\u2019han trencat i els camins semblen barrats. En una confer\u00e8ncia a la Paeria de Lleida, l\u2019Onze de Setembre de 2010, Llu\u00eds Foix <\/strong>deia que si ens entretenim a discutir els m\u00e8rits i els obstacles de la independ\u00e8ncia de Catalunya i del federalisme a Espanya, vindr\u00e0 la frustraci\u00f3 perqu\u00e8 aquests objectius no seran assolits a mig termini. La q\u00fcesti\u00f3 concreta que aix\u00f2 planteja \u00e9s que no hi ha alternativa a la m\u00e0 esquerra d\u2019una pol\u00edtica tena\u00e7 i intel\u00b7ligent, que mantingui ferms a Catalunya uns objectius d\u2019unitat civil, cohesi\u00f3 social i d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia interna i que, de cara a Espanya, tingui uns objectius d\u2019exig\u00e8ncia, confrontaci\u00f3 democr\u00e0tica, negociaci\u00f3 i aliances. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem evitar noves batalles perdudes.<\/p>\n Pel que fa al futur, rellegint el llibre-conversa conversa que Mar\u00e7al Sintes<\/strong> f\u00e9u amb Ernest Lluch<\/strong> poc abans que aquest fos assassinat per ETA, m\u2019he trobat amb aquest di\u00e0leg:<\/p>\n Mar\u00e7al Sintes<\/strong>: \u00abSi a la gent vost\u00e8 li garanteix que prement un bot\u00f3 Catalunya ser\u00e0 independent i no passar\u00e0 res, potser se sorprendria dels molts que el farien servir, el bot\u00f3\u00bb.<\/p>\n Ernest Lluch<\/strong>: \u00abAquesta \u00e9s la tesi d\u2019en Raimon Obiols<\/strong>, ja l\u2019he sentida…\u00bb [4]<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Aquest llibre es public\u00e0 l\u2019any 2001, poc despr\u00e9s de la mort de l\u2019Ernest. Per\u00f2 aquella \u00abtesi del bot\u00f3\u00bb, que durant uns anys form\u00e0 part de l\u2019argot familiar en les discussions del PSC, \u00e9s de bastants anys abans. Ve d\u2019una reuni\u00f3 de l\u2019any 1988, en qu\u00e8 eren presents, entre d\u2019altres, Ernest Lluch, Pasqual Maragall<\/strong> i Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>. Aquella \u00abtesi\u00bb no era res de l\u2019altre m\u00f3n, per\u00f2 tampoc no era una boutade<\/i>. Vaig dir aleshores que, en una situaci\u00f3 que garant\u00eds que la independ\u00e8ncia de Catalunya no tingu\u00e9s cap mena de contrapartida negativa, ni per a Catalunya ni per a Espanya, una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estaria a favor (a en Pasqual aquell comentari meu li qued\u00e0; despr\u00e9s l\u2019ha esmentat en diverses ocasions).<\/p>\n El meu pron\u00f2stic no era subjectiu, no derivava de la sentimentalitat privada d\u2019una persona que tingu\u00e9 Bac de Roda i l\u2019alcalde de Cork[5]<\/sup><\/sup><\/a> com a herois de la infantesa; era simplement la constataci\u00f3 d\u2019una realitat que em semblava i em sembla evident: l\u2019exist\u00e8ncia en el poble de Catalunya d\u2019una majoria contr\u00e0ria a la depend\u00e8ncia i a la dominaci\u00f3. Una majoria a favor, per tant, de governar-se lliurement, com \u00e9s el cas de tota realitat nacional.<\/p>\n Una altra cosa em semblava evident: que la gent sabia perfectament que el bot\u00f3 d\u2019una independ\u00e8ncia sense hostilitats o hostilitat, sense costos ni efectes negatius, dins i fora de Catalunya, simplement no existia. En aquest sentit, potser, afinant, es podria parlar a Catalunya d\u2019una majoria antidependentista m\u00e9s que independentista en el sentit tradicional. Potser es podria dir fins i tot que a Catalunya hi ha una majoria que, paradoxalment, vol la independ\u00e8ncia sense trencar amb Espanya.<\/p>\n Aquesta assignatura continua pendent, i el repte es planteja ara amb m\u00e9s tensi\u00f3, amb m\u00e9s passi\u00f3, amb una correlaci\u00f3 de forces diferent. Hi ha una nova oportunitat, no exempta de risc: que es parli amb preocupaci\u00f3 d\u2019un perill de xoc de trens \u00e9s simptom\u00e0tic. A mi em sembla que la immensa majoria vol evitar la cat\u00e0strofe ferrovi\u00e0ria, per\u00f2 no diria el mateix dels nacionalismes instrumentals a Espanya i a Catalunya.<\/p>\n Enmig de molts interrogants, crec tenir clares algunes coses b\u00e0siques. La primera \u00e9s que les decisions sobre les relacions que vol tenir amb Espanya corresponen al poble de Catalunya, que ha de tenir la llibertat de triar el seu futur. Els nostres ciutadans i ciutadanes han de poder decidir el seu futur col\u00b7lectiu amb una visi\u00f3 clara de les alternatives i possibilitats que tenen al davant; amb una comprensi\u00f3 plena de la situaci\u00f3 espec\u00edfica en qu\u00e8 es troba Catalunya, que com tots els pa\u00efsos es troba inserit en un marc concret d\u2019interdepend\u00e8ncies creixents. La segona \u00e9s que la sortida ha de ser democr\u00e0tica, amb la m\u00e0xima unitat possible de les forces pol\u00edtiques catalanes i de la gran majoria del pa\u00eds. La tercera \u00e9s que nom\u00e9s podr\u00e0 ser una soluci\u00f3 negociada sobre una determinada correlaci\u00f3 de forces.<\/p>\n Alguns parlen de nou, en aquesta conjuntura, del tot o res, com si f\u00f3ssim finalment davant d\u2019un cingle o d\u2019un precipici. Hic Rhodus, hic salta<\/i>: la independ\u00e8ncia o l\u2019extinci\u00f3 nacional! No comparteixo aquesta antin\u00f2mia radical ni aquesta angoixa. Sigui quina sigui la evoluci\u00f3 de les coses, la identitat i la causa catalana continuaran amb persist\u00e8ncia, com a fets de llarga durada que traspassaran conjuntures, successius per\u00edodes de la vida col\u00b7lectiva, canvis socials i culturals, evolucions pol\u00edtiques catalanes, espanyoles i europees, obertures a la globalitzaci\u00f3 i la interdepend\u00e8ncia. Expressant aquesta convicci\u00f3 no parlo d\u2019ess\u00e8ncies eternes, de conceptes immutables, sin\u00f3 d\u2019una realitat nacional en expansi\u00f3. Catalunya canviar\u00e0, est\u00e0 canviant r\u00e0pidament, per\u00f2 la seva canviant realitat comuna durar\u00e0 i amb ella persistir\u00e0 una identitat i una causa comunes, pel simple fet que els catalans i les catalanes, encara que volgu\u00e9ssim, i \u00e9s clar que no ho volem, no podr\u00edem ser una altra cosa. I perqu\u00e8 \u00abfer catalans amb gent de fora\u00bb, com diu la dem\u00f2grafa Anna Cabr\u00e9<\/strong>, \u00ab\u00e9s la nostra manera de fer\u00bb.<\/p>\n Les generacions actuals desapareixeran, en vindran d\u2019altres, i el fet viu de Catalunya i de la seva condici\u00f3, que produeix a parts iguals energia i malestar, excel\u00b7l\u00e8ncia i frustracions, seguiran suscitant iniciatives i mals de cap, projectes i esperances, aven\u00e7os i retrocessos, ocasions perdudes, objectius assolits. Quin ser\u00e0 el resultat d\u2019aquesta hist\u00f2ria nostra \u00e9s una cosa que ning\u00fa no sap. Jo crec que, siguin quin sigui l\u2019escenari del seus futurs possibles, Catalunya anir\u00e0 amunt, amb esfor\u00e7 i enginy. No \u00e9s un mal dest\u00ed per a un poble.<\/p>\n Aquest text \u00e9s un fragment d\u2019El m\u00ednim que es pot dir<\/a>, el meu llibre de records. Aqu\u00ed, la versi\u00f3 electr\u00f2nica<\/a>).<\/p>\n <\/p>\n\n
\n\n