![\"constitucio\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/constitucio-300x200.jpg\")
Vaig saber la veritat sobre l’article 135 dins d’un forat.\u00a0Primavera del 2012, deu o quinze metres sota terra a la localitat zamorana de Benavante.\u00a0En aquesta comarca es conserven petits cellers excavades a la terra argilosa i un bon amic em va convidar a con\u00e8ixer la seva. All\u00e0, a la cripta misteriosa, vaig saber la veritat sobre l’article 135. Des d’aquell dia veig la pol\u00edtica espanyola d’una altra manera.<\/p>\n
Est\u00e0vem asseguts al voltant de la taula, amb la jaqueta posada, ja que all\u00e0 baix fa fred.\u00a0El periodista Mariano Guindal, un dels homes m\u00e9s ben informats de Madrid, no va poder resistir la temptaci\u00f3 de preguntar-li a Jos\u00e9 Enrique Serrano el que llavors molt pocs sabien a Espanya.\u00a0“Sents -Mariano, molt madrileny, sol interpel\u00b7lar en plural cast\u00eds-, ens pots confirmar que la famosa carta del Banc Central Europeu a Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> no demanava cap reforma de la Constituci\u00f3?<\/p>\n Es va fer el silenci.\u00a0Serrano va escurar la gola una mica i ens va mirar amb uns ulls blaus que suavitzen i regalen ironia al rostre sever de l’\u00fanic home a Espanya que ha estat cap de gabinet de dos presidents del Govern: Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> i Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>.\u00a0Va ser sincer i ens va confirmar que la carta del BCE remesa amb data 5 agost 2011 -aquell terrible agost en qu\u00e8 l’euro va estar a punt de saltar pels aires-, no demanava la reforma de la Constituci\u00f3 espanyola.\u00a0Jean-Claude Trichet<\/strong> anava per un altre cam\u00ed.\u00a0El president del BCE exigia al Govern socialista de Madrid un nou tall en la despesa p\u00fablica i la urgent reforma del mercat laboral, per a enviar un missatge tranquil\u00b7litzador als embravits mercats financers.<\/p>\n La immediata aplicaci\u00f3 d’aquelles dues mesures exigides per l’alta autoritat financera europea significava dinamitar l’avan\u00e7ament electoral que Zapatero<\/strong> havia anunciat p\u00fablicament una setmana abans, a finals de juliol.\u00a0En cas d’incompliment flagrant de les exig\u00e8ncies de Frankfurt, Espanya podia veure’s abocada a la intervenci\u00f3 i fins i tot a la formaci\u00f3 d’un “govern t\u00e8cnic”, com mesos despr\u00e9s passaria a It\u00e0lia.\u00a0(El novembre del 2011, poc abans de les eleccions legislatives espanyoles, Silvio Berlusconi, que tamb\u00e9 havia rebut una carta del president del BCE a l’agost, -de la qual va fer cas omiso-, ‘va descobrir’ que s’havia quedat sense majoria del Senat , veient-se obligat a presentar la dimissi\u00f3 davant el President de la Rep\u00fablica. Va ser substitu\u00eft pel tecn\u00f2crata Mario Monti al capdavant d’un govern ‘t\u00e8cnic’, format per ministres sense milit\u00e0ncia de partit i recolzat al Parlament pels dos partits principals. All\u00ed va comen\u00e7ar el definitiu declivi d’un singular governant anomenat ‘Il Cavaliere’).<\/p>\n ZP va tornar a demostrar aquell mes d’agost que \u00e9s un home de recursos t\u00e0ctics.\u00a0“El president va recordar que Angela Merkel havia suggerit mesos enrere la conveni\u00e8ncia que els pa\u00efsos europeus s’inscrivissin en les seves constitucions el respecte a l’estabilitat pressupost\u00e0ria i la prioritat del pagament del deute i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb el suport de Mariano Rajoy, que no podia negar-se, ja que ell mateix havia defensat aquesta mesura. Aquella iniciativa ens donava una sortida i evitava el risc d’un esclat social a la tardor del 2011”, va explicar Serrano, sempre amb un t\u00e8nue somriure.<\/p>\n El secret de Benavente va deixar de ser-ho el novembre del 2013, ara fa un any, quan Zapatero<\/strong> va publicar la carta del BCE com a document annex del llibre\u00a0‘El dilema’,<\/em>\u00a0en qu\u00e8 tracta de justificar la seva gesti\u00f3 de la crisi econ\u00f2mica.\u00a0Fins aquella data ning\u00fa havia pogut confirmar l’abast exacte de la missiva.\u00a0La reforma expr\u00e9s de la Constituci\u00f3 es va fer en menys de cinc setmanes, a tota velocitat, sense debat social, i sense demanar tan sols un informe previ del Consell d’Estat.\u00a0La\u00a0Brigada Aranzadi,<\/em>\u00a0sempre tan atenta als reglaments, no va dir ni piu.\u00a0L’Estat de Dret -pron\u00fanciese al Madrid oficial, amb les s\u00edl\u00b7labes ben separades i mastegades:\u00a0\u00c9s-ta-do-de-De-re-cho<\/em>\u00a0– \u00e9s molt flexible a Espanya, quan conv\u00e9.\u00a0Nom\u00e9s quan conv\u00e9.\u00a0Tres anys despr\u00e9s cap altre pa\u00eds europeu del nostre entorn ha modificat la seva constituci\u00f3 per esculpir en marbre l’estabilitat pressupost\u00e0ria i proclamar com a principi fundacional la prioritat del pagament del deute.\u00a0No ho ha fet Portugal, malgrat ser pa\u00eds formalment intervingut.\u00a0No ho ha fet l’orgullosa Fran\u00e7a.\u00a0No ho ha fet la inventiva It\u00e0lia.<\/p>\n L’article 135 ha reaparegut aquesta setmana amb la proposta del nou secretari general del PSOE<\/strong>, Pedro S\u00e1nchez, de corregir el seu contingut en termes sobirans.\u00a0S\u00e1nchez vol desdibuixar la consigna\u00a0‘PPSOE’<\/em>\u00a0amb qu\u00e8 avancen els partisans de Podem.\u00a0El PSOE<\/strong> vol esmenar a si mateix i Zapatero, visiblement molest, ha respost a S\u00e1nchez amb un somriure enverinat.\u00a0El nou secretari general treballa a contrarellotge per definir un perfil propi, abans que l’embisti Susana D\u00edaz<\/strong> i el grup dirigent de Sevilla, cosa que passar\u00e0 amb tota seguretat.<\/p>\n Els tres esdeveniments pol\u00edtics m\u00e9s rellevants d’aquesta setmana han estat el discurs d’Artur Mar, proposant la immolaci\u00f3 de CiU a favor d’un nou subjecte pol\u00edtic \u00e1un per definir;\u00a0el f\u00fanebre plenari del Congr\u00e9s sobre la corrupci\u00f3, i el moviment grec de les esquerres hisp\u00e0niques.\u00a0El PSOE<\/strong>, necessitat d’una ruptura amb el seu recent passat, posa en q\u00fcesti\u00f3 el blindatge constitucional del deute i Podem<\/strong>, desitj\u00f3s d’un futur factible, modera el seu missatge, sense renunciar a la den\u00fancia del deute.\u00a0Les dues opcions sumen avui majoria en les enquestes.\u00a0Atenci\u00f3 Brussel\u00b7les, atenci\u00f3 Berl\u00edn: a Espanya es comen\u00e7a a apuntar al cor de la pol\u00edtica d’austeritat.<\/p>\n Aix\u00f2 ajuda a explicar el m\u00edting de Mariano Rajoy<\/strong> ahir a Barcelona, \u200b\u200badre\u00e7at a tot Espanya i no als catalans\u00a0‘terceristes’,<\/em>\u00a0desitjosos d’una perspectiva de pacte, que hauran d’esperar a que conclogui el cicle electoral.\u00a0Mentre plou cendra sobre el seu cap, Rajoy llan\u00e7a el seg\u00fcent missatge: us agradar\u00e9 m\u00e9s o us agradar\u00e9 menys, per\u00f2 jo s\u00f3c el garant de l’ordre.\u00a0El l\u00edder del PP<\/strong> no busca en aquests moments solucionar el problema de Catalunya.\u00a0Intentar-li obligaria a emprar un llenguatge i efectuar unes propostes que podrien perjudicar a la resta d’Espanya.Se sent en perill i necessita adversaris que ajudin a definir la seva posici\u00f3.\u00a0La llista sobiranista unit\u00e0ria d’Artur Mas segurament li fastigueja, per\u00f2 al final del dia \u00e9s un est\u00edmul.\u00a0Ahir no va fer cap esfor\u00e7 per obstaculitzar-la.\u00a0Al contrari.\u00a0El seu principal objectiu ara \u00e9s evitar una gran desastre de la dreta en les eleccions municipals i regionals de maig, salvar Madrid (ajuntament i comunitat), per sobre de tot, i refermar davant el Directori Europeu com a garant de l’ordre interior, mentre les esquerres espanyoles , en fase d’alta competici\u00f3, comencen a parlar en grec (declinaci\u00f3\u00a0Syriza).<\/em><\/p>\n