{"id":12019,"date":"2014-11-27T11:31:36","date_gmt":"2014-11-27T09:31:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12019"},"modified":"2014-11-27T11:31:36","modified_gmt":"2014-11-27T09:31:36","slug":"borja-de-riquer-i-permanyer-crisis-politiques-i-oportunitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-i-permanyer-crisis-politiques-i-oportunitats\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer i Permanyer: Crisis pol\u00edtiques i oportunitats"},"content":{"rendered":"

\"crisis\"Darrerament s’ha parlat for\u00e7a en els mitjans sobre si la situaci\u00f3 pol\u00edtica d’avui s’assembla a altres moments hist\u00f2rics tamb\u00e9 cr\u00edtics.\u00a0S’ha esmentat el desastre de 1898 i la transici\u00f3 dels anys 1977-1979 per tal de fer comparacions amb l’actualitat.\u00a0Es tracta de situacions molt diverses, en qu\u00e8 les difer\u00e8ncies s\u00f3n m\u00e9s acusades que les similituds.\u00a0De tota manera, pot ser un exercici \u00fatil reflexionar per establir elements de coincid\u00e8ncia i de diverg\u00e8ncia.<\/p>\n

El desastre de 1898 no va ser nom\u00e9s una humiliant derrota militar amb EUA\u00a0i la p\u00e8rdua de les restes del gran imperi colonial espanyol.\u00a0Va ser tamb\u00e9 un gran cop moral i pol\u00edtic, at\u00e8s que llavors Espanya va haver d’afrontar una dura realitat: era un pa\u00eds petit i decadent, amb un notable retard econ\u00f2mic, educatiu i cient\u00edfic.\u00a0Ja no es podia viure m\u00e9s temps recordant ni passats imperis ni passades gl\u00f2ries.\u00a0Per\u00f2 llavors van predominar m\u00e9s les lamentacions sentimentals i la ret\u00f2rica d’una necess\u00e0ria regeneraci\u00f3 que els projectes pol\u00edtics per sortir realment de la crisi.\u00a0Calia actuar immediatament i no es va fer.\u00a0Ni es va canviar de pol\u00edtica, ni es van renovar els partits, ni es va reformar la Constituci\u00f3.\u00a0I aix\u00ed el sistema de la Restauraci\u00f3 va entrar en una progressiva decad\u00e8ncia.\u00a0A l’Espanya de llavors no hi va haver una reacci\u00f3 nacional similar a la de Fran\u00e7a despr\u00e9s de la derrota de 1870, que va conduir a establir la vigorosa Tercera Rep\u00fablica.<\/p>\n

La transici\u00f3 dels anys setanta va ser ben diferent.\u00a0En aquells anys una part dels dirigents del deslegitimat r\u00e8gim franquista van pactar amb l’oposici\u00f3 uns canvis pol\u00edtics que van conduir a una Constituci\u00f3 democr\u00e0tica.\u00a0Ara b\u00e9, el proc\u00e9s es va veure hipotecat per les her\u00e8ncies i imposicions de l’antic r\u00e8gim: la monarquia, la no exig\u00e8ncia de responsabilitats pol\u00edtiques, la sobirania \u00fanica, etc\u00e8tera.\u00a0Malgrat les seves mancances, va ser un gran canvi pol\u00edtic que posava fi a l’\u00faltim r\u00e8gim supervivent dels feixismes dels anys trenta i aconseguia l’homologaci\u00f3 a l’Europa democr\u00e0tica.<\/p>\n

En aquests dos escenaris, quin va ser el lloc de la q\u00fcesti\u00f3 catalana?\u00a0En el primer cas, l’\u00fanica reacci\u00f3 regeneracionista al desastre que va acabar tenint \u00e8xit pol\u00edtic va ser la protagonitzada pel catalanisme.\u00a0Les eleccions de 1901 van significar la irrupci\u00f3 dels catalanistes, i de la q\u00fcesti\u00f3 catalana, en la pol\u00edtica espanyola.\u00a0Els dirigents de la Lliga Regionalista van plantejar uns projectes d’europe\u00eftzaci\u00f3 i reforma d’Espanya molt m\u00e9s ambiciosos i moderns que els elaborats per Maura o Canalejas, per\u00f2 no van aconseguir molts suports per la desconfian\u00e7a que generava la seva condici\u00f3 de catalanistes.\u00a0Durant la transici\u00f3 dels anys setanta, el protagonisme pol\u00edtic del catalanisme antifranquista va for\u00e7ar que es restabl\u00eds la Generalitat, ja assolida durant la Segona Rep\u00fablica, per\u00f2 es va fer en el nou marc generalitzat i homogeni que significava l’Estat de les autonomies obligat\u00f2ries.\u00a0El pacte va deixar en una notable ambig\u00fcitat la interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 de 1978. Per a uns aquell text era un punt de partida perfectible i reformable que podria implicar mitj\u00e0 termini desprendre de les her\u00e8ncies franquistes i adequar-se a la realitat plurinacional: era evident que les nacionalitats hist\u00f2riques no podien ser iguals que les regions.\u00a0Al final s’ha acabat imposant el criteri restrictiu dels que consideren la Carta Magna com el punt i final: disset comunitats iguals \u00e9s el m\u00e0xim que estan disposats “a concedir”.<\/p>\n

Avui assistim al que ja molts analistes qualifiquen de crisi final del sistema de la transici\u00f3, com a resultat del desprestigi i erosi\u00f3 de bona part de les institucions de l’Estat i del descr\u00e8dit dels partits i pol\u00edtics que han governat.\u00a0I a m\u00e9s, el model auton\u00f2mic catal\u00e0 ja no \u00e9s viable per les limitacions i els incompliments dels pactes i les lleis pels governs de Madrid i per les interpretacions d’un Constitucional mancat de independ\u00e8ncia i d’autoritat moral.\u00a0Aquest doble esgotament \u00e9s l’element central de l’actual situaci\u00f3, tot i que tamb\u00e9 cal afegir els greus efectes socials provocats per com s’ha gestionat la crisi econ\u00f2mica.\u00a0Avui no acaben de perfilar ni quins seran els protagonistes dels possibles canvis, ni les caracter\u00edstiques d’aquests, ni el moment en qu\u00e8 es produiran.\u00a0Potser tot comen\u00e7ar\u00e0 a dibuixar-se el proper any si el sistema bipartidista PP<\/strong>–PSOE<\/strong> rep un fort cop a les municipals i auton\u00f2miques de maig, a les generals posteriors i en les previsibles catalanes.\u00a0\u00c9s molt probable que llavors la q\u00fcesti\u00f3 catalana surti de l’actual carrer\u00f3 sense sortida.\u00a0Perqu\u00e8 estar\u00e0 en un context de recomposici\u00f3 de les forces pol\u00edtiques i plantejament de la necess\u00e0ria transformaci\u00f3 del sistema pol\u00edtic espanyol quan aparegui l’oportunitat i necessitat de negociar i pactar de veritat la q\u00fcesti\u00f3 catalana.<\/p>\n

El 1898 es van perdre les \u00faltimes col\u00f2nies espanyoles perqu\u00e8 la “metr\u00f2poli” es va negar a negociar.\u00a0Volia mantenir la situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia d’aquests territoris fos com fos, i al final els va perdre tots.\u00a0Seria bo que els pol\u00edtics espanyols deixessin d’enganyar-se i assumissin la realitat tal com \u00e9s.\u00a0Avui sembla evident, com a finals del segle XIX, que cada dia hi ha m\u00e9s dist\u00e0ncia entre el pa\u00eds oficial, encotillat per una Constituci\u00f3 obsoleta i condu\u00eft per un Govern autista i uns partits desacreditats, i el pa\u00eds real, el de la molta gent que vol un canvi real i far\u00e0 tot el possible per convertir en realitat aquesta aspiraci\u00f3.\u00a0Qui es negui a veure aquesta realitat tard o d’hora es pot veure desbordat pels esdeveniments, com va passar l’any 1931.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Darrerament s’ha parlat for\u00e7a en els mitjans sobre si la situaci\u00f3 pol\u00edtica d’avui s’assembla a altres moments hist\u00f2rics tamb\u00e9 cr\u00edtics.\u00a0S’ha esmentat el desastre de 1898 i la transici\u00f3 dels anys 1977-1979 per tal de fer comparacions amb l’actualitat.\u00a0Es tracta de situacions molt diverses, en qu\u00e8 les difer\u00e8ncies s\u00f3n m\u00e9s acusades que les similituds.\u00a0De tota manera, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12019","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12019"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12021,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12019\/revisions\/12021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}