{"id":12007,"date":"2014-11-26T11:20:01","date_gmt":"2014-11-26T09:20:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12007"},"modified":"2014-11-26T14:10:11","modified_gmt":"2014-11-26T12:10:11","slug":"raimon-obiols-sobre-la-transicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-sobre-la-transicio\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Sobre la Transici\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"transicio\"A l\u2019hora d\u2019avaluar quina era la correlaci\u00f3 de forces en aquell per\u00edode, i la seva evoluci\u00f3, cal tenir present l\u2019esquema de les forces presents en comen\u00e7ar l\u2019any 1976. Una primera delimitaci\u00f3 es podia establir, naturalment, entre les que formaven l\u2019entramat de la dictadura i les que constitu\u00efen l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica. No eren, certament, blocs compactes i homogenis. Entrar en una taxonomia m\u00e9s precisa podria ser llarg i no ho far\u00e9 sin\u00f3 grosso modo<\/i>. En el camp franquista pod\u00edem distingir entre un sector<\/i> majoritari \u00abcontinuista\u00bb, m\u00e9s o menys resignat a algun retoc de fa\u00e7ana, sobretot a causa del context internacional; un sector \u00abreformista\u00bb que sabia que una eventual cosm\u00e8tica de superf\u00edcie no seria suficient i optava per un canvi parcial, gradual i controlat des del poder; i un sector reaccionari i ultra, l\u2019anomenat b\u00fanker<\/i>.<\/p>\n

En l\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim tamb\u00e9 podr\u00edem distingir a grans trets dos sectors: el \u00abrupturista\u00bb, partidari de la unitat de l\u2019oposici\u00f3, de la mobilitzaci\u00f3 i d\u2019un canvi democr\u00e0tic n\u00edtid, i l\u2019\u00abevolucionista\u00bb, esc\u00e8ptic pel que feia a la possibilitat d\u2019una \u00abruptura democr\u00e0tica\u00bb, m\u00e9s passiu i a l\u2019espera, m\u00e9s favorable a un eventual acord d\u2019altes esferes amb els \u00abreformistes\u00bb del r\u00e8gim que a la mobilitzaci\u00f3 dels \u00abindignats\u00bb de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n

Entre aquells sectors es jugava la partida, o les partides, a comen\u00e7ament d\u2019aquell 1976. Sobre els seus jocs respectius s\u2019han publicat tota mena d\u2019an\u00e0lisis i estudis. L\u2019assaig m\u00e9s enginy\u00f3s i divertit \u00e9s, des del meu punt de vista, el que va escriure Josep M. Colomer<\/b> basant-se en la teoria de jocs i altres curiosos instruments. La meva interpretaci\u00f3 personal sobre aquell per\u00edode la vaig publicar el 1982 al diari Tele\/Expr\u00e9s <\/i>de Barcelona.<\/i> No he pogut rellegir aquell article, per\u00f2 en recordo perfectament el contingut. L\u2019estr\u00e8s que devien patir les meves meninges quan el vaig escriure devia ser considerable, perqu\u00e8 en les tres d\u00e8cades posteriors no he arribat a una an\u00e0lisi o a unes conclusions substancialment diferents.<\/p>\n

Hi explicava la meva \u00abteoria dels desbordaments successius\u00bb durant la transici\u00f3. No s\u2019ha fet famosa ni probablement s\u2019ho mereix; per\u00f2 representa la meva modesta contribuci\u00f3 a la pl\u00e8tora d\u2019interpretacions que s\u2019han fet i es faran sobre la transici\u00f3 democr\u00e0tica. D\u2019aquells desbordaments successius, produ\u00efts per la voluntat democr\u00e0tica del poble i de les forces democr\u00e0tiques, els principals van ser, des del meu punt de vista, els seg\u00fcents:<\/p>\n

1<\/i>) el desbordament, per la pressi\u00f3 democr\u00e0tica i popular, del primer projecte de canviar la fa\u00e7ana de la dictadura, amb Arias Navarro<\/b> i la \u00abLey de Asociaciones\u00bb dins del \u00abMovimiento\u00bb (all\u00f2 que es conegu\u00e9 com el \u00abEsp\u00edritu del 12 de febrero\u00bb);<\/p>\n

2<\/i>) el desbordament de l\u2019intent inicial de la Uni\u00f3n de Centro Democr\u00e1tico (UCD) de Su\u00e1rez<\/b>, d\u2019establir una democr\u00e0cia limitada, amb l\u2019exclusi\u00f3 del PCE i altres grups de l\u2019esquerra;<\/p>\n

i 3<\/i>) l\u2019obertura d\u2019un proc\u00e9s constitucional, gr\u00e0cies als resultats electorals del 15 de juny de 1977, superant el projecte inicial de Su\u00e1rez<\/b>, que volia procedir a un simple desmuntatge gradual i parcial de les \u00abLeyes Org\u00e1nicas\u00bb del r\u00e8gim franquista.<\/p>\n

En conjunt, no es tract\u00e0 d\u2019una revoluci\u00f3 pol\u00edtica, d\u2019un trencament, com preten\u00edem des de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista, per\u00f2 tampoc d\u2019un canvi gradual controlat des del poder, com pretenien els \u00abevolucionistes\u00bb del franquisme. Fou un resultat h\u00edbrid, fruit de la interacci\u00f3 entre els dos projectes i de la correlaci\u00f3 de forces establerta en cada moment, al llarg dels anys 1975, 1976 i 1977.<\/p>\n

(…)<\/p>\n

Recordo que sovint Revent\u00f3s<\/b> es lamentava, retrospectivament, dels magres resultats\u00a0 que s\u2019assoliren en les temptatives d\u2019expansi\u00f3 peninsular de la pol\u00edtica unit\u00e0ria catalana i de la seva visi\u00f3 plurinacional i federalista.<\/p>\n

Ni la unitat democr\u00e0tica en el conjunt de l\u2019Estat va poder-se aconseguir, per tal d\u2019impulsar una mobilitzaci\u00f3 activa i efica\u00e7 contra la dictadura, ni la correlaci\u00f3 de forces f\u00e9u possible l\u2019hegemonia dels plantejaments m\u00e9s progressistes durant la transici\u00f3, especialment pel que fa a l\u2019afirmaci\u00f3 de la realitat plurinacional de l\u2019Estat.<\/p>\n

Si l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019aquell per\u00edode s\u2019hagu\u00e9s desenvolupat de manera unit\u00e0ria a la resta de l\u2019Estat, la transici\u00f3 democr\u00e0tica hauria pres unes caracter\u00edstiques ben diferents. Tenim encara avui la hipoteca d\u2019aquella mancan\u00e7a.<\/p>\n

Algunes coses no van poder ser assolides. Per exemple el desider\u00e0tum d\u2019una nova rep\u00fablica que reconegu\u00e9s clarament la plurinacionalitat de l\u2019Estat. \u00abApr\u00e8s juillet 1830, il nous faut la chose r\u00e9publique et le mot monarchie<\/i>\u00bb, va escriure Victor Hugo en els seus quaderns, despr\u00e9s de les insurreccions democr\u00e0tiques conegudes com les \u00abTrois glorieuses<\/i>\u00bb, que acabaren amb un canvi de dinastia a Fran\u00e7a i l\u2019inici d\u2019un r\u00e8gim constitucional.<\/p>\n

El mateix van pensar, en la transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola, la pr\u00e0ctica totalitat dels l\u00edders aix\u00ed com el gruix de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Tothom pens\u00e0 que un element que facilitava els aven\u00e7os a la democr\u00e0cia era la cosa mon\u00e0rquica i la l\u00ednia divis\u00f2ria no pass\u00e0 per l\u2019alternativa rep\u00fablica-monarquia sin\u00f3 pel dilema democr\u00e0cia o dictadura.<\/p>\n

La transici\u00f3 a Espanya es f\u00e9u amb una correlaci\u00f3 de forces en qu\u00e8 les m\u00e9s conservadores van mantenir un pes considerable no \u00fanicament en la vida econ\u00f2mica i social sin\u00f3 tamb\u00e9 en els aparells de l\u2019Estat, en especial en el poder judicial.<\/p>\n

Aquesta in\u00e8rcia perdura molts anys despr\u00e9s, i \u00e0dhuc es refor\u00e7a, com v\u00e0rem constatar amb la sent\u00e8ncia contra el nou Estatut catal\u00e0, o amb la persecuci\u00f3 iniqua contra el jutge Baltasar Garz\u00f3n<\/b>, per haver gosat indagar sobre les desenes de milers d\u2019assassinats pel franquisme que encara resten sepultats en indrets desconeguts. Comentant aquell esc\u00e0ndol, un programa d\u2019humor de la televisi\u00f3 nord-americana, Saturday Night Live<\/i>, f\u00e9u un sketch<\/i> dient que de la mateixa manera que Bol\u00edvia, un pa\u00eds sense mar, t\u00e9 un Ministeri de Marina, a Espanya hi havia un Ministeri de Just\u00edcia.<\/p>\n

No voldria caure, per\u00f2, en un exc\u00e9s de revisionisme especulatiu i a la baixa, retrospectivament recriminatori, que em sembla un parany negatiu, sobretot de cara al futur.<\/p>\n

En els darrers anys s\u2019han aixecat veus dient que la transici\u00f3 \u00abs\u2019hauria d\u2019haver fet d\u2019una altra manera\u00bb. Els que diuen aix\u00f2 deuen pensar que ells ho haurien fet millor: hi tenen tot el dret. Si aquesta afirmaci\u00f3 es fa en un sentit conceptual i abstracte, hi coincideixo plenament: tamb\u00e9 jo crec que hauria estat molt millor que la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia es produ\u00eds d\u2019una altra manera. S\u2019haurien pogut evitar moltes de les servituds i contradiccions d\u2019una transici\u00f3 en clarobscur si la correlaci\u00f3 de forces en el conjunt de l\u2019Estat hagu\u00e9s estat m\u00e9s favorable als sectors unitaris de l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica i popular, com ho fou a Catalunya, tant en el darrer per\u00edode del franquisme com en el proc\u00e9s obert pel resultat de les eleccions del 15 de juny de 1977.<\/p>\n

Per\u00f2 dir nebulosament, en el terreny hist\u00f2ric real, que \u00abla transici\u00f3 s\u2019havia d\u2019haver fet d\u2019una altra manera\u00bb, representa una contradicci\u00f3 en els propis termes. Si hi hagu\u00e9s hagut m\u00e9s gent i m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva compartint uns determinats objectius, i actuant en conseq\u00fc\u00e8ncia, la correlaci\u00f3 de forces i la transici\u00f3 haurien estat unes altres. La transici\u00f3 es produ\u00ed com es produ\u00ed perqu\u00e8 la correlaci\u00f3 de forces i de febleses la condicion\u00e0, com no podia ser d\u2019altra manera.<\/p>\n

(Aquest text \u00e9s un fragment d\u2019El m\u00ednim que es pot dir<\/a>, el meu llibre<\/a> de records pol\u00edtics).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l\u2019hora d\u2019avaluar quina era la correlaci\u00f3 de forces en aquell per\u00edode, i la seva evoluci\u00f3, cal tenir present l\u2019esquema de les forces presents en comen\u00e7ar l\u2019any 1976. Una primera delimitaci\u00f3 es podia establir, naturalment, entre les que formaven l\u2019entramat de la dictadura i les que constitu\u00efen l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica. No eren, certament, blocs compactes i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[24],"class_list":["post-12007","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12007","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12007"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12007\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12010,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12007\/revisions\/12010"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12007"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12007"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12007"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}