{"id":12004,"date":"2014-11-26T12:58:51","date_gmt":"2014-11-26T10:58:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12004"},"modified":"2014-11-26T12:58:51","modified_gmt":"2014-11-26T10:58:51","slug":"alfredo-perez-rubalcaba-carmina-virgili-defensora-de-la-llibertat-i-la-intel%c2%b7ligencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/alfredo-perez-rubalcaba-carmina-virgili-defensora-de-la-llibertat-i-la-intel%c2%b7ligencia\/","title":{"rendered":"Alfredo P\u00e9rez-Rubalcaba: Carmina Virgili, defensora de la llibertat i la intel\u00b7lig\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12005\" alt=\"carminavirgili\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/carminavirgili-300x199.jpg\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/carminavirgili-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/carminavirgili.jpg 640w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El diari de diumenge em va portar una not\u00edcia trist\u00edssima. A la p\u00e0gina 20, a baix a la dreta, hi havia una esquela, petitona, en qu\u00e8 <strong>Carmina Virgili<\/strong>, perqu\u00e8 estic segur que la va redactar ella, s&#8217;acomiadava de tots nosaltres, dels seus \u201camics, companys, alumnes, col\u00b7legues i familiars\u201d. Feia mesos que no en sabia res. Quan vaig abandonar la Secretaria General del <strong>PSOE<\/strong> em vaig fer una llista de la gent amb qui volia retrobar-me, persones que havien suposat molt en la meva vida i a les quals havia deixat de veure per la meva absorbent dedicaci\u00f3 a la pol\u00edtica. La Carmina era en aquesta llista. A ella volia, entre altres coses, donar-li les gr\u00e0cies. Perqu\u00e8 amb ella vaig tenir la meva primera feina en l&#8217;\u00e0mbit pol\u00edtic: em va nomenar cap del seu gabinet quan ella va accedir al c\u00e0rrec de Secretaria d&#8217;Estat d&#8217;Universitats i Recerca. Per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8 al llarg dels anys que he dedicat a la pol\u00edtica mai m&#8217;ha faltat el seu afecte, els seus \u00e0nims. Mai. Escric aquestes l\u00ednies per explicar el que m&#8217;hauria agradat dir-li a ella per si al final la ra\u00f3 est\u00e0 part meva i no \u00e9s possible que puguem retrobar-nos en el futur.<\/p>\n<p>La Carmina va abandonar la seva c\u00e0tedra de Geologia a la universitat per dedicar uns anys de la seva vida a la pol\u00edtica. A la pol\u00edtica universit\u00e0ria, formant part de l&#8217;equip del ministre Maravall. Va deixar una de les seves passions, ensenyar Geologia, per fer honor a un comprom\u00eds pol\u00edtic que l&#8217;havia portat a militar en el socialisme democr\u00e0tic durant els temps de la dictadura. Defensora a ultran\u00e7a de l&#8217;autonomia d&#8217;unes universitats que sempre va concebre com a institucions docents i investigadores \u2014una universitat que no investiga no \u00e9s digne de ser-ho, solia dir\u2014 la Llei de Reforma Universit\u00e0ria \u00e9s molt deutora de la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia, la seva tenacitat i la seva capacitat de treball.<\/p>\n<p>La Carmina era catalana i catalanista. Recordo la passi\u00f3 amb la qual es va dedicar, amb la qual ens va implicar en l&#8217;organitzaci\u00f3 del Congr\u00e9s de Cultura Catalana a Madrid \u2014estic parlant de l&#8217;any 1976\u2014 per dissipar falsos t\u00f2pics i estereotips que enverinaven la visi\u00f3 que \u201caqu\u00ed\u201d ten\u00edem del que en realitat es pensava i sentia \u201call\u00e0\u201d. Va ser la Carmina qui em va explicar per primera vegada com patia una nena catalanoparlant quan a l&#8217;escola l&#8217;obligaven a parlar sempre en castell\u00e0, li prohibien expressar-se en catal\u00e0. D&#8217;ella vaig aprendre a respectar, protegir i estimar el catal\u00e0 pel que \u00e9s: una llengua que ens enriqueix a tots els espanyols.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la Carmina va ser m\u00e9s, molt m\u00e9s. Va ser una dona que es va haver d&#8217;obrir pas superant una infinitat d&#8217;obstacles en mons fero\u00e7ment masculins; primer en el m\u00f3n dels catedr\u00e0tics universitaris, despr\u00e9s en el de la pol\u00edtica. Catedr\u00e0tica, crec que la primera a Espanya en la seva especialitat, secret\u00e0ria d&#8217;Estat, una de les primeres en la democr\u00e0cia espanyola, mai va deixar de recordar-nos que no pod\u00edem omplir-nos la boca parlant d&#8217;igualtat i oblidar-nos dels qui al costat nostre tenien vedats, en la pr\u00e0ctica, drets i oportunitats pel simple fet d&#8217;haver nascut dones.<\/p>\n<p>S\u00e9 que vivia aquests \u00faltims temps amb una angoixa que comparteixo. Per descomptat i sobretot, pel futur. Per\u00f2 una mica tamb\u00e9 pel passat. El seu, molt semblant al de molts que com ella vam arribar a la pol\u00edtica gr\u00e0cies exclusivament al nostre comprom\u00eds, ara sembla que es vol reescriure. Jo, Carmina, intentar\u00e9 que no sigui aix\u00ed. Amb el mateix sentit cr\u00edtic que ens va portar a no acceptar una realitat injusta, lluitar\u00e9 per deixar clar que els qui vam defensar la llibertat no vam prorrogar cap r\u00e8gim, sin\u00f3 que vam posar fi a l&#8217;\u00fanic r\u00e8gim que hem patit els espanyols. Explicar\u00e9 que ens vam dotar d&#8217;una Constituci\u00f3 per posar fi als privilegis, no per crear-los. Defensar\u00e9 la dignitat dels qui, com tu, vam arribar a la pol\u00edtica per servir, i no per servir-nos. Estic segur que en aquesta tasca no estar\u00e9 sol. Com tamb\u00e9 ho estic que, al final, aquesta part de la teva hist\u00f2ria, de la nostra hist\u00f2ria, quedar\u00e0 escrita amb els seus errors, per descomptat, per\u00f2, sobretot, com el que ha estat: una etapa de llibertat, de conviv\u00e8ncia i de progr\u00e9s.<\/p>\n<p>La Carmina, catedr\u00e0tica, socialista, catalana, espanyola, amiga i persona extraordin\u00e0ria, descansa en pau.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/politica.elpais.com\/politica\/2014\/11\/24\/actualidad\/1416868159_874311.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El diari de diumenge em va portar una not\u00edcia trist\u00edssima. A la p\u00e0gina 20, a baix a la dreta, hi havia una esquela, petitona, en qu\u00e8 Carmina Virgili, perqu\u00e8 estic segur que la va redactar ella, s&#8217;acomiadava de tots nosaltres, dels seus \u201camics, companys, alumnes, col\u00b7legues i familiars\u201d. Feia mesos que no en sabia res. &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[187,186],"class_list":["post-12004","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general","tag-politica-catalana","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12004","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12004"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12004\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12006,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12004\/revisions\/12006"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12004"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12004"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12004"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}