{"id":12000,"date":"2014-11-26T11:04:31","date_gmt":"2014-11-26T09:04:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12000"},"modified":"2014-11-26T11:04:31","modified_gmt":"2014-11-26T09:04:31","slug":"antoni-puigverd-la-teranyina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-teranyina\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La teranyina"},"content":{"rendered":"

\"telaranya\"Gr\u00e0cies al seu recurs principal (l’exposici\u00f3 ordenada d’aparen\u00e7a l\u00f2gica), el president Mas<\/strong> va intentar portar al seu mol\u00ed l’auditori (\u00e9s a dir, a Junqueras, que l’escoltava amb expressi\u00f3 de pop en un garatge): “Ha arribat l’hora d’utilitzar les eleccions per fer la consulta que l’Estat ens nega”.\u00a0El cam\u00ed del sobiranisme ja no passa, doncs, per intentar votar en refer\u00e8ndum, sin\u00f3 per construir una majoria parlament\u00e0ria a favor de la independ\u00e8ncia.\u00a0No cal que es presenti una \u00fanica llista electoral per aconseguir-la, raonava;\u00a0per\u00f2 si es busca el favor internacional, cal que una o m\u00e9s llistes guanyi per majoria absoluta.\u00a0I aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s possible amb una llista suprapartidista trufada de personalitats civils.\u00a0Aconseguida la gran majoria, en poc m\u00e9s d’un any l’Estat catal\u00e0 seria un fet;\u00a0i unes noves eleccions, ja amb llistes convencionals, sancionarien la seva constituci\u00f3.\u00a0L’exposici\u00f3 era cartesiana, per\u00f2, en realitat, Mas<\/strong> teixia una teranyina per fer molt dif\u00edcil el “no” de Junqueras<\/strong> a la gran llista.<\/p>\n

Per enfortir emotivament la teranyina, Mas<\/strong> es va adornar amb ironia i ret\u00f2rica cavalleresca .Amb ironia es va burlar dels que diuen que s’agafa al poder (molt millor estaria lluny del seu despatx, va explicar, refor\u00e7ant el seu perfil heroic).\u00a0La ret\u00f2rica cavalleresca la va deixar per al final, en declarar que conduir\u00e0, si li demanen, al poble escollit a la terra promesa, per\u00f2 que, com Mois\u00e8s, ell no la trepitjar\u00e0, at\u00e8s que ja no tornar\u00e0 a presentar-se.\u00a0Finalment, gaireb\u00e9 evang\u00e8lic, es va descriure com el m\u00e9s humil dels servidors en afirmar que pot encap\u00e7alar la llista de la independ\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 tancar-la.<\/p>\n

Mas<\/strong> ja no troba a faltar la companyia de Pujol<\/strong>.\u00a0Ara el profeta \u00e9s ell.\u00a0No nom\u00e9s ha dibuixat l’\u00faltim tram del cam\u00ed que porta a la terra promesa, sin\u00f3 que, com el seu vell padr\u00ed, ho ha fet en to sentenci\u00f3s, omplint el discurs de met\u00e0fores (no ja nom\u00e9s marineres) i de ap\u00f2legs com el dels ciclistes als quals, despr\u00e9s de tant suor vessat, els amena\u00e7a un nou perill en arribar a la meta: les empentes per arribar-hi el primer.<\/p>\n

Amb l’ajuda de 3.000 figurants de la societat catalana, Mas<\/strong> va organitzar ahir un espectacle que estava destinat a un \u00fanic espectador: el l\u00edder d’ERC<\/strong>.\u00a0Atrapat en la teranyina, Junqueras<\/strong> no ho t\u00e9 f\u00e0cil.\u00a0Menys f\u00e0cil ho tenen els catalanistes que no volen entrar en aquest joc prof\u00e8tic (que, tot i ser presentat a la manera d’un relat impol\u00b7lut, implica bastant m\u00e9s que un xoc de trens).\u00a0Altres catalans ni tan sols van sortir ahir, en el discurs: s\u00f3n els que no participen de la il\u00b7lusi\u00f3 del president.\u00a0La mateixa indifer\u00e8ncia que Rajoy<\/strong> mostra cap a uns catalans, Mas<\/strong> la projecta cap a altres.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gr\u00e0cies al seu recurs principal (l’exposici\u00f3 ordenada d’aparen\u00e7a l\u00f2gica), el president Mas va intentar portar al seu mol\u00ed l’auditori (\u00e9s a dir, a Junqueras, que l’escoltava amb expressi\u00f3 de pop en un garatge): “Ha arribat l’hora d’utilitzar les eleccions per fer la consulta que l’Estat ens nega”.\u00a0El cam\u00ed del sobiranisme ja no passa, doncs, per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[44,8,145],"class_list":["post-12000","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-artur-mas","tag-catalunya","tag-oriol-junqueras"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12000","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12000"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12000\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12002,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12000\/revisions\/12002"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12000"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12000"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12000"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}