{"id":11973,"date":"2014-11-21T11:24:57","date_gmt":"2014-11-21T09:24:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11973"},"modified":"2014-11-21T11:24:57","modified_gmt":"2014-11-21T09:24:57","slug":"joan-majo-ernest-lluch-i-el-dialeg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-ernest-lluch-i-el-dialeg\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Ernest Lluch i el di\u00e0leg"},"content":{"rendered":"

\"Ernest_Lluch\"Avui, 21 de novembre, fa 14 anys de la mort d\u2019Ernest Lluch<\/strong>. La seva mem\u00f2ria segueix viva no nom\u00e9s en la fam\u00edlia i en els amics, sin\u00f3 tamb\u00e9 en un conjunt d\u2019espais acad\u00e8mics o pol\u00edtics, tant a Catalunya com arreu de l\u2019Estat, que han estat batejats amb el seu nom (carrers, places, sales, c\u00e0tedres, biblioteques, seminaris, grups de reflexi\u00f3…). I especialment a la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch; \u00e9s all\u00e0 on intencionadament conflueixen fam\u00edlia, amistats personals, companys pol\u00edtics, relacions universit\u00e0ries i penyes esportives, una pluralitat que mostra la intensa passi\u00f3 de l\u2019Ernest per tots els \u00e0mbits de la vida. Des de fa dos anys tinc el gust de presidir-la, i aix\u00f2 justifica les explicacions que vull fer en aquest article.<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 va n\u00e9ixer, fa 12 anys, amb la doble intenci\u00f3 de mantenir viva la seva mem\u00f2ria, el seu pensament i la seva obra; i tamb\u00e9 de projectar cap al futur les seves inquietuds, la seva voluntat de reflexi\u00f3 intel\u00b7lectual, els seus compromisos c\u00edvics i les seves aspiracions socials. La tasca de recopilar la seva obra i el seu pensament ja est\u00e0 molt avan\u00e7ada i a disposici\u00f3 de qui la vulgui utilitzar. Per aix\u00f2 aquests darrers anys ha anat creixent la voluntat de la Fundaci\u00f3 de, mirant cap al futur, orientar-se a oferir eines que puguin ser \u00fatils per ajudar a resoldre els problemes que t\u00e9 plantejats la nostra societat, especialment a Catalunya, per\u00f2 tamb\u00e9 a Espanya i a Europa.<\/p>\n

Coincidim amb molta gent que una de les causes de l\u2019actual crispaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s la dificultat de trobar camins de di\u00e0leg, sigui per manca de voluntat, sigui per visions partidistes o massa a curt termini. A vegades fins i tot sembla que alguns pensin que acceptar el di\u00e0leg sigui, ja d\u2019entrada, una posici\u00f3 de feblesa i, per aix\u00f2, quan s\u2019accepta es posen condicions pr\u00e8vies, o es marquen l\u00ednies vermelles que dificulten qualsevol resultat. La contraposici\u00f3 d\u2019interessos \u00e9s l\u00f2gica i inevitable, i per aix\u00f2 \u00e9s necess\u00e0ria la pol\u00edtica; per\u00f2 la feina dels pol\u00edtics \u00e9s resoldre problemes, no enquistar-los. I aix\u00f2 \u00e9s impossible sense di\u00e0leg.<\/p>\n

El problema es d\u00f3na en el terreny de la pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 en molts altres, incloent-hi els de car\u00e0cter p\u00fablic. Els debats que tenen lloc als mitjans de comunicaci\u00f3, tant si s\u00f3n debats entre pol\u00edtics com si ho s\u00f3n entre professionals d\u2019altres sectors, sovint busquen intencionadament la confrontaci\u00f3 m\u00e9s que el di\u00e0leg, i es converteixen en una successi\u00f3 de mon\u00f2legs en qu\u00e8 prima l\u2019espectacle per sobre de la reflexi\u00f3 constructiva i compartida.<\/p>\n

Aquesta preocupaci\u00f3 ha fet que, a l\u2019hora de reorientar l\u2019activitat futura, el patronat decid\u00eds que vol que la Fundaci\u00f3 tingui un referent clar (l\u2019Ernest Lluch<\/strong>) i un objectiu marcat (el di\u00e0leg). Amb aquesta intenci\u00f3, vol fer tots els esfor\u00e7os possibles per convertir laFundaci\u00f3 Ernest Lluch en un espai de refer\u00e8ncia del di\u00e0leg a Catalunya, un f\u00f2rum on es dialogui en p\u00fablic i de manera oberta, des del coneixement i el respecte, de tot el que interessa a una societat democr\u00e0tica, responsable i adulta. A trav\u00e9s d\u2019un format propi, ja testat des de fa tres anys en multitud d\u2019ocasions, es vol convidar a dialogar persones rellevants i predisposades del m\u00f3n acad\u00e8mic, pol\u00edtic, social, econ\u00f2mic i esportiu. No es busca la confrontaci\u00f3 d\u2019idees, sin\u00f3 la pluralitat i la complementarietat fruit del contrast. Dialogar amb l\u2019altre \u00e9s el necessari primer pas per a una societat que aspiri a trobar respostes m\u00e9s s\u00f2lides als seus problemes. Qui accepta un di\u00e0leg amb alg\u00fa que ja sap que t\u00e9 orientacions o conviccions diferents de les seves ha d\u2019estar disposat a canviar algunes de les seves opinions, fruit de l\u2019intercanvi d\u2019idees. Dialogar no \u00e9s arribar al consens, \u00e9s prendre en consideraci\u00f3 les raons de l\u2019altre. Fins i tot quan es mantenen intactes les posicions despr\u00e9s del di\u00e0leg, haver escoltat i haver considerat les altres raons et situa en un pla diferent del que hi havia en l\u2019instant previ al di\u00e0leg intel\u00b7ligent, que no ha sigut in\u00fatil ni per als dialogants ni per als que l\u2019escolten.<\/p>\n

L\u2019Ernest Lluch<\/strong> era un conven\u00e7ut partidari del di\u00e0leg. En el cas d\u2019Euskadi, la seva convicci\u00f3, aplicada i defensada amb valentia, li va suposar una incomprensi\u00f3 fatal. Per sort estem en una altra etapa, i la fundaci\u00f3 que mant\u00e9 la seva mem\u00f2ria vol ser una eina, modesta per\u00f2 \u00fatil, de cara al present i el futur. Per aix\u00f2 agafa el di\u00e0leg com a focus de preocupaci\u00f3, com a tema de reflexi\u00f3 interna i com a metodologia d\u2019actuaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

Ara.cat<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui, 21 de novembre, fa 14 anys de la mort d\u2019Ernest Lluch. La seva mem\u00f2ria segueix viva no nom\u00e9s en la fam\u00edlia i en els amics, sin\u00f3 tamb\u00e9 en un conjunt d\u2019espais acad\u00e8mics o pol\u00edtics, tant a Catalunya com arreu de l\u2019Estat, que han estat batejats amb el seu nom (carrers, places, sales, c\u00e0tedres, biblioteques, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11973","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11973","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11973"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11973\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11975,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11973\/revisions\/11975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11973"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11973"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11973"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}