{"id":11960,"date":"2014-11-20T07:17:48","date_gmt":"2014-11-20T05:17:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11960"},"modified":"2014-11-20T13:35:11","modified_gmt":"2014-11-20T11:35:11","slug":"thomas-piketty-estem-a-la-vora-de-labisme-duna-crisi-politica-economica-i-financera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/thomas-piketty-estem-a-la-vora-de-labisme-duna-crisi-politica-economica-i-financera\/","title":{"rendered":"Thomas Piketty: “Estem a la vora de l’abisme d’una crisi pol\u00edtica, econ\u00f2mica i financera”"},"content":{"rendered":"

\"thomas-piketty\"Thomas Piketty<\/strong> (Clichy, Fran\u00e7a, 1971), economista de la Paris School of Economics, \u00e9s especialista en l’estudi de les desigualtats econ\u00f2miques des d’una perspectiva hist\u00f2rica comparada. \u00c9s autor\u00a0d’El capital al segle XXI,<\/em>\u00a0del qual s’ha venut m\u00e9s d’un mili\u00f3 d’exemplars a tot el m\u00f3n i que, acabat d’editar en castell\u00e0 i catal\u00e0, l’ha convertit en un dels economistes m\u00e9s influents de l’actualitat.<\/p>\n

La Paris School of Economics, de recent creaci\u00f3, t\u00e9 la seva seu als locals de l’\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure (13 premis Nobel i 10 medalles Fields a l’esquena), al bulevard Jourdan.\u00a0No \u00e9s un d’aquells colossals edificis del segle XIX, en pedra tallada, on encara conserven les seves seus hist\u00f2riques altres institucions acad\u00e8miques com la Sorbona o la facultat de Dret de Panth\u00e9on-Assas.\u00a0Es tracta d’un conjunt d’edificis relativament modern per\u00f2 envellit.\u00a0El vin\u00edlic desgastat del s\u00f2l i el color groguenc d’algunes parets revelen que, si parlem de capital, no \u00e9s f\u00edsic sin\u00f3 hum\u00e0.<\/p>\n

Tres xinxetes a la porta del despatx de Piketty subjecten un full de paper amb el seu nom.\u00a0De la quarta nom\u00e9s queda un forat.\u00a0El seu despatx mesura uns 15 metres quadrats, vint com a molt, i est\u00e0 folrat de prestatgeries plenes de llibres.\u00a0No t\u00e9 assistent personal.\u00a0No hi veur\u00e0s vestit ni corbata, tampoc jaqueta.\u00a0Des del primer moment es mostra amable, somrient i natural.\u00a0Un punt t\u00edmid.\u00a0Encara que d\u00f3na la sensaci\u00f3 de no haver trencat un plat en la seva vida, s’expressa sense titubejos i, per moments, fins i tot amb vehem\u00e8ncia.<\/p>\n

Hi ha qui veu en el t\u00edtol de El capital al segle XXI<\/em>\u00a0un gest de complicitat a l’obra de Karl Marx\u00a0El capital.<\/em>\u00a0Considera que la confrontaci\u00f3 ideol\u00f2gica entre capitalisme i marxisme segueix vigent?<\/strong><\/p>\n

La disjuntiva no \u00e9s capitalisme o marxisme.\u00a0Hi ha diferents maneres d’organitzar el capitalisme i hi ha diferents maneres de superar-lo.\u00a0El que el meu llibre intenta \u00e9s contribuir a aquest debat.\u00a0Pel que fa al marxisme, jo formo part de la primera generaci\u00f3 posterior a la guerra freda, la primera generaci\u00f3 postmarxista… Vaig complir 18 anys amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn [el dia de l’entrevista es complien exactament 25 anys].\u00a0He llegit a Marx i hi ha idees interessants en ell, contribucions not\u00f2ries, per\u00f2\u00a0El capital<\/em>\u00a0es va escriure el 1867 i estem al 2014. El que jo intento \u00e9s introduir en el segle XXI la q\u00fcesti\u00f3 del capital, el seu estudi, aix\u00f2 \u00e9s el que significa per a a mi el t\u00edtol del llibre.<\/p>\n

Cal no oblidar que aquest treball hauria estat impossible sense les tecnologies de la informaci\u00f3, que permeten reunir i tractar dades hist\u00f2riques en una escala impossible per a Marx o fins i tot Kuznets.\u00a0\u00c9s f\u00e0cil criticar als economistes del passat, per\u00f2 ells treballaven a m\u00e0.\u00a0No comptaven amb les eines de les que nosaltres disposem i, sobretot, no tenien la perspectiva hist\u00f2rica que avui s\u00ed que tenim i que ens permet explicar la hist\u00f2ria del capital i de les desigualtats.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que el meu llibre intenta.\u00a0No pret\u00e9n anunciar una revoluci\u00f3, nom\u00e9s intenta posar a disposici\u00f3 dels lectors les investigacions hist\u00f2riques que hem pogut reunir sobre m\u00e9s de vint pa\u00efsos i que abasten tres segles.\u00a0El llibre \u00e9s, sobretot, una hist\u00f2ria del capital.<\/p>\n

El seu llibre estudia de manera emp\u00edrica, entre altres coses, la relaci\u00f3 entre distribuci\u00f3 de la renda i creixement.\u00a0Es pot parlar de causalitat directa en el sentit que una millor distribuci\u00f3 de la renda t\u00e9 per efecte una major taxa de creixement?<\/strong><\/p>\n

La correlaci\u00f3 i la causalitat s\u00f3n les dues molt complexes i no van en un sol sentit.\u00a0La desigualtat pot ajudar al creixement fins a cert punt, per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d’un determinat nivell de desigualtat s’obt\u00e9, sobretot, un efecte negatiu que redueix la mobilitat en la societat i condueix a la perpetuaci\u00f3 en el temps de l’estratificaci\u00f3 social.\u00a0Aix\u00f2 t\u00e9 un impacte negatiu sobre el creixement. L’altre efecte negatiu es produeix a trav\u00e9s de les institucions pol\u00edtiques: una desigualtat molt forta pot conduir a la captura de les institucions democr\u00e0tiques per part d’una petita elit que no necess\u00e0riament \u00a0inverteix en la societat pensant en el conjunt de la poblaci\u00f3.\u00a0Per aix\u00f2 el creixement en el segle XXI dependr\u00e0 en gran mesura de la inversi\u00f3 en educaci\u00f3 i en formaci\u00f3, que aquesta no sigui \u00fanicament per a una petita elit sin\u00f3 per a la immensa majoria de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de les previsions de conjuntura econ\u00f2mica, \u00bfqu\u00e8 es pot esperar del creixement en els propers anys?\u00a0\u00bfQu\u00e8 li suggereixen les paraules desenvolupament sostenible i decreixement?<\/strong><\/p>\n

Crec que hem d’acostumar-nos a viure de manera sostenible amb un creixement feble.\u00a0El problema \u00e9s que, tant a Fran\u00e7a com a d’altres pa\u00efsos europeus, seguim tenint en ment aquesta mena de fantasia dels “trenta gloriosos” [expressi\u00f3 que fa refer\u00e8ncia a les tres d\u00e8cades transcorregudes entre la Segona Guerra Mundial i la crisi del petroli de 1973 ] segons la qual necessitem com a m\u00ednim un 3, un quatre o un cinc per cent de creixement per a ser feli\u00e7os.\u00a0Aix\u00f2 no t\u00e9 cap sentit. Nom\u00e9s en les fases correctives en qu\u00e8 uns pa\u00efsos recuperen el retard respecte a altres, o b\u00e9 en fases de reconstrucci\u00f3, es donen taxes de creixement tan elevades.<\/p>\n

Cal ficar-se al cap que una taxa d’1% o 1,5% anual \u00e9s, en realitat, un creixement molt r\u00e0pid si es perllonga en el temps.\u00a0Amb taxes de creixement aix\u00ed durant un per\u00edode de trenta anys, que \u00e9s l’equivalent a una generaci\u00f3, s’obt\u00e9 un increment de renda que equival a un ter\u00e7 o fins i tot la meitat del PIB.<\/p>\n

D’altra banda, que hi hagi de viure de manera sostenible no \u00e9s un argument per defensar un creixement nul.\u00a0Una taxa de creixement entre 1% i 1,5% anual en el llarg termini \u00e9s font de progr\u00e9s i no \u00e9s un objectiu impossible.\u00a0Ara b\u00e9, per arribar a un ritme de creixement aix\u00ed cal abandonar l’actual pol\u00edtica d’austeritat.\u00a0Aix\u00f2 en primer lloc.\u00a0I sobretot cal invertir en educaci\u00f3 superior, en innovaci\u00f3 i en medi ambient… Parlo d’invertir en medi ambient perqu\u00e8 \u00e9s evident que caldr\u00e0 trobar noves fonts d’energia renovable, vist que amb les fonts actuals no podrem mantenir una taxa de creixement de l’1% o 1,5% anual indefinidament.<\/p>\n

A la vista de les \u00faltimes previsions de la Comissi\u00f3 Europea, no sembla que estiguem a prop d’arribar a aquesta velocitat de creuer.\u00a0\u00bfCreu que l’austeritat \u00e9s una purga necess\u00e0ria per recuperar el cam\u00ed de creixement?<\/strong><\/p>\n

La realitat \u00e9s que anem cam\u00ed d’una d\u00e8cada immersos en un clima de recessi\u00f3 i d’austeritat.\u00a0Dic aix\u00f2 perqu\u00e8 el PIB per habitant estimat per Fran\u00e7a el 2014 o 2015 \u00e9s inferior al del 2006 o 2007. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3.\u00a0Portem gaireb\u00e9 deu anys de complet estancament de la renda per c\u00e0pita, de la riquesa del pa\u00eds, del poder adquisitiu… A partir d’aqu\u00ed podem discutir tot el que vulguem sobre quina ha de ser la recaptaci\u00f3 de l’Estat, quant la despesa p\u00fablica o quant el pes del sector privat en l’economia, per\u00f2 el fet \u00e9s que la riquesa total disponible \u00e9s inferior a la que hi havia el 2007. No hem recuperat el nivell anterior a la crisi.\u00a0\u00c9s normal que, en una situaci\u00f3 com aquesta, l’ambient sigui depressiu.<\/p>\n

La idea segons la qual cal insistir en purgar els pressupostos a base de m\u00e9s austeritat per curar el malalt em sembla completament insensata.\u00a0Dic aix\u00f2 pensant en Fran\u00e7a, per\u00f2 el mateix val per a It\u00e0lia, amb taxes de creixement negatives el 2013 i el 2014. \u00c9s veritat que el creixement a Espanya \u00e9s una mica millor ara, per\u00f2 no oblidem que encara pateix un retard considerable en termes de renda per c\u00e0pita respecte a les altres grans economies europees.<\/p>\n

El resultat global de les pol\u00edtiques d’austeritat en els \u00faltims quatre o cinc anys \u00e9s, de manera objectiva, molt dolent.\u00a0Estats Units tenia una taxa d’atur molt similar a la zona euro fa uns anys i avui en dia la difer\u00e8ncia \u00e9s enorme.\u00a0L’atur va disminuir all\u00e0, tot i que el nivell de deute de les dues economies era molt similar a la situaci\u00f3 de partida.\u00a0No hi ha dubte sobre qui ha triat l’estrat\u00e8gia adequada.<\/p>\n

Quina altra estrat\u00e8gia hauria d’haver seguit la zona euro per sortir de la crisi?<\/strong><\/p>\n

Crec que \u00e9s necessari posar en com\u00fa els deutes p\u00fablics i els tipus d’inter\u00e8s (del deute p\u00fablic). Fran\u00e7a i Alemanya han estat extremadament egoistes.\u00a0Han demostrat ser egoistament miops pel que fa a Espanya i It\u00e0lia en renunciar a compartir els seus tipus d’inter\u00e8s.\u00a0Una moneda \u00fanica amb 18 deutes p\u00fablics i 18 tipus d’inter\u00e8s associats a aquest deute no funciona.\u00a0Els actors financers no tenen confian\u00e7a en aquest sistema.\u00a0Nom\u00e9s podrem sortir d’aquesta crisi si creem un fons com\u00fa de deute p\u00fablic amb un sol tipus d’inter\u00e8s.\u00a0El Banc Central Europeu podr\u00e0 llavors estabilitzar aquest tipus d’inter\u00e8s amb menor dificultat de la que t\u00e9 actualment amb 18 diferents.<\/p>\n

Ara b\u00e9, si volem gestionar el deute de manera comuna necessitem tamb\u00e9 un Parlament de la zona euro que prengui decisions referent a aix\u00f2, entre altres coses sobre el nivell de d\u00e8ficit com\u00fa.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que ha faltat fins ara a les proposicions de reorientaci\u00f3 de la construcci\u00f3 europea que Hollande ha esbossat a Fran\u00e7a, i del que tamb\u00e9 s’ha parlat a Espanya i It\u00e0lia.\u00a0Finalment no s’han tradu\u00eft en una proposta concreta d’uni\u00f3 pol\u00edtica i, a la vegada, pressupost\u00e0ria.\u00a0Les dues coses s\u00f3n necess\u00e0ries.<\/p>\n

Parla vost\u00e8 de reformar el disseny institucional de la zona euro.\u00a0Quines difer\u00e8ncies hi hauria entre l’actual Parlament Europeu i aquest Parlament pressupostari a qu\u00e8 vost\u00e8 fa refer\u00e8ncia en l’\u00faltima part del seu llibre?<\/strong><\/p>\n

Avui en dia tenim un Parlament Europeu en el qual estan representats 28 pa\u00efsos i, d’altra banda, el Consell Europeu de Caps d’Estat o de Govern i el Consell d’Assumptes Econ\u00f2mics i Financers (integrat pels ministres d’Economia i Finances).\u00a0S\u00f3n diversos els problemes d’aquesta arquitectura democr\u00e0tica.\u00a0El primer \u00e9s que no tots els 28 pa\u00efsos representats al Parlament Europeu volen avan\u00e7ar cap a una major integraci\u00f3 pol\u00edtica, fiscal i pressupost\u00e0ria.\u00a0El segon, que el Parlament Europeu no representa en absolut a les institucions dels Estats-naci\u00f3 i, en concret, als parlaments nacionals.<\/p>\n

Per aix\u00f2 crec que cal, en paral\u00b7lel a l’actual Parlament Europeu, una cambra parlament\u00e0ria de la zona euro o, en tot cas, una C\u00e0mera formada pels pa\u00efsos de la zona euro que vulguin avan\u00e7ar cap a una uni\u00f3 pol\u00edtica, pressupost\u00e0ria i fiscal, i que hauria de construir-se a partir dels diferents parlaments nacionals.\u00a0Cada pa\u00eds estaria representat en proporci\u00f3 a la seva poblaci\u00f3, ni m\u00e9s ni menys, el mateix Alemanya i Fran\u00e7a que els altres.\u00a0La comesa d’aquesta nova Cambra consistiria en votar q\u00fcestions com ara un impost com\u00fa sobre societats o el nivell de d\u00e8ficit comunitari.<\/p>\n

No s\u00f3n pocs els que pensen que, en lloc de m\u00e9s integraci\u00f3, el \u200b\u200braonable seria retornar a les monedes nacionals.<\/strong><\/p>\n

No, per a mi no \u00e9s la bona soluci\u00f3.\u00a0Ara b\u00e9, si no es proposen alternatives r\u00e0pidament crec que el retorn a les monedes nacionals ser\u00e0 un escenari cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil de descartar. Concretament, l’\u00fanica resposta que s’ha donat a Fran\u00e7a a aquells que volen sortir de l’euro consisteix en dir-los que \u00e9s impossible, que est\u00e0 prohibit, que ara que hem entrat ja no es pot fer marxa enrere… Aquesta resposta \u00e9s extraordin\u00e0riament feble i no s’aguantar\u00e0 molt m\u00e9s temps.<\/p>\n

La sortida a la crisi rau en avan\u00e7ar en la uni\u00f3 dels pa\u00efsos de la zona euro.\u00a0En certa manera, la pitjor de les situacions \u00e9s l’actual perqu\u00e8 hem perdut la possibilitat de devaluar la moneda, hem perdut sobirania monet\u00e0ria nacional i a canvi haur\u00edem d’haver guanyat noves formes de sobirania fiscal i pressupost\u00e0ria, m\u00e9s capacitat per recaptar impostos de manera m\u00e9s justa, major capacitat de resist\u00e8ncia per protegir-nos davant del risc d’especulaci\u00f3 sobre els tipus d’inter\u00e8s del deute p\u00fablic. Fins ara Fran\u00e7a i Alemanya han guanyat en aquest joc, per\u00f2 l’\u00fanica alternativa a la sortida de l’euro \u00e9s una uni\u00f3 del deute, una uni\u00f3 fiscal.\u00a0Si no ens afanyem, crec que les forces pol\u00edtiques a favor de la sortida de l’euro acabaran per guanyar la partida.<\/p>\n

Qu\u00e8 es pot esperar de Fran\u00e7a en la construcci\u00f3 d’aquesta nova arquitectura institucional europea precisament ara que l’extrema dreta encap\u00e7ala els sondejos?\u00a0\u00bfEuropa ha de preocupar-se?<\/strong><\/p>\n

Cal preocupar-se, absolutament.\u00a0No crec que el Front Nacional arribi al poder a l’Elisi, a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica, per\u00f2 s\u00ed que pot aconseguir la presid\u00e8ncia de diverses regions.\u00a0El proper any hi ha eleccions regionals i, donat el mode d’escrutini, \u00e9s perfectament possible que dos o tres regions, fins i tot m\u00e9s, caiguin del costat del Front Nacional.<\/p>\n

En un sistema electoral com el de les eleccions presidencials estem acostumats que el Front Nacional perdi, encara que sigui el partit m\u00e9s votat en primera volta.\u00a0No obstant aix\u00f2, en les regionals el partit m\u00e9s votat obt\u00e9 una prima equivalent a la quarta part dels escons (la resta es reparteix de manera proporcional).\u00a0Si el Front Nacional aconsegueix el 30% o el 35% dels vots en una regi\u00f3, la dreta el 25% i l’esquerra el 20%, per exemple, la prima al partit m\u00e9s votat fa que el Front Nacional aspiri a tenir la majoria absoluta en aquesta regi\u00f3.<\/p>\n

Ser\u00e0 un xoc enorme a Europa.\u00a0Fins ara el Front Nacional nom\u00e9s ha guanyat en algunes ciutats petites, per\u00f2 si regions senceres passen a ser governades per l’extrema dreta llavors la hist\u00f2ria ser\u00e0 una altra.\u00a0No ser\u00e0 una broma.\u00a0Es crearan tensions en algunes zones del pa\u00eds i el resultat pot ser extremadament violent.<\/p>\n

Fins a aquest punt?<\/strong><\/p>\n

Estem realment a la vora de l’abisme d’una crisi pol\u00edtica, econ\u00f2mica i financera.\u00a0D’acord que la crisi \u00e9s responsabilitat de tots els pa\u00efsos, per\u00f2 no entenc que Alemanya segueixi pensant que t\u00e9 inter\u00e8s a mantenir aquesta visi\u00f3 tan r\u00edgida de l’austeritat… a fi de comptes, ni tan sols el creixement \u00e9s elevat.\u00a0Que consti que la responsabilitat tamb\u00e9 \u00e9s de Fran\u00e7a, per no fer veritables propostes progressistes i de refundaci\u00f3 democr\u00e0tica d’Europa.\u00a0I seguim esperant propostes d’Espanya i d’It\u00e0lia.\u00a0En qualsevol cas, crec que la situaci\u00f3 \u00e9s greu i que les eleccions regionals a Fran\u00e7a l’any que ve seran un xoc.<\/p>\n

Molts lectors es preocupen perqu\u00e8 interpreten el seu llibre com l’evid\u00e8ncia d’un futur amb menor creixement i pitjor distribuci\u00f3 de la riquesa.\u00a0Hi ha arguments per a l’optimisme?<\/strong><\/p>\n

Per descomptat que s\u00ed.\u00a0Aquesta \u00e9s la meva manera de ser.\u00a0Ja ho sento si alguns arriben a conclusions pessimistes despr\u00e9s de la lectura del llibre!\u00a0Jo crec en el progr\u00e9s social, econ\u00f2mic i democr\u00e0tic.\u00a0I en el creixement.\u00a0Per\u00f2 cal acostumar-se a viure amb un creixement feble.\u00a0Insisteixo en que un creixement feble que es mant\u00e9 en el temps \u00e9s compatible amb el progr\u00e9s.\u00a0Fa trenta anys no dispos\u00e0vem de les actuals tecnologies de la informaci\u00f3, per exemple.\u00a0Si s’organitzen b\u00e9, si ens dotem de les institucions adequades perqu\u00e8 tothom es pugui beneficiar, aquestes tecnologies constitueixen una enorme font de riquesa.<\/p>\n

Crec en el progr\u00e9s t\u00e8cnic i en la mundialitzaci\u00f3, i el llibre no \u00e9s pessimista pel que fa al futur. Simplement, perqu\u00e8 aquestes coses benefici\u00efn a tots, calen institucions democr\u00e0tiques, socials, educatives, fiscals i financeres que funcionin correctament.\u00a0El problema \u00e9s que, despr\u00e9s de la caiguda del Mur de Berl\u00edn, ens imaginem per un moment que era suficient amb basar-se en les forces naturals del mercat perqu\u00e8 el proc\u00e9s de mundialitzaci\u00f3 i de compet\u00e8ncia benefici\u00e9s a tots.Crec que aqu\u00ed est\u00e0 l’error.\u00a0Cal repensar els l\u00edmits del mercat, els l\u00edmits del capitalisme, i repensar tamb\u00e9 les institucions democr\u00e0tiques.<\/p>\n

Entrevista de \u00a0Daniel Fuentes Castro per a ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Thomas Piketty (Clichy, Fran\u00e7a, 1971), economista de la Paris School of Economics, \u00e9s especialista en l’estudi de les desigualtats econ\u00f2miques des d’una perspectiva hist\u00f2rica comparada. \u00c9s autor\u00a0d’El capital al segle XXI,\u00a0del qual s’ha venut m\u00e9s d’un mili\u00f3 d’exemplars a tot el m\u00f3n i que, acabat d’editar en castell\u00e0 i catal\u00e0, l’ha convertit en un dels …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-11960","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11960"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11961,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11960\/revisions\/11961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}