{"id":11956,"date":"2014-11-20T10:09:33","date_gmt":"2014-11-20T08:09:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11956"},"modified":"2014-11-20T10:22:56","modified_gmt":"2014-11-20T08:22:56","slug":"editorial-es-lhora-de-la-unitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/editorial-es-lhora-de-la-unitat\/","title":{"rendered":"Editorial: \u00c9s l\u2019hora de la unitat"},"content":{"rendered":"

\"unitat\"El PSC<\/strong>, de fa anys, venia patint el mal que sol afectar, amb el pas del temps, tota organitzaci\u00f3 humana: l\u2019anquilosi. Li hauria calgut una represa generosa, capa\u00e7 d\u2019interessar de nou els qui havien restat pel cam\u00ed i els efectius m\u00e9s inquiets de les joves generacions. Per\u00f2 ni les pr\u00f2pies in\u00e8rcies internes, ni el naufragi del govern de ZP ven\u00e7ut pel cataclisme de la crisi global, ni l\u2019hegemonia conservadora a Europa, ni la desorientaci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia europea davant de la crisi, hi ajudaven.<\/p>\n

S\u2019hi afeg\u00ed la fractura creixent entre Catalunya i l\u2019Estat espanyol a causa del desmentiment del pacte estatutari i, amb ell, del pacte constitucional, cosa que deixava en dificultat el model federal i plurinacional del PSC<\/strong> i produ\u00efa a Catalunya una ampl\u00edssima contestaci\u00f3 i el creixement de l\u2019independentisme.<\/p>\n

El 12\u00e8 Congr\u00e9s, el desembre de 2011, malgrat el seu lema – \u201dNou PSC\u201d -, en realitat don\u00e0 lloc a un atrinxerament sense precedents, que semblava alinear-se amb p\u00e8ssimes companyies.<\/p>\n

Aix\u00f2 accelerava de manera in\u00e8dita la di\u00e0spora de militants i de votants. El mar\u00e7 de 2014, els socialistes \u201ccr\u00edtics\u201d celebr\u00e0vem l\u2019Assemblea de Sants que proclamava, en la seva breu declaraci\u00f3 final, \u201cla necessitat d\u2019obrir un proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 i d\u2019autoorganitzaci\u00f3 de l\u2019espai socialista de Catalunya\u201d. No es tractava, doncs, de promoure la creaci\u00f3 de cap partit socialista \u201caut\u00e8ntic\u201d, fracturant l\u2019espai socialista, sin\u00f3 d\u2019impulsar un moviment per a la represa de l\u2019espai socialista, propiciant un canvi de rumb del partit.<\/p>\n

Poc despr\u00e9s s\u2019obr\u00ed la crisi dins del PSC<\/strong> que port\u00e0 a la dimissi\u00f3 del Primer Secretari i al Congr\u00e9s Extraordinari del juliol de 2014, amb converses en totes les direccions, entre els efectius interns que havien mogut el canvi, i els exponents \u201ccr\u00edtics\u201d que despr\u00e9s signaren la declaraci\u00f3 \u201cEl nostre deure<\/a>\u201d, amb la finalitat de redre\u00e7ar el PSC i refer l\u2019espai socialista, creant les condicions per a actualitzar la seva estrat\u00e8gia i els seus m\u00e8todes, propiciant el retrobament amb els socialistes de la di\u00e0spora i, sobretot, assolint el protagonisme decisiu de les joves generacions. Aquest proc\u00e9s ha de portar a un Congr\u00e9s per a l\u2019any 2015.<\/p>\n

En aix\u00f2 estem: creiem que tots els socialistes han de persistir en la voluntat de retrobament que fou el prop\u00f2sit fundacional del PSC<\/strong>: \u201cUnitat socialista, for\u00e7a del poble\u201d. Una unitat que tantes vegades ha estat clau i fecunda en el nostre pa\u00eds, per al seu autogovern i al servei del poble ras, i que torna a ser m\u00e9s necess\u00e0ria que mai.<\/p>\n

Entre els socialistes, com entre tot col\u00b7lectiu hum\u00e0, hi ha pulsions de tota mena. Algunes, que empalmen amb el millor de la nostra tradici\u00f3, no es mouen nom\u00e9s per raons biogr\u00e0fiques, encara que els greuges i els desenganys acumulats hi empenyin, sin\u00f3 sobretot per convicci\u00f3, per fidelitat a una causa que \u00e9s col\u00b7lectiva i que \u00e9s justa.<\/p>\n

Hi pot haver tamb\u00e9, per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les cl\u00e0ssiques derives burocr\u00e0tiques, una pulsi\u00f3 destructiva, covada per ferides acumulades o per interessos petits. No ens hi hem de deixar arrossegar optant, precisament ara, per radicalitzar-nos i propugnar la fractura de l’espai socialista, fent-nos hostatge d\u2019altres, precisament quan es produeix l\u2019ocasi\u00f3 de regeneraci\u00f3 i represa del PSC<\/strong> que hem propugnat.<\/p>\n

No s\u2019entendria que, precisament ara, alg\u00fa propugn\u00e9s la fractura del socialisme catal\u00e0. Investir-se de \u201csocialistes catalanistes\u201d seria tant com alinear-se amb els que sempre han negat farisaicament al PSC<\/strong> la seva condici\u00f3 de catalanista, sotmetent-se a un paper subsidiari d\u2019altres formacions pol\u00edtiques. Seria incomprensible. Seria decebedor.<\/p>\n

Cal, com mai, un esfor\u00e7 tena\u00e7 i gener\u00f3s de tots els socialistes per evitar una dispersi\u00f3 est\u00e8ril, en primer lloc a les properes eleccions municipals, propiciant enteses a la mida de cada realitat local.<\/p>\n

Davant d’un poble que vol decidir democr\u00e0ticament el seu futur, amb manifestacions massives i exemplars davant del m\u00f3n, cal una estrat\u00e8gia nacional a partir del 80 per cent del Parlament, en pro del dret a decidir, sense generar fugides endavant ni expectatives irreals, destinades tan sols a disputar de qui \u00e9s l’hegemonia a l’espai nacionalista, si de CiU<\/strong> o d‘ERC<\/strong>. El PSC<\/strong>, el partit del retorn de la Generalitat exiliada, el partit del catalanisme social i de la unitat civil, pot i ha de jugar un paper determinant en la propera etapa de Catalunya.<\/p>\n

Valgui aquest editorial conjunt de L’Hora i d’El Guaita com a crida a tots els socialistes i a totes les socialistes. Estem conven\u00e7uts -i ho verifiquem cada dia que passa- que \u00e9s hora de tornar a casa. Que res no justificaria avui una fractura que fins ara, en condicions realment adverses, ens hav\u00edem estalviat. No assumim tanta tristesa. Recordem-ho sempre: “Unitat socialista, for\u00e7a del poble”.<\/p>\n

L\u2019Hora
\nEl Guaita<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El PSC, de fa anys, venia patint el mal que sol afectar, amb el pas del temps, tota organitzaci\u00f3 humana: l\u2019anquilosi. Li hauria calgut una represa generosa, capa\u00e7 d\u2019interessar de nou els qui havien restat pel cam\u00ed i els efectius m\u00e9s inquiets de les joves generacions. Per\u00f2 ni les pr\u00f2pies in\u00e8rcies internes, ni el naufragi …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13,7,1],"tags":[82],"class_list":["post-11956","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-editorial","category-espaisocialista","category-general","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11956"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11956\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11959,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11956\/revisions\/11959"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}