{"id":11947,"date":"2014-11-18T14:23:58","date_gmt":"2014-11-18T12:23:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11947"},"modified":"2014-11-18T14:23:58","modified_gmt":"2014-11-18T12:23:58","slug":"entrevista-a-josep-ma-valles-la-societat-catalana-ha-dassumir-si-accepta-els-costos-dun-proces-dindependencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-josep-ma-valles-la-societat-catalana-ha-dassumir-si-accepta-els-costos-dun-proces-dindependencia\/","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Ma Vall\u00e8s: \u201cLa societat catalana ha d\u2019assumir si accepta els costos d\u2019un proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia\u201d"},"content":{"rendered":"

\"josep-maria-valles\"L\u2019ex-conseller de Just\u00edcia del govern de Pasqual Maragall<\/strong>, Josep Maria Vall\u00e8s<\/strong>, t\u00e9 una traject\u00f2ria que barreja el Dret, la pol\u00edtica i la doc\u00e8ncia. Catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i de l\u2019Administraci\u00f3 va ser deg\u00e0 de la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Sociologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i rector d\u2019aquesta universitat.<\/p>\n

Va presidir l\u2019associaci\u00f3 \u201cCiutadans pel Canvi\u201d, que va formar part de la coalici\u00f3 PSC-CpC, de la qual en va ser diputat al Parlament catal\u00e0 les legislatures de 1999 i 2003.<\/p>\n

Als seus 74 anys, proposa un \u201carmistici\u201d entre els governs catal\u00e0 i espanyol per trobar una sortida viable i possible a la crisi que els enfronta.<\/p>\n

Fa cinc dies que dos milions tres-cent mil catalans van votar en una consulta protagonitzada per l\u2019aposta independentista. Qu\u00e8 en pensa d\u2019aquest 9N i qu\u00e8 pot passar a partir d\u2019ara?<\/p>\n

Va ser, una altra vegada, un senyal de mobilitzaci\u00f3 potent perqu\u00e8 els organitzadors controlen b\u00e9 els nous mitjans de comunicaci\u00f3 i pres\u00e8ncia i d\u2019establir xarxes. Fa deu o dotze anys hauria estat molt dif\u00edcil muntar la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019esdeveniments que han estat capa\u00e7os d\u2019organitzar, combinant i aprofitant els recursos convencionals que els han posat a l\u2019abast, tant p\u00fablics com privats. L\u2019exercici de mobilitzaci\u00f3 \u00e9s molt notable i digne de ser ressenyat.<\/p>\n

Des del punt de vista del resultat, he trobat el contrast entre el que all\u00f2 que s\u2019acostuma a dir el territori i la metr\u00f2poli. S\u2019ha posat de manifest, una vegada m\u00e9s, quan s\u2019examinen els resultats de participaci\u00f3, perqu\u00e8 hi ha una mobilitzaci\u00f3 sobiranista m\u00e9s clara i compacta al territori que a les regions metropolitanes de la costa, a l\u2019entorn de Barcelona i Tarragona. Reprodueix el comportament electoral, amb variants, de quan parl\u00e0vem d\u2019una Catalunya Vella, que inclo\u00efa, Girona i la part interior de Barcelona; una Catalunya Nova, segons terminologia hist\u00f2rica, que era Lleida i Tarragona, i una Catalunya Nov\u00edssima, que era la metropolitana. Aix\u00f2 ha canviat una mica, perqu\u00e8 s\u2019ha desdibuixat la difer\u00e8ncia entre la Catalunya Vella i la Nova, per\u00f2 continua el contrast amb la Nov\u00edssima o metropolitana.<\/p>\n

Hi ha un canvi de condicions socials. La Catalunya del territori ha progressat econ\u00f2micament, culturalment, informativament. Les universitats provincials han generat unes classes mitges il\u00b7lustrades que s\u2019han assentat m\u00e9s al territori.<\/p>\n

S\u2019han fet m\u00e9s nacionalistes?<\/strong><\/p>\n

Potser ja ho eren per\u00f2 no tenien la capacitat de formulaci\u00f3 i d\u2019irradiaci\u00f3 que han anat adquirint en els darrers deu o quinze anys. Tot aix\u00f2 s\u2019ha manifestat el 9N. L\u2019interrogant \u00e9s si el contingent mobilitzat, m\u00e9s enll\u00e0 de fer-se sentir i obligar a considerar la q\u00fcesti\u00f3 que planteja, t\u00e9 la for\u00e7a per imposar les seves condicions . Em fa l\u2019efecte que encara falta i que \u00e9s el repte que t\u00e9 aquesta mobilitzaci\u00f3 a partir d\u2019ara, per veure si hi ha la possibilitat d\u2019agregar un contingent suficient que decanti molt m\u00e9s clarament la situaci\u00f3 cap els objectius que pret\u00e9n. Sin\u00f3, estarem en aquesta situaci\u00f3 on la majoria catalana que vol sortir del \u201cstatu quo\u201d \u00e9s forta per\u00f2 no suficient per conv\u00e8ncer la majoria de fora de Catalunya i, d\u2019altra banda, aquesta majoria espanyola tampoc no \u00e9s suficient per sufocar o menystenir aquesta majoria catalana.<\/p>\n

Hi ha risc que la societat catalana s\u2019esquerdi, es divideixi arran aquest debat?<\/strong><\/p>\n

La divis\u00f2ria hi \u00e9s. Que aquesta divis\u00f2ria s\u2019hagi de traduir dram\u00e0ticament \u00e9s ja molt m\u00e9s dubt\u00f3s. Hi ha moltes divis\u00f2ries. Entre gent m\u00e9s d\u2019esquerres i gent m\u00e9s de dretes. Gent m\u00e9s confessional i gent menys confessional. La divis\u00f2ria identit\u00e0ria hi \u00e9s. Que aix\u00f2 hagi de provocar un trencament violent o irrespirable com es diu, a vegades des de fora, jo no ho acabo de veure. No veig fam\u00edlies que es trenquin, amistats que deixin d\u2019existir. Tinc amics i familiars en posicions molt diferents i no s\u2019han trencat les relacions, com podria haver estat l\u2019esquema del Pa\u00eds Basc. No \u00e9s una apreciaci\u00f3 massa cient\u00edfica sin\u00f3 a partir de la meva experi\u00e8ncia personal i els comentaris amb d\u2019altra gent.<\/p>\n

\u00c9s una divis\u00f2ria que ja existia, que ara es formula en d\u2019altres termes per\u00f2 que no for\u00e7osament ha de causar conflictivitats, enfrontaments o fractures invivibles.<\/p>\n

Quin sentit t\u00e9 parlar d\u2019independ\u00e8ncia de Catalunya en uns temps en qu\u00e8 Europa va assumint sobirania que fins fa poc era dels seus estats membres?<\/strong><\/p>\n

Des d\u2019una perspectiva d\u2019efectivitat no en t\u00e9. La relaci\u00f3 Catalunya-Espanya no ha de ser vista com una q\u00fcesti\u00f3 localista, idiosincr\u00e0tica, que nom\u00e9s ens passa aqu\u00ed. A part d\u2019elements hist\u00f2rics que s\u2019acumulen, els estats antics tenen desgastades les seves atribucions en mat\u00e8ries fonamentals que els definien abans. Davant d\u2019aquest desgast, aquests fen\u00f2mens independentistes agafen m\u00e9s for\u00e7a perqu\u00e8 veuen la debilitat de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un estat sobir\u00e0.<\/p>\n

La idea d\u2019Estat i sobirania encara tenen un element simb\u00f2lic i emocional d\u2019una certa for\u00e7a per\u00f2 \u00e9s una nost\u00e0lgia verificada en la pol\u00edtica espanyola quan Zapatero va haver de respondre a la carta o la trucada que li van fer Merkel o Obama o quan es va reformar la Constituci\u00f3 en quinze dies posant la sobirania de l\u2019Estat espanyol sota les condicions que marca Europa en mat\u00e8ria pressupost\u00e0ria i equilibri fiscal. La sobirania com s\u2019entenia hist\u00f2ricament \u00e9s un concepte caduc.<\/p>\n

Hi ha un autor cl\u00e0ssic que deia que la sobirania \u00e9s un dels conceptes que ha introdu\u00eft m\u00e9s confusi\u00f3 a la teoria pol\u00edtica. Si ja ho deien abans, aquesta confusi\u00f3, aquest equ\u00edvoc s\u2019ha incrementat de manera exponencial. La f\u00f3rmula Estat \u00e9s una f\u00f3rmula esgotada pel que fa a molt del que representava, que no vol dir absolutament in\u00fatil.<\/p>\n

En canvi, hi ha milions de catalans que volen un Estat nou.<\/strong><\/p>\n

Hi ha molts que s\u2019aferren a la idea que l\u2019Estat que tenen encara \u00e9s sobir\u00e0 i hi ha els que tenen la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019un Estat que es pensen que tindr\u00e0 una sobirania que ja no pot tenir en l\u2019Europa, el m\u00f3n on vivim actualment. T\u00e9 una for\u00e7a mobilitzadora com a s\u00edmbol per\u00f2 ha perdut efectivitat i l\u2019est\u00e0 perdent, malgrat que de tant en quan hi ha un rebrot. La tend\u00e8ncia hist\u00f2rica \u00e9s que les f\u00f3rmules d\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica seran unes altres.<\/p>\n

Europa hauria de dir m\u00e9s en q\u00fcestions com les reivindicacions independentistes de Catalunya o Esc\u00f2cia?<\/strong><\/p>\n

Europa ja t\u00e9 prou feina per saber qu\u00e8 vol fer com organitzaci\u00f3 pol\u00edtica. La crisi europea fa que no vulgui entrar en d\u2019altres tipus de problemes. La idea d\u2019Estat sobir\u00e0 \u00e9s una idea, un invent europeu que despr\u00e9s es va exportar a la resta del m\u00f3n. Intenta inhibir-se del tema. En el fons no est\u00e0 inhibida. Els tecnobur\u00f2crates de Brussel\u00b7les hi presten atenci\u00f3. I a mesura que passen els mesos i els anys, m\u00e9s; per\u00f2 tenen el seu propi problema de definici\u00f3. Europa, perqu\u00e8 funcion\u00e9s b\u00e9, hauria d\u2019anar cap a una din\u00e0mica menys estatista i aix\u00f2 no els acaba de funcionar. No \u00e9s que es rentin les mans. \u00c9s que les tenen ocupades intentant resoldre un problema del qual les relacions entre Catalunya i Espanya n\u2019\u00e9s una manifestaci\u00f3.<\/p>\n

I no seria bo que donessin unes directrius clares en aquesta q\u00fcesti\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Pol\u00edticament, els que ens creiem que manen a Europa no tenen directrius clares. Quines directrius podien donar Durao Barroso o Van Rompuy si no han sigut capa\u00e7os d\u2019articular un model pol\u00edtic que an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019anar tirant amb el que tenien, quan ja est\u00e0 clar que les condicions mundials econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques no s\u00f3n les que van donar origen a aquest tipus d\u2019Uni\u00f3 Europea?. Si no s\u00f3n capa\u00e7os de definir alguna cosa sobre el seu propi problema, no \u00e9s estrany que s\u2019abstinguin de parlar p\u00fablicament sobre aquest assumpte que \u00e9s una manifestaci\u00f3 de la seva incapacitat per dibuixar una Europa diferent.<\/p>\n

El Govern catal\u00e0 aposta per la independ\u00e8ncia. El Govern espanyol diu que s\u2019hi nega en rod\u00f3. Vost\u00e8 proposa un \u201carmistici\u201d, davant aquest cul-de-sac.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. \u00c9s al que es pot aspirar. Quan cap de les dues parts pot guanyar l\u2019aposta, en les condicions actuals, el m\u00e9s sensat \u00e9s pactar un armistici, trobar una sortida temporal. De tota manera, no \u00e9s probable que sortim d\u2019aquesta situaci\u00f3 abans no es facin les eleccions catalanes, municipals i espanyoles i hi hagi un element nou, que no l\u2019aclarir\u00e0 per\u00f2 donar\u00e0 noves pistes.<\/p>\n

A no ser que es produeixi un fenomen extraordinari, una conting\u00e8ncia imprevista que recol\u00b7loqui totes les peces al tauler. Si no \u00e9s aix\u00ed, s\u2019haur\u00e0 d\u2019esperar a veure qu\u00e8 passa en aquest any electoral i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies posteriors.<\/p>\n

Qu\u00e8 li recomanaria a Artur Mas que fes?<\/strong><\/p>\n

Em sento incapa\u00e7 de fer recomanacions d\u2019aquestes, que responen m\u00e9s a l\u2019olfacte t\u00e0ctic, a la qualitat del pol\u00edtic, que ha de saber mesurar quin marge de maniobra t\u00e9. I el t\u00e9 aquell que aparentment est\u00e0 m\u00e9s ben informat. Els altres ens podem atipar de fer recomanacions per\u00f2 no tenim prou elements. Li podria donar arguments per fer una cosa o per fer-ne una altra. Ell, que t\u00e9 la capacitat de decidir, \u00e9s qui t\u00e9 l\u2019ull cl\u00ednic, el nas pol\u00edtic per ponderar el valor, el pes dels arguments.<\/p>\n

Em fan molta gr\u00e0cia els tertulians que ho tenen clar\u00edssim i que estan conven\u00e7uts que s\u2019han d\u2019avan\u00e7ar les eleccions o fer-les entre el mes de febrer i maig o entre el maig i l\u2019octubre. Em sorpr\u00e8n bastant. Jo no m\u2019atreveixo a donar consells.<\/p>\n

Per\u00f2 unes eleccions aclaririen el panorama actual.<\/strong><\/p>\n

Donarien un element m\u00e9s. No crec que ens donin la soluci\u00f3, per\u00f2 oxigenaria una part del panorama. Hi hauria l\u2019oportunitat que l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica s\u2019express\u00e9s. Es veuria fins a quin punt les opcions pol\u00edtiques noves han guanyat credibilitat i tenen algun projecte per tirar-lo endavant. \u00c9s sa que hi hagi eleccions l\u2019any que ve, per\u00f2 no amb la confian\u00e7a que despr\u00e9s d\u2019elles ho tindrem tot clar. Despr\u00e9s comen\u00e7ar\u00e0 un nou per\u00edode en el qual s\u2019obriran, potser, alguns marges.<\/p>\n

Sembla que m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard s\u2019haur\u00e0 de fer un refer\u00e8ndum.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 s\u2019hauria de fer b\u00e9. En algun moment s\u2019ha de fer un refer\u00e8ndum. Est\u00e0 clar. Per\u00f2 s\u2019hauria de fer sobre una f\u00f3rmula ben definida. Ja he dit que la idea d\u2019independ\u00e8ncia avui \u00e9s un s\u00edmbol per\u00f2 no una proposta ben definida. Una independ\u00e8ncia que pret\u00e9n ser sobirana, en el sentit de poder absolut i deslligat de la resta, tampoc no \u00e9s una opci\u00f3 cre\u00efble i viable en un refer\u00e8ndum. Si hi ha d\u2019haver un refer\u00e8ndum ha de ser a partir d\u2019una f\u00f3rmula m\u00e9s treballada que la de la bandera simb\u00f2lica de la independ\u00e8ncia, de l\u2019estat sobir\u00e0.<\/p>\n

Uns diuen que la independ\u00e8ncia ens portar\u00e0 al parad\u00eds i d\u2019altres que al desastre.<\/strong><\/p>\n

Aquestes dues posicions es desqualifiquen r\u00e0pidament. No hi hauria ni un parad\u00eds, una arc\u00e0dia, ni una situaci\u00f3 de pr\u00e0ctica desintegraci\u00f3. Estar\u00edem per enmig. Hi hauria un per\u00edode de transici\u00f3 amb uns costos elevats i si la societat est\u00e0 disposada a pagar-los en funci\u00f3 d\u2019un horitz\u00f3 millor \u00e9s la seva responsabilitat. Una transici\u00f3 a una dita independ\u00e8ncia o sobirania, en les condicions que s\u2019hauria de fer, seria realment costosa. Costosa fins a ser inassumible? Aix\u00f2 no ho diria. Si hi ha ganes d\u2019assumir un cost despr\u00e9s de debatre\u2019l i posar-ho a discussi\u00f3 amb arguments m\u00e9s potents que els que s\u2019han donat fins ara, no veig perqu\u00e8 no hauria de ser possible.<\/p>\n

Portem molt temps amb aquest debat i el debat social sembla desaparegut de l\u2019escena pol\u00edtica. I aix\u00f2 que estem en plena crisi econ\u00f2mica…<\/strong><\/p>\n

No estan deslligats, per\u00f2 no en el sentit que se sol dir. Per mi i per d\u2019altra gent, el fenomen independentista ha estat, en part, desencadenat per l\u2019impacte d\u2019una crisi social i econ\u00f2mica que ha descol\u00b7locat tothom. La impossibilitat de dibuixar quin ha de ser el futur del sistema econ\u00f2mic capitalista i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la redefinici\u00f3 de l\u2019estructura social, ha repercutit aqu\u00ed.<\/p>\n

\u00c9s cert que el soroll del debat independentista ha tapat, ha deixat en segon terme l\u2019altre. Estan vinculats i el debat socio-econ\u00f2mic rebrotar\u00e0 en qualsevol moment, perqu\u00e8 est\u00e0 obert, i l\u2019\u00fanic que passa \u00e9s que no ha guanyat rellev\u00e0ncia per conting\u00e8ncies que en pol\u00edtica tamb\u00e9 s\u2019han de tenir en compte.<\/p>\n

A vegades, ens pensem que les din\u00e0miques pol\u00edtiques s\u00f3n milimetrades, programades, que segueixen una seq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica molt travada. En alguns casos pot ser aix\u00ed per\u00f2 en d\u2019altres hi pot haver elementa contingents imprevistos que desencadenen desviacions o per\u00edodes d\u2019aguditzaci\u00f3 d\u2019algunes manifestacions. La crisi ha sigut un element d\u2019activaci\u00f3 del moviment independentista, que no surt nom\u00e9s d\u2019una sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional. Aquesta sent\u00e8ncia potser \u00e9s l\u2019element contingent. El desassossec, les pors, les inseguretats per una banda i alhora les il\u00b7lusions que hi pot haver una f\u00f3rmula m\u00e0gica que ens ho resolgui tot hi juguen aqu\u00ed.<\/p>\n

El debat esquerra-dreta no est\u00e0 massa present a Catalunya, avui, i sembla que aix\u00f2 perjudica les opcions d\u2019esquerra cl\u00e0ssica.<\/strong><\/p>\n

No est\u00e0 present, en bona part, perqu\u00e8 les esquerres cl\u00e0ssiques europees tampoc no han definit una alternativa davant els efectes catastr\u00f2fics del predomini i l\u2019hegemonia neoliberal. Els partits socialdem\u00f2crates estan bastant desarmats, sense programa. No \u00e9s que el debat identitari hagi tapat aix\u00f2 sin\u00f3 que l\u2019altre debat \u00e9s molt insuficient. L\u2019altre debat ha tingut poca pot\u00e8ncia. Per\u00f2 no nom\u00e9s a escala catalana. A escala catalana, espanyola i europea. El que toca fer, si no et resignes als resultats catastr\u00f2fics de la pol\u00edtica neoliberal dels darrers 25 anys, \u00e9s intentar construir una alternativa progressista, que no pot ser nost\u00e0lgica dels pactes que es feien als anys seixanta o setanta a la resta d\u2019Europa.<\/p>\n

Aleshores apareixen opcions com \u201cPodemos\u201d. Reeixiran?<\/strong><\/p>\n

Intenten replantejar el debat amb categories noves. I al mateix temps amb instruments de comunicaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 nous. \u00c9s positiu que emergeixin com a for\u00e7a pol\u00edtica. Encara tenen molt a definir-se en termes program\u00e0tics i en capacitats que vagin m\u00e9s enll\u00e0 de la campanya d\u2019agitaci\u00f3. Han de passar per la gesti\u00f3. Aix\u00f2 no \u00e9s resol en un any.<\/p>\n

El soci\u00f2leg Immanuel Wallerstein ja fa anys que va dir que estem en un per\u00edode de transici\u00f3 entre \u00e8poques hist\u00f2riques que pot durar entre 30 i 50 anys. A comen\u00e7aments dels noranta ja deia que hi havia indicis que est\u00e0vem en una fase de transici\u00f3 com les que s\u2019han produ\u00eft en d\u2019altres moments de la hist\u00f2ria. Aquestes fases tenen dues caracter\u00edstiques: s\u00f3n molt convulses i bastant llargues. Fins que no s\u2019assenta tot una altra vegada passa molt de temps. Wallerstein va intuir b\u00e9 que aquella hegemonia neoliberal, que la idea que la democr\u00e0cia representativa s\u2019havia assentat a tot arreu, que l\u2019imperi sovi\u00e8tic era la manifestaci\u00f3 d\u2019un frac\u00e0s, s\u2019estava acabant i s\u2019estava obrint un altre moment.<\/p>\n

Pels que estan pendents d\u2019all\u00f2 que passar\u00e0 dem\u00e0 no els serveix de gran cosa, per\u00f2 vist amb m\u00e9s perspectiva, aquest plantejament \u00e9s bastant encertat. I aquests nous moviments estarien en aquest flux hist\u00f2ric. Cal veure com se situen en el tauler i quina capacitat real tenen de transformar el sistema de partits. Aquest sistema, a Catalunya i Espanya, estava bastant congelat i responia als primers anys de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia i a les condicions econ\u00f2miques i socials d\u2019aquell moment. Ara es descongela, com ha passat i est\u00e0 passant a d\u2019altres pa\u00efsos. Que es descongeli vol dir que passa a una fase fluida fins que no es torni a assentar, a estructurar.<\/p>\n

L\u2019empenta independentista pot afluixar si el proc\u00e9s s\u2019allarga molt?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

T\u00e9 una base bastant s\u00f2lida, que, a partir de les xifres de la consulta de l\u2019altre dia i dels sondatges d\u2019opini\u00f3, es pot situar entre el 35% i el 45%. El repte, m\u00e9s que conservar aquesta base, \u00e9s si pot ampliar-la, si t\u00e9 arguments i incentius perqu\u00e8 s\u2019hi apunti m\u00e9s gent, i d\u2019aquesta manera donar el tomb cara a la negociaci\u00f3 que, en qualsevol d\u2019hip\u00f2tesi, hi ha d\u2019haver. Fins i tot en la hip\u00f2tesi de la independ\u00e8ncia caldria un proc\u00e9s de negociaci\u00f3.<\/p>\n

Aquestes apreciacions sempre s\u00f3n molt aventurades i temer\u00e0ries. Fins ara, ha aconseguit un bloc bastant consistent, que no crec que sigui encara del 50%.<\/p>\n

Part d\u2019aquest bloc \u00e9s recondu\u00efble davant ofertes interm\u00e8dies, tipus una organitzaci\u00f3 federalista d\u2019Espanya?<\/strong><\/p>\n

Com a bloc, no. Atreure una part cap a d\u2019altres posicions dependria de la capacitat de seducci\u00f3, d\u2019imaginaci\u00f3, d\u2019oferta i incentius que se\u2019ls ofer\u00eds. Per ara, l\u2019immobilisme jur\u00eddic no manifesta cap possibilitat de rascar una mica d\u2019aquest bloc. L\u2019argument de \u201c\u00a0Os queremos. No os vay\u00e1is porque os amamos mucho<\/em>\u201d \u00e9s d\u2019una pobresa intel\u00b7lectual i sociol\u00f2gica molt notable. Hi hauria d\u2019haver un paquet substantiu, que inclogu\u00e9s aspectes de reconeixement simb\u00f2lic, que s\u00f3n molt importants tot i que es tendeixen a menystenir, mesures de car\u00e0cter competencial, no de sobirania perqu\u00e8 avui en dia \u00e9s una entel\u00e8quia, i de tractament fiscal.<\/p>\n

Si hi hagu\u00e9s un paquet consistent en aquesta l\u00ednia podria fer pensar a la part m\u00e9s perif\u00e8rica d\u2019aquest contingent que valdria la pena acceptar-lo, com a resultat d\u2019aquest armistici del qual parlo. No d\u2019una f\u00f3rmula definitiva. No es pot aspirar a f\u00f3rmules perp\u00e8tues o definitives sin\u00f3 a guanyar quinze o vint anys de temps.<\/p>\n

Sembla inevitable que d\u2019aqu\u00ed a pocs o molts anys, Esc\u00f2cia o Catalunya siguin independents, sigui el que sigui ser independent aleshores.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. \u00c9s inevitable, irresistible que la f\u00f3rmula Estat, tal i com l\u2019hem conegut fins ara, es transformi en una altra cosa. La transformaci\u00f3 pot venir per la via d\u2019una fragmentaci\u00f3 o de la integraci\u00f3. La f\u00f3rmula dels Estats actualment definits \u00e9s una f\u00f3rmula que, a mig i llarg termini, no dona de s\u00ed. Almenys en l\u2019\u00e0mbit europeu. A l\u2019\u00cdndia o la Xina no en s\u00e9 prou. Per\u00f2 pel que fa a l\u2019\u00e0mbit europeu, aquesta \u00e9s una f\u00f3rmula que es va inventar el segle XVII i ha donat el joc que ha donat per\u00f2 que avui ni l\u2019economia, ni les comunicacions, ni les migracions, ni els intercanvis culturals, ni els elements geoestrat\u00e8gics i militars permeten mantenir-la com de vegades sembla que es vol mantenir. Per conservar-la o per somniar per tenir-la.<\/p>\n

Hi haur\u00e0 transformaci\u00f3 i tinc clar que el mapa canviar\u00e0 d\u2019aqu\u00ed a no s\u00e9 quan. Utilitzo algunes vegades un exemple inspirat en pintura cl\u00e0ssica per explicar-ho. Abans dels estats, els mapes eren com les pintures de Kandinsky, pinzellades, perqu\u00e8 les compet\u00e8ncies de les ciutats, de les monarquies, de l\u2019esgl\u00e9sia, dels monestirs estaven totes barrejades. Quan es creen els estats apareixen mapes com els del Paul Klee: vermell, groc, verd, blau,… Els mapes que estudi\u00e0vem eren aix\u00ed. I ara hem entrat en una \u00e8poca cubista, on, segons com t\u2019ho miris, ho veus d\u2019una manera o d\u2019una altra. En termes econ\u00f2mics, la composici\u00f3 \u00e9s una. En termes ling\u00fc\u00edstics, \u00e9s una altra. En termes tecnol\u00f2gics o mediambientals \u00e9s una altra. No podem tornar al mapa de Klee o Modigliani on els colors estan molt definits.<\/p>\n

Tenim el G-20, la Uni\u00f3 Europea… Per l\u2019aviaci\u00f3 internacional tenim l\u2019Organitzaci\u00f3 d\u2019Aviaci\u00f3 Internacional. Per temes bancaris tenim la Uni\u00f3 Banc\u00e0ria. Per temes estrat\u00e8gics tenim la NATO. Per temes monetaris tenim l\u2019Eurogrup… Tenim un mapa cubista. Hi ha qui no ho vol recon\u00e8ixer per\u00f2 \u00e9s la realitat que s\u2019ha anat imposant.<\/p>\n

En aquest marc t\u00e9 sentit continuar demanant-li a la gent si se sent m\u00e9s catalana, m\u00e9s espanyola o m\u00e9s europea, o tant catalana com espanyola i les diverses variants possibles?<\/strong><\/p>\n

Alguna vegada he pensat qu\u00e8 els podem preguntar als nens pakistanesos del Raval o als equatorians de la Verneda, que han nascut aqu\u00ed i van a escoles catalanes. Qu\u00e8 els preguntarem? Si se senten m\u00e9s catalans que espanyols, pakistanesos o punjab\u00eds? Per alguns estar\u00e0 molt clar que nom\u00e9s hi ha una capa d\u2019identitat. Per d\u2019altres, hi haur\u00e0 dues o m\u00e9s capes superposades.<\/p>\n

Munir, el futbolista de pares marroquins que juga al Bar\u00e7a ara i que ha nascut a El Escorial, qu\u00e8 se sent? Madrileny? Espanyol? Catal\u00e0? Marroqu\u00ed? \u00c9s un discurs v\u00e0lid encara per\u00f2 que queda transcendit per les migracions i les comunicacions immediates. Els equatorians escolten emissores de m\u00fasica equatoriana que estan aqu\u00ed i es comuniquen amb la seva fam\u00edlia per\u00a0skipe<\/em>, en qualsevol moment. Aix\u00f2 complica la visi\u00f3 massa simplificada que, a vegades, volem donar de la identitat.<\/p>\n

Si no hi ha eleccions avan\u00e7ades, d\u2019aqu\u00ed a uns dies la comissi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 del cas Pujol comen\u00e7ar\u00e0 els seus treballs. Qu\u00e8 en pensa de la confessi\u00f3 de l\u2019ex-president que va tenir diners amagats a l\u2019estranger durant trenta anys?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una commoci\u00f3 i una sorpresa. Molta gent ten\u00edem la idea que tenia un \u201centourage\u201d molt fosc per\u00f2 de la persona en ten\u00edem una altra idea. Afegiria que en el conjunt del moment pol\u00edtic que hem viscut aquesta confessi\u00f3 no ha tingut un impacte notable.<\/p>\n

Entrevista de Siscu Baiges per a ElDiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019ex-conseller de Just\u00edcia del govern de Pasqual Maragall, Josep Maria Vall\u00e8s, t\u00e9 una traject\u00f2ria que barreja el Dret, la pol\u00edtica i la doc\u00e8ncia. Catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i de l\u2019Administraci\u00f3 va ser deg\u00e0 de la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Sociologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i rector d\u2019aquesta universitat. Va presidir l\u2019associaci\u00f3 \u201cCiutadans …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-11947","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11947","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11947"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11947\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11949,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11947\/revisions\/11949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11947"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11947"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11947"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}