![\"araeslhora\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/araeslhora-300x168.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00c9s hora de recuperar els matisos; \u00e9s hora de recon\u00e8ixer la diversitat i la complexitat de la societat catalana; \u00e9s hora d’intentar dels compromisos. \u00c9s hora de tractar els catalans com a ciutadans adults, cridant-los a unes eleccions que admetin opcions matisades i que permetin integrar sensibilitats diverses i complexes en una resultant pol\u00edtica capa\u00e7 d’arribar a compromisos. \u00c9s hora d’obrir pas a la pol\u00edtica.<\/p>\n
La consulta del 9-N -encara que hagu\u00e9s pogut celebrar-se amb totes les benediccions i garanties legals- no permetia matisos, no integrava sensibilitats i no tenia possibilitats de facilitar compromisos. Com s’ha vist. Era una reducci\u00f3 bin\u00e0ria, en una pregunta confusa, d’una situaci\u00f3 pol\u00edtica i social molt complexa. Era una crida a una decisi<\/p>\n
\u00f3 transcendent, per\u00f2 improvisada i immadura, sobre un salt al buit les conseq\u00fc\u00e8ncies no han estat amb prou feines debatudes a Catalunya. Aquesta improvisaci\u00f3 contrasta fortament amb el refer\u00e8ndum escoc\u00e8s celebrat el passat setembre. En aquesta ocasi\u00f3, el projecte de societat i els programes de govern s’havien debatut en profunditat i constaven en abundant documentaci\u00f3 amb la qual la ciutadania estava familiaritzada i sobre la qual el Govern escoc\u00e8s havia adquirit un comprom\u00eds de compliment. La independ\u00e8ncia escocesa es\u00a0concebia com un mitj\u00e0 per aconseguir aquestes ambicions, mai com un fi en si mateixa. A Catalunya passa tot el contrari: la independ\u00e8ncia es concep com un fi en si mateixa i s’ajorna per al dia despr\u00e9s, o per quan sigui, la q\u00fcesti\u00f3 fonamental de qu\u00e8 fer amb ella. Com he repetit moltes vegades, aix\u00f2 \u00e9s posar el carro davant dels bous.<\/p>\n
El 9-N el poble de Catalunya, no els ciutadans catalans, estava convocat a una mena de plebiscit consultiu sobre la independ\u00e8ncia. La distinci\u00f3 \u00e9s important. El “poble”, vocable que m’intranquil\u00b7litza, sembla ser alguna cosa immanent, relacionat en el cas catal\u00e0 amb la “voluntat de ser” que Vicens Vives creia l’ess\u00e8ncia de Catalunya. Jo no ho acabo d’entendre. Al poble no li pregunten coses intranscendents, com si creu que els seus l\u00edders s\u00f3n competents, o corruptes, o quin tipus de societat vol,<\/p>\n
Una apel\u00b7laci\u00f3 al poble sempre \u00e9s divisiva, perqu\u00e8 exclou del immanent als discrepants. La dimensi\u00f3 de la falla tect\u00f2nica produ\u00efda en la societat catalana pel 9-N est\u00e0 per avaluar, per\u00f2 jo em temo que \u00e9s molt gran. \u00c9s urgent convocar la ciutadania a unes eleccions legislatives en qu\u00e8, sigui quin sigui el resultat, ning\u00fa pugui sentir excl\u00f2s. \u00c9s urgent donar als ciutadans de Catalunya l’oportunitat d’un vot matisat en el qual puguin expressar la seva opini\u00f3 no nom\u00e9s sobre la independ\u00e8ncia sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre la idone\u00eftat dels seus governants actuals i la dels que aspiren a ser-ho. No s\u00f3c partidari de les anomenades eleccions “plebiscit\u00e0ries” perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n reduccionistes: cal votar sobre el conjunt de problemes que afecten la societat catalana -atur, corrupci\u00f3, qualitat de l’educaci\u00f3 i de la sanitat, impostos, model de societat .. .- i\u00a0tamb\u00e9 sobre l’encaix de Catalunya a Espanya. Els partits pol\u00edtics haurien d’explicitar amb claredat les seves propostes per fer front a aquests problemes i als que no ho facin jo crec que no se’ls hauria de votar. Cal fer un esfor\u00e7 per tornar a posar els bous davant del carro.o quants impostos vol pagar. No Al poble se li pregunta nom\u00e9s l’essencial: si creu que ha arribat ja el moment que Catalunya sigui independent. I sense donar-li l’oportunitat d’apartar la bandera amb la qual s’emboliquen els seus l\u00edders perqu\u00e8 pugui veure qu\u00e8 hi ha sota les faldilles. Per dir-ho clar: l’\u00fanic poble amb el qual jo em sento c\u00f2mode \u00e9s el Poble Espanyol,\u00a0\u00e9s a dir, el petit parc tem\u00e0tic situat en muntanya de Montju\u00efc de Barcelona. Els altres em donen molt\u00edssim recel.<\/p>\n
El r\u00e8gim pol\u00edtic de 1978 est\u00e0 fent implosi\u00f3. No nom\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s incapa\u00e7 d’aturar la corrupci\u00f3 sist\u00e8mica que el corroeix, a la qual Catalunya no \u00e9s aliena, sin\u00f3 perqu\u00e8 no \u00e9s capa\u00e7 de donar soluci\u00f3 a cap dels altres grans problemes del pa\u00eds, que s\u00f3n els mateixos que els que ha d’afrontar la societat catalana. S’ha arribat a una situaci\u00f3 de final de r\u00e8gim. Ha comen\u00e7at ja un per\u00edode en qu\u00e8 hi haur\u00e0 crisi, tensi\u00f3, catarsi, propostes de reforma, canvi d’equilibris pol\u00edtics … En algun moment es consolidar\u00e0 un nou r\u00e8gim, necess\u00e0riament amb una nova organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat. El reduccionisme independentista porta a Catalunya a dir “aix\u00f2 no va amb mi, que facin el que vulguin”. Crec que \u00e9s un grav\u00edssim error. Fins i tot els independentistes m\u00e9s radicals haurien d’estar molt interessats en el que passa en un pa\u00eds ve\u00ed. en el meu
\nopini\u00f3 l’aportaci\u00f3 catalana a una nova transici\u00f3 espanyola ha de ser tan rellevant, o m\u00e9s, que la de 1978.<\/p>\n
Per a aix\u00f2 cal una capacitat de comprom\u00eds i de persuasi\u00f3 que nom\u00e9s pot sortir d’unes noves eleccions legislatives que caldria convocar com m\u00e9s aviat millor.<\/p>\n