{"id":11913,"date":"2014-11-14T10:33:08","date_gmt":"2014-11-14T08:33:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11913"},"modified":"2014-11-14T10:33:08","modified_gmt":"2014-11-14T08:33:08","slug":"josep-ma-valles-la-metastasi-del-nacionalisme-i-larmistici","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ma-valles-la-metastasi-del-nacionalisme-i-larmistici\/","title":{"rendered":"Josep Ma Vall\u00e8s: La met\u00e0stasi del nacionalisme i l’armistici"},"content":{"rendered":"

\"catesp\"La met\u00e0stasi del nacionalisme \u00e9s l’\u00e0nsia d’Estat.\u00a0La met\u00e0fora no \u00e9s meva. Pertany a un text de Pasqual Maragall<\/strong> publicat fa 15 anys.\u00a0Per\u00f2 mant\u00e9 la seva vig\u00e8ncia.\u00a0Aquesta met\u00e0stasi patol\u00f2gica del nacionalisme es produeix quan s’equipara l’expressi\u00f3 d’una identitat col\u00b7lectiva -que n’hi ha, fins i tot en qui la rebutjada amb l’exist\u00e8ncia d’una organitzaci\u00f3 estatal pr\u00f2pia. Assimilar naci\u00f3 amb Estat ha condu\u00eft i condueix a conflictes irresolubles que no tenen altra sortida que la coacci\u00f3 m\u00e9s o menys violenta d’un grup sobre un altre.\u00a0I en aix\u00f2 estem.<\/p>\n

Si en el Regne d’Espanya no hi ha m\u00e9s que una sola naci\u00f3 -tal com assenyala la Constituci\u00f3 actual- i si Catalunya nom\u00e9s \u00e9s pensable amb un Estat propi, la incompatibilitat de pretensions \u00e9s insuperable.\u00a0Els dos nacional-estatismes s’afirmen com a irrenunciables.\u00a0Segons els conv\u00e9, recorren a arguments de car\u00e0cter jur\u00eddic-constitucional \u00a0oa principis de legitimitat democr\u00e0tica.\u00a0Per\u00f2 no els suficients per conv\u00e8ncer a l’altra part perqu\u00e8 aix\u00f2 suposaria la negaci\u00f3 del seu projecte col\u00b7lectiu.<\/p>\n

Contemplar la nova versi\u00f3 del contenci\u00f3s entre Espanya i Catalunya com un conflicte de car\u00e0cter jur\u00eddic-constitucional o d’interessos econ\u00f2mics \u00e9s ignorar el terreny simb\u00f2lic que en gran mesura es ventila.\u00a0Molt m\u00e9s superficial \u00e9s encara tractar-lo com una baralla entre l\u00edders embogits o entre camarilles corporatives o de classe.\u00a0\u00c9s la superficialitat que observem cada dia en molts relats period\u00edstics: en els seus editorials i en les seves caricatures troben c\u00f2moda per simplista la personalitzaci\u00f3 del conflicte.\u00a0Per\u00f2 ni una cosa ni l’altra -ni el plantejament dels juristes escrupolosos ni la reducci\u00f3 teatralitzada dels anomenats analistes- permet anar a l’arrel de l’assumpte.\u00a0I, per tant, no contribueixen gens a definir -ni tan sols a explorar-vies de sortida al conflicte.<\/p>\n

Per saber si hi ha aquestes vies efectives de sortida, seria bo preguntar-se ing\u00e8nuament si hi ha nacionalistes que renuncien a l’Estat propi i exclusiu.\u00a0Si hi ha nacionalistes espanyols que admeten la possibilitat d’un Estat que alberg m\u00e9s d’una naci\u00f3 i si hi ha nacionalistes catalans que poden compartir un Estat d’aquest tipus.\u00a0La ren\u00fancia d’uns i altres hauria de ser ara una mica m\u00e9s senzilla a la vista que la supremacia de l’organitzaci\u00f3 estatal est\u00e0 cedint davant organitzacions pol\u00edtiques diverses, amb geometria variable segons la compet\u00e8ncia que s’ocupin o l’\u00e0mbit territorial que les alberg.<\/p>\n

Per\u00f2 si la majoria dels nacionalistes espanyols i la majoria dels nacionalistes catalans es mantenen irreductibles en el dogma que comparteixen que “a cada Estat li correspon una sola naci\u00f3” i “a cada naci\u00f3 li correspon el seu Estat”, les vies de sortida tranquil\u00b7la a l’enfrontament es fan molt m\u00e9s problem\u00e0tiques.\u00a0Perqu\u00e8 ni la majoria catalana t\u00e9 recursos suficients per imposar la seva opci\u00f3 a l’espanyola, ni aquesta \u00faltima pot doblegar la catalana i mantenir\u00a0l’statu quo<\/em>\u00a0sense costos inassumibles per a ambdues parts.<\/p>\n

El nacional-estatisme \u00e9s encara massa potent.\u00a0Ho \u00e9s entre l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola i en els dos partits -PP i PSOE- que fins ara la representen majorit\u00e0riament.\u00a0I ho ha arribat a ser -que no ho era- en el si de l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana, on ERC i CiU conformen per ara una majoria pol\u00edtica.\u00a0\u00c9s simptom\u00e0tic que els majors retrets de comentaristes i opinadors se’ls portin precisament els grups pol\u00edtics que han intentat controlar amb poc \u00e8xit l’expansi\u00f3 de la met\u00e0stasi nacional-estatista, negant la fatalitat d’un indissoluble vincle Estat-naci\u00f3.\u00a0\u00c9s el cas del PSC, IU, IC-EUIA i, m\u00e9s recentment, podem.\u00a0Intenten fugir del dogma i reben pals, no nom\u00e9s dels defensors expl\u00edcits d’aquest dogma, sin\u00f3 de bona part de l’opini\u00f3 “il\u00b7lustrada” que veu com una “inconseq\u00fc\u00e8ncia” l’intent d’aquests grups de fugir del c\u00e0non nacionalista majoritari, a Espanya i a Catalunya.<\/p>\n

En aquestes condicions, costa imaginar una soluci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 que sigui viable a curt o mitj\u00e0 termini.\u00a0Perqu\u00e8 reduir el volum de la met\u00e0stasi nacional-estatista que avui domina \u00e9s possible, per\u00f2 requereix un tractament llarg i una voluntat determinada que no es percep avui amb intensitat suficient.\u00a0Des de 1978 s’han perdut molts anys per avan\u00e7ar en aquest cam\u00ed, ja fos per ignor\u00e0ncia o per neglig\u00e8ncia.\u00a0No nom\u00e9s aix\u00f2.\u00a0S’ha retrocedit amb un rearmament nacionalista, convenientment atiat mitjan\u00e7ant l’estrat\u00e8gia de la crispaci\u00f3, en uns casos, o mitjan\u00e7ant el desdeny i la ridiculitzaci\u00f3, en altres.<\/p>\n

Per ara, l’\u00fanic esperable en aquest moment \u00e9s la inevitabilitat d’una negociaci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 no per a un arranjament definitiu, sin\u00f3 per aconseguir un armistici el m\u00e9s durador possible.\u00a0Negociaci\u00f3 inevitable perqu\u00e8 -com se\u00f1al\u00e9- no crec que cap de les parts disposi de recursos suficients i adequats per a imposar-se sobre l’altra.\u00a0La negociaci\u00f3 es far\u00e0 ineludible, una vegada transcorregut el cicle electoral que ens oferir\u00e0 2015 i que canviar\u00e0 el paisatge pol\u00edtic a Espanya ia Catalunya.<\/p>\n

Ser\u00e0 una negociaci\u00f3 llarga i probablement accidentada que nom\u00e9s pot aspirar a un armistici, no a una soluci\u00f3 de car\u00e0cter definitiu, impossible sense canviar la cultura pol\u00edtica dels nacionalismes estatalistes.\u00a0Per\u00f2 aquest arranjament provisional requereix no poc talent pol\u00edtic i for\u00e7a imaginaci\u00f3 jur\u00eddica, qualitats que semblen poc corrents.\u00a0El seu horitz\u00f3 temporal no pot anar m\u00e9s enll\u00e0 d’un parell de d\u00e8cades, tal com va passar amb els pactes politicoconstitucionals d’1978-1980.\u00a0Mentre duri, potser es donen millors condicions internes i globals per establir alguna cosa m\u00e9s durador, un cop continguda o redu\u00efda la met\u00e0stasi.\u00a0Sempre que hi hagi voluntat per emprar en aix\u00f2.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La met\u00e0stasi del nacionalisme \u00e9s l’\u00e0nsia d’Estat.\u00a0La met\u00e0fora no \u00e9s meva. Pertany a un text de Pasqual Maragall publicat fa 15 anys.\u00a0Per\u00f2 mant\u00e9 la seva vig\u00e8ncia.\u00a0Aquesta met\u00e0stasi patol\u00f2gica del nacionalisme es produeix quan s’equipara l’expressi\u00f3 d’una identitat col\u00b7lectiva -que n’hi ha, fins i tot en qui la rebutjada amb l’exist\u00e8ncia d’una organitzaci\u00f3 estatal pr\u00f2pia. Assimilar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[187,188],"class_list":["post-11913","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-catalana","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11913","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11913"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11913\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11914,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11913\/revisions\/11914"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11913"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11913"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11913"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}