{"id":11886,"date":"2014-11-11T10:05:53","date_gmt":"2014-11-11T08:05:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11886"},"modified":"2014-11-11T10:05:53","modified_gmt":"2014-11-11T08:05:53","slug":"ramon-bassas-catalunya-ha-premut-el-boto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ramon-bassas-catalunya-ha-premut-el-boto\/","title":{"rendered":"Ramon Bassas: Catalunya ha premut el bot\u00f3?"},"content":{"rendered":"
\"boto\"Al llibre\u00a0\u00a0El m\u00ednim que es pot dir<\/a><\/i>\u00a0(RBA-La Magrana, Barcelona, 2013),\u00a0Raimon Obiols<\/a>\u00a0exposa la seva “teoria del bot\u00f3<\/a>” respecte a Catalunya, que ja havia formulat en privat l’any 1988 i que consisteix en qu\u00e8\u00a0\u201cen una situaci\u00f3 que garant\u00eds que la independ\u00e8ncia de Catalunya no tingu\u00e9s cap mena de contrapartida negativa, ni per a Catalunya ni per a Espanya, una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estaria a favor\u201d.\u00a0Pensava en aquesta met\u00e0fora veient la magn\u00edfica jornada, alegre i entusiasta, en qu\u00e8 va desenvolupar-se ahir la famosa consulta de la\u00a0pregunta<\/a>\u00a0complexa a la que em vaig\u00a0negar<\/a>\u00a0a participar per raons que mantinc. Efectivament, m\u00e9s de dos milions de catalans van acudir a la crida del president de la Generalitat i els seus aliats a pr\u00e9mer el bot\u00f3. Obiols<\/strong> diu tamb\u00e9 que la majoria de catalans, a parer seu, \u00e9s\u00a0no-dependentista<\/i>, m\u00e9s que independentista, i estic conven\u00e7ut que els continus blasmes “dependentistes”, junt amb la impot\u00e8ncia d’altres alternatives possibles (i segurament m\u00e9s factibles), han fet cr\u00e9ixer com l’escuma la demanda d’un estat independent.<\/div>\n
<\/div>\n
A aix\u00f2 podem posar-hi tota l’aigua al vi que vulguem. Com \u00e9s evident, a efectes pr\u00e0ctics la consulta no t\u00e9 cap valor: avui som tan independents com ahir i dem\u00e0 ser\u00e0 igual. Efectivament, els 1,8 milions de\u00a0s\u00ed-s\u00ed<\/i>\u00a0es correspon fil per randa, gaireb\u00e9, al nombre de votants dels partits signants del pacte per la consulta i, si fem cas als organitzadors, als participants de l’\u00faltima manifestaci\u00f3 a l’Onze de Setembre, la famosa\u00a0V<\/i>. Hi ha un “sostre”, efectivament, que representa un ter\u00e7 del “cens” electoral que, probablement, \u00e9s clarament insuficient per una decisi\u00f3 d’aquestes caracter\u00edstiques per\u00f2, compte, probablement es tracti del\u00a0nucli dur\u00a0<\/i>del cos electoral catal\u00e0, o bona part d’ell, el que sempre es mobilitza i el que marca l’agenda hegem\u00f2nica (en parla avui\u00a0Albert Aixal\u00e0<\/a>).<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest, per mi, \u00e9s el resum. A partir d’aqu\u00ed, \u00bfqu\u00e8 m\u00e9s hi ha? Fa de mal dir, per\u00f2 la meva opini\u00f3 d’urg\u00e8ncia la podria resumir aix\u00ed.<\/div>\n
<\/div>\n
1. La consulta, com deia, no t\u00e9 efectes pr\u00e0ctics. De fet, tant devia ser qu\u00e8 preguntaven i quins resultats hi havia. I deu ser igual, tamb\u00e9, que es pregunt\u00e9s sobre pressup\u00f2sits impossibles de complir, almenys a curt i a mig termini. A mi, esclar, no m’era igual, per\u00f2 dedueixo que per la majoria s\u00ed, pel que veig. Ara, en el que coincidim tots \u00e9s que l’acte d’ahir s\u00ed que tindr\u00e0 influ\u00e8ncia pol\u00edtica… tot i que ja veurem cap a on. El que vull dir \u00e9s que qualsevol estrat\u00e8gia per sortir d’aquest atzucac ha de tenir en compte aquesta mobilitzaci\u00f3 com una dada rellevant. Tant pel nombre de gent, com per la capacitat d’organitzaci\u00f3, aix\u00ed com les energies (paraula una mica esot\u00e8rica, per\u00f2 no me’n surt cap altra) que ha generat. Tenir en compte vol dir, almenys, satisfer-la relativament i, sobretot, no menysprear-la.<\/div>\n
<\/div>\n
\u00bfS\u00f3c idiota?<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
2. Com s’ha dit fins a l’avorriment, la soluci\u00f3 d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s jur\u00eddica o, almenys, no nom\u00e9s jur\u00eddica; la pilota \u00e9s al camp de la pol\u00edtica, per sort. Ara, segurament haur\u00e0 d’acabar amb una “llei de la claredat”, amb llenguatge canadenc, via reforma de la Constituci\u00f3 o via el que vulguis, que permeti un refer\u00e8ndum sobre la proposta final que hi hagi, si n’hi ha, o sobre la disjuntiva actual, si no hi ha proposta de consens. Aix\u00f2 hauria de permetre un debat clar, tamb\u00e9, i seri\u00f3s sobre els costos de la independ\u00e8ncia, aix\u00ed com de la resta d’alternatives. No hi ha opcions sense cost i, sobretot, no hi ha solucions-panacea a tots els nostres problemes. A veure. Potser l’idiota s\u00f3c jo. Si et donen la possibilitat de no dependre de ning\u00fa, de tenir m\u00e9s recursos disponibles i de no haver de pactar res amb ning\u00fa (i a sobre de franc!), \u00bfqui \u00e9s que no diu que\u00a0no<\/i>, o\u00a0s\u00ed-no<\/i>? Un idiota. El tema \u00e9s que no \u00e9s de franc i aix\u00f2, el secret m\u00e9s ben guardat, s’hauria de saber abans de pr\u00e9mer el bot\u00f3, \u00bfno creieu?<\/div>\n
<\/div>\n
3. La pressa \u00e9s mala consellera. “Tenim pressa” \u00e9s com un gol a la teva porteria. Per sort, el 2014 acabar\u00e0 aviat i ens hem tret del damunt l’espasa de Damocles del dia 9. Si el president Mas toreja b\u00e9, no s’avan\u00e7aran les eleccions i, a banda de governar una mica -que aniria b\u00e9- podr\u00edem baixar la pressi\u00f3 per fer les coses amb m\u00e9s calma. Per exemple, plantejar els 23 dossiers que es moren de riure encara al despatx de La Moncloa, llegir unes enquestes demolidores que sera cada vegada pitjors si no es repr\u00e8n la iniciativa pol\u00edtica, crear pertot no ja plataformes de suport a causes pr\u00f2pies sin\u00f3 espais oberts, de di\u00e0leg, etc\u00e8tera. Si es convoquen eleccions, oblideu-vos-en. El fur\u00f3ncul s’enquistar\u00e0.<\/div>\n
<\/div>\n
“Que sembli veritat, que sembli bo, que sembli f\u00e0cil”<\/b><\/div>\n
<\/div>\n
4. L’altre dia vaig anar a un acte dels Federalistes d’Esquerres, a Matar\u00f3. Hi havia Manuel Cruz, Carlos Jim\u00e9nez Villarejo i Carme Valls i va presentar-lo l’amic Manuel Mas. Em vaig quedar amb dues conclusions, no massa positives. Tot i que es van dir algunes coses interessants, el p\u00fablic que va parlar demanava amb certa urg\u00e8ncia i desesperaci\u00f3 “qu\u00e8 coi \u00e9s, aix\u00f2 del federalisme”. \u00a1Imagineu-vos! El p\u00fablic no era “advers”, ni molt menys, i clamava al cel per la manca d’arguments i de propostes d’una idea que sovint \u00e9s acusada d’excessivament racionalista i poc apassionada. Tothom sap qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de la independ\u00e8ncia. No com s’hi arriba ni quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9, per cert, per\u00f2 tothom sap qu\u00e8 vol dir. En canvi, ning\u00fa sabria definir de qu\u00e8 va, el federalisme. Trist, oi? \u00c9s urgent, doncs, aclarir-ho i dir-ho tantes vegades com calgui. Perqu\u00e8 fins ara ning\u00fa no se nha assabentat. I segona conclusi\u00f3: fem cara de funeral, actuem reactivament, preval el greuge davant la il\u00b7lusi\u00f3, ens reconforta la cr\u00edtica al sentimentalisme amb aquella poca \u00e0nima… La credibilitat es guanya, curiosament, amb un element que -de fet- t\u00e9 poc a veure amb la “veritat” i fins i tot la pot amagar: l’entusiasme<\/a>. En aquest ball on som, la noia m\u00e9s simp\u00e0tica \u00e9s la que tothom s’endur\u00e0 a ballar.<\/div>\n
<\/div>\n
“Que sembli veritat, que sembli bo, que sembli f\u00e0cil<\/a>” \u00e9s com reacciona la simpatia al nostre cervell, sembla. I \u00e9s aix\u00ed com s’han mobilitzat uns dos milions i escaig de catalans aquest diumenge.<\/div>\n

\u00a0El bloc d’en Ramon Bassas<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al llibre\u00a0\u00a0El m\u00ednim que es pot dir\u00a0(RBA-La Magrana, Barcelona, 2013),\u00a0Raimon Obiols\u00a0exposa la seva “teoria del bot\u00f3” respecte a Catalunya, que ja havia formulat en privat l’any 1988 i que consisteix en qu\u00e8\u00a0\u201cen una situaci\u00f3 que garant\u00eds que la independ\u00e8ncia de Catalunya no tingu\u00e9s cap mena de contrapartida negativa, ni per a Catalunya ni per a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[8,24],"class_list":["post-11886","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11886","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11886"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11886\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11887,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11886\/revisions\/11887"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11886"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11886"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11886"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}