![\")\u00a19N\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/\u00a19N-300x199.jpg\")
La naturalesa odia el buit. D\u2019acord amb aquest principi aristot\u00e8lic, i en contra d\u2019alguns presagis apocal\u00edptics, \u00e9s altament probable que la vida no s\u2019acabi a Catalunya el 9-N. S\u2019acabar\u00e0 probablement, almenys seria desitjable, una etapa de dos anys en qu\u00e8 la pol\u00edtica catalana ha estat experimentant amb els l\u00edmits de l\u2019Estat de dret i de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
Cadasc\u00fa en traur\u00e0 les seves pr\u00f2pies conclusions. Per\u00f2 hi ha algunes lli\u00e7ons que poden ser compartides. M\u2019han passat pel cap despr\u00e9s d\u2019assistir a un debat exemplar que va tenir lloc al Cercle d\u2019Economia fa una setmana. El motiu va ser la discussi\u00f3 de les tesis que sost\u00e9 el catedr\u00e0tic de Dret Administratiu Santiago Mu\u00f1oz Machado en el seu llibre Catalu\u00f1a y las dem\u00e1s Espa\u00f1as.<\/p>\n
En el debat van participar, a m\u00e9s de l\u2019autor, tres coneguts catedr\u00e0tics catalans de Dret Constitucional que a la seva condici\u00f3 acad\u00e8mica hi afegeixen importants responsabilitats en \u00f2rgans de consulta i institucions catalanes rellevants. Es tractava d\u2019Eliseo Aja, anterior president del Consell de Garanties Estatut\u00e0ries; Francesc de Carreras, anterior membre del Consell Consultiu, i Carles Viver Pi i Sunyer, president de l\u2019Institut d\u2019Estudis Auton\u00f2mics i del Consell per a la Transici\u00f3 Nacional. El debat es va polaritzar en les posicions de Santiago Mu\u00f1oz Machado i Carles Viver Pi i Sunyer. El primer va plantejar que la independ\u00e8ncia \u00e9s impossible, per\u00f2 que hi ha soluci\u00f3 constitucional per a les aspiracions de m\u00e9s sobirania pol\u00edtica de Catalunya. El segon va afirmar que l\u2019opci\u00f3 de la independ\u00e8ncia \u00e9s viable. Al marge d\u2019alguns retrets rec\u00edprocs, el debat va ser mod\u00e8lic pel seu rigor i forma civilitzada de sostenir les posicions respectives.<\/p>\n
Com he dit, aquest debat m\u2019ha ajudat a identificar cinc condicions per orientar la vida pol\u00edtica despr\u00e9s del 9-N que crec que poden ser compartides tamb\u00e9 per altres persones.<\/p>\n
La primera \u00e9s que el respecte a l\u2019Estat de dret \u00e9s essencial per organitzar la conviv\u00e8ncia. D\u2019acord amb aquest principi, les regles no es poden trencar segons convingui, per\u00f2 s\u00ed que es poden canviar. A qui m\u00e9s interessa respectar-les \u00e9s a qui vol canviar-les. Altrament, per una llei del m\u00f3n f\u00edsic que tamb\u00e9 opera al m\u00f3n social, a tota acci\u00f3 rupturista se n\u2019hi oposar\u00e0 una altra d\u2019igual i de sentit contrari anomenada reacci\u00f3. La segona \u00e9s que la nostra Constituci\u00f3 tamb\u00e9 consagra el principi democr\u00e0tic. Aquest principi imposa als governs el deure de fer tot el possible per donar cabuda legal a les aspiracions de canvi dels ciutadans. El Tribunal Constitucional en una sent\u00e8ncia recent, dictada per unanimitat, va assenyalar que no hi ha restriccions constitucionals a l\u2019opci\u00f3 independentista. La condici\u00f3 \u00e9s canviar les regles constitucionals que avui no fan legal aquesta consulta. La tercera \u00e9s que la independ\u00e8ncia \u00e9s possible, per\u00f2 s\u2019han de respectar alguns requisits. El principal \u00e9s que existeixi una majoria ciutadana clara i persistent. Les eleccions ens aniran donant pistes sobre la profunditat i la persist\u00e8ncia d\u2019aquest desig.<\/p>\n
La quarta \u00e9s que, en el seu cas, la votaci\u00f3 sobre l\u2019opci\u00f3 independentista ha de ser l\u2019\u00faltima etapa del proc\u00e9s, mai la primera com s\u2019ha pret\u00e8s durant aquests dos anys. \u00c9s important no tornar a cometre el mateix error de l\u2019Estatut de Catalunya del 2008 en el qual primer van votar els ciutadans i despr\u00e9s la seva sobirania es va veure rectificada pel Tribunal Constitucional. La negociaci\u00f3 pr\u00e8via d\u2019un text i la seva votaci\u00f3 en refer\u00e8ndum \u00e9s el que evitar\u00e0 aquest conflicte constitucional.<\/p>\n
La cinquena \u00e9s que una bona negociaci\u00f3 requereix posar- se al lloc de l\u2019altre per comprendre les seves motivacions i arguments. Fins ara no ha estat aix\u00ed. Aquesta negociaci\u00f3 exigeix di\u00e0leg, temps i paci\u00e8ncia, com mostren els exemples del Canad\u00e0 i Esc\u00f2cia. Per\u00f2 el que \u00e9s fonamental \u00e9s que es posi en marxa.<\/p>\n
Despr\u00e9s del 9-N s\u2019ha d\u2019obrir una nova etapa presidida per la negociaci\u00f3 sense imposicions ni immobilismes. Per\u00f2 em temo que no ser\u00e0 aix\u00ed. En sec, cap de les parts no far\u00e0 el primer pas. Caldr\u00e0 esperar a les eleccions, auton\u00f2miques i generals. Actuaran com a catalitzador que far\u00e0 posar a sobre de la taula les diferents opcions. Per\u00f2, mentrestant, cal recordar tamb\u00e9 que la gent no s\u2019alimenta de pol\u00edtica. Obsessionats amb el \u201cproc\u00e9s\u201d, la crisi econ\u00f2mica, les pol\u00edtiques socials i el mal funcionament dels serveis p\u00fablics estan provocant que les condicions de vida de moltes persones del pa\u00eds, especialment de molts nens, s\u2019estiguin deteriorant fins a extrems irreversibles. Hi ha un desacoblament creixent entre les prioritats de la pol\u00edtica catalana i les condicions de vida de la gent. Aix\u00f2 \u00e9s presagi d\u2019una forta crisi social. Despr\u00e9s del 9-N la pol\u00edtica catalana hauria de ser capa\u00e7 de conciliar millor les aspiracions pol\u00edtiques sobiranistes amb l\u2019atenci\u00f3 als problemes urgents de la gent. En cas contrari, sens dubte veurem sorpreses.<\/p>\n