![\"desigualtat\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/desigualtat-300x214.jpg\")
La desigualtat econ\u00f2mica s’ha convertit en la malaltia social del nostre temps.\u00a0Les difer\u00e8ncies en la distribuci\u00f3 de la renda i de la riquesa dins dels nostres pa\u00efsos arriben a nivells similars als del per\u00edode d’entreguerres del segle passat.\u00a0Estem vivint una segona Gilded Age, una nova \u00e8poca daurada en qu\u00e8 creaci\u00f3 de riquesa i desigualtat van de la m\u00e0.<\/p>\n
Aquesta malaltia ha estat documentada de forma aclaparadora, contundent i brillant pel jove economista franc\u00e8s Thomas Piketty<\/strong> en el seu recent i reeixit llibre El capital al segle XXII, un veritable best-seller amb m\u00e9s de 200.000 exemplars venuts de l’edici\u00f3 francesa i anglesa.<\/p>\n Tot i que el retorn de la desigualtat \u00e9s comuna a totes les economies, la investigaci\u00f3 de Piketty<\/strong> permet identificar difer\u00e8ncies significatives entre elles.\u00a0D’una banda, els anglosaxons, amb els EUA al capdavant.\u00a0De l’altra, els pa\u00efsos n\u00f2rdics i centreeuropeus en els quals la desigualtat ha augmentat, per\u00f2 de forma m\u00e9s moderada.\u00a0En tercer lloc, els pa\u00efsos del sud, com Espanya, on sense arribar als nivells dels primers \u00e9s molt superior als segons.\u00a0Totes s\u00f3n economies capitalistes, per\u00f2 amb difer\u00e8ncies tan significatives que permeten parlar de diferents sistemes capitalistes dins del capitalisme.<\/p>\n D’altra banda, aquesta nova Gilded Age no distingeix entre sistemes pol\u00edtics.\u00a0El sorprenent al meu parer, de manera que ara dir\u00e9, \u00e9s que les democr\u00e0cies occidentals no se salven d’aquesta malaltia.<\/p>\n Ens ha de preocupar la desigualtat?\u00a0Potser el senyal m\u00e9s revelador de la seva gravetat \u00e9s veure com institucions gens sospitoses de rampells anti sistema com l’FMI, el Banc Mundial, l’OCDE, Financial Times, The Economist, Mckinsey, Morgan Stanley, Standard & Poor’s o Credit Suisse estan al\u00e7ant la seva veu per advertir els governs de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la desigualtat.\u00a0Quan, per aix\u00ed dir-ho, els “intel\u00b7lectuals org\u00e0nics” del capitalisme manifesten aquest dramatisme \u00e9s que alguna cosa va malament en el sistema.<\/p>\n En contrast amb aquesta preocupaci\u00f3, la desigualtat no est\u00e0 en les agendes dels governs.\u00a0O no els preocupa o per alguna ra\u00f3 temen parlar-ne.<\/p>\n En tot cas, \u00bfper qu\u00e8 la democr\u00e0cia no frena el creixement de la desigualtat?<\/p>\n En principi, la democr\u00e0cia \u00e9s el sistema pol\u00edtic m\u00e9s ben dotat perqu\u00e8 els ciutadans puguin obligar els governs a tenir en compte l’inter\u00e8s general.\u00a0La ra\u00f3 \u00e9s que en democr\u00e0cia cada persona t\u00e9 un vot.\u00a0Hi ha igualtat pol\u00edtica.\u00a0I com que els perjudicats per la desigualtat s\u00f3n molt m\u00e9s nombrosos que els que es beneficien d’ella, es podria pensar que sumaran els seus vots per castigar els governs les pol\u00edtiques incrementin la desigualtat.<\/p>\n Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed.\u00a0Al contrari, hi ha evid\u00e8ncia en aquests anys que els governs no pateixen c\u00e0stig electoral per aquest motiu.\u00a0Com explicar aquesta paradoxa?\u00a0Podem plantejar tres hip\u00f2tesis.<\/p>\n Primera: perqu\u00e8 la desigualtat econ\u00f2mica produeix desigualtat pol\u00edtica.\u00a0La desigualtat de renda i riquesa descapitalitza pol\u00edticament als pobres.\u00a0Fa que els seus vots perdin influ\u00e8ncia.\u00a0Si mesurem la igualtat pol\u00edtica en termes de capacitat d’acc\u00e9s al poder, veiem que els pol\u00edtics s\u00f3n m\u00e9s sensibles a les prefer\u00e8ncies dels rics que a les dels pobres.<\/p>\n Segona: els pobres, i en particular els exclosos, tenen poca propensi\u00f3 a votar, o no voten.\u00a0S’autoexclouen pol\u00edticament.<\/p>\n Tercera: les elits aconsegueixen desviar l’atenci\u00f3 sobre la desigualtat.\u00a0Al llarg de la hist\u00f2ria veiem que quan la desigualtat s’aguditza, el discurs pol\u00edtic introdueix preocupacions com el nacionalisme, la por als immigrants o q\u00fcestions religioses de gran c\u00e0rrega emocional per als pobres.\u00a0La pol\u00edtica populista substitueix a la pol\u00edtica democr\u00e0tica.<\/p>\n Com veiem, la desigualtat assassina la democr\u00e0cia.\u00a0Debilita la influ\u00e8ncia dels vots dels que tenen pocs recursos econ\u00f2mics i redueix la igualtat pol\u00edtica.<\/p>\n Arribats a aquest punt, com reduir la desigualtat?<\/p>\n Podr\u00edem pensar que els impulsos acabaran venint des de dalt.\u00a0Les preocupacions de les institucions a les quals fet refer\u00e8ncia acabaran tenint efecte.\u00a0Sorgir\u00e0 un egoisme intel\u00b7ligent, o un sentiment compassiu dels rics que afavorir\u00e0 la reducci\u00f3 de la desigualtat.\u00a0\u00c9s bonic, per\u00f2 \u00e9s improbable.Com va dir en els anys de la primera Gilded Age el novel\u00b7lista nord-americ\u00e0 Scott Fitzgerald, autor d’Els ra\u00efms de la ira, “els molt rics s\u00f3n diferents a vost\u00e8 ia mi”.<\/p>\n Una alternativa m\u00e9s plausible \u00e9s enfortir la democr\u00e0cia.\u00a0Per\u00f2, \u00bfcom?<\/p>\n Tornem enrere.\u00a0Com es va aconseguir en els anys de postguerra acabar amb la Gilded Age?\u00a0Enfortint la igualtat pol\u00edtica.\u00a0Mecanismes com el sufragi universal, institucions socials de control, salaris m\u00ednims, liberalitzaci\u00f3 de mercats cartelizados, noves oportunitats per als de baix van crear un nou contracte social que va donar lloc a tres d\u00e8cades de relativa igualtat.\u00a0Els millors anys de les nostres vides.\u00a0La por a repetir els errors de la Gran Depressi\u00f3 i la Segona Guerra Mundial va actuar com un facilitador d’aquest New Deal.\u00a0La col\u00b7laboraci\u00f3 de conservadors i socialdem\u00f2crates li va donar suport pol\u00edtic i estabilitat.<\/p>\n Pot ara la por a les conseq\u00fc\u00e8ncies de la desigualtat econ\u00f2mica ser un esper\u00f3 per a un nou contracte social i pol\u00edtic que enforteixi la democr\u00e0cia i redueixi la desigualtat?\u00a0Esperem que aix\u00ed sigui.<\/p>\n