{"id":11825,"date":"2014-10-30T10:45:50","date_gmt":"2014-10-30T08:45:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11825"},"modified":"2014-10-30T10:45:50","modified_gmt":"2014-10-30T08:45:50","slug":"borja-de-riquer-i-permanyer-sobre-el-nacionalisme-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-i-permanyer-sobre-el-nacionalisme-espanyol\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer i Permanyer: Sobre el nacionalisme espanyol"},"content":{"rendered":"

\"nacionalisme\"Ja fa uns 20 anys el conegut soci\u00f2leg Juan J. Linz<\/strong> va escriure que la hist\u00f2ria dels nacionalismes hisp\u00e0nics era la hist\u00f2ria d’uns projectes parcialment fracassats i d’unes frustracions compartides davant la impossibilitat de la vict\u00f2ria total de cap d’ells.\u00a0Ni el nacionalisme espanyol, deia Linz, havia aconseguit construir una naci\u00f3 Estat s\u00f2lida i plenament acceptada, ni els nacionalismes alternatius -especialment el catal\u00e0 i el basc -havien aconseguit el seu objectiu principal: exercir el poder d’una manera exclusiva i sobirana en els seus territoris.\u00a0Aquesta auda\u00e7 i encertada tesi mai la trobem dins del debat pol\u00edtic.\u00a0La majoria dels pol\u00edtics espanyols la ignoren perqu\u00e8 acceptar-la suposaria haver de canviar tantes coses del seu ideari i de la seva actitud que no gosen ni pensar-ho.<\/p>\n

Si els pol\u00edtics espanyols fossin m\u00e9s sensats, fa temps que s’haurien preguntat qu\u00e8 \u00e9s el que ha fallat els \u00faltims dos segles, des de les Corts de Cadis, perqu\u00e8 la naci\u00f3 espanyola hagi estat tan q\u00fcestionada i discutida.\u00a0Si haguessin llegit alguns llibres d’hist\u00f2ria, com Mater Dolorosa de Jos\u00e9 \u00c1lvarez Junco -res sospit\u00f3s de procatalanista-, serien molt m\u00e9s prudents al pontificar que Espanya \u00e9s la naci\u00f3 m\u00e9s antiga d’Europa.\u00a0Si els pol\u00edtics fossin m\u00e9s cultes, probablement haurien donat m\u00e9s import\u00e0ncia a l’advert\u00e8ncia que l’any 1835 va formular el diputat Alcal\u00e1 Galiano quan va assenyalar que l’objectiu dels liberals era “fer a la naci\u00f3 espanyola una naci\u00f3, que no ho \u00e9s ni ho ha estat fins ara”.\u00a0I serien molt m\u00e9s prudents en els seus plantejaments si recordessin que 75 anys despr\u00e9s, el 12 de mar\u00e7 de 1910, Ortega i Gasset sostenia que “tenint en compte que Espanya no existeix com a naci\u00f3, el deure dels intel\u00b7lectuals \u00e9s construir Espanya”.\u00a0Ortega no era un eixelebrat ni un demagog, sin\u00f3 un l\u00facid analista de la realitat espanyola.\u00a0Un intel\u00b7lectual preocupat davant el fet que, despr\u00e9s d’un segle d’Estat liberal centralista, no s’havia aconseguit forjar una s\u00f2lida, prestigiosa i \u00e0mpliament compartida naci\u00f3 de tots els espanyols.<\/p>\n

La irrupci\u00f3 dels incipients nacionalismes catal\u00e0 i basc, despr\u00e9s de la crisi de 1898, no va ser analitzada per la majoria dels pol\u00edtics com un s\u00edmptoma de la profunda crisi de la identitat espanyola, sin\u00f3 com una mostra d’oportunisme pol\u00edtic.\u00a0En lloc de preguntar-se qu\u00e8 significava el sorgiment d’aquests moviments, van preferir qualificar-los de sediciosos i de reaccionaris at\u00e8s que q\u00fcestionaven la unitat de la seva naci\u00f3.\u00a0I a m\u00e9s van considerar que el que havia fallat era sobretot l’Estat, no la idea de naci\u00f3.<\/p>\n

Els governs espanyols han actuat com si “l’\u00fanica naci\u00f3 dels espanyols” fos una realitat inq\u00fcestionable i s’han guiat a partir de dos principis: negar-se a recon\u00e8ixer l’aut\u00e8ntica naturalesa de la crisi d’identitat existent, i creure que per nacionalitzar de veritat els espanyols b\u00e0sicament havia de tenir m\u00e9s Estat, m\u00e9s administraci\u00f3 central i m\u00e9s autoritat.\u00a0I aix\u00ed, van confondre nacionalitzar amb uniformitzar, i en lloc d’intentar conv\u00e8ncer amb un projecte de naci\u00f3 suggerent, modern, progressista i plural, van voler imposar la imatge m\u00e9s tradicional, r\u00e0ncia i unit\u00e0ria d’Espanya.\u00a0Va ser un greu error pol\u00edtic.\u00a0Les dues dictadures militars del segle XX no van aconseguir acabar amb els nacionalismes alternatius, tot el contrari, els van activar i van legitimar notablement, d’aqu\u00ed que els especialistes parlin de la nacionalitzaci\u00f3 “negativa” del franquisme.\u00a0\u00c9s cert que hi ha hagut moments d’acord i s’han pactat solucions autonomistes, com en el per\u00edode 1931-1936 i l’iniciat el 1977, per\u00f2 han estat sempre m\u00e9s el fruit del pragmatisme pol\u00edtic que del reconeixement sincer de l’aut\u00e8ntica naturalesa de la q\u00fcesti\u00f3.\u00a0Prova d’aix\u00f2 \u00e9s l’actual esgotament del ambigu i imprec\u00eds r\u00e8gim de les autonomies.<\/p>\n

El nacionalisme espanyol ara actua molt m\u00e9s desacomplexat que abans i s’emmascara de patriotisme constitucional, per\u00f2 segueix basant-se en el principi de sempre: l’afirmaci\u00f3 rotunda que no hi ha m\u00e9s naci\u00f3 que la seva -article 2 de la Constituci\u00f3.\u00a0Est\u00e0 massa impregnat de la pesada her\u00e8ncia uniformista, d’aqu\u00ed que reaccioni amb intoler\u00e0ncies, brots col\u00e8rics i amenaces davant qualsevol q\u00fcestionament del seu monopoli identitari.\u00a0Les seves conviccions democr\u00e0tiques s\u00f3n ben primes, ho corrobora la seva radical negativa a admetre que els ciutadans de Catalunya tinguin tant dret a sostenir que Catalunya \u00e9s la seva naci\u00f3 com els de Burgos o Madrid a defensar que la seva \u00e9s Espanya.<\/p>\n

Avui, jugar a la pol\u00edtica democr\u00e0tica implica recon\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia de l’altre tal com \u00e9s, agradi o no.\u00a0I despr\u00e9s tractar de resoldre el contenci\u00f3s intentant trobar solucions pol\u00edtiques racionals i justes.\u00a0En les regles del joc democr\u00e0tic del segle XXI no caben els menyspreus autoritaris.S’han acabat els procediments dels Espartero, Narv\u00e1ez, Primo de Rivera o Franco.\u00a0I tamb\u00e9 els dels Maura o Canalejas.\u00a0I fins i tot ja no serveixen les receptes dels Aza\u00f1a o Su\u00e1rez.<\/p>\n

Una de les claus del gran suport que ha arribat a l’actual demanda identit\u00e0ria catalana \u00e9s haver-se presentat b\u00e0sicament com una q\u00fcesti\u00f3 democr\u00e0tica i de dignitat ciutadana d’una col\u00b7lectivitat.\u00a0Davant d’aix\u00f2, el nacionalisme espanyol s’ha quedat notablement descol\u00b7locat en fer-se patents les seves intransig\u00e8ncies autorit\u00e0ries.\u00a0No hi ha cap dubte que els propers anys assistirem a importants canvis pol\u00edtics, per\u00f2 no s\u00e9 si llavors hi haur\u00e0 temps per negociar algun tipus de projecte compartit.\u00a0Les obsessions dels intolerants sempre han acabat per provocar el mateix problema pol\u00edtic: quan s’han conven\u00e7ut que m\u00e9s valia pactar, ja era massa tard.\u00a0I si no, recordeu Cuba.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja fa uns 20 anys el conegut soci\u00f2leg Juan J. Linz va escriure que la hist\u00f2ria dels nacionalismes hisp\u00e0nics era la hist\u00f2ria d’uns projectes parcialment fracassats i d’unes frustracions compartides davant la impossibilitat de la vict\u00f2ria total de cap d’ells.\u00a0Ni el nacionalisme espanyol, deia Linz, havia aconseguit construir una naci\u00f3 Estat s\u00f2lida i plenament acceptada, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11825","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11825"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11827,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11825\/revisions\/11827"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}