![\"escocia\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/escocia-300x187.jpg\")
Ara com ara, els partidaris de la independ\u00e8ncia s\u00f3n majoria a Catalunya (44% respecte a un 42% de partidaris de continuar a Espanya), per\u00f2 l’enquesta de Metroscopia que avui publica EL PA\u00cdS mostra que si hi hagu\u00e9s una alternativa cre\u00efble que assegur\u00e9s reconeixement i respecte per les aspiracions nacionals i d’autogovern dels catalans, aquesta opci\u00f3 seria la preferida per la majoria de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
L’enquesta abona la idea, un cop m\u00e9s, que molts dels que en els darrers anys s’han anant decantant per donar suport a la independ\u00e8ncia, ho han fet m\u00e9s com a reacci\u00f3 defensiva davant el que ha estat percebut, amb tota la ra\u00f3, com un atac i un intent de revertir les cotes d’autogovern assolides, que per conviccions merament identit\u00e0ries. Per\u00f2 fins i tot en aquest clima amplament favorable a plantar cara s\u2019imposa la idea que les coses s’han de fer b\u00e9. \u00c9s molt significatiu que hagi baixat el suport a la consulta. Mentre hi havia la possibilitat, ni que fos remota, de poder for\u00e7ar una convocat\u00f2ria a les urnes que tingu\u00e9s garanties democr\u00e0tiques, el suport va ser molt ample. Ara, convertida en una jornada d’agitaci\u00f3 pol\u00edtica, ha perdut suport.<\/p>\n
Els partits del bloc sobiranista s’han de pensar molt b\u00e9 qu\u00e8 fan a partir d\u2019ara, perqu\u00e8 enquesta rere enquesta apareix una gran majoria que no \u00e9s partid\u00e0ria d’aventures ni ruptures traum\u00e0tiques. L’opci\u00f3 d\u2019una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia per negociar despr\u00e9s els detalls nom\u00e9s t\u00e9 el suport del 25% dels enquestats, \u00e9s a dir, molts menys dels que donen suport als partits que formen el bloc sobiranista. Fins i tot en el cas que guanyessin les eleccions auton\u00f2miques amb un programa clarament independentista, la majoria creu que el que s’hauria de fer llavors \u00e9s negociar amb el Govern central no els termes de la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 la convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum com el d\u2019Esc\u00f2cia. I, donades les respostes a les altres q\u00fcestions, aquest refer\u00e8ndum hauria d’incloure la tercera possibilitat que va demanar Salmond<\/strong> i que Cameron<\/strong> va rebutjar per acabar prometent-la al final de la campanya per evitar que el s\u00ed triomf\u00e9s. \u00c9s a dir, una tercera via.<\/p>\n En aquest punt, a Catalunya les coses estan igual de clares que a Esc\u00f2cia: nom\u00e9s un 17% confia en la situaci\u00f3 que ofereix l\u2019actual estat de les autonomies i s’hi conforma. Per\u00f2, es miri per on es miri, les majories que es dibuixen defugen les solucions m\u00e9s radicals i opten per un gradualisme que \u00e9s curi\u00f3s perqu\u00e8 \u00e9s variable en funci\u00f3 de la resposta que es presumeixi de l\u2019altra part. Cal ser mol cec pol\u00edticament, i molt enrocat, per no veure les possibilitats que aquest estat d’opini\u00f3 brinda per negociar una sortida pol\u00edtica viable, que en tot cas ha de passar per garantir un nou estatus amb autogovern suficient, nou finan\u00e7ament i blindatge de compet\u00e8ncies. \u00c9s a dir, un model a recer de les alternances que hi pugui haver a Espanya. Si el Govern espanyol s\u2019entossudeix a emp\u00e8nyer els catalans cap a la independ\u00e8ncia, ho acabar\u00e0 aconseguint. Per\u00f2 no ser\u00e0 perqu\u00e8 no hagi tingut l’oportunitat d\u2019evitar-ho.<\/p>\n