{"id":11791,"date":"2014-10-23T14:31:32","date_gmt":"2014-10-23T12:31:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11791"},"modified":"2014-10-23T14:31:32","modified_gmt":"2014-10-23T12:31:32","slug":"anton-costas-efemerides-inquietants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anton-costas-efemerides-inquietants\/","title":{"rendered":"Ant\u00f3n Costas: Efem\u00e8rides inquietants"},"content":{"rendered":"

\"cicle\"Els arbres no ens deixen veure el bosc. Estem tan absorts en les nostres baralles pol\u00edtiques familiars que no som capa\u00e7os de veure les causes profundes del que ens passa. \u00bfI si el que ens passa no tingu\u00e9s causa nom\u00e9s en el “Estat espanyol”, com moltes vegades es diu, sin\u00f3 que fos tamb\u00e9 una manifestaci\u00f3 de quelcom m\u00e9s profund i general relacionat amb el funcionament de l’economia i la pol\u00edtica europea? Si prestem atenci\u00f3 a aquestes causes m\u00e9s generals, potser puguem enfocar millor els nostres problemes concrets.<\/p>\n

Deia Mark Twain que la hist\u00f2ria no es repeteix, per\u00f2 rima. Moltes coses que estem veient en aquest inici del segle XXI rimen amb el que va passar a principis del segle passat. S\u00f3n efem\u00e8rides, esdeveniments que es repeteixen de forma inquietant.<\/p>\n

Sense \u00e0nim d’exhaustivitat, n’esmentar\u00e9 algunes. En el terreny social, la desigualtat en el repartiment de la renda i la riquesa, la pobresa, especialment la pobresa de nens en llars de pares sense feina, i la manca d’oportunitats per a l’emancipaci\u00f3 dels joves. En el terreny pol\u00edtic, el populisme i el nacionalisme xen\u00f2fob. En el terreny econ\u00f2mic, la depressi\u00f3, la deflaci\u00f3, la desocupaci\u00f3 massiva. I en el terreny empresarial, l’hegemonia de les grans corporacions globals, amb les seves pr\u00e0ctiques fiscals elusives i anticompetitives.<\/p>\n

Una altra efem\u00e8ride, al meu judici m\u00e9s pertorbadora, \u00e9s que els governs europeus estan cometent els mateixos errors de pol\u00edtiques que en les d\u00e8cades dels vint i els trenta. Aquells errors van abocar al caos econ\u00f2mic, social i pol\u00edtic. Ara poden ser fatals per al creixement, l’ocupaci\u00f3, la cohesi\u00f3 social i el funcionament de la vida pol\u00edtica dels estats membres. Vegem per qu\u00e8.<\/p>\n

El capitalisme occidental \u00e9s un sistema econ\u00f2mic i social el motor fonamental \u00e9s el consum intern de les classes mitjanes. Quan aquest consum es debilita de manera intensa i generalitzada, la manca de demanda fa que aquest motor es grip i tot comenci a ressentir.<\/p>\n

Al llarg de les tres \u00faltimes d\u00e8cades la desigualtat ha anat debilitant la capacitat dels ingressos salarials de les fam\u00edlies per sostenir el seu consum. No obstant aix\u00f2, es va trobar un remei temporal. Va ser el cr\u00e8dit f\u00e0cil i abundant. El que no permetien els salaris ho va fer possible el cr\u00e8dit.<\/p>\n

Per\u00f2 l’endeutament era un remei temporal i perill\u00f3s. La crisi del 2008 el va posar en relleu en tota la seva duresa. Ara els baixos salaris, els llocs de treball insegurs i l’endeutament han bloquejat el motor principal de les nostres economies de mercat. El mateix va passar despr\u00e9s de la crisi financera de 1929.<\/p>\n

Qu\u00e8 poden fer els governs en aquesta situaci\u00f3? Tres coses. Primera, encebar la bomba de la demanda interna mitjan\u00e7ant la inversi\u00f3 p\u00fablica i les pol\u00edtiques d’ingressos de les fam\u00edlies. Segona, impulsar la demanda externa de les exportacions, mitjan\u00e7ant reduccions salarials. Tercera, empitjorar les coses mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques d’austeritat.<\/p>\n

La primera opci\u00f3 \u00e9s la que va adoptar els Estats Units, tant en els anys trenta com en aquesta crisi. I li ha anat b\u00e9 en els dos casos. La segona i tercera \u00e9s la que van adoptar en els anys trenta els governs europeus, amb Alemanya al capdavant. I va passar el que tots coneixen. Ara s’ha tornat a cometre el mateix error, sota inspiraci\u00f3 d’Alemanya i la imposici\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

L’austeritat \u00e9s la factura social de la protecci\u00f3 sense condicions que la UE ha donat als prestadors. En aquest sentit, en els seus efectes \u00e9s equivalent a la cl\u00e0usula ISDS (Investor-State dispute Settlement) dels tractats de comer\u00e7, que permet a les empreses reclamar indemnitzacions dels estats. Cl\u00e0usules que, per cert, s’estan eliminant pels seus efectes sobre la sobirania dels estats i la vida dels ciutadans.<\/p>\n

D’una banda, l’austeritat actua com un mecanisme d’expropiaci\u00f3 indirecta dels ciutadans en retallar la despesa en objectius leg\u00edtims de pol\u00edtica social com la sanitat, l’educaci\u00f3, la cobertura d’ingressos per desocupaci\u00f3 i les pensions. De l’altra, limita la capacitat dels ciutadans per determinar amb el seu vot el tipus de pa\u00eds en el que desitjarien viure. Aquests efectes s\u00f3n la causa fonamental del malestar social europeu.<\/p>\n

El nacionalisme a Catalunya o a Esc\u00f2cia no va sorgir amb la crisi i l’austeritat. Respon a una identitat cultural molt arrelada. Per\u00f2 l’augment de l’independentisme i del populisme si. La UE no pot rentar-se les mans i dir que s\u00f3n q\u00fcestions internes. Ella \u00e9s part del problema. I ha de ser part de la soluci\u00f3. En cas contrari, estem abocats a reviure altres efem\u00e8rides inquietants.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els arbres no ens deixen veure el bosc. Estem tan absorts en les nostres baralles pol\u00edtiques familiars que no som capa\u00e7os de veure les causes profundes del que ens passa. \u00bfI si el que ens passa no tingu\u00e9s causa nom\u00e9s en el “Estat espanyol”, com moltes vegades es diu, sin\u00f3 que fos tamb\u00e9 una manifestaci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-11791","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11791","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11791"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11791\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11793,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11791\/revisions\/11793"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}