{"id":11752,"date":"2014-10-14T14:17:35","date_gmt":"2014-10-14T12:17:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11752"},"modified":"2014-10-14T14:17:35","modified_gmt":"2014-10-14T12:17:35","slug":"enric-juliana-catalunya-i-el-principi-de-realitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-catalunya-i-el-principi-de-realitat\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Catalunya i el principi de realitat"},"content":{"rendered":"

\"despertador\"En dues setmanes, la\u00a0pol\u00edtica catalana\u00a0ha passat de la solemnitat de la galeria g\u00f2tica del Palau de la Generalitat a jugar al gat i la rata amb els periodistes pels carrers de Barcelona, \u200b\u200ben una estranya seq\u00fc\u00e8ncia de reunions secretes o semisecretes que van concloure ahir a la nit, dilluns 13 d’octubre, amb un conf\u00fas anunci de retirada.\u00a0El Govern de la Generalitat ren\u00fancia a la celebraci\u00f3 formal de la consulta<\/a>\u00a0suspesa pel Tribunal Constitucional i el president Artur Mas<\/strong> ha anunciat aquest mat\u00ed la seva proposta alternativa: una votaci\u00f3 de car\u00e0cter simb\u00f2lic, sense una altra conseq\u00fc\u00e8ncia que l’envergadura i amplitud que aconsegueixi arribar, l’organitzaci\u00f3 anir\u00e0 a c\u00e0rrec de 20.000 voluntaris.\u00a0En realitat, un acte de protesta.\u00a0Una nova mobilitzaci\u00f3 ciutadana.\u00a0Una sortida per al vapor acumulat.\u00a0Una foto de portada per\u00a0The New York Times<\/a><\/em>, el principal diari del m\u00f3n, atent a la q\u00fcesti\u00f3 catalana aquests \u00faltims mesos.<\/p>\n

Sense cap solemnitat g\u00f2tica, l’anunci de retirada el va avan\u00e7ar Joan Herrera<\/strong>, d’Iniciativa per Catalunya, grup en bona mesura hereu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), una formaci\u00f3 comunista- un comunisme una mica baix en calories, amb bandera catalana-, que va tenir bastants tractes amb el realisme pol\u00edtic al llarg dels seus setanta i tants anys d’exist\u00e8ncia.<\/p>\n

El Tribunal Constitucional no \u00e9s una broma<\/strong><\/p>\n

Una prohibici\u00f3 del\u00a0Tribunal Constitucional<\/a>\u00a0no \u00e9s una broma.\u00a0Per molt que disgusti el paper que l’alt tribunal ha acabat jugant a la pol\u00edtica espanyola, convertit de manera manifesta en una “quarta c\u00e0mera” reiteradament favorable als postulats del centre dreta -com ja es va poder comprovar durant el tortu\u00f3s proc\u00e9s de l’Estatut-, el TC no \u00e9s una entel\u00e8quia, ni una ficci\u00f3.\u00a0Forma part de la realitat pol\u00edtica.\u00a0\u00c9s pedra angular de la realitat pol\u00edtica.<\/p>\n

La situaci\u00f3 \u00e9s complexa, per\u00f2 no necess\u00e0riament abocada al carrer\u00f3 sense sortida.\u00a0En les democr\u00e0cies obertes rarament s’urbanitzen carrerons sense cap sortida.\u00a0A Catalunya hi ha una \u00e0mplia majoria parlament\u00e0ria favorable a la llei de consultes (108 diputats sobre 135).\u00a0Existia fins ahir una majoria parlament\u00e0ria forta a favor de\u00a0la consulta del 9-N<\/a>\u00a0(86 diputats sobre 135).Per\u00f2 no hi ha una majoria parlament\u00e0ria disposada a dur a terme l’esmentada consulta de qualsevol manera, xocant frontalment amb l’Estat.\u00a0Ahir a la nit aix\u00ed va quedar certificat.\u00a0Tampoc existeix una majoria parlament\u00e0ria clarament favorable a la declaraci\u00f3 de Catalunya com a estat independent.\u00a0A data d’avui, aquesta majoria no existeix.<\/p>\n

Primera realitat, l’ordre constitucional d’un estat membre de la Uni\u00f3 Europea.\u00a0Segona realitat, l’exist\u00e8ncia de diferents majories al Parlament de Catalunya segons com s’enfoqui la q\u00fcesti\u00f3 de l’autogovern.\u00a0Tercera realitat, l’opini\u00f3 p\u00fablica, m\u00f2bil, variable i mutable, com passa en totes les societats democr\u00e0tiques, amb un rerefons avui clarament favorable a la consulta, com a s\u00edmbol de protesta social i de reivindicaci\u00f3 democr\u00e0tica.\u00a0Aquest \u00e9s el quadre.\u00a0I a l’interior d’aquest quadre discorren, amb un lapse de tot just quinze dies, els actes solemnes a la galeria g\u00f2tica del Palau de la Generalitat, la ren\u00fancia d’anit i la compareixen\u00e7a de Mas<\/strong> aquest mat\u00ed, 14 d’octubre, de nou a la galeria g\u00f2tica.\u00a0La consulta no tindr\u00e0 lloc en els termes plantejats i ara el govern de Catalunya haur\u00e0 d’explicar b\u00e9 als ciutadans.\u00a0No li ser\u00e0 f\u00e0cil.\u00a0La sortida que ofereix Mas<\/strong> \u00e9s voluntariosa i c\u00edvica, per\u00f2 veurem si aconsegueix despertar entusiasme.<\/p>\n

Una situaci\u00f3 una mica italiana<\/strong><\/p>\n

Els que hem escrit diverses vegades aquests \u00faltims mesos que la consulta no tindria lloc, donada la primacia objectiva de l’ordre constitucional, assistim al tr\u00e0nsit amb for\u00e7a tranquil\u00b7litat. Res millor que la veritat per sortir dels aparents carrerons sense sortida.\u00a0Recomano, per\u00f2, no caure en el sarcasme, ni en la ridiculitzaci\u00f3, ni en el desdeny, ni en aquesta agressiva i barroca prosa quevediana d’alguns comentaristes madrilenys.\u00a0La consulta del 9 de novembre no tindr\u00e0 lloc en els termes inicialment anunciats, per\u00f2 el sobiranisme catal\u00e0 no s’evaporar\u00e0 de la nit al dia.\u00a0El moment pol\u00edtic a Espanya \u00e9s tremendament complex i a l’hora de riure -de riure pol\u00edticament- cal assegurar-se que \u00e9s l’\u00faltim a deixar anar la riallada.\u00a0No est\u00e0 Espanya per a moltes rialles.<\/p>\n

Josep Pla deia que Catalunya \u00e9s la regi\u00f3 m\u00e9s occidental d’It\u00e0lia.\u00a0Ning\u00fa com els italians per evitar els carrerons sense sortida, en l’\u00faltim minut, en l’\u00faltim segon.\u00a0Els italians, com els gats, sempre tendeixen a caure dempeus.\u00a0Observin l’actual moment pol\u00edtic itali\u00e0, observin amb atenci\u00f3: fa any i mig, el pa\u00eds semblava estar a punt de ser devorat pel magm\u00e0tic moviment populista de Beppe Grillo, que va obtenir un 25% en les \u00faltimes eleccions legislatives -un 25%! -.\u00a0Vint mesos despr\u00e9s, amb moltes dificultats, el primer ministre Matteo Renzi<\/strong>, un cat\u00f2lic reformista que no arriba a socialista, camisa blanca i Twitter, li est\u00e0 donant la volta a la situaci\u00f3.<\/p>\n

D’acord, els catalans no som italians.\u00a0No ho som.\u00a0Les cites de Pla cal agafar-les amb el mateix paper de fumar amb qu\u00e8 ell cargolava seus cigarrets.\u00a0Els catalans podr\u00edem dir que som uns italians molt imperfectes, ens falta plasticitat, imaginaci\u00f3, rapidesa de reflexos i una mica m\u00e9s de descreen\u00e7a.\u00a0Som m\u00e9s espanyols del que creiem, ja que amb la resta dels espanyols portem molts anys compartint un espai com\u00fa que avui \u00e9s motiu de cr\u00edtica, angoixa i des\u00e0nim per la gran majoria, des de Gij\u00f3n a Algesires.\u00a0El malestar catal\u00e0 \u00e9s el malestar espanyol, amb una variable que ha adquirit import\u00e0ncia: la possibilitat d’imaginar, com a via de sortida, una realitat col\u00b7lectiva independent i separada.\u00a0L’acte d’imaginar, ja constitueix, en si mateix, una creaci\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0La imaginaci\u00f3 \u00e9s lliure.\u00a0La realitzaci\u00f3 del imaginat ja \u00e9s un altre assumpte.\u00a0En aquesta intersecci\u00f3 entre la imaginaci\u00f3 i la realitat pr\u00e8viament existent, la pol\u00edtica navega entre esculls.Ora fantasiosa, ara pragmatista, li costa trobar el punt mitj\u00e0.\u00a0Se li pot anar l’olla, o encallar-se en un realisme aspre.\u00a0Artur Mas<\/strong> es troba en aquest punt.\u00a0Jo no el donaria per mort.<\/p>\n

La pol\u00edtica catalana, per tant, es troba avui en una hora espessa, per\u00f2 no necess\u00e0riament dram\u00e0tica.\u00a0Els drames pertanyen als anys trenta.\u00a0El meu primer director al diari ‘Tele \/ eXpr\u00e9s’ a finals dels setanta, Miguel \u00c1ngel Bastenier un crac de la informaci\u00f3 internacional, solia parlar del “subsistema catal\u00e0”.\u00a0Cap sistema, ni que sigui subsistema, tendeix volunt\u00e0riament al col\u00b7lapse.<\/p>\n

Ho dir\u00e9 amb una frase, gens italiana, del fil\u00f2sof Leo Strauss. \u00a0L’herm\u00e8tic pensador alemany que tant va inspirar als ‘neocons’ nord-americans en les albors del segle XXI, va deixar escrit el seg\u00fcent: “Una societat acostumada a comprendre en una finalitat no pot perdre la seva fe en aquesta finalitat sense esdevenir completament desemparada”.<\/p>\n

Cap partit est\u00e0 avui en condicions de gestionar -ni en solitari, ni acompanyat-, el frac\u00e0s o la p\u00e8rdua de la finalitat durant m\u00e9s d’un segle imaginada i desitjada pel corrent principal de la societat catalana: ser, expressar-se, construir-se.<\/p>\n

En el fons, por a les eleccions<\/strong><\/p>\n

Encara que es digui el contrari, cap de les dues formacions principals (CiU i ERC) vol avui, de manera absoluta, fervent i irrenunciable, la convocat\u00f2ria immediata d’eleccions, ja que ens trobem, ara mateix, en el moment estel\u00b7lar de Podem i ning\u00fa sap qu\u00e8 sortiria de les urnes, al desembre, gener o febrer.\u00a0El vector ascendent a tot Espanya \u00e9s en aquests moments el de l’esquerra alternativa i rupturista.\u00a0Aquest \u00e9s el signe de l’actual conjuntura, insisteixo, a tot Espanya.<\/p>\n

Per molta que sigui l’excitaci\u00f3 en els pr\u00f2xims dies, CiU<\/strong> i ERC<\/strong> no tenen avui plenament garantits els 68 diputats que conformen la majoria del Parlament.\u00a0Ho saben al Palau de la Generalitat i ho saben a Esquerra, per molt irades que siguin les proclames de les \u00faltimes hores.\u00a0ERC va carregar ahir a la nit les tintes<\/a>\u00a0per allunyar-se de CiU, per impedir o dificultar maniobra al voltant de la candidatura sobiranista unit\u00e0ria, per emfatitzar el seu perfil rupturista, per congregar al seu p\u00fablic i per comen\u00e7ar a preparar el cam\u00ed de les eleccions municipals de maig sota el signe de la protesta, el seu veritable objectiu des de fa mesos.<\/p>\n

L’aterratge en la realitat ser\u00e0 dur, per molt que estigu\u00e9s previst.\u00a0El quadre est\u00e0 desencaixat i CiU<\/strong>, despr\u00e9s del terrible cas Pujol, un cr\u00e0ter del qual segueix emanant radioactivitat, ja no domina l’escena com abans.\u00a0CiU<\/strong> viu sense viure en si.<\/p>\n

Qui mana a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

El president del Govern espanyol, pol\u00edtic professional de provada resist\u00e8ncia, g\u00e8lid i molt confiat en les arts del temps, va llan\u00e7ar diumenge un dard prec\u00eds i enverinat: “No s\u00e9 qui mana all\u00e0<\/a>” (a Catalunya).\u00a0Un dard previsor.\u00a0Ahir a la nit no se sabia molt b\u00e9 qui manava a Catalunya.<\/p>\n

Si jo fos quevedista o quevedi\u00e0, li respondria: Diantre, qui mana all\u00e0 \u00e9s el Govern d’Espanya!. Ja que l’observaci\u00f3 de Rajoy<\/strong> inclou un expl\u00edcit reconeixement de l’autogovern catal\u00e0, la resposta pertinent potser sigui una altra pregunta: Qui vol vost\u00e8 que mani a Catalunya, primera a la llista del PIB, mentre Espanya viu una monumental crisi d’opini\u00f3 p\u00fablica?<\/p>\n

I una altra m\u00e9s: Voleu Rajoy<\/strong> una major entropia catalana mentre la cadena d’esc\u00e0ndols obliga el partit del Govern espanyol a cancel\u00b7lar la realitzaci\u00f3 d’enquestes a la ciutat de Madrid?<\/p>\n

Preguntes per a la consulta quotidiana, mentre la realitat es manifesta.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En dues setmanes, la\u00a0pol\u00edtica catalana\u00a0ha passat de la solemnitat de la galeria g\u00f2tica del Palau de la Generalitat a jugar al gat i la rata amb els periodistes pels carrers de Barcelona, \u200b\u200ben una estranya seq\u00fc\u00e8ncia de reunions secretes o semisecretes que van concloure ahir a la nit, dilluns 13 d’octubre, amb un conf\u00fas anunci …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-11752","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11752","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11752"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11752\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11754,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11752\/revisions\/11754"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11752"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11752"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11752"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}