{"id":11748,"date":"2014-10-12T10:25:53","date_gmt":"2014-10-12T08:25:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11748"},"modified":"2014-10-12T14:54:58","modified_gmt":"2014-10-12T12:54:58","slug":"carles-castro-la-independencia-invisible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-la-independencia-invisible\/","title":{"rendered":"Carles Castro: La independ\u00e8ncia invisible"},"content":{"rendered":"

\"independencia\"Una hist\u00f2ria de\u00a0derrotes:\u00a01652, 1714, 1934 ….\u00a0Aquest \u00e9s el saldo dels \u00faltims quatre segles per a una part substancial de la societat\u00a0catalana.\u00a0I molt especialment per als que han convertit l’actual\u00a0proc\u00e9s\u00a0sobiranista en una aposta al tot o res.\u00a0Naturalment, els\u00a0escenaris\u00a0hist\u00f2rics canvien i no poden extrapolar-se de manera mec\u00e0nica a l’actualitat, excepte en la ucronia\u00a0marxista,\u00a0que pronostica la sistem\u00e0tica repetici\u00f3 de les trag\u00e8dies del passat, encara que la segona vegada sempre en clau de com\u00e8dia.<\/p>\n

En qualsevol cas, l’aparent acceleraci\u00f3 hist\u00f2rica que viu Catalunya obliga a preguntar si els antagonismes actuals presenten la mateixa ferocitat que els del passat, si els\u00a0protagonistes\u00a0hist\u00f2rics tenen caracter\u00edstiques similars i, sobretot, si les estrat\u00e8gies en marxa han apr\u00e8s dels fracassos del\u00a0ahir.<\/p>\n

En aquest sentit, sembla evident que l’actual pulsi\u00f3\u00a0secessionista\u00a0de Catalunya (i el clima que impera en el conjunt d’Espanya) no augura escenaris de lluita\u00a0armada\u00a0com els de\u00a01714,\u00a01934 o 1936 Fins i tot, i sense descartar episodis de viol\u00e8ncia urbana o de coacci\u00f3 estatal, sembla molt llunyana la possibilitat d’una deriva a la\u00a0iugoslava\u00a0(tot i que ning\u00fa imaginava al comen\u00e7ament dels 90 una\u00a0guerra civil<\/a>\u00a0amb actuacions\u00a0genocides\u00a0a pocs quil\u00f2metres de les id\u00edl\u00b7liques praderies per les quals corrien Heidi i els seus amics).<\/p>\n

En canvi, el subjecte hist\u00f2ric impulsor de l’actual proc\u00e9s\u00a0sobiranista\u00a0catal\u00e0 segueix sent molt similar al del passat recent.\u00a0Fa cent anys, el catalanisme pol\u00edtic era, sobretot, un moviment\u00a0popular\u00a0de classes mitjanes, molt emotiu tot desconnectat del”proletariat industrial”\u00a0(com recordava l’historiador Pierre Vilar) i amb una capacitat de combat\u00a0molt limitada<\/a>\u00a0(com va poder constatar Josep\u00a0Tarradellas\u00a0).\u00a0I, a m\u00e9s, marcat per un tret\u00a0secular,\u00a0gaireb\u00e9 sempre ocult pels n\u00favols negres de les conjuntures dram\u00e0tiques: la seva letal divisi\u00f3 entre\u00a0possibilistes\u00a0i\u00a0fonamentalistes\u00a0(o entre “col\u00b7laboracionistes” i “patriotes”).<\/p>\n

Aquesta divisi\u00f3 entre\u00a0moderats\u00a0i\u00a0radicals,\u00a0convenientment assaonada per les animositats personals, es ve perllongant des de fa segles, amb intensitat i efectes variables sobre l’esdevenir de Catalunya.\u00a0Ara, i de nou davant d’una conjuntura decisiva, el\u00a0catalanisme\u00a0exhibeix una aparent unitat i un important capital pol\u00edtic: multitudin\u00e0ries\u00a0manifestacions\u00a0(que, aix\u00f2 s\u00ed, vistes des de l’exterior acaben percebent com gegantines escenografies) i un bloc electoral que va fregar el 50% en les participatives eleccions catalanes del\u00a02012.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, en les interioritats del moviment segueix bategant perillosament la divisi\u00f3 entre possibilistes i maximalistes: “Que no ens enganyin aquesta vegada”, adverteixen alguns radicals amb\u00a0amn\u00e8sia\u00a0parcial.<\/p>\n

I per aqu\u00ed s’arriba inevitablement al terreny de\u00a0l’estrat\u00e8gia\u00a0comparada.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sica al respecte \u00e9s si l’actual capital pol\u00edtic i social del sobiranisme \u00e9s suficient en la\u00a0Catalunya\u00a0del segle XXI per aspirar a la independ\u00e8ncia.\u00a0Sens dubte, \u00e9s un gran capital que permet aspirar a sensibles aven\u00e7os en\u00a0l’autogovern,\u00a0per\u00f2… la\u00a0secessi\u00f3,\u00a0la ruptura amb Espanya, la fallida d’un Estat que no va n\u00e9ixer ahir… Aquesta fita exigeix \u200b\u200bmajories molt refor\u00e7ades.\u00a0I les dificultats per aconseguir-ho han quedat ben patents en les diferents experi\u00e8ncies internacionals sobre processos de separaci\u00f3 pac\u00edfics, amb el d’Esc\u00f2cia<\/a>\u00a0com el cas m\u00e9s recent.<\/p>\n

De fet, en tots aquests processos (i en el de\u00a0Quebec<\/a>,\u00a0en particular) s’ha albirat una partici\u00f3 de la societat en dues meitats pr\u00e0cticament id\u00e8ntiques.\u00a0Aquesta sim\u00e8trica divisi\u00f3 arriba al punt que en el sup\u00f2sit d’una\u00a0vict\u00f2ria\u00a0puntual del s\u00ed, el seu avantatge seria tan\u00a0minsa\u00a0que dif\u00edcilment podria cristal\u00b7litzar-se en la creaci\u00f3 d’un nou Estat.\u00a0A menys, \u00e9s clar, que s’arrisqu\u00e9s a una\u00a0tensi\u00f3 insuportable, no tant amb l’Estat nodrissa com entre els propis components del futur territori independent.<\/p>\n

Nom\u00e9s en el cas de\u00a0S\u00e8rbia\u00a0i\u00a0Montenegro<\/a>\u00a0les urnes van brindar una soluci\u00f3 satisfact\u00f2ria, ja que el\u00a0resultat\u00a0va respondre als criteris que havia marcat la Uni\u00f3\u00a0Europea\u00a0(i que d’alguna manera inspiren la llei de la claredat de\u00a0Canad\u00e0): pregunta clara, participaci\u00f3 elevada i majoria refor\u00e7ada (que en aquell cas s’elevava per sobre del 55%).<\/p>\n

A Catalunya algunes enquestes prometen una clara majoria sobiranista, per\u00f2 les eleccions -\u00fanica mesura real dels respectius fervores- encara no han llan\u00e7at una majoria n\u00edtida a favor de la independ\u00e8ncia.\u00a0De fet, aquest 49% de vot sobiranista en els comicis del 2012 reuneix ingredients tan heterogenis com el nebul\u00f3s\u00a0confederalisme\u00a0d’Uni\u00f3 o l’ambigua definici\u00f3 program\u00e0tica del programa de CiU (que parla d’Estat propi a Europa, un concepte tan ampli que pot albergar des\u00a0Baviera\u00a0a Dinamarca).<\/p>\n

\u00bfQu\u00e8 passaria llavors a unes eleccions\u00a0plebiscit\u00e0ries,\u00a0sense ambig\u00fcitats, i amb una participaci\u00f3 previsiblement m\u00e9s gran?\u00a0D’on sortirien els nous votants partidaris de la secessi\u00f3?<\/p>\n

En definitiva, la realitat social i pol\u00edtica de Catalunya no augura una majoria\u00a0refor\u00e7ada,capa\u00e7 de v\u00e8ncer la formidable resist\u00e8ncia de l’Estat i de la societat espanyola a qualsevol aspiraci\u00f3 territorial que trenqui la “unitat nacional”.\u00a0L’enorme capital pol\u00edtic que atresora el sobiranisme catal\u00e0 pot servir per acabar trencant\u00a0l’immobilisme\u00a0pol\u00edtic de Madrid, per\u00f2 resulta clarament insuficient per arribar a la\u00a0independ\u00e8ncia.\u00a0I enganyar sobre aix\u00f2 nom\u00e9s conduir\u00e0 al frac\u00e0s ia la frustraci\u00f3 m\u00e9s amarga.<\/p>\n

Per tant, centrar tota l’aposta sobiranista i cremar les energies del moviment que li d\u00f3na suport en una\u00a0consulta\u00a0inviable en el marc institucional espanyol no sembla l’estrat\u00e8gia m\u00e9s intel\u00b7ligent.\u00a0Ni la m\u00e9s rendible.\u00a0Per\u00f2 fins i tot en el cas, inconcebible ara per ara, que finalment l’Estat acced\u00eds a autoritzar un\u00a0refer\u00e8ndum,\u00a0els riscos d’una derrota electoral del secessionisme s\u00f3n tan elevats que sembla absurd obstinar-se a un procediment capa\u00e7 de sepultar el moviment durant decennis, com ha ocorregut al Quebec.\u00a0Sense oblidar que aquest tipus de consultes de resultat incert sotmeten a les societats a unes proves\u00a0d’estr\u00e8s\u00a0que sempre deixen\u00a0doloroses seq\u00fceles.<\/a><\/p>\n

El sobiranisme i el catalanisme en general farien b\u00e9 en contemplar totes les dades de la\u00a0realitat i utilitzar amb\u00a0intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00a0el seu actual capital pol\u00edtic -i la seva\u00a0hegemonia\u00a0en les institucions- per avan\u00e7ar cap a aquest horitz\u00f3 d’autogovern m\u00e0xim en qu\u00e8 coincideix una majoria, aquesta s\u00ed ampl\u00edssima, de ciutadans catalans.\u00a0\u00c9s a dir, mentre l’aposta estrat\u00e8gica per la consulta pot ser una p\u00e8ssima inversi\u00f3 (sobretot si es salda amb una derrota que malbarati tot el capital pol\u00edtic i es tradueixi en nuls aven\u00e7os per a l’autogovern), aquesta mateixa aposta -o altres similars que actu\u00efn com palanques t\u00e1cticas- pot ser admissible sempre que persegueixi\u00a0objectius\u00a0realistes.<\/p>\n

La pregunta \u00e9s: hi ha aquest tipus d’objectius realistes i satisfactoris dins de l’estructura de l’Estat espanyol?\u00a0L’exemple basc,\u00a0un cop despullat de l’atmosfera sagnant de la viol\u00e8ncia terrorista, \u00e9s un \u00fatil mirall i podria esdevenir un bon punt de partida (encara que el seu model fiscal pugui acabar sent insostenible en l’actual marc europeu).\u00a0A partir d’aqu\u00ed, i a trav\u00e9s de la f\u00f3rmula d’una disposici\u00f3 addicional a la Constituci\u00f3\u00a0que reflect\u00eds la singularitat de Catalunya, es podria arribar a un sostre d’autogovern in\u00e8dit.<\/p>\n

Aquesta “independ\u00e8ncia\u00a0invisible”-a\u00a0trav\u00e9s d’un\u00a0federalisme\u00a0diferencial, amb compet\u00e8ncies refor\u00e7ades, blindatge del model d’immersi\u00f3ling\u00fc\u00edstica\u00a0i de la singularitat cultural, i un\u00a0finan\u00e7ament\u00a0m\u00e9s ajustada al pes de la poblaci\u00f3 i de la contribuci\u00f3 catalana al PIB podria ser la f\u00f3rmula que satisf\u00e9s a uns sense humiliar als altres.\u00a0I aquest tipus de sortida -despr\u00e9s la inevitable per\u00f2 oportuna dramatitzaci\u00f3 del contenci\u00f3s permetria a l’Estat fer les concessions necess\u00e0ries sense comprometre la seva autoritat davant l’Espanya profunda, tan disposada a tirar-se a la muntanya quan els adversaris presenten la fragilitat del irredemptisme catal\u00e0.<\/p>\n

\u00c9s clar que per a aix\u00f2 \u00e9s necessari que el sobiranisme no es deixi enlluernar pels miratges de la\u00a0fantasia\u00a0i se centri m\u00e9s en el efectiu que en el simb\u00f2lic.\u00a0Pur sentit de la realitat.\u00a0El nacionalisme escoc\u00e8s ha donat un bon exemple d’aix\u00f2 a trav\u00e9s del contrasentit de pretendre separar-se de\u00a0la Gran Bretanya\u00a0sense abjurar de la seva cap de l’Estat.\u00a0Es tracta d’avan\u00e7ar amb peus de plom en el territori sempre explosiu del simb\u00f2lic.<\/p>\n

Arribats a aquest punt, els l\u00edders catalanistes no haurien d’oblidar que disposen d’un capital pol\u00edtic extraordinari que han de traduir en dividends.\u00a0Un capital que combina poder institucional i mobilitzaci\u00f3 social.\u00a0\u00c9s a dir, s\u00f3n i seguiran sent “la\u00a0minoria determinant”.\u00a0Per\u00f2 les lli\u00e7ons del passat haurien mostrat l’alt\u00edssim preu del tot o res.\u00a0O potser commemorar derrotes s’ha convertit en un addicci\u00f3 hist\u00f2rica del nacionalisme catal\u00e0?<\/p>\n

Blocs de La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una hist\u00f2ria de\u00a0derrotes:\u00a01652, 1714, 1934 ….\u00a0Aquest \u00e9s el saldo dels \u00faltims quatre segles per a una part substancial de la societat\u00a0catalana.\u00a0I molt especialment per als que han convertit l’actual\u00a0proc\u00e9s\u00a0sobiranista en una aposta al tot o res.\u00a0Naturalment, els\u00a0escenaris\u00a0hist\u00f2rics canvien i no poden extrapolar-se de manera mec\u00e0nica a l’actualitat, excepte en la ucronia\u00a0marxista,\u00a0que pronostica la sistem\u00e0tica repetici\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[135,106],"class_list":["post-11748","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-dret-a-decidir","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11748","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11748"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11748\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11750,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11748\/revisions\/11750"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11748"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11748"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11748"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}