{"id":11722,"date":"2014-10-03T09:48:09","date_gmt":"2014-10-03T07:48:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11722"},"modified":"2014-10-03T12:05:58","modified_gmt":"2014-10-03T10:05:58","slug":"entrevista-a-raimon-obiols-pujol-i-cdc-van-fer-una-gestio-sense-escrupols-de-la-crisi-de-banca-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-raimon-obiols-pujol-i-cdc-van-fer-una-gestio-sense-escrupols-de-la-crisi-de-banca-catalana\/","title":{"rendered":"Entrevista a Raimon Obiols: “Pujol i CDC van fer una gesti\u00f3 sense escr\u00fapols de la crisi de Banca Catalana”"},"content":{"rendered":"

\"obiols\"El 30 de maig de 1984, Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya.\u00a0L’elecci\u00f3 es va produir pocs dies despr\u00e9s que se li inclogu\u00e9s com a imputat en la querella de la Fiscalia General de l’Estat pel cas Banca Catalana.\u00a0L’adversari socialista a les eleccions al Parlament que s’havien celebrat el 29 d’abril, Raimon Obiols, juntament amb altres diputats i dirigents del PSC, com l’alcalde Pasqual Maragall, van ser insultats, poc abans que el president reelegit crid\u00e9s des del balc\u00f3 del Palau de la Generalitat que “des d’ara, d’\u00e8tica i moral en parlarem nosaltres, no ells”.\u00a0El 25 de juliol passat, Pujol confessava que mentre feia aquesta apel\u00b7laci\u00f3 a l’\u00e8tica tenia diners amagats a l’estranger.\u00a0El xofer que va treure a Obiols del Parlament va haver de sortejar els cops contra el vehicle de molts dels manifestants convocats a l’acte.\u00a0Alguns d’ells van cridar “Mateu-lo, mateu-lo”.<\/p>\n

Com va reaccionar quan va con\u00e8ixer la confessi\u00f3 de Jordi Pujol que havia tingut diners ocults a l’estranger mentre va ser president de la Generalitat?<\/strong><\/p>\n

No ho esperava, per\u00f2 no em va sorprendre gaire, vistes les informacions ja conegudes.\u00a0Ara b\u00e9, la carta de Pujol ha marcat un espectacular canvi de registre.\u00a0Els cops de pit dels dirigents de Converg\u00e8ncia i els escarafalls de la caverna espanyola no em sorprenen per\u00f2 m’han disgustat bastant.\u00a0En aquesta situaci\u00f3 hem d’assumir la nostra condici\u00f3 de catalans sense orgull ni vergonya.\u00a0La corrupci\u00f3 a Barcelona i Madrid ha estat perfectament equivalent, per no parlar de les s\u00f2rdides situacions que s’han patit a Val\u00e8ncia, a Mallorca o Andalusia.<\/p>\n

\u00bfVa relacionar aquella confessi\u00f3 amb la crisi de Banca Catalana?<\/strong><\/p>\n

Josep Andreu Abell\u00f3 i Jaume Carner ens deien que amb la crisi de Banca Catalana ells havien perdut els diners per\u00f2 Pujol havia mantingut la seva fortuna, venent amb antelaci\u00f3 les seves accions.\u00a0Informaci\u00f3 privilegiada, en diuen.\u00a0Espero que aix\u00f2 ara s’aclareixi finalment.\u00a0En la seva actuaci\u00f3 al Parlament, Pujol no va respondre a aquest tema, ni en general a cap.<\/p>\n

En recordar el dia de l’elecci\u00f3 al Parlament de Jordi Pujol com a President de la Generalitat, el maig de 1984, i els incidents que es van produir, inclosos els insults i les agressions contra vost\u00e8, com ho analitza avui?<\/strong><\/p>\n

No m’agrada gaire parlar d’aquest tema.\u00a0Per\u00f2 no cal oblidar-ho, no per \u00e0nim vindicatiu o victimista, sin\u00f3 per mirar que no torni a passar.\u00a0Sempre hi ha gent de bona fe que s’exalta amb quatre crits en nom de Catalunya i s’empassa el que sigui.<\/p>\n

Aquella nit al Parlament vam exigir que es retir\u00e9s el servei d’ordre de CDC, un grup de personajillos<\/em> que cridaven excitats pels passadissos, el que es va aconseguir amb dificultats.\u00a0Se’ns va suggerir romandre unes hores a l’edifici, fins que la manifestaci\u00f3 hagu\u00e9s abandonat els accessos.\u00a0No vaig voler ni parlar-ne.\u00a0Estava indignat per aquella ocupaci\u00f3 del Parlament que encara avui em causa una profunda vergonya aliena.\u00a0Per sobre d’aquest sentiment, estava dolgut per la injust\u00edcia de tot all\u00f2.\u00a0Pol\u00edticament, vaig ser el principal damnificat de l’onada de victimisme i odi que s’havia fomentat.<\/p>\n

Pujol i CDC van fer una gesti\u00f3 sense escr\u00fapols de la crisi de Banca Catalana, presentant-la com una agressi\u00f3 dels socialistes contra Catalunya.\u00a0Fins al punt que un director de “La Vanguardia” va escriure un article invocant al meu pare, de provada “fidelitat a una idea de Catalunya”, i exigint “un m\u00ednim de dec\u00e8ncia filial”.\u00a0No vaig replicar, pensant en la meva mare.\u00a0Va resultar que estava perfectament al corrent i em va aconsellar que no en fes cas.\u00a0“\u00c9s un antiquat”, em va dir.\u00a0La meva mare tenia llavors m\u00e9s de vuitanta anys, per\u00f2 la seva idea de Catalunya no coincidia amb la d’aquell senyor. Dec\u00e8ncia filial!\u00a0No s\u00e9 de qu\u00e8 em sona, vistes les coses que hem vist despr\u00e9s!<\/p>\n

All\u00f2 els va funcionar b\u00e9, a m\u00e9s, perqu\u00e8 vam ser molt silenciats.\u00a0S’ha calculat i publicat que mentre vaig ser cap de l’oposici\u00f3 el percentatge de pantalla de Pujol a TV3 va ser 22 vegades superior al meu.\u00a0La xifra no em sembla exagerada i potser es queda curta.\u00a0La discriminaci\u00f3 era tan colossal que, quan vaig ser convidat per \u00fanica vegada als estudis de TV3, despr\u00e9s d’anys d’abs\u00e8ncia, vaig dir als que em rebien que em sentia temptat de besar el terra, com si fos la terra promesa. Van riure, per\u00f2 les coses van seguir igual.<\/p>\n

Quan Pujol va sortir al balc\u00f3 del Palau de la Generalitat i va dir que a partir de llavors “d’\u00e8tica en parlarem nosaltres, no ells”, ell era conscient que tenia diners amagats a l’estranger.<\/strong>\u00a0\u00c9s xocant, no?<\/strong><\/p>\n

Ho \u00e9s molt, efectivament.\u00a0No voldria caure ara en una exclamaci\u00f3 correlativa.<\/p>\n

Per qu\u00e8 creu que l’Audi\u00e8ncia no va acceptar el processament de Jordi Pujol que demanaven els fiscals Mena i Villarejo?<\/strong><\/p>\n

Els jutges es van limitar a dir, de manera acomodat\u00edcia, que Pujol havia com\u00e8s “greus desencerts de gesti\u00f3”.\u00a0L’art\u00edfex de la defensa de Pujol, Joan Piqu\u00e9 Vidal, va aprofitar l’ambient tens i esp\u00e8s del moment i es va mostrar molt efica\u00e7, fins al punt que Pujol li mostra “gratitud” en les seves mem\u00f2ries.\u00a0Cal recordar que Piqu\u00e9 va acabar condemnat a set anys de pres\u00f3, amb el seu c\u00f2mplice, l’exjutge Llu\u00eds Pascual Estivill, ex membre del “Consell General del Poder Judicial” a proposta de Converg\u00e8ncia, condemnat a nou anys per delictes de suborn, extorsi\u00f3, prevaricaci\u00f3 i detencions il\u00b7legals.<\/p>\n

Si Jordi Pujol hagu\u00e9s dimitit arran de la querella del cas Banca Catalana com hauria evolucionat Catalunya en els anys posteriors?<\/strong><\/p>\n

Les ucronies s\u00f3n sempre una mica absurdes.\u00a0Quan era candidat, jo tenia el convenciment que, arribat el cas, hauria exercit raonablement b\u00e9 la presid\u00e8ncia de la Generalitat.\u00a0Avui, si alguna vegada se m’acut pensar-hi, aquesta convicci\u00f3 l’he relativitzat, per\u00f2 la mantinc.\u00a0He estat partidari de la unitat de les esquerres i del catalanisme, m’agraden les administracions simplificades i no partidistes, res m’entusiasma tant com un bon projecte dut a terme per un equip d’excel\u2022l\u00e8ncia.\u00a0He preferit fer de director d’orquestra que actuar de solista.\u00a0Tinc olfacte per detectar la gent amb talent i un instint de repugn\u00e0ncia a flor de pell pel que fa als desaprensius i poca-soltes, que en general detecto a dist\u00e0ncia… Per\u00f2 alg\u00fa podria pensar que entro retroactivament en campanya, i no \u00e9s el cas.<\/p>\n

Sent compassi\u00f3, pena, ll\u00e0stima pel final de la carrera pol\u00edtica i personal de Jordi Pujol?<\/strong><\/p>\n

Per moltes raons, no sento indifer\u00e8ncia per la persona de Pujol.\u00a0Per\u00f2 francament, vistes les trag\u00e8dies actuals, crec que hem de concentrar la nostra compassi\u00f3 en els m\u00e9s febles i, quan \u00e9s possible, actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

Com veu el proc\u00e9s sobiranista actual?<\/strong><\/p>\n

Si el problema de la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya fos tan senzill de resoldre, com avui diuen tants, ja fa temps que s’hauria arreglat.\u00a0\u00c9s una hist\u00f2ria secular marcada per identitats i interessos contradictoris, per viol\u00e8ncies i abusos, per desconeixements interessats, t\u00f2pics, antipaties i manipulacions.\u00a0Aquesta hist\u00f2ria de vegades ha estat coberta per la voluntat de conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica, la hipocresia o la conveni\u00e8ncia.\u00a0Per\u00f2 a falta d’una soluci\u00f3 veritable, sempre torna a esclatar de manera descarnada, amb guerres i greus crisis incloses.<\/p>\n

Quan aquests moments cr\u00edtics es produeixen, el que per a uns \u00e9s paraula divina, per als altres \u00e9s una blasf\u00e8mia.\u00a0Posar-se d’acord \u00e9s impossible, i la negociaci\u00f3 es fa extremadament dif\u00edcil. Espanya no \u00e9s una naci\u00f3 sin\u00f3 una realitat plurinacional.\u00a0Tots els intents d’imposar l’assimilaci\u00f3 de les nacions diverses en una sola han fracassat, tant en les versions cruentes i dictatorials com en les liberals.\u00a0Espanya s’ha modernitzat en molts aspectes per\u00f2 no en l’assumpci\u00f3 de la seva pr\u00f2pia realitat plurinacional.\u00a0No interessa admetre perqu\u00e8 els anatemes s\u00f3n m\u00e9s \u00fatils.\u00a0Els t\u00f2tems i els tab\u00fas s\u00f3n sempre molt operatius en els jocs del poder.\u00a0Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 un gran fons d’incomprensi\u00f3 en la cultura difusa, les percepcions heretades, els instints col\u00b7lectius dels pobles.\u00a0Quan a les elits de Madrid se’ls parla avui del dret a decidir dels catalans, tenen la mateixa reacci\u00f3 que segur que hauria tingut el primer president de la Segona Rep\u00fablica, Alcal\u00e1 Zamora, si alg\u00fa li hagu\u00e9s parlat del dret al matrimoni dels homosexuals.\u00a0Hi haur\u00e0 una modernitzaci\u00f3 que en aquests temps accelerats que vivim es far\u00e0 de pressa en termes hist\u00f2rics, per\u00f2 que requerir\u00e0 el seu temps pol\u00edtic.<\/p>\n

\u00bfS’atreveix a preveure qu\u00e8 pot passar des d’ara i fins el 9 de novembre?<\/strong><\/p>\n

Potser \u00e9s m\u00e9s \u00fatil pensar qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s del 9-N.\u00a0A la Diada del 2012, M\u00f2nica Terribas va citar una frase de Joan Sales que va produir un gran efecte: “Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imb\u00e8cils. Es tracta de deixar de ser catalans? No. Es tracta de deixar de ser imb\u00e8cils”.\u00a0Perfectament d’acord.\u00a0Per\u00f2 aquesta reflexi\u00f3 s’hauria d’acompanyar amb una altra cita de Sales: “Som espanyols com som europeus;\u00a0ens han fet la hist\u00f2ria i la geografia, que no podem esborrar capritxosament.”<\/p>\n

Durant segles, la causa catalana ha estat lligada a la de les llibertats d’Espanya.\u00a0Des de la guerra de Successi\u00f3 fins a 1977, passant per 1868, 1873, 1906, 1917, 1931, 1936… No \u00e9s possible prescindir d’aquest fet tan potent i de tanta durada amb un simple “aqu\u00ed es queden”.<\/p>\n

Josep Pallach [dirigent socialista] deia que calia “desemocionar” la paraula Espanya per expressar la destinaci\u00f3 fraterna dels pobles peninsulars.\u00a0Crec que aquest horitz\u00f3 \u00e9s plausible al segle XXI, i que amb la crisi hist\u00f2rica dels Estats-naci\u00f3 i el proc\u00e9s d’unitat europea, es trobar\u00e0 un cam\u00ed.\u00a0Cal lligar la causa de l’emancipaci\u00f3 catalana, amb la seva enorme energia col\u00b7lectiva, als futurs processos de canvi democr\u00e0tic i social, a Espanya i a Europa, on crec que s’aproximen noves revolucions democr\u00e0tiques, amb unes caracter\u00edstiques que no podem prefigurar, per\u00f2 els s\u00edmptomes anunciadors de les quals s\u00f3n perfectament visibles en les crisis del present.\u00a0Penso que nom\u00e9s aquesta perspectiva podr\u00e0 superar positivament l’anunciada frustraci\u00f3 del proc\u00e9s sobiranista despr\u00e9s del 9-N i, en general, evitar el col\u00b7lapse tr\u00e0gic dels budells identit\u00e0ries, dels xocs m\u00faltiples dels nacionalismes i populismes, tant a Espanya com a Europa.<\/p>\n

La socialdemocr\u00e0cia europea no s’ha oposat frontalment a les pol\u00edtiques d’austeritat imposades pel lideratge alemany i n\u00f2rdic.<\/strong>\u00a0Pot refer-se aquesta socialdemocr\u00e0cia o haur\u00e0 de deixar pas a grups pol\u00edtics que ocupen l’espai que ha deixat orfe?<\/strong><\/p>\n

Si alg\u00fa troba algun escrit o declaraci\u00f3 on m’identifiqui com socialdem\u00f2crata o com a nacionalista, li pago un sopar.\u00a0Pot estranyar el meu estranyament de la socialdemocr\u00e0cia, per\u00f2 he estat sempre en una altra tradici\u00f3 cultural i pol\u00edtica.\u00a0S\u00f3c un socialista catal\u00e0, europeista i federalista, i aix\u00ed penso morir.\u00a0Fa anys que dic que ens podem acomiadar de la socialdemocr\u00e0cia, del reformisme centrat en l’Estat i en un sol Estat, i que hem de fer tot el possible per desenvolupar i expandir un socialisme nou, alhora local, nacional i internacionalista. Acomiadar la socialdemocr\u00e0cia no em sap especialment malament.\u00a0Ha fet el seu paper en la hist\u00f2ria, un bon paper en termes comparatius.\u00a0Per\u00f2 ara tenim una altra hist\u00f2ria al davant.<\/p>\n

Entrevista de Siscu Baiges per a Catalunya Plural<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 30 de maig de 1984, Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya.\u00a0L’elecci\u00f3 es va produir pocs dies despr\u00e9s que se li inclogu\u00e9s com a imputat en la querella de la Fiscalia General de l’Estat pel cas Banca Catalana.\u00a0L’adversari socialista a les eleccions al Parlament que s’havien celebrat el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[187,24],"class_list":["post-11722","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general","tag-politica-catalana","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11722"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11723,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11722\/revisions\/11723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}