![\"q](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/10\/q-fer-300x200.jpeg\")
I ara qu\u00e8?\u00a0Aquesta \u00e9s la pregunta que avui es fa molta gent a Catalunya i a la resta d’Espanya. I ara qu\u00e8?\u00a0La primera resposta crec que ja est\u00e0 donada: el Govern de la Generalitat ha deixat en suspens la campanya de la consulta, obeint al Tribunal Constitucional, i milers de persones s’han concentrat davant dels ajuntaments de gaireb\u00e9 tot Catalunya en senyal de protesta per la suspensi\u00f3 de la mateixa.<\/p>\n
Hi haur\u00e0 gestos pol\u00edtics, com el d’ahir al Parlament, per\u00f2 no es prendr\u00e0 cap decisi\u00f3 que posi als funcionaris de la Generalitat i de l’administraci\u00f3 local en risc d’inhabilitaci\u00f3.\u00a0Els funcionaris, no est\u00e0 de m\u00e9s recordar-ho, s\u00f3n la baula feble de l’actual cadena de tensions.\u00a0Aquesta \u00e9s una de les claus del moment.\u00a0\u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil expedientar i inhabilitar un funcionari, que actuar penalment contra els diputats del Parlament o els membres del Consell Executiu de la Generalitat.<\/p>\n
En termes materials la consulta es troba en aquests moments paralitzada.\u00a0Sabem quina ha estat la primera i fonamental resposta de la Generalitat -no sense una viva discussi\u00f3 interna al Consell Executiu, de la qual La Vanguardia ha informat amb molta concreci\u00f3-, per\u00f2 moltes preguntes segueixen en peu.\u00a0\u00bfQu\u00e8 passar\u00e0 en els pr\u00f2xims dies i setmanes?<\/p>\n
Tot indica que acreixer\u00e0 la soterrada pugna entre els partits catalanistes, principalment entre CiU<\/strong> i ERC<\/strong>, les dues forces que ara es disputen el lideratge electoral en les enquestes.\u00a0En els propers dies i setmanes veurem com el combat de judo que v\u00e9nen protagonitzant CDC<\/strong> i ERC<\/strong> es fa m\u00e9s intens.\u00a0Si el crit de la gent congregada davant dels ajuntaments \u00e9s “volem votar” (“volem votar”) i el Govern de la Generalitat no vol creuar les l\u00ednies que podrien conduir a la inhabilitaci\u00f3 de molts funcionaris, la convocat\u00f2ria d’unes eleccions anticipades de car\u00e0cter excepcional cobra for\u00e7a.\u00a0Les urnes s\u00f3n sempre molt millors que els carrerons sense sortida.<\/p>\n El ‘Partit del President’<\/strong><\/p>\n Artur Mas<\/strong> t\u00e9 la clau d’aquestes possibles eleccions anticipades.\u00a0El president encara no s’ha pronunciat p\u00fablicament sobre aix\u00f2 insisteix, aix\u00f2 s\u00ed, que els catalans acabaran votant-, per\u00f2 alguns dels seus batedors ja ho estan fent.\u00a0Carles Viver i Pi Sunyer, exvicepresident del Tribunal Constitucional entre 1998 i 2001 i actual president de l’\u00f2rgan assessor titulat Consell Assessor per a la Transici\u00f3 Nacional, porta diversos dies pronunciant-se obertament en aquest sentit.\u00a0“Les eleccions plebiscit\u00e0ries s\u00f3n millor opci\u00f3 que una consulta problem\u00e0tica”, ha dit.\u00a0El jurista Viver i Pi Sunyer, un dels principals enginyers de la reforma de l’Estatut, no \u00e9s en aquests moments un personatge de segon ordre en l’entorn de Mas.<\/p>\n El ‘Partit del President’, del que porto parlant de fa diversos dies, va prenent cos.\u00a0El missatge comen\u00e7a a ser n\u00edtid: Mas<\/strong> ha complert el seu comprom\u00eds, per\u00f2 no vol portar Catalunya contra les roques d’una crisi institucional sense precedents.\u00a0L’\u00fanica alternativa raonable \u00e9s convocar a la gent a votar en l’\u00fanic marc perm\u00e8s per la llei.\u00a0Eleccions anticipades entre gener i febrer. Candidatura unit\u00e0ria del sobiranisme, com m\u00e9s unit\u00e0ria millor.\u00a0Aquesta \u00e9s l’estrat\u00e8gia principal del grup dirigent catal\u00e0.<\/p>\n El ‘Partit del President’ no trigar\u00e0 a proposar una llista unit\u00e0ria, amb ERC<\/strong> i independents, oberta a altres formacions.\u00a0Una llista unit\u00e0ria que en cas de triomfar situaria la pol\u00edtica catalana a les portes de la nova legislatura espanyola, en la qual probablement cap partit obtindr\u00e0 la majoria absoluta a les Corts.\u00a0Una candidatura unit\u00e0ria que podria tenir cert reflex en les municipals de maig del 2015 i que podria tornar a formular per a les eleccions generals espanyoles.\u00a0Estar\u00edem davant d’una certa reedici\u00f3 de la Solidaritat Catalana de l’1906. L’acte de dissabte passat al Palau de la Generalitat -firma del decret de convocat\u00f2ria-, perfectament mil\u00b7limetrat en les seves formes, obe\u00efa a aquest objectiu.\u00a0El Partit del President.\u00a0El Partit de la Sobirania.\u00a0La gran coalici\u00f3 unit\u00e0ria.\u00a0La nova Solidaritat Catalana, diguin-li com vulguin.\u00a0El dia anterior havia mort, de manera aspra i terrible, la CDC de Jordi Pujol.\u00a0L’endem\u00e0, el grup dirigent de CDC intentava ren\u00e9ixer, projectant a l’horitz\u00f3 una nova formulaci\u00f3: la gran coalici\u00f3 sobiranista.<\/p>\n (La Solidaritat Catalana va ser una in\u00e8dita coalici\u00f3 catalanista, formada per nacionalistes, carlins i republicans, liderada per Enric Prat de la Riba, que va arrasar en les eleccions generals i provincials del 1907. Va conquistar 41 dels 44 escons que es triaven, va ferir de mort als vells partits din\u00e0stics i va obrir el cam\u00ed cap a la Mancomunitat de 1914, primera experi\u00e8ncia de govern regional a Espanya).<\/p>\n A Esquerra Republicana<\/strong> no li interessa la gran coalici\u00f3.\u00a0ERC lidera avui les enquestes.\u00a0Oriol Junqueras, actual l\u00edder del vell partit del triangle, ha gaudit fins ara d’una excel\u00b7lent avantatge t\u00e0ctica: ha aparegut davant els seus electors com un insubornable sobiranista, sense cap tipus de desgast.\u00a0Ni governa, ni exerceix d’oposici\u00f3.\u00a0\u00c9s el ‘vigilant’.\u00a0ERC espera que es consumeix el desgast de CiU, agreujat pel fulminant caiguda de la figura de Jordi Pujol, i pret\u00e9n heretar part del seu electorat sense pagar impost de successions.\u00a0CiU millor dit, CDC – li respon amb una maniobra envoltant: candidatura unit\u00e0ria per a unes eleccions excepcionals.<\/p>\n ERC<\/strong>, parsimoniosa, espera amb un cab\u00e0s enorme a que arribin les eleccions municipals.\u00a0No vol la candidatura unit\u00e0ria, per\u00f2 tampoc vol presentar-se pel seu compte en unes eleccions anticipades al Parlament.\u00a0Podria ser el partit m\u00e9s votat -aix\u00f2 diuen les enquestes-, per\u00f2 l’espanta aquesta perspectiva.\u00a0Ara no vol guanyar.\u00a0Ara, no.\u00a0Ara vol incrementar el seu poder local -en aquests moments esc\u00e0s- i si \u00e9s possible, conquerir l’alcaldia de Barcelona.\u00a0Si guany\u00e9s ara, s’invertirien les tornes.\u00a0En el poltre de tortura de la comunitat aut\u00f2noma de Catalunya estaria Oriol Junqueras<\/strong>.\u00a0Seva seria la responsabilitat de negociar cada mes amb Crist\u00f3bal Montoro el pagament de les n\u00f2mines de la Generalitat, ja que l’autonomia catalana es troba f\u00e0cticament intervinguda per l’Estat espanyol.\u00a0Un escenari de malson per a ERC. Quan un partit est\u00e0 en posici\u00f3 de guanyar i no desitja fer-ho, comen\u00e7a a tenir un problema.<\/p>\n ERC<\/strong> t\u00e9, a m\u00e9s, un altre motiu, per no voler convertir-se en annex del ‘Partit del President’. Esquerra<\/strong> comen\u00e7a a tenir una forta competici\u00f3 a la seva esquerra: la CUP i el magma que gira al voltant de Podem, que pot cristal\u00b7litzar-se en la candidatura municipal Guanyem Barcelona. Com veiem, la pugnacitat interna catalana \u00e9s enorme.\u00a0Tot el sistema pol\u00edtic catal\u00e0 est\u00e0 en l’aire en aquests moments.\u00a0Prenguin nota els lectors de la resta d’Espanya, alguna cosa similar, encara que amb menys intensitat, segons els casos, pot oc\u00f3rrer en molts llocs del pa\u00eds en les municipals i auton\u00f2miques del 2015. El 15 ser\u00e0 un any complicat.\u00a0Les eleccions locals del 15 v\u00e9nen enverinades.<\/p>\n La posici\u00f3 d’ERC \u00e9s avui t\u00e0cticament complicada.\u00a0Com eludir la maniobra envoltant de la presid\u00e8ncia de la Generalitat, sense defraudar la gent que vol expressar en les urnes, ara, el seu desig de canvi?\u00a0Com diferir aquest moment fins a les municipals?\u00a0ERC<\/strong> ha aconseguit una notable influ\u00e8ncia en la pol\u00edtica catalana, per\u00f2 no t\u00e9 la clau de la legislatura.\u00a0Si retir\u00e9s el seu suport a Mas, aquest podria continuar governant fins al 2016, b\u00e9 prorrogant el pressupost, b\u00e9 amb el suport del PSC, que ja ha manifestat la seva disposici\u00f3 a aix\u00f2.\u00a0Si l’opci\u00f3 de la candidatura unit\u00e0ria no avan\u00e7a, Mas explorar\u00e0 la possibilitat d’una candidatura \u00e0mplia, amb independents -sense ERC-, o esgotar\u00e0 la legislatura.\u00a0La mutaci\u00f3 de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 ha comen\u00e7at.\u00a0Vagin oblidant-se d’aquesta marca electoral.<\/p>\n Influent Ernest Maragall<\/strong><\/p>\n Queda una altra opci\u00f3, que aquests dies ha comen\u00e7at a circular.\u00a0Queda la idea d’Ernest Maragall, el fidel germ\u00e0 de Pasqual Maragall, el seu alter ego pol\u00edtic: oferir a Mas la constituci\u00f3 d’un govern de ‘notables’ que gestioni la Generalitat fins al final de la legislatura d’acord amb un programa pr\u00e8viament pactat pels partits, mentre el cicle electoral ordinari -municipals el maig del 2015, generals el novembre del 2015 i catalanes l’octubre del 2016-, redibuixa el mapa pol\u00edtic catal\u00e0 i defineix les noves relacions de for\u00e7a.\u00a0Un govern d’unitat, presidit per Mas<\/strong>, amb personalitats independents.\u00a0Ja que la idea ja ha estat esmentada aquests dies a la premsa, concretament a El Peri\u00f3dico de Catalunya, crec que \u00e9s de just\u00edcia recon\u00e8ixer l’autor de la proposta.\u00a0Cal donar a Ernest el que \u00e9s d’Ernest.<\/p>\n Aquesta f\u00f3rmula va ser ideada per Ernest Maragall fa dos anys, immediatament despr\u00e9s de les eleccions de novembre del 2012, en qu\u00e8 el sobiranisme va guanyar, amb un lideratge debilitat.CiU va perdre dotze diputats i Mas va quedar mig noquejat.\u00a0“L’\u00fanica soluci\u00f3 que veig \u00e9s un govern t\u00e8cnic, un govern d’independents, de personalitats de prestigi, que executi un programa pactat, mentre la pol\u00edtica es redefineix”, em va comentar Ernest Maragall, a Barcelona, \u200b\u200bunes setmanes despr\u00e9s de les eleccions del 25 de novembre del 2012. Seu \u00e9s el copyright des de fa dos anys.<\/p>\n Una f\u00f3rmula a la italiana, de molt dif\u00edcil execuci\u00f3.\u00a0Molt entrenats en l’art de fer i desfer governs, els italians han donat nom a diverses f\u00f3rmules per transitar les crisis pol\u00edtiques.\u00a0La proposta Ernest Maragall<\/strong> se situaria entre el ‘govern t\u00e8cnic’ i el que ells anomenen un “govern de decantaci\u00f3”: un executiu amb personalitats no vinculades directament als aparells dels partits, amb un programa pactat per aquests, amb la missi\u00f3 de governar , mentre les relacions de for\u00e7a es “decanten”.\u00a0En poques paraules, un par\u00e8ntesi respectable.<\/p>\n Ernest Maragall<\/strong> ha estat i \u00e9s un home important en la pol\u00edtica catalana.\u00a0Sostinc des de fa temps que els germans Maragall han de ser contemplats com una unitat pol\u00edtica.\u00a0El codi 11-9-11 tampoc s’ent\u00e9n sense els germans Maragall.\u00a0Un article d’aquesta s\u00e8rie estar\u00e0 dedicat a la forta empremta dels germans Maragall.\u00a0Prometo escriure aviat.<\/p>\n Ernest, al capdavant de Nova Esquerra Catalana, un petit partit de socialistes dissidents del PSC, favorables a la sobirania, treballa ara per la consolidaci\u00f3 d’una ERC ampliada, com a nou eix rotor de la pol\u00edtica catalana i com a for\u00e7a motriu d’un centre esquerra catal\u00e0 de grans dimensions, sense vincles org\u00e0nics amb la pol\u00edtica espanyola.\u00a0Una ERC ampliada que reemplaci CiU com a for\u00e7a hegem\u00f2nica, per un llarg per\u00edode de temps.\u00a0ERC, m\u00e9s els socialistes dissidents, reproponiendo en les properes eleccions municipals l’alian\u00e7a Esquerra Republicana-Uni\u00f3 Socialista de Catalunya que el 1931 va arrasar en els principals municipis del pa\u00eds i va deixar a la Lliga de Francesc Camb\u00f3 -massa compromesa amb la Monarquia decadent- fora de combat.\u00a0La coalici\u00f3 ERC-USC va ser imparable en 1931. Aquest \u00e9s avui el patr\u00f3 de treball d’Oriol Junqueras<\/strong> i Ernest Maragall<\/strong>.\u00a0Les europees van ser un primer assaig i els va sortir bastant b\u00e9.\u00a0\u00c9s fascinant veure com la hist\u00f2ria tendeix sempre a repetir-se, sense que mai s’acabi de repetir.\u00a0ERC, de nou en alian\u00e7a amb els socialistes desvinculats de Madrid.<\/p>\n Abans de endinsar-se en la boira del seu actual malaltia, Pasqual Maragall va entreveure aquesta possibilitat i li va donar un nom: Partit Catal\u00e0 d’Europa.\u00a0Ernest dibuixava els pl\u00e0nols, Pasqual escrivia el relat.\u00a0El Partit Catal\u00e0 d’Europa, versi\u00f3 catalana del Partito Democratico itali\u00e0, un centre esquerra ampli, molt ampli, sense depend\u00e8ncia org\u00e0nica del PSOE.\u00a0Aquesta era la idea dels germans Maragall.<\/p>\n Una idea potent que avui no sembla una fantasia.\u00a0El grup dirigent de CDC, atordit per l’ensorrament fulminant de Jordi Pujol, respon amb el ‘Partit del President’, al qual tamb\u00e9 podr\u00edem anomenar el ‘Partit de la Sobirania’, que podria acabar sent el mateix, sense ser exactament el mateix: una gran coalici\u00f3 sobiranista lleugerament orientada al centreesquerra, amb un paper preponderant per als quadres de CDC, un cop enfonsada la vella nau pujolista.<\/p>\n Tot bastant itali\u00e0.\u00a0Ja va dir Josep Pla que Catalunya \u00e9s la regi\u00f3 m\u00e9s occidental d’It\u00e0lia. Maniobres italianitzants, per\u00f2 de tant mirar cap a Llevant, ha qui tamb\u00e9 ha vist les costes de Gr\u00e8cia: l’esquerra de l’esquerra voldria reproduir a Catalunya l’\u00e8xit de la Syriza grega, el din\u00e0mic partit anti-austeritat que avui encap\u00e7ala les enquestes en aquell pa\u00eds.\u00a0La candidatura Guanyem Barcelona va en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n Model itali\u00e0, model grec… estem sens dubte davant d’una vict\u00f2ria p\u00f2stuma i ir\u00f2nica, molt ir\u00f2nica, del Noucentisme, aquell moviment cultural burg\u00e8s, el naixement coincideix, en 1906, amb la Solidaritat Catalana, que cridava a Catalunya a un programa modernitzador inspirat en les grans corrents cl\u00e0ssics del Mediterrani.<\/p>\n A Catalunya s’estan redibuixant moltes coses, sense que s’entrevegi encara una perspectiva clara.\u00a0Potser la Catalunya pol\u00edtica estigui generant complexitat per sobre de les seves possibilitats reals de gestionar-la.<\/p>\n