![\"rajoy\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/09\/rajoy-300x151.gif\")
A les vuit del nit va sonar el clar\u00ed.\u00a0El toc de trompeta que tothom donava per fet, amb aquesta vella i p\u00e8tria seguretat hisp\u00e0nica en el desplegament, inapel\u00b7lable, dels reglaments.\u00a0La convocat\u00f2ria catalana ha estat declarada il\u00b7legal, rotundament il\u00b7legal, abans que l’\u00f2rgan competent s’expressi literalment en aquest sentit.\u00a0Espanya funciona aix\u00ed.<\/p>\n
Tot va ser rotund ahir a Madrid.\u00a0Extremadament rotund, excepte unes paraules del president del Govern que van deixar entreveure la disposici\u00f3 a una negociaci\u00f3 pol\u00edtica que inclogui la reforma de la Constituci\u00f3, despr\u00e9s del 9 de novembre.\u00a0Tres missatges: desqualificaci\u00f3 absoluta de la iniciativa catalana, titllada de “profundament antidemocr\u00e0tica” pel mateix Rajoy<\/strong>; celeritat i contund\u00e8ncia de l’aparell estatal, i alguns punts suspensius per despr\u00e9s del 9-N.<\/p>\n L’organicitat \u00e9s absoluta.\u00a0El Govern, els dos grans partits i els principals mitjans de comunicaci\u00f3 de la capital s’expressen aquests dies amb una rotunditat que col\u00b7loca al Tribunal Constitucional en un paper merament auxiliar en la construcci\u00f3 del relat p\u00fablic.\u00a0Com ja ha passat altres vegades en els \u00faltims anys, el Tribunal Constitucional, \u00f2rgan garantista de les democr\u00e0cies occidentals avan\u00e7ades, \u00e9s for\u00e7at a apar\u00e8ixer davant l’opini\u00f3 p\u00fablica com una inst\u00e0ncia auxiliar del poder executiu.\u00a0Un negociat adjunt.\u00a0Un fre d’emerg\u00e8ncia.\u00a0No \u00e9s segur que aquest sigui un paper grat pels magistrats que el componen -amb tota seguretat, no-, per\u00f2 aquesta \u00e9s avui la posada en escena.\u00a0En la nota emesa ahir a la nit es recorda, en lletra petita, que l’admissi\u00f3 a tr\u00e0mit dels recursos del Govern i la suspensi\u00f3 cautelar de la llei catalana de consultes i del decret de convocat\u00f2ria del 9-N, no prejutgen el fons de la q\u00fcesti\u00f3. Hi suspensi\u00f3 cautelar.\u00a0No hi ha declaraci\u00f3 d’il\u00b7legalitat.\u00a0Encara no.<\/p>\n Per a un brit\u00e0nic content del net exercici de democr\u00e0cia que acaba de tenir lloc a Esc\u00f2cia aquest mat\u00eds sobre el procediment seria, sens dubte, important.\u00a0Per a un espanyol enfurismat per la situaci\u00f3 creada a Catalunya, probablement no ho \u00e9s.\u00a0La convocat\u00f2ria \u00e9s il\u00b7legal i punt. La sent\u00e8ncia ja est\u00e0 dictada.\u00a0Efectivament, el regne unit d’Espanya i el Regne Unit de les illes Brit\u00e0niques no s\u00f3n el mateix.\u00a0No nom\u00e9s difereixen els marcs constitucionals -premodern i postmodern el brit\u00e0nic;\u00a0modern amb una concepci\u00f3 decimon\u00f2nica de l’estat-naci\u00f3 el espanyol-, difereixen els marcs culturals.<\/p>\n El unanimisme que sol criticar-se a Catalunya -la innegable hegemonia del discurs sobiranista en l’\u00e0mbit oficial i en els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics-, t\u00e9 ara com a r\u00e8plica 1 organicisme estatal sense fissures.\u00a0La Brigada Aranzadi al galop.\u00a0La rotunditat com a mecanisme d’afirmaci\u00f3 d’unes estructures estatals secularment forts, ara inquietes, molt inquietes, no nom\u00e9s per la q\u00fcesti\u00f3 catalana.\u00a0Inquietes per la crisi econ\u00f2mica, encara no resolta, pel fort desgast de les institucions com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una esgarrifosa successi\u00f3 de casos de corrupci\u00f3, i per la incerta reacci\u00f3 social en les pr\u00f2ximes cites electorals, ve un any 2015 molt complicat.<\/p>\n L’estrat\u00e8gia governamental sembla clara.\u00a0Missatge rotund a l’Espanya d’ordre – “o nosaltres o el caos” -, reafirmaci\u00f3 de la Constituci\u00f3, i disposici\u00f3 al di\u00e0leg despr\u00e9s del 9 de novembre, si no hi ha trencament de la legalitat en les pr\u00f2ximes setmanes.\u00a0Rajoy<\/strong> mant\u00e9 en aquests moments una fluida comunicaci\u00f3 amb el nou secretari general del PSOE<\/strong>, Pedro<\/strong> S\u00e1nchez<\/strong>.<\/p>\n A Catalunya, Artur<\/strong> Mas<\/strong> no va tenir dificultat ahir per capitalitzar pol\u00edticament la resposta berroque\u00f1a de l’aparell de l’Estat.\u00a0Tanta pressa i tanta rotunditat alimenten al sobiranisme com a corrent principal de la societat catalana.\u00a0Per als indecisos, que s\u00f3n molts, el llenguatge governamental no \u00e9s cap est\u00edmul.\u00a0El Govern d’Espanya no parla aquests dies dirigint-se, de manera preferent, als ciutadans de Catalunya.\u00a0Mai ha dit: “vosaltres els catalans”.\u00a0El dia que ho fes, alguna cosa substantiva canviaria.\u00a0Potser no ho faci mai.\u00a0El m\u00e9s probable \u00e9s que no ho faci mai.\u00a0El prioritat del Govern \u00e9s en aquests moments el s\u00f2col de l’electorat conservador a Espanya.\u00a0Aquests sis milions d’electors imprescindibles per afrontar un cicle electoral molt complex.\u00a0“O nosaltres o el caos”.<\/p>\n Aquesta estrat\u00e8gia, repeteixo, alimenta al sobiranisme catal\u00e0.\u00a0El ‘Partit del President’ segueix ocupant el centre de l’escena a Barcelona, \u200b\u200bamb ERC<\/strong> al flanc, llan\u00e7ant advert\u00e8ncies contra qualsevol flexi\u00f3 o retroc\u00e9s.\u00a0La relaci\u00f3 entre els dos components principals del corrent sobiranista -Converg\u00e8ncia en metamorfosi despr\u00e9s de l’enfonsament de Jordi Pujol i una Esquerra Republicana que ara no voldria guanyar unes eleccions al Parlament- pot anar complicant a mesura que passin els dies.\u00a0L’Assemblea Nacional Catalana en el seu punt, convocant mobilitzacions davant dels ajuntaments.\u00a0Aquesta nit.<\/p>\n I unes paraules del portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs<\/strong>, que no poden passar desapercebudes.\u00a0La intenci\u00f3 del govern catal\u00e0 de no posar als seus funcionaris en risc d’inhabilitaci\u00f3.\u00a0La baula feble de l’actual cadena de tensions s\u00f3n els funcionaris de la Generalitat que poguessin intervenir en la consulta suspesa.\u00a0Per l’aparell de l’Estat \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil, pol\u00edticament i jur\u00eddicament, castigar els funcionaris, un a un, d’activar l’article 155 de la Constituci\u00f3 (suspensi\u00f3 total o parcial de l’autonomia), o procedir judicialment contra el president de la Generalitat i seus consellers.<\/p>\n Dos o tres anotacions m\u00e9s.\u00a0Cal parar atenci\u00f3 aquestes setmanes a la relaci\u00f3 entre bambolines entre PP<\/strong> i PSOE<\/strong>.\u00a0Rajoy<\/strong> i S\u00e1nchez<\/strong> mantenen una l\u00ednia de comunicaci\u00f3 constant.\u00a0Els socialistes van tenir la setmana passada una reacci\u00f3 bastant moderada -millor dit, continguda-, davant la retirada de la contrareforma de la llei de l’avortament i la dimissi\u00f3 del ministre Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n.\u00a0Atenci\u00f3 a les paraules de Rajoy ahir, mitjanament favorables a la reforma constitucional.\u00a0Respecte d’aix\u00f2, hi ha una dada que no hauria de passar desapercebut.\u00a0Una reforma substantiva de la Constituci\u00f3 requereix l’acord dels 2\/3 del Congr\u00e9s dels Diputats i del Senat.\u00a0Al Congr\u00e9s aix\u00f2 obliga a obtenir el suport de 234 diputats.\u00a0En aquests moments, PP<\/strong> i PSOE<\/strong> sumen 296 diputats, majoria m\u00e9s que suficient per poder pilotar un projecte de reforma constitucional, tot i que la negociaci\u00f3 estigu\u00e9s oberta a altres grups.\u00a0Una vegada aprovats els canvis en primera inst\u00e0ncia, la Constituci\u00f3 diu que s’haurien dissoldre les Corts, convocar eleccions i ratificar la reforma amb els dos ter\u00e7os de les noves c\u00e0meres.\u00a0No \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n Permetin-me una observaci\u00f3.\u00a0En l’actual conjuntura pol\u00edtica, marcada per una creixent fragmentaci\u00f3 de les ofertes pol\u00edtiques, \u00e9s possible imaginar que al Parlament del 2016 -sense reforma constitucional a la agenda-, PP<\/strong> i PSOE<\/strong> tinguin dificultats per sumar 234 diputats. Abordar llavors la reforma constitucional seria molt m\u00e9s dif\u00edcil i cost\u00f3s.\u00a0Segons com, impossible.<\/p>\n Ara \u00e9s aritm\u00e8ticament m\u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 nom\u00e9s queda un marge d’uns vuit mesos.\u00a0Un marge relativament curt.\u00a0Potser massa.\u00a0No seria f\u00e0cil armar un consens immediatament despr\u00e9s de Nadal i en vespres de les municipals.\u00a0Un pas molt estret, per\u00f2 no del tot impossible.<\/p>\n Unes eleccions generals al novembre del 2015 -oa finals de gener del 2016- amb la ratificaci\u00f3 de la reforma constitucional com a primera tasca del nou Parlament, \u00e9s a dir amb un lema fort, podrien ajudar els dos partits principals a assolir els dos ter\u00e7os.\u00a0Un escenari arriscat, sens dubte, per\u00f2 no del tot desgavellat.<\/p>\n La competici\u00f3\/cooperaci\u00f3 PP<\/strong>–PSOE<\/strong> \u00e9s en aquests moments una dada tant o m\u00e9s important que la maquiav\u00e8lica cooperaci\u00f3\/competici\u00f3 entre CiU<\/strong> i ERC<\/strong> a Catalunya.\u00a0I l’acord o desacord entre populars i socialistes sobre la modificaci\u00f3 de la llei electoral municipal ser\u00e0 en les pr\u00f2ximes setmanes un indicador molt potent de les l\u00ednies reals de consens.\u00a0Tinc la impressi\u00f3 que aquesta proposta, frontalment rebutjada pels socialistes, s’est\u00e0 allunyant ara del centre de l’escena.\u00a0No est\u00e0 arxivada encara, per\u00f2 podria ser envasada al buit l’espera d’una negociaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n Un quadre complex.\u00a0Molt complex.<\/p>\n