{"id":11666,"date":"2014-09-25T11:09:28","date_gmt":"2014-09-25T09:09:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11666"},"modified":"2014-09-25T11:09:28","modified_gmt":"2014-09-25T09:09:28","slug":"antonio-sitges-serra-el-federalisme-com-a-moral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-sitges-serra-el-federalisme-com-a-moral\/","title":{"rendered":"Antonio Sitges-Serra: El federalisme com a moral"},"content":{"rendered":"

\"federal\"De jove vaig llegir un llibre que configuraria el meu escepticisme pol\u00edtic i el meu ulterior rebuig de tota teoria totalitzadora (no necess\u00e0riament totalitarista) del que \u00e9s social.\u00a0El marxismo como moral\u00a0<\/i>, escrit per\u00a0Jos\u00e9 Luis Aranguren<\/b>, va representar per a alguns de la meva generaci\u00f3 no nom\u00e9s un argument contundent contra el comunisme estalinista, sin\u00f3 tamb\u00e9 una vacuna contra els abusos de la ra\u00f3 socialitzant. Dit aix\u00f2, el valor del llibre no radica simplement en el q\u00fcestionament d\u2019una praxi pol\u00edtica cruel i esclavitzadora \u2013que aleshores resultava \u00f2bvia per a campions de la lucidesa (\u00a0Orwell\u00a0<\/b>,Koestler\u00a0<\/b>,\u00a0Camus\u00a0<\/b>,\u00a0Gide\u00a0<\/b>)\u2013, sin\u00f3 en el seu encert a demostrar que el que al capdavall quedaria del marxisme seria un sentiment de compassi\u00f3 davant la mis\u00e8ria i la injust\u00edcia social i l\u2019actitud de rebel\u00b7lia enfront de la distribuci\u00f3 desigual de la riquesa i dels mitjans per obtenir-la; una motivaci\u00f3; un comprom\u00eds amb la causa dels desafavorits; una capacitat de sacrifici de la bona vida en favor d\u2019una vida bona. Crec que en aix\u00f2\u00a0Aranguren\u00a0<\/b>es va acostar a la magn\u00edfica\u00a0La condici\u00f3 humana\u00a0<\/i>de\u00a0Malraux<\/b>.<\/p>\n

Si avui rememoro aquesta obra d\u2019Aranguren\u00a0<\/b>\u00e9s perqu\u00e8 me la va recordar\u00a0Jean Leclair\u00a0<\/b>durant la seva visita a Barcelona al defensar el federalisme com a moral, defensa que tanta vig\u00e8ncia guarda en aquestes dates de crispaci\u00f3 pol\u00edtica al voltant de recurrents q\u00fcestions identit\u00e0ries. Recolzar avui el federalisme no nom\u00e9s \u00e9s recolzar una proposta per modernitzar les nostres institucions sin\u00f3 reivindicar certes premisses morals que no s\u2019haurien d\u2019abandonar mai en la pol\u00edtica. S\u2019imposa, en primer lloc, reivindicar la idea de la complexitat del que \u00e9s social; la que diu que qualsevol teoria pol\u00edtica que pretengui organitzar la conviv\u00e8ncia ha de partir del fet que no existeix un principi jer\u00e0rquic \u00fanic, una autoritat transcendent (nacional, cultural) a la qual apel\u00b7lar. Tot intent d\u2019aplanar les difer\u00e8ncies s\u2019ha de considerar una simplificaci\u00f3 injustificable.<\/p>\n

En segon lloc, el federalisme proposa una sana desconfian\u00e7a en les nostres pr\u00f2pies capacitats i propostes i no nom\u00e9s, com proclama el sobiranisme, desconfian\u00e7a i culpabilitzaci\u00f3 de tot el que provingui de l\u2019Altre. Costa creure que quedin encara ciutadans tan ingenus per votar els independentistes per creure\u2019ls capa\u00e7os d\u2019oferir-nos un futur millor que els nacionalistes espanyols. El nostre futur avui es juga en el mestissatge cultural, a l\u2019ONU, a Brussel\u00b7les i al nord de l\u2019Iraq. L\u2019Estat de l\u2019endem\u00e0 nom\u00e9s existeix al\u00a0G\u00e8nesi\u00a0<\/i>i no apareixer\u00e0 per art d\u2019encantament gr\u00e0cies a les pol\u00edtiques d\u2019exclusi\u00f3 i separatisme fonamentades en la utopia de torn.
\nFinalment, el federalisme moral no ent\u00e9n de superioritats culturals ni de\u00a0destins en l’universal<\/i>. Ning\u00fa posseeix el dret de proclamar-se fill predilecte dels avatars hist\u00f2rics, ni responsable del futur d\u2019un poble, ni guardi\u00e0 d\u2019ess\u00e8ncies medievals. Aquests t\u00f2pics han de desapar\u00e8ixer de l\u2019escenari democr\u00e0tic sota pena que ressuscitin els finats fantasmes de l\u2019orgull patri\u00f2tic i la viol\u00e8ncia en qu\u00e8 aquest acaba derivant tard o d\u2019hora.<\/p>\n

Successives onades d\u2019ideologies totalitzadores (no necess\u00e0riament totalitaristes) han assolat el nostre vell Occident \u2013i la nostra no menys vella Espanya\u2013 en l\u2019\u00faltim segle perqu\u00e8 ara despertem novament a la r\u00e0bia, al ca\u00efnisme i a l\u2019enfrontament per alguns milions d\u2019euros o pels peatges de les autopistes o les hores que s\u2019han de destinar a l\u2019ensenyament del castell\u00e0. Sobretot quan els que enarboren aquestes reivindicacions pressuposten projectes fara\u00f2nics frustrats (Alguaire, carril VAO de la C-58, Hospital del Mar, l\u00ednia 9 del metro) i subvencions clientelars mentre miren cap a un altre costat quan es tracta d\u2019abordar la corrupci\u00f3. Siguem seriosos. Parlem. Catalunya ha de passar de la queixa, de la insaciabilitat mendicant, a liderar una segona transici\u00f3 que reti compte de la profunda transformaci\u00f3 social experimentada els \u00faltims decennis i permeti modernitzar la nostra arquitectura institucional amb un nou pacte.<\/p>\n

En un marc de generalitzada desconfian\u00e7a m\u00fatua, de rebuig de les maneres pol\u00edtiques convencionals, de complexitat creixent de les nostres societats i afany per preservar la nostra riquesa social i llibertat, no hi ha un altre cam\u00ed que la companyia en la diversitat assumint la dificultat de la tasca que afrontem. Malgrat que molts busquen dreceres i camins plans, aquests han desaparegut. A difer\u00e8ncia del nacionalisme, el federalisme no \u00e9s un oracle, \u00e9s un m\u00e8tode i proposa una moral basada en l\u2019abs\u00e8ncia de f\u00f3rmules socials m\u00e0giques i en la ferma voluntat de conviure en pluralitat.<\/p>\n

Article publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De jove vaig llegir un llibre que configuraria el meu escepticisme pol\u00edtic i el meu ulterior rebuig de tota teoria totalitzadora (no necess\u00e0riament totalitarista) del que \u00e9s social.\u00a0El marxismo como moral\u00a0, escrit per\u00a0Jos\u00e9 Luis Aranguren, va representar per a alguns de la meva generaci\u00f3 no nom\u00e9s un argument contundent contra el comunisme estalinista, sin\u00f3 tamb\u00e9 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[106],"class_list":["post-11666","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-federalisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11666"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11668,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11666\/revisions\/11668"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}