{"id":11641,"date":"2014-09-15T09:04:15","date_gmt":"2014-09-15T07:04:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=11641"},"modified":"2014-09-15T09:04:15","modified_gmt":"2014-09-15T07:04:15","slug":"enric-juliana-en-defensa-de-pasqual-maragall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-en-defensa-de-pasqual-maragall\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: En defensa de Pasqual Maragall"},"content":{"rendered":"

\"maragall\"L’exministre de Defensa i expresident del Congr\u00e9s,\u00a0Jos\u00e9 Bono,<\/strong>\u00a0va publicar ahir al diari\u00a0El Pa\u00eds<\/em>\u00a0unes notes originals del seu\u00a0Diari d’un ministre,<\/em>\u00a0llibre de mem\u00f2ries recentment publicat.\u00a0S\u00f3n unes notes referides a una tensa conversa que va mantenir el 16 d’octubre de l’any 2005 amb\u00a0Pasqual Maragall,<\/strong>\u00a0llavors president de la Generalitat, en el curs d’una recepci\u00f3 al Palau Reial de Madrid al president de la Rep\u00fablica portuguesa, Jorge Sampaio.\u00a0Van ser testimonis d’aquella conversa segons el relat de Bono<\/strong>-, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol i la seva dona, el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n, el ministre d’Afers Estrangers de l’\u00e8poca, Miguel \u00c1ngel Moratinos, el diplom\u00e0tic Alberto Aza, llavors secretari general de la Casa del Rei, el president d’Extremadura, Juan Carlos Rodr\u00edguez Ibarra, Gregorio Peces-Barba i Manuel Fraga.\u00a0Un cercle de primera divisi\u00f3.\u00a0Segons Bono algunes d’aquestes persones tamb\u00e9 van intervenir en la discussi\u00f3, que va girar entorn del nou Estatut de Catalunya, llavors recentment aprovat pel Parlament.\u00a0Aquest \u00e9s el text de Bono<\/a>.<\/p>\n

En les esmentades anotacions, Bono<\/strong> s’atribueix haver advertit a Maragall<\/strong> que el nou Estatut establia les bases de la secessi\u00f3 de Catalunya i haver-li retret que el text aprovat per la Cambra catalana era un “engany” el PSOE<\/strong>, en la confer\u00e8ncia territorial Santillana del Mar (30 d’agost de 2003) hauria acordat uns l\u00edmits inferiors per a la revisi\u00f3 de l’Estat auton\u00f2mic.\u00a0En s\u00edntesi el missatge de Bono<\/strong> \u00e9s el seg\u00fcent: “El principal culpable del greu problema que avui t\u00e9 Espanya \u00e9s Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong>“.\u00a0El diari amb major difusi\u00f3 a Espanya emfatitzava aquesta idea en portada amb el seg\u00fcent titular: “Bono va alertar que ‘l’engany’ de Maragall portaria la secessi\u00f3”.<\/p>\n

El culpable ja ha estat assenyalat.\u00a0El boc expiatori ja ha estat seleccionat i com correspon a la vella tradici\u00f3 dels ritus sacrif\u00edcals -tan vella com la humanitat mateixa-, l’acusat no pot defensar-se.\u00a0No pot oferir ni tan sols la seva versi\u00f3 d’aquella conversa al Palau Reial.\u00a0Com el lector sabr\u00e0, Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong> i Mira<\/strong> no pot parlar d’aquest assumpte, ni d’altres, perqu\u00e8 la seva mem\u00f2ria ha estat destrossada per la malaltia d’Alzheimer.\u00a0Maragall<\/strong> parla, recorda algunes coses, fragments de vida a l’interior d’un gran buit, somriu quan alg\u00fa li somriu, per\u00f2 no pot emprendre una discussi\u00f3 pol\u00edtica i, menys encara, sortir en defensa pr\u00f2pia davant l’acusaci\u00f3 d’haver com\u00e8s un delicte de lesa p\u00e0tria.<\/p>\n

A Espanya comen\u00e7a a oc\u00f3rrer una cosa molt singular amb els homes pol\u00edtics que pateixen la malaltia d’Alzheimer.\u00a0Adolfo<\/strong> Su\u00e1rez<\/strong> va comen\u00e7ar a ser santificat el dia en qu\u00e8 es va saber que havia perdut la mem\u00f2ria i ja no estava en condicions d’escriure un llibre de mem\u00f2ries.\u00a0Pasqual<\/strong> Maragall<\/strong> \u00e9s assenyalat com el principal culpable d’una hipot\u00e8tica secessi\u00f3 de Catalunya, quan ja no raona.\u00a0El gran ritual ha comen\u00e7at.\u00a0La culpa \u00e9s de Maragall<\/strong>.\u00a0El seu sacrifici a la pla\u00e7a p\u00fablica salvar\u00e0 als altres.<\/p>\n

Els jueus enviaven un boc al desert amb els pecats comesos per la comunitat escrits en uns pergamins.\u00a0Els antics grecs seleccionaven a un “pharmak\u00f3s”, habitualment un dement, l’apedregaven i el expulsaven del poble.\u00a0M\u00e9s endavant van introduir el ‘ostrak\u00f3s’, una pedra de pissarra en la qual apareixia escrit el nom del ciutad\u00e0 condemnat a abandonar la comunitat en situaci\u00f3 de conflicte pol\u00edtic.\u00a0Per aix\u00f2 encara avui diem, en sentit figurat, que alg\u00fa ha estat condemnat a l’ostracisme.\u00a0Maragall<\/strong> rep el tractament m\u00e9s cruel.\u00a0Maragall<\/strong> \u00e9s ‘pharmak\u00f3s’: apedregat el boig tots els altres queden absolts.\u00a0Fa uns anys va comen\u00e7ar a circular l’esp\u00e8cie que Maragall<\/strong> ja no estava en els seus totals sent president de la Generalitat.\u00a0El rumor, fals, ho van fer circular alguns dels seus propis companys de partit.\u00a0El ‘dement’ \u00e9s el culpable.\u00a0I ja no pot defensar-se.<\/p>\n

Alguns periodistes vam tenir not\u00edcia el 2005 d’aquesta acalorada discussi\u00f3 al Palau Reial, encara que en una versi\u00f3 m\u00e9s succinta.\u00a0Bono<\/strong> aporta ara tots els sup\u00f2sits detalls de la mateixa, encara que crida l’atenci\u00f3 l’estil del relat.\u00a0Se suposa que els contertulians discuteixen de peu, amb una certa informalitat.\u00a0Les paraules de Bono<\/strong>, per\u00f2, han estat curosament editades.\u00a0Les seves reflexions s\u00f3n les d’un senador rom\u00e0 en la ploma de Tit Livi.\u00a0Declama i construeix frases pensades per a la hist\u00f2ria.\u00a0Maragall<\/strong> i Pujol<\/strong>, balbucegen frases curtes.<\/p>\n

Fa deu anys dedicat a la cr\u00f2nica pol\u00edtica a Madrid.\u00a0He publicat en aquest temps quatre llibres sobre els esdeveniments de la d\u00e8cada que ens ha condu\u00eft de l’euf\u00f2ria a la depressi\u00f3 i la perplexitat i he intentat reconstruir alguns fragments del mosaic.\u00a0Un mosaic que trigar\u00e0 anys en anys en poder ser contemplat amb l’adequada perspectiva.\u00a0\u00c9s \u00e0rdua la tasca que espera als investigadors i historiadors que vulguin reconstruir i interpretar els principals episodis de la d\u00e8cada 2004-2014.\u00a0Els periodistes, en el millor dels casos, podem aportar fragments.<\/p>\n

Davant la publicaci\u00f3 de les anotacions de Jos\u00e9 Bono<\/strong>, m’agradaria aportar dos fragments.<\/p>\n

En l’esmentada conversa, l’exministre de Defensa acusa Maragall<\/strong> d’haver organitzat “un pacte de perdedors” a Catalunya.\u00a0\u00c9s cert.\u00a0Maragall<\/strong> va presidir un govern format per PSC, ICV i ERC, despr\u00e9s d’haver guanyat les eleccions catalanes del 2003 a vot popular i haver perdut en la distribuci\u00f3 d’escons.\u00a0Ja havia passat el 1999, per\u00f2 en aquella ocasi\u00f3 no hi havia possibilitat de formar una majoria alternativa a CiU.\u00a0Maragall<\/strong>, gran art\u00edfex dels Jocs Ol\u00edmpics de 1992, era molt popular a Barcelona i la seva \u00e0rea metropolitana, on viu m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 catalana, mentre que la Catalunya comarcal era baluard de CiU, amb m\u00e9s o menys intensitat.El sistema electoral d\u00f3na prima a les circumscripcions de Lleida, Tarragona i Girona.<\/p>\n

\u00c9s cert.\u00a0El PSC<\/strong> no va guanyar en nombre d’escons i l’abs\u00e8ncia d’una vict\u00f2ria clara va ser determinant en la debilitat dels dos governs tripartits: el que Pasqual Maragall<\/strong> va presidir entre 2003 i 2006, i el que va encap\u00e7alar Jos\u00e9<\/strong> Montilla<\/strong> aquesta vegada sense vict\u00f2ria en vots populars – entre 2006 i 2010 el canvi de cicle pol\u00edtic es va fer de manera defectuosa a Catalunya.\u00a0Molt defectuosa.\u00a0La nova majoria parlament\u00e0ria no tenia solidesa i reposava en ERC, un partit que en aquells moments rondava el 16% dels vots.\u00a0Aquesta \u00e9s una de les claus principals de l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica catalana en els \u00faltims deu anys.<\/p>\n

Diverses s\u00f3n les raons que poden explicar la vict\u00f2ria “curta” de Maragall<\/strong>.\u00a0La solidesa electoral de CiU, en primer lloc.\u00a0L’hegemonia pol\u00edtic-cultural del nacionalisme, certament.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 els torpedes que Bono, Ibarra i altres dirigents del PSOE van llan\u00e7ar contra el candidat socialista catal\u00e0 quan les enquestes semblava que li eren favorables.\u00a0En plena campanya electoral del 2003, Bono va fer esclatar una aspra pol\u00e8mica amb la Generalitat a prop\u00f2sit d’uns suplements que el Govern de CiU volia pagar a les v\u00eddues, per complementar la pensi\u00f3. La can\u00e7\u00f3 de sempre: la igualtat.\u00a0Missatge de Bono quinze dies abans de la data de les eleccions: “A Jordi Pujol ja no li regeix el cap”.\u00a0Un torpede perfectament calculat.\u00a0Ofendre als electors de CiU, per deixar a Maragall en posici\u00f3 de debilitat.\u00a0Un regal als nacionalistes.<\/p>\n

Maragall<\/strong> intentava guanyar convencent als seus electors que disposava d’una veritable autonomia de moviments respecte al PSOE<\/strong>, tot i estar associat al PSOE, encara volent seguir associat al PSOE.\u00a0I Bono<\/strong> disparava contra aquesta l\u00ednia.\u00a0La igualtat entre els espanyols!\u00a0Em permeto recordar que en data molt recent el president d’Extremadura acaba d’anunciar una remuneraci\u00f3 espec\u00edfica en la seva regi\u00f3 per les dones majors de 75 anys i ning\u00fa, ni a Madrid, ni a Toledo, ha dit ni piu.\u00a0La igualtat va per barris i l’Espanya asim\u00e8trica sembla que, per fi, es va obrint pas.<\/p>\n

No dir\u00e9 que la vict\u00f2ria ‘curta’ Maragall<\/strong> tingu\u00e9s com a principal causant el torpede de Bono, per\u00f2 \u00e9s del tot evident que el llavors president de Castella-la Manxa no desitjava una vict\u00f2ria del socialisme catal\u00e0.\u00a0Motius?\u00a0Dos, almenys: amb CiU<\/strong> es vivia millor -el paisatge ja estava definit-, i el vot dels socialistes catalans en el 35\u00e8 congr\u00e9s federal del PSOE<\/strong> l’any 2000 li va ser advers.\u00a0Bono<\/strong> no ha perdonat que Maragall<\/strong> orient\u00e9s el vot dels delegats del PSC<\/strong> a favor de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>.\u00a0En poques paraules, Bono<\/strong> no va ser secretari general socialista -i president del Govern d’Espanya-, per culpa de Maragall<\/strong>.\u00a0La venjan\u00e7a diuen que \u00e9s un plat que se serveix fred.\u00a0A vegades tan fred que l’adversari ni tan sols pot defensar-se.<\/p>\n

El seg\u00fcent fragment crec que pot tenir m\u00e9s inter\u00e8s.\u00a0Maragall<\/strong> i el PSC<\/strong> no van promoure la reforma de l’Estatut ni van pactar amb ERC<\/strong> a esquena del PSOE<\/strong>.\u00a0No van “enganyar” el PSOE<\/strong>, perqu\u00e8 aquest pacte va ser objecte d’una discussi\u00f3 espec\u00edfica a la comissi\u00f3 executiva del Partit Socialista Obrer Espanyol.\u00a0Aix\u00ed m’ho va ratificar un alt dirigent socialista el 2005. Ho recordo b\u00e9, una conversa a peu de carrer, a la pla\u00e7a de les Corts: “Vam estar discutint sobre el pacte amb ERC, li vam donar moltes voltes i voltes, sab\u00edem els riscos que comportava, per\u00f2 finalment vam donar el nostre acord”.\u00a0Una operaci\u00f3 estrat\u00e8gica de llarg abast, visada per l’\u00f2rgan directiu dels socialistes espanyols.<\/p>\n

ERC<\/strong>, a m\u00e9s de ser el garant de la coalici\u00f3 tripartida a Catalunya, va formar part de la primera majoria parlament\u00e0ria de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>.\u00a0El portaveu d’ERC<\/strong> a Madrid i posterior secretari general del partit, Joan Puigcerc\u00f3s<\/strong>, era cridat freq\u00fcentment a consultes al palau de la Moncloa.\u00a0No deixa de ser curi\u00f3s que aquests dies companys i companyes de Zapatero -la companya Carme Chac\u00f3n, per exemple es refereixin als seus antics aliats d’ERC com “els separatistes”, un apel\u00b7latiu de vella resson\u00e0ncia franquista que ni tan sols el PP utilitza en el seu vocabulari, res condescendent amb els secessionistes, els independentistes o els sobiranistes.\u00a0“Maragall, culpable!”, Crida el sacerdot en el ritu sacrificial.\u00a0Maragall<\/strong> culpable i tots els altres absolts.<\/p>\n

Per qu\u00e8 va decidir l’executiva del PSOE<\/strong> un pacte estrat\u00e8gic amb ERC<\/strong>?\u00a0Permetin-me que reconstrueixi aquesta part del mosaic.\u00a0El 2003-04, la deriva de la pol\u00edtica espanyola apuntava a una vict\u00f2ria per majoria relativa del Partit Popular despr\u00e9s de la contundent majoria absoluta de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>.\u00a0El cicle semblava anar a la baixa i tot feia augurar una vict\u00f2ria ajustada de Mariano Rajoy<\/strong>, que hauria de buscar aliances al Parlament, preferentment amb CiU i PNB.\u00a0En la seva \u00faltima legislatura (1999-2003) Jordi Pujol<\/strong> havia comptat amb el suport del PP al Parlament de Catalunya, sota una condici\u00f3, imposada per Aznar<\/strong>: deixar quiet l’Estatut i no promoure la seva reforma o ampliaci\u00f3.<\/p>\n

L’alian\u00e7a PSC-ERC,<\/strong> bene\u00efda per l’executiva del PSOE<\/strong>, posava en crisi l’eix PP<\/strong>–CiU<\/strong> i amena\u00e7ava els dos amb l’a\u00efllament.\u00a0La formaci\u00f3 del primer govern tripartit, amb la proposta d’un nou Estatut com a punt central del seu programa, obria un dif\u00edcil horitz\u00f3 per l’entesa PP-CiU<\/strong>. Si Rajoy nom\u00e9s guanyava per majoria relativa, dif\u00edcilment podria comptar amb el suport dels nacionalistes catalans cl\u00e0ssics, empesos a l’oposici\u00f3 i desposse\u00efts de poder municipal.\u00a0El nou Estatut era la falca que trencava el quadre d’aliances.\u00a0A Rajoy<\/strong> li esperava una legislatura molt dif\u00edcil, i CiU<\/strong> podia desapar\u00e8ixer.\u00a0El disseny estrat\u00e8gic era perfecte… per\u00f2 la hist\u00f2ria no admet molts guions preestablerts.\u00a0Al mar\u00e7 del 2014, un grup de fan\u00e0tics islamistes fer volar tres trens a Madrid, Espanya va entrar en estat de xoc i al Govern Aznar li va faltar intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional per gestionar aquella terrible situaci\u00f3, en vig\u00edlies de les eleccions generals.\u00a0La situaci\u00f3 va donar un tomb inesperat.\u00a0El PSOE<\/strong> va guanyar, propulsat principalment pel vot de Catalunya.<\/p>\n

El PSOE<\/strong> va guanyar i Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> va saber immediatament que tindria un seri\u00f3s problema: l’alian\u00e7a amb ERC<\/strong> i la seva promesa p\u00fablica de respectar l’Estatut que aprov\u00e9s el Parlament de Catalunya.\u00a0CiU<\/strong> i PP<\/strong> van pensar el mateix, en sentit invers.\u00a0CiU<\/strong> va elevar l’aposta per desestabilitzar el tripartit.\u00a0I el PP<\/strong> va creure que una gran ofensiva pol\u00edtica i emocional amb la paraula Estatut de Catalunya ben emmarcada, podia convertir Zapatero<\/strong> en un governant breu.<\/p>\n

El ‘nou’ PSOE<\/strong> va intuir de seguida que havia de desempallegar-se com m\u00e9s aviat millor dels germans Maragall<\/strong> -Pasqual i Ernest formaven una aut\u00e8ntica unitat pol\u00edtica-, per restituir una alian\u00e7a t\u00e0ctica amb CiU<\/strong> que permet\u00e9s reconduir la situaci\u00f3. Pels germans Maragall<\/strong>, l’objectiu era la configuraci\u00f3 d’un ampli centre-esquerra catal\u00e0 veritablement aut\u00f2nom del PSOE<\/strong>, van organitzar la seva l\u00ednia de resist\u00e8ncia i van pactar a Catalunya un Estatut no dilu\u00eft, amb la paraula ‘naci\u00f3’ al pre\u00e0mbul, sense car\u00e0cter normatiu.\u00a0En la situaci\u00f3 actual -insisteixo, en l’actual situaci\u00f3-, aquell pre\u00e0mbul seria acceptat per gaireb\u00e9 tots els partits del Parlament espanyol.<\/p>\n

Ning\u00fa al PSOE<\/strong> va proposar llavors la ruptura amb ERC<\/strong>.\u00a0L’objectiu era un altre: eliminar els Maragall<\/strong>, reconduir les relacions amb CiU<\/strong> i mantenir l’enfrontament amb el PP<\/strong>… Pocs mesos despr\u00e9s, el ministre socialista Jordi Sevilla<\/strong> i el l\u00edder del PP a Catalunya, Josep Piqu\u00e9<\/strong>, van establir converses per intentar un pacte que pogu\u00e9s desactivar aquella ‘bomba de rellotgeria’ amb un consens pol\u00edtic el m\u00e9s ampli possible.\u00a0Tots dos van ser fulminats pels seus respectius partits.\u00a0El consens no interessava a la polaritzada Espanya del 2005. El 2007 tots dos ja havien abandonat la pol\u00edtica.<\/p>\n

Una mica complex, oi?\u00a0La hist\u00f2ria dels esdeveniments pol\u00edtics sempre \u00e9s complexa.\u00a0I amb tota seguretat els fragments que va acabar de aporten segueixen sense explicar totalment el que ha passat.\u00a0Ser\u00e0 apassionant la tasca dels historiadors de la d\u00e8cada 2004-2014.<\/p>\n

Bono<\/strong>, derrotat en el congr\u00e9s socialista del 2000, certament pot al\u00b7legar que ell mai hauria pactat amb ERC<\/strong>, ni prom\u00e8s un nou estatut als catalans.\u00a0Segurament estava disconforme amb la l\u00ednia de Zapatero<\/strong>, per\u00f2 aix\u00f2 no li va impedir acceptar un lloc molt rellevant en el Consell de Ministres i, m\u00e9s tard, la presid\u00e8ncia del Congr\u00e9s dels Diputats.\u00a0Efectivament, tot sempre \u00e9s una mica m\u00e9s complex del que pensem.\u00a0Ning\u00fa creia al 2004-05-06 que Espanya seria escombrada per una crisi econ\u00f2mica descomunal.\u00a0Ni el PSOE<\/strong>, ni el PP<\/strong>, ni els catalans, ni els bascos, ni els andalusos… La pol\u00edtica espanyola va funcionar aquells anys sota una forta polaritzaci\u00f3 -expressament desitjada per les elits pol\u00edtiques- que no preveia la immin\u00e8ncia d’una crisi econ\u00f2mica brutal.\u00a0Es van enfonsar ponts, es van cometre excessos econ\u00f2mics i es van incendiar les ones radiof\u00f2niques, creient que no “passava res”, ja que la gent vivia relativament tranquil\u00b7la i feli\u00e7.\u00a0Ara s’est\u00e0 pagant la factura.<\/p>\n

Efectivament, tot sempre \u00e9s una mica m\u00e9s complex del que pensem.\u00a0Un estrany material, la complexitat.\u00a0Un material que no cotitza molt en les tert\u00falies i en la pol\u00edtica del pim-pam-pum. La complexitat est\u00e0 renyida amb la propaganda i amb l’intent, immoral, d’endossar tota la responsabilitat del m\u00e9s greu problema d’Espanya en moltes d\u00e8cades a un home malalt que ja no pot defensar-se.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’exministre de Defensa i expresident del Congr\u00e9s,\u00a0Jos\u00e9 Bono,\u00a0va publicar ahir al diari\u00a0El Pa\u00eds\u00a0unes notes originals del seu\u00a0Diari d’un ministre,\u00a0llibre de mem\u00f2ries recentment publicat.\u00a0S\u00f3n unes notes referides a una tensa conversa que va mantenir el 16 d’octubre de l’any 2005 amb\u00a0Pasqual Maragall,\u00a0llavors president de la Generalitat, en el curs d’una recepci\u00f3 al Palau Reial de Madrid …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[45],"class_list":["post-11641","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-pasqual-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11641"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11642,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11641\/revisions\/11642"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}